Chispas

divendres, 5/04/2019

Tu primer viaje, tus primeros aplausos.

 Tu primer trabajo, qué duro es.

 Tu primera amiga, tu primera canción.

 Tu primera colonia, Chispas, de Dana.

Chispas va ser la “seva” primera colònia. La del nen que m’agradava. Teníem 12 anyets. La cançó em fascinava i, quan la cantava, l’afegitó Dana no me l’estalviava, perquè era el puntet que rematava la cançó. M’emocionava. Feia la marca memorable, li donava valor, diferenciació, notorietat. Ítems que sempre repeteixo i que, evidentment, aleshores desconeixia.

Dana ja va ser innovadora l’any 1932. Es va crear a Barcelona llançant un perfum que portava per nom “Tabú” i per eslògan “El perfume delicioso que nunca llega a evaporarse”.

Hi va haver un intent de reedició de Chispas l’any 2016, però es va deixar de fer. Els nens i les nenes que volen deixar d’usar les colònies infantils ja sabem què fan ara: agafar les colònies dels pares i… banyar-s’hi!

M’agradaria tornar a flairar l’aroma de Chispas i que els meus fills se la poguessin posar. Tot i que tinc els meus dubtes que la volguessin, ja sabem que arriba un dia que es neguen a tot allò que va ser nostre. Aquest, però, és un negociat que no em correspon.

El que sí que em correspon, o, si més no, em ve de gust, és parlar d’un anunci que aquests dies ens trobem fins a la sopa! Agua de Colonia Concentrada Álvarez Gómez. Una colònia groga amb olor de cítric. Fa més de 100 anys que són al mercat, tot i que l’any 2013 van tancar la seva última botiga al barri de Salamanca, a Madrid, on van arribar a tenir-ne més de deu.

No sabia que existia, encara que sigui una de les fragàncies més antigues que potser van usar els meus avis, que també es banyaven amb colònia, possiblement perquè té menys concentració de perfum. La marca està potenciant nous mercats (fora de Madrid), la qual cosa fa que en parlem. En castellà i a la televisió pública catalana. Aconseguit! Potser han vist sortida a casa nostra entre tanta aroma de cítric on el groc és tan present…

No us sabria dir si la compraria; l’anunci no m’atrau gens, el trobo molt bàsic i antic. Parlen només de producte. Que és i per a què serveix. Perfum i aroma. No m’emociona en absolut. La colònia fa olor, sí, igual que l’aigua fa passar la set. Però això és el producte. La marca ha d’anar molt més enllà que el producte. La marca et converteix en especial, et fa diferent. T’ha de fer viure (o reviure) experiències. T’ha de fer fa sentir coses. T’ha d’emocionar.I una colònia, encara més. De moment, aquesta, si me’n fa sentir alguna, és fredor i avorriment. Això sí, el seu web està força endreçat (sembla un supermercat digital) i la marca té presència a xarxes socials, encara que a Facebook i Instagram potser els faltaria una mica de brand content amb un bon storytelling. És a dir, un bon relat propi per a la marca. Quelcom que te la faci atractiva i emocionant. Tota marca ha de tenir el seu relat.

Em quedo amb Chispas. Aquesta marca sí que m’emocionava.

I tu? Com comuniques la teva marca? Quina és l’aroma que desprèn? Tens un bon relat per fer emocionar el teu consumidor? 

* Aprofito per recomanar-teAroma de Marca. El meu primer llibre on parlo de les claus de com crear una marca i difondre-la a través de 15 casos pràctics i divertits. Descarrega’t el primer capítol de franc a: Aroma de marca.

Passa’m el Fairy

dimecres, 6/03/2019

¿Us ho podeu creure? Ahir al vespre es va espatllar el rentavaixella! Quina casualitat!

Aquest matí ben esmorzat

-  “Joan, passa’m el Fairy”.

Inevitablement hem rigut tristament, si això és possible. El meu fill m’ha fet notar que li he demanat “el Fairy” en lloc del sabó dels plats.

I per què? Perquè avui dimarts, el BRAND AWARENESS (coneixement o notorietat de mar-ca) de Fairy ha pujat mil punts. Quan jo era petita, la marca del detergent per excel·lència, era el MISTOL de Henkel, multinacional de Düsseldorf, Alemanya. I ja fa anys que ho és FAIRY de Procter and Gamble, d’una altra multinacional, en aquest cas americana a Cincinnati. A Espanya està a Alcobendas.

I el motiu d’aquesta “pujada de punts” deu ser de tots coneguda, per això se’m farà difícil opinar només de la marca Fairy.

Com a professional de la comunicació parlo de marques i no caldria donar la meva opinió sobre els fets, però en aquest cas, em caldrà fer-ho i sí que serà del tot esbiaixada.

Per mi, el problema no el té FAIRY. La marca en aquest cas no ha fet res mal fet.

La marca s’ha posat en boca del Sr. Millo, el delegat del govern durant el 155, amb “la trampa de Fairy”. Es veu que escampaven sabó a les portes dels punts de votació. I el sabó feia caure els ‘piolins’. A banda, que si fos veritat, FAIRY no tindria la culpa de res, doncs l’usuari final no és ell. Si no, les persones que l’han fet servir.

És com si fas un còctel Molotov amb whisky escocès Ballantine’s o benzina Repsol? La culpa serà de Ballantine’s o de Repsol?

Convertir-te en TT (trending topic) a Twitter, vol dir que la gent (si més no la més jove) ja mai més rentarà els plats amb detergent. Ho farà amb el Fairy, ja que ha passat a la categoria de genèric per sempre més. Tenim els Kleenex, el Cel·lo, les Bambes i ara el Fairy.

Com que no me’n puc estar de donar la meva opinió, per a mi, seria horrorós que en Millo fes servir la meva marca per il·lustrar una CALUMNIA. Per exemple, si hagués dit que agències de publicitat com Mosaiking Comunicació van difondre el missatge de què la població llancés pedres per les finestres dels col·legis o llocs de votació per impedir l’entrada de les forces de seguretat. No m’ho vull ni imaginar!

Com s’ho prendrà i què farà P&G (Fairy) no ho sé. Segons sembla, no ha volgut donar cap explicació i opinió. Potser si es vol desmarcar de la política, farà un comunicat dient que no té absolutament res a veure amb els comentaris del Sr Enric Millo?

Avui dimarts ha estat un dia molt nét perquè si l’hem començat rentant els plats, l’hem acabat fregant el terra amb l’Ajax Pino. Els més futbolers ja m’entendreu ; )

Aquí els meus segons de glòria parlant-te a Rac1, a Can Basté! Gràcies per la confiança, Jordi i equip.

Anem de bolos

dijous, 21/02/2019

M’acompanyeu en algun dels meus bolos?

Tranquils, que no caldrà que em porteu cap maleta ni cap instrument, ni haureu de fer proves de so… No canto, de fet no canto ni a la dutxa. O sí…
Ja sabreu que he escrit el meu primer llibre, Aroma de Marca, on parlo del que conec i alhora m’apassiona: de marques, de publicitat i de comunicació. El llibre gira a l’entorn de la diferenciació, que és, sens dubte, la base per tenir una bona marca i triomfar dins d’un mercat. Vol ajudar a crear una (bona) marca i a difondre-la, i ho fa a partir d’històries reals o exemples pràctics que han funcionat, i altres en els quals he treballat professionalment amb èxit.

Després de les presentacions dels primers mesos del llançament, comença la gira de 2019. Si m’acompanyeu i pugeu a la furgo, la primera aturada serà la llibreria A peu de pàgina de Major de Sarrià (Barcelona), dijous 28 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.Farem tertúlia per als qui hagin llegit el llibre: comentarem si us ha agradat, si us ha inspirat, si us ha generat dubtes, si us hi heu sentit reflectits… En parlarem acompanyats per unes cerveses de La Brava, que col·labora en aquesta tourné.

L’altra setmana, dimecres 6 de març, ens aturarem per sopar al Restaurant Semproniana a 2/4 de 9 del vespre, i davant les aromes de l’Ada Parellada assaborirem un Sopar de Marca, perquè les marques com la paella o un simple pollastre a la planxa s’han d’amanyagar i cuidar.

No baixeu encara de la furgo! El 14 de març presentaré les meves experiències explicades en el llibre. Ens acompanyarà la periodista Carme Rocamora a la llibreria Ona de Gran de Gràcia (Barcelona), a les 7 del vespre, i, com diu en Jordi Margarit, que és qui signa el pròleg del llibre: “Els exemples que ens dona son trets de la vida real i d’experiències personals. Això vol dir que no ens enganya, no diu mentides, i aquesta és una de les certeses que no sempre tenim quan veiem o escoltem publicitat”.
Si m’hi acompanyeu, ho podreu comprovar.

I… no baixeu de la furgo, perquè si tot va com ha d’anar, seguirem fent viatge, al maig, camí cap al sud, a la llibreria La Capona (Tarragona).

Descarrega’t el primer capítol de franc clicant aquí.

Tu marques la diferència

divendres, 1/02/2019

Cuinera o Ada Parellada?
Periodista o Xavier Graset?
Polític o Carles Puigdemont?
Publicitària o Marta Royo Espinet?
Tots som una marca. Tu ets la teva marca. Tant si treballes per a tu com per compte d’altri. Ara bé, o la crees o pot ser que te la creïn… No sé si m’explico. Tant per tant, millor crear-la tu. I per crear-la bé, què et cal saber? Tot seguit et deixo 4 pistes per saber què et cal enfortir i que has d’evitar. Amb els deures fets, seràs, ben segur, la millor versió de tu mateix.

Els sís.

  1. Tingues clar qui ets i què ofereixes. Intenta ser tan honest com sigui possible.
  2. Fes una llista de per què tu i no el del costat.
  3. Crea un relat sobre com vols que et percebin.
  4. Inverteix temps a explicar-ho. Reflexió: si tu no inverteixes en tu, els teus potencials clients difícilment ho faran.

Els nos.

  1. No siguis incoherent, digues coses alineades amb els teus valors tant a l’empresa com a la teva vida personal.
  2. No emfatitzis les teves debilitats. Emfatitza les fortaleses.
  3. No tiris mai cap projecte endavant sense uns objectius clars i sense estratègia de comunicació.
  4. No surtis a vendre sense la teva marca creada (nom, logo, web i materials corporatius).

Recorda que, amb una bona marca personal, aconseguiràs reputació. Això sí, la notorietat és feina de formigueta. Es va guanyant a poc a poc. I, en canvi… es pot perdre en un tres i no res.

Si tens més ganes de marca, et recomano el meu primer llibre, Aroma de marca: 15 històries reals, amenes i divertides amb tocs per crear una marca i difondre-la.
Descarrega’t el primer capítol de franc clicant aquí: http://www.mosaiking.com/descarrega-primer-capitol/

I, si encara vols més marca, et deixo l’entrevista que em va fer Xavier Graset al “Més 3/24” ahir al vespre:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/la-publicista-marta-royo-espinet-ens-presenta-el-seu-llibre-aroma-de-marca/video/5817776/

La bona publicitat

dilluns, 21/01/2019

La setmana passada vaig presentar el meu primer llibre Aroma de marca a Reus. A la llibreria Galatea. Com diu el meu cunyat, la Galatea de Reus, en el món dels llibres, és el mateix que Wembley en el món del futbol. Arran de la presentació a Reus, un dels assistents em va donar les gràcies pel que vaig explicar: s’havia reconciliat amb la publicitat. Em va fer gràcia, alhora que il·lusió. Per què? Perquè penso que cada cop més es comença a entendre que la publicitat ha d’estar al servei del producte i del client. No a l’inrevés. Una campanya que no respon als objectius marcats és una mala campanya. Per molt notòria i creativa que sigui, per molts premis que guanyi o per molt renom que tingui. Segons el meu humil punt de vista (també tinc un amic que s’ha llegit el llibre i em diu que no és un manual amb tots els ets i uts —ni ho és ni pretenc que ho sigui—),una bona campanya és aquella que crea comunitat dins un col·lectiu no massiu (una campanya de conscienciació d’una problemàtica atípica), aquella que fa créixer un mercat madur (campanyes diferencials de productes indiferenciats) o aquella que sobreviu al món digital (les campanyes del petit comerç de proximitat).

En general, per a mi, què ha de tenir una bona campanya:

  1. Missatge a comunicar. La idea. Què proposes. Què vols comunicar. Per què t’haig de comprar o associar-me o llegir-te o…
  2. Com dir-ho.Parlar en clau de benefici. Ja sabem que ho fas molt bé. Explica’m, però, què fas de bé per a mi. No em diguis que saps cuinar, vull tastar la teva paella!
  3. Concepte creatiu. Digues el missatge clau que vols comunicar d’una manera notòria, que ressalti, que cridi l’atenció. Sigues creatiu. Impacta, genera curiositat.
  4. Titular i text. Explica en un parell de línies la raó de ser del titular. El perquè del missatge clau. Dona raons per validar el missatge. Per reforçar-lo. Per acabar-lo d’explicar.
  5. La imatge de la campanya, de l’anunci. Una imatge val més que mil paraules. La imatge ha de ser impecable. Ben il·luminada, ben emmarcada. Ha de ser clara, identificativa, representativa del que s’està comunicant. Que transmeti sensacions, emocions. Que inciti a dir “ho vull!”.

Hi moltes campanyes imperfectes, sí, però també n’hi ha moltes (per sort) de perfectes. Em quedo amb aquella de la “Merceria/Confeccions” del meu barri. Al costat se’ls va posar una franquícia de Calzedonia. Van baixar les vendes (no només de mitjons) en picat. Els vaig proposar una idea: per cada mitjó desaparellat que portessin els clients, que els n’hi regalessin un parell. Sota el concepte creatiu “Desaparellat? Vine, et buscarem la parella”. La imatge era la d’un mitjó trist, avorrit i solet…

Ho van petar! Els que s’estan plantejant tancar des de llavors són els de Calzedonia…

 

Microaromes

dimecres, 9/01/2019

Aroma de marca

 

#Microaroma de Gener

‘Salón de belleza’ amb perruquera poc polida. Clienta molt escabellada. Clienta surt ben pentinada, perruquera també. A més de pentinada, la perruquera,  amb un posicionament, una bona diferenciació respecte a les altres perruqueries de la zona, una imatge corporativa pròpia i una campanya de publicitat notòria i memorable. ‘Manoli, ya tienes una peluquería com il faut’!

#Microaroma #AromadeMarca #Mosaiking

Pots descarregar-te el primer capítol sencer de franc al web del llibre Aroma de Marca

I si te’l vols llegir sencer, el trobaràs a la teva llibreria habitual o a Amazon o al web de Cossetània Edicions.

Feliç 2019 i que les #microaromes t’acompanyin!

Aprofito per convidar-vos a la pròxima presentació del llibre:
Reus – Llibreria Galatea – Dijous 17 de Gener.

 

Invita_Aromademarca_2

Que al 2019 no pari la música

divendres, 28/12/2018

Soc a la plaça. Fent cua per comprar el dinar de cap d’any.

-“A qui toca?”. Em miro el número. Tinc el 19, i ara despatxaran el 18.
Mira, la cua porta el mateix ritme que l’any que tot just despatxemi el que ha de començar!
Casualitat? Segur! Soc de fixar-me en aquestes petiteses… Una cosa em porta a l’altra, distreta, pensant en si compro un tall rodó per fer al forn o repeteixo un pollastre farcit, mentre escolto la playlistresum del 2018 de Mosaiking Comunicació a Spotify

La música em porta records, sensacions i situacions, sobretot lligades a la feina. Repasso, mentre m’espero, el resum de l’any a Can Mosaiking.
A cada mes li hem adjudicat un estil musical diferent, cada mes ha tingut la seva aroma i ha tingut la seva peculiaritat. L’any ha transcorregut d’una cançó a l’altra, passant d’una aroma a una altra sense cap tipus d’enfarfegament…
L’aroma industrial ens l’ha aportat el Grupo Electro Stocks amb el disseny de noves promocions. L’aroma de descans, els Hotels Campanile, ajudant-los a navegar per les xarxes. L’aroma de pell natural, el nou posicionament per a la marca BIBA. Les professions liberals també han tingut la seva aroma, difosa dins la candidatura Renovació a les eleccions al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. També hem pogut flairar una aroma d’un insecticida amb formulació exclusiva, Danadim Progress. Ens hem banyat amb l’aroma de la il·lusió dels nous emprenedors, creant la marca de la Cris Plana Bach o de Positive Discipline Lab. I també hem col·laborat amb la premsa local del meu barri, El Jardí, proposant als nous socis i anunciants flairar l’aroma de tinta impresa.

-“Martaaa… Et toca?!”.
Seguia amb els meus pensaments i la Mei m’avisa que ha canviat el número en el cartell lluminós.
-“Que tens el 19?”.
– “Sí. Disculpa’m. Estava repassant la llista d’aromes del 18”.
Somrient i eficient com sempre, la Mei, que em coneix des de fa anys, em suggereix:
– “Repetim el pollastre farcit però amb fruits secs i tòfona d’aquella tan aromàtica?”.

Ara ja tinc clar què faré per al dinar de cap d’any, només em queda donar-vos les gràcies per haver-nos acompanyat un any més i desitjar-vos que al 2019 no pari la música!

Aquest any, el Nadal té una nova aroma

dijous, 13/12/2018

Benvolguts,

Aquest any, el Nadal té una nova aroma.

Després d’un temps d’intensa feina, com molts ja sabeu, el 7 de novembre va sortir al mercat el meu primer llibre, Aroma de marca, editat i publicat per Cossetània Edicions.

Aquest Nadal serà especial. Serà diferent. El passarem en família i serem un més a taula.

Com ja he anat explicant, Aroma de marcaés un llibre molt meu. És un recull de 15 històries personals, amb anècdotes fresques, i fins i tot un punt divertides, on explico diversos casos reals on calia crear o millorar una marca. Per tant, a cada capítol hi dono els meus tocs, els tocs Royo, per ajudar a solucionar aquell neguit d’aquell negoci en qüestió. Entre d’altres, com fer un logo, com crear una web o com posar nom a un projecte.

Parlo d’una perruqueria, d’un celler de vins, d’un esportista d’elit, d’una cuinera, d’unes pistes d’esquí, d’uns cursos per perdre la por als llocs tancats, dels polítics, de les empreses industrials, del màrqueting farmacèutic…

En fi, com veieu, no em deixo ningú,ja que tothom té el dret (i el deure) de tenir una bona marca i de dissenyar seva campanya de publicitat per donar-se a conèixer al mercat.

Dit això, avui no m’enrotllaré més. Us vull animar a regalar Aroma de marca als vostres clients, amics o familiars.

Per què regalar Aroma de marca aquest Nadal?

  • Perquè és, per sobre de tot, un llibre dirigit a tots els públics. No és un llibre empresarial. És un llibre per a tothom. Naturalment, sempre que el lector tingui un cert interès en les marques i en la publicitat. No regalis un filet de vedella a un vegetarià…
  • Perquè és un llibre ple de vivències personals. Amb anècdotes Royo. Els que em coneixeu, m’hi reconeixereu de seguida. Els qui no, podreu saber realment qui és la Marta Royo Espinet. Una apassionada de la publicitat i també de la vida.
  • Perquè qui busqui tocs i pistes sobre com crear (o millorar) una marca i difondre-la, trobarà l’aroma per començar a pensar-hi. Mireu que dic l’aroma. No és un manual ni un llibre docent. És la manera com jo entenc que cal fer bona publicitat, sense que sigui important si ets gran o si ets petit.
  • Perquè és molt fàcil i ràpid de llegir, i el pots combinar amb la teva novel·la de la tauleta de nit. Cada dia pots llegir un capítol i reflexionar-hi. L’endemà el tornes a agafar i no cal que segueixi cap fil. Una cosa important, avui que estem tan saturats d’informació…
  • Perquè està escrit amb molt entusiasme, passió i esforç, i pensat per a tu i per als teus.

Bon Nadal, aquest any, amb aroma de canalons, cava, torrons i  una aroma més, la de marca.

* Aroma de marca el pots trobar a la teva llibreria habitual, al web de l’editorial o a Amazon.

 

Girona té una aroma que enamora

dilluns, 3/12/2018

Divendres vaig fer la tercera presentació del meu primer llibre, Aroma de marca, de Cossetània Edicions, un recull de 15 històries reals amb claus per crear una bona marca.

Si era dia 30, tocava a Girona. Estava un pèl neguitosa. Era la tercera, sí, però jugava en camp contrari. Les dues primeres van ser a casa. A Barcelona, a la Llibreria A Peu de Pàginai a la Llibreria La Impossible. Acompanyada per l’amic i periodista Jordi Margarit, i amb la presència dels amics, coneguts i saludats del meu entorn i també de la professió.

Girona té una aroma que enamora però també que acoquina una mica, una mica, sí. Només arribar a Girona, aquell neguit que tenia des de bon matí es va esvair:  la boira, la Lleona, la Devesa i les casetes de colors de la vora del riu Onyar m’hi esperaven! L’ambient de divendres a la tarda, de la gent que sortia de treballar amb ganes de prendre l’aroma del cap de setmana, va ser el meu escalfament abans de sortir al camp a jugar.
I un cop comencés el partit, a banda i banda hi tenia dues grans professionals que m’ajudarien a presentar el llibre: la Marcela Topor i la Txell Costa. Dues grans professionals i dues grans dones.

Hi vaig anar acompanyada, amb el meu (sant) marit. Com a bons ambaixadors de Can Fanga, vam fer el tomet de qui puja a Girona i vol recórrer els llocs ara més instagramejats: el pont de les Peixateries Velles, la plaça del Vi, la de l’Oli… Fins arribar al terreny de joc, l’Espai Camaleònic, on ens esperava, riallera, la Irene, amb tot a punt, cervesa La Brava inclosa que apadrinava l’acte. I ja a primera fila per fer les fotos de la presentació, l’Andreu Zulet, un jove fotògraf amb un talent del qual se sentirà a parlar. També l’Emma Llensa, l’experta en màrqueting digital que ens va ajudar a fer la convocatòria a Girona, a qui agraeixo el gran èxit d’assistència amb més de 40 persones. Entre elles, el tinent d’alcalde de Girona, que ens va fer l’honor d’acompanyar-nos (gràcies, Carles Ribas per haver trobat un forat en la teva ajustada agenda), els meus tiets de Roses (un petó, Glòria i Ivo), emprenedores (parlo en femení perquè la majoria eren dones), comerciants, curiosos i, fins i tot, algun barceloní que va fer, com nosaltres, un puja i baixa.

A dos quarts de vuit la sala era plena. Vam deixar els cinc minuts de cortesia i a dos quarts i cinc vam començar a flairar el llibre.

Vam obrir les primeres pàgines i ja se’n va desprendre la seva flaire. D’una manera molt còmoda, amb el joc ben repartit per les dues professionals que tenia a banda i banda, amb la Txell Costa i la Marcela Topor, vam anar parlant de l’aroma que fan les marques, dels projectes personals, d’anècdotes, de vivències.
Vam flairar algun exemple pràctic que explico en el llibre. Fins i tot, al final, em vaig atrevir a fer un petit ADR (anàlisi, diagnòstic i recomanacions en clau de publicitat) de 5 projectes de la sala, partint de les seves targetes de visita.

Gairebé una hora de partit on vam xalar molt. Em va faltar una pròrroga per aprofundir en el llibre. Això rai, perquè si us fa goig, el podeu comprar avui mateix a la vostra llibreria habitual i llegir-ne el primer capítol de franc, aquí, entrant al web www.aromademarca.cat.

Gràcies, Girona, per haver-me fet sentir com a casa!
Gràcies, Girona, per haver-me deixat enamorar de la teva aroma. Quan et sents com a casa, tot és més fàcil.

Aquí, l’enllaç amb la presentació: http://youtu.be/EPSINf5x3d8 

Ranci

dimarts , 20/11/2018

Ranci? Què vol dir ranci?

[1413; del ll. rancidus, -a, -um, íd.]        
2 1 ENOL Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables. 
2 fig Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.  
3 fig Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
3 Mesquí, avar, escàs a donar.
adj 1 QUÍM ORG Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.  

Aquestes són les definicions que podeu trobar al Diccionari.cat si busqueu la paraula ranci.
No sé quina triar per definir el que vaig llegir diumenge a Twitter. Seguiu llegint, no patiu, que us ho explico al final.
Tot i que segons un estudi del febrer de 2018 les 50 ciutats més poblades d’Espanya tenen més de dos milions d’usuaris registrats a la xarxa del moixonet, dels quals únicament el 28,40 % són actius i 2.866 són comptes verificats, la majoria d’informacions difoses a través de la xarxa acaben arribant a tothom.
Tot i que allò que uns quants vam veure diumenge no ho expliquin a cap TN, no surti a la tertúlia de Jordi Basté o de la Terribas, o no aparegui en forma de paròdia al Polònia, si la informació és suculenta acabarà arribant a tothom.
Si la població de Catalunya sobrepassa els 7 milions i a Twitter hi ha un 5 % de la població, l’aroma de ranci de moment s’anirà flairant lentament, però acabarà arribant a tothom…

Quan la notícia és prou punyent, sovint se’n fa un bon escampall. En parlo al capítol 14 d’Aroma de marca, “Embolica que fa fort”.

No canviem de tema, no. Hi torno. Tornem a l’aroma de ranci… El més recent, el que li estan fent respirar a Dani Mateo per fer humor. Us recomano l’entrevista que li van fer a El suplement de Catalunya Ràdio.
I totes les aromes recents que vulgueu i que de ben segur us venen al cap i que no cal que us descrigui…

Encara no us he dit què m’ha fet escriure aquest post. Ha estat la piulada d’aquest cap de setmana de les declaracions de Pablo Casado sobre la conquesta d’Amèrica: “Nosotros no colonizábamos, hacíamos una España más grande”.
Deuen saber que som al segle XXI? Tracten la població d’ignorant expressament?
Si les lliçons d’aquella història que vaig rebre a l’EGB no em confonen, el 1492 van ser els castellans del Regne de Castella qui no van saber on arribaven. Espanya no existia.
Aroma de ranci, de “revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies”.

I per més rància, la resposta de la secretària nacional de comunicació del partit, Isabel Díaz Ayuso, que deu ser força més jove que jo i que deuria estudiar dins el pla d’estudis de l’ESO i algun màster o un altre després de llicenciar-se en Periodisme, justificant la histriònica resposta de Casado.

I encara una aroma més rància. La del post que fa uns dies va publicar la directora de comunicació d’una escola de la zona alta de Barcelona. Va penjar a la Fan Page de l’escola (no al seu perfil personal) una foto d’ella amb Pablo Casado i Alejandro Fernàndez, amb un text on s’enorgullia de donar-los suport. Un cop pescada, amb el “lo siento, no volverá a suceder” es va silenciar el problema.

Del mot ranci em quedo amb aquesta definició: “Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables”.
Vaig a revisar els llibres dels meus fills, a veure quina aroma desprenen…

De totes les aromes, totes, em quedo amb l’Aroma de marca.

Aquí us recordo les pròximes presentacions. Us hi espero!

Dijous 22/11 a les 19.00 h Llibreria La Impossible (Barcelona)
Divendres 30/11 a les 19.30 Espai Camal.leònic (Girona)
Dijous 13/12 a les 19.30 Llibreria Galatea (Reus)
Divendres 14/12 a les 19.30 Llibreria Caselles (Lleida)