Top Legal by Top Manta

dissabte, 7/04/2018

Farcells carregats a l’esquena. Vigilar a dreta i esquerra, estendre la mercaderia a terra. Estar a l’aguait per si ve la Guàrdia Urbana i córrer. Sempre córrer. Gent que va sortir corrents dels seus llocs de naixement per augmentar les seves opcions a sobreviure i que hauran vist morir a prop seu a molts companys de viatge en la travessia que han hagut de fer fins a arribar als nostres carrers. Són els manters i, de vegades, formen part del mobiliari urbà, perquè molts ni els veuen perquè miren cap a un altre costat.

No els he comprat mai res, però a partir d’ara potser m’ho repenso. Tothom tranquil que no incompliré cap normativa i més en aquests temps que corren!
Per millorar les condicions de vida, des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona un grup de 300 venedors ha llançat la seva primera col·lecció de moda amb l’ajuda de PlayGround Do i amb el lema Roba legal feta per gent il·legal. Els seus somnis i el seu viatge des del Senegal estan serigrafiats per ells mateixos en sis dissenys molt vistosos sobre sis samarretes, dues dessuadores i una bossa. Tot confeccionat en bones condicions laborals en cotó ecològic i de comerç just. Alternatives als productes d’imitació i de mala qualitat. Es nota que hi han treballat, que s’han format i que volen millorar les seves vides demostrant la seva creativitat, l’esforç i la responsabilitat. No obstant això, l’existència de la cooperativa i que hagin obert una botiga al Raval no vol dir que deixi d’existir la venda ambulant (i il·legal) als carrers de Barcelona.

“Si mires a una persona com un analfabet, gairebé com un animal, és lògic que et sorprenguis quan té una idea”, ho diu Lamine Sarr, el poeta, com anomenen a aquest senegalès que va arribar fa 10 anys i que és una de les cares visibles del Sindicat.

La legalitat des de la il·legalitatno pot ser millor com a concepte creatiu, però de vegades malauradament, fa més una foto d’una influencer a Instagram que tots els esforços que no es veuen. El recent cas de Dulceida, la influencerde moda, acusada de treure profit d’uns nens d’un poblat africà, ha fet que s’hagin de justificar per una feina que segons ella mateixa ha dit, s’infravalora contínuament. Per cert, quin màster has d’estudiar per ser influenceri que et patrocinin viatges a l’Àfrica per anar-hi a estudiar anglès!? Oh, my God!

Us deixo 5 pistes per fer una campanya exitosa:

  1. Tingues molt clar el què has de dir – missatge clau a comunicar
  2. Pensa en com dir-ho – d’una forma creativa
  3. Traspassa-ho a un bon titular – que encisi, que sorprengui
  4. Arrodoneix-ho amb un disseny gràfic ben treballat – que sigui molt visual
  5. I … a difondre-ho ben alt i ben fort

Igual que han fet aquests nois del Senegal…

El nom

dimecres, 4/04/2018

  • Ep, Joan! Què tal, com va?
  • Què…, et va bé quedar per dinar dimecres?
  • Sí! On sempre?
  • Perfecte! Fins dimecres a les dues!

Em fa il·lusió, sempre és agradable, un dinar amb en Joan. Des de fa uns anys, amb ell dono el tret de sortida a la primavera.

En Joan és economista. Ha treballat en departaments comercials d’empreses de renom i des de fa un temps té la seva pròpia empresa, una consultoria especialitzada en comerç internacional. Ajuda les empreses a obrir-se a l’exterior. Forma part, com jo, de la gran llista d’emprenedors del país.

Durant l’aperitiu, i mentre esperàvem el primer plat amb una copa d’un bon vi de Montsant, ens vam posar al dia de com havia anat l’any (els nostres anys van d’abril a abril) a escala personal i familiar. I, quan el cambrer ens va servir el primer plat, no vam poder resistir la temptació, inevitable, per altra banda, de parlar dels nostres projectes laborals, dels actuals i dels futurs.
En Joan és una persona entusiasta que posa tots els sentits en tot allò que fa. Es delia per explicar-me el seu projecte i, és clar, que li’n donés la meva opinió. Estava a punt de llançar al mercat una aplicació dirigida a directors comercials de grans empreses. Una mena de CRM (eina de gestió de clients) des del núvol. Una nova eina que havia creat conjuntament amb el seu germà. Un projecte nou.

Un nou servei amb uns beneficis (com sempre us dic, és ideal sempreparlar en clau de benefici: què puc fer de bé al meu usuari o no em diguis que ets graciós, sinó fes-me riure).

De tota la història, ens quedarem amb la primera part. Amb la del nom. Més endavant us explicaré més coses. Com la web i la campanya de difusió.
Un nom. Sembla fàcil però no ho és tant.

El nom… Quan dic (o escric) aquests dos mots, un nom, em ve al cap en Carles Cuní, qui va presentar “La Nit dels Ignorants” a Catalunya Ràdio durant 9 anys. Un programa de matinada on els protagonistes eren els oients. Els donava pas amb aquell mític “El nom?” i els deixava parlar. “La nit dels ignorants” era el Google del passat i la companyia de molts catalans més enllà de la mitjanit. Avui segueix en antena (actualitzat en el temps i en el nom), és “La nit dels ignorants 2.0″ dirigit per en Xavier Solà, que presenta el programa i dona pas als oients per obra de la màgia de la ràdio i la seducció de la nit.

Tornem al nom. Al naming,com en diem els publicitaris. El naming, el secret del brandingEl terme namingsignifica literalment anomenaren anglès. I es refereix a les tècniques per a la creació del nom d’una marca. Namingés anomenar, posar nom a una marca. El namingés part de la creació de la identitat corporativa o de marca. És el primer pas perquè l’empresa i els productes es diferenciïn de la resta. Sovint, quan el nom es llança al mercat, ja no té gaires possibilitats de canvi. Alhora que, quan funciona, millor no tocar-lo… Oi que funciona, El Corte Inglés, malgrat el que vulgui dir i el motiu pel qual es va decidir anomenar així els grans magatzems? Mots que ressonen i que a la llarga esdevenen marca i negoci.
Tenir un bon nom, a voltes, pot ser la diferència entre tenir èxit ino tenir-ne.

Com ha de ser un bon nom?

  • Digues-lo ben alt molts cops. Evita les cacofonies o la dificultat de pronunciació. Si triomfes, la teva marca pot ser mencionada als mitjans de comunicació, entre les persones i ha de sonar bé.
  • Quan el diguis, que de seguida s’intueixi de què va el negoci. I, si pot ser, què n’obtindràs tu quan el consumeixis.
  • No genèric. Diferencia’t ja en el nom. No vulguis arribar a tothom. Intenta comunicar quelcom relacionat amb el teu negociat i que arribi al teu client potencial.
  • Vigila amb l’efecte 2.0… No saltis lletres ni facis faltes d’ortografia. El teu nom ha de durar temps i ha de ser memorable en tots els entorns, no només en el 2.0.
  • Evita les inicials. Tot i que hi ha grans marques que han triomfat amb les seves sigles, la veritat és que són poc atractives i difícils de recordar.
    Hi ha eines que t’ajuden a trobar si el teu nom ja existeix. Pensa en la teva presència a les xarxes socials i en què el nom haurà de ser el mateix.

En el meu cas, els mots Mosaiking Comunicacióm’han ajudat molt a explicar què faig. Comunicació, sí, però en tot el procés.Posar en solfa totes les peces per dur a terme una campanya. Fem el mosaic de tot.
El nom és el cor de la marca, és la mateixa imatge i reputació. Només per això no pots fer-ho malament, perquè serà el missatge més vist, llegit i escrit.

I tu, com te dius ;) ?

Amb nom de dona

dimecres, 7/03/2018

Avui tinc hora. Tot i que estic gairebé segura de la resposta, he dormit neguitosa, he somiat força però no recordo res. De fet, m’agradaria recordar les coses que somio, perquè tinc una llibreta a la tauleta de nit per si de cas, però no hi ha manera!

Ja fa 20 setmanes d’aquella primera ecografia. Entrem, m’estiro, em pujo la samarreta, m’apliquen el gel i l’aparell es desplaça harmoniosament per la meva panxa ja voluminosa. Uns senyals d’ultrasò que la tecnologia tradueix i compon en unes imatges que es veuen en una pantalla i… sí! Ho sabia! És una nena i es dirà Maria. Tal dia com avui de fa 10 anys ho vam saber.

Tal dia com avui moltes dones a tot el món sabran que pariran nenes, tal dia com avui moltes dones decidiran fer un canvi a la seva vida: es dedicaran a LA publicitat o a LA política, escoltaran LA ràdio, miraran LA televisió, deixaran LA feina, penjaran LA fregona, canviaran LA cuina per LA lectura, tindran cura de LA mare, de LA tieta, de LA filla, de LA néta, crearan LA seva marca, aniran a LA classe de música, estaran al dia de LES xarxes socials, escriuran LA seva primera novel·la … I tantes i tantes coses que fem les dones amb nom de dona.

Ningú és imprescindible, però sense les dones res és igual. O, si no, poseu la ràdio. A Catalunya Ràdio avui només sentirem veus masculines i hi ha programes que no es podran fer. Perquè cada dia (i no només avui) hi ha una dona que es mereix ser la millor! I aquesta dona ets tu.

Tan si ets mare com filla, tieta, àvia, neta, parella, amiga…  et desitgo un feliç dia de la dona treballadora!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comunicació Política

dimecres, 28/02/2018

Ahir vaig tenir el plaer de participar a la xerrada sobre la comunicació política en la presidència de Donald Trump , “Sobreviure a la compol de Trump”, organitzada per l’Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOLCAT) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS).

Vaig formar taula amb Carles Agustí, politòleg i president de COMPOLCAT, i amb Miquel Pellicer, periodista i autor del llibre La comunicación en la era de Trump, moderats per Rosa Mena, la responsable d’actes de COMPOLCAT.

La Rosa va fer de directora d’orquestra i nosaltres vam fer de músics. Crec que la melodia va sonar prou bé.

Vam estar debatent sobre la comunicació política (i no tan política) de Donald Trump durant el seu primer any de mandat. Recordeu que al gener ja va fer un any que presideix el país més poderós del món.

Vam parlar del fenomen Trump, de com comunica, de com fa (i no fa) política.

També de si va guanyar Trump o va perdre Clinton.

De com extrapolar la comunicació americana a Europa i al nostre petit país.

I de si els polítics haurien de ser més estratègics i no tan o només imatge/personatges mediàtics per apropar-se a les marques. Oferint valors, parlant en clau de benefici i buscant el seu avantatge diferencial versus la seva competència. Els polítics, com les marques, tenen competència. I cal diferenciar-se!

I al final, la gran pregunta. És realment Trump un fenomen tan innovador, o hi ha referents, com Berlusconi o, a Espanya, Gil y Gil: gent amb diners, coneguda abans per altres facetes, amb un llenguatge barruer i que un bon dia decideix dedicar-se a la política i per sorpresa de tothom connecta emocionalment amb els votants?

Està clar que Trump és un perfil atípic de polític. Un polític sense ser polític. Un empresari multimilionari. A banda de ser un personatge mediàtic, un showman, molt proper al luxe… jo fins i tot m’atreviria a dir que és un exhibicionista.

Per tant, és un polític molt diferent dels polítics que coneixem aquí.

Tot i les seves excentricitats, cal reconèixer-li els seus mèrits. És un home intel·ligent. Molt intel·ligent i brillant. I què ho té tot estudiat. A ell li funciona ensenyar-se tal com és. I des que és president dels EUA que encara li ha pujat més l’ego. I, per tant, encara es mostra més tal com és. Encara que una bona majoria dels americans (i no americans) el detestin. L’important, com en qualsevol marca, és que parlin de tu. No tant si bé o malament, sinó que en parlin…

Cal reconèixer que des del punt de vista de la comunicació és un home brillant. Per a mi, ho té tot estudiat. Tant la forma de comunicar com el tipus de missatges que emet. És un heavy user de les xarxes socials (sobretot de Twitter). S’hagués imaginat el Sr. Twitter que el president dels EUA seria un dels usuaris més grans d’aquesta xarxa?

Tot i que les comparacions són odioses, estaria bé extrapolar i imitar allò que Trump ha fet bé. Crear-se una imatge i seguir-la al peu de la lletra en tot el que fa. I treure’n profit de les noves eines de comunicació que ens ha posat en safata el Segle XXI. Té una claríssima estratègia de comunicació. Funciona, creieu-me!

Aquí a Catalunya tenim exemples de partits polítics que comuniquen molt bé o que són molt innovadors en la seva comunicació, i d’altres que s’han quedat atrapats al segle XX. No entraré en noms. Però tots sabreu de qui parlo quan penso en aquells polítics encotillats que no es belluguen del faristol o aquells polítics que s’acosten al poble per escoltar i mirar d’aportar solucions. I que, a més, ho comuniquen. I la comunicació la fan molt bé.

Comparteixo algunes curiositats que van sortir ahir a la ponència, dignes d’estudi. Sabies què…

  • Trump té dos perfils, un de personal (@realdonaldtrump, ell tal com raja) i un d’oficial (@potus)? En el seu, només segueix 45 persones, perquè no li agrada llegir. Per tant, és dels que només s’escolta…
  • A la web de Trump hi ha un apartat per comprar tot el seu marxandatge amb el seu lema Make America Great Again?
  • Durant un any ha tingut ja tres directors de comunicació?
  • La majoria dels tuïts se’ls escriu ell directament, i la majoria també els escriu ell tal com li surten?
  • Trump és el que va ajudar a popularitzar el terme fake news (notícies falses) per referir-se a aquelles notícies que ell considera falses? Per descomptat, fent servir Twitter per donar-les a conèixer i convertint-se alhora en un gran amant i creador de fake news. Segons ell, així la gent parla del país i es poden aportar solucions…

Ja ho sabeu, diferenciar-se i comunicar. I, en política, també!

 

#MWC18 no hi seré, però miraré de treure’n profit.

dilluns, 26/02/2018

Mailchimp_ MWC18

Acaba de néixer la Tina. Una nena del segle XXI. Un dels seus primers regals segurament ha estat un mòbil de peluix. A mesura que la Tina es faci gran, la indústria del mòbil ja no la sorprendrà com ho ha fet a la majoria de nosaltres des de ja fa anys.

Des del 2006, a Barcelona se celebra el 3GSM, ara Mobile World Congress. Molt pocs imaginaven que aquesta indústria es convertiria en el gegant que és ara. Per a la Ciutat, aquesta fira significa un gran impacte econòmic i turístic que dura tot l’any i que ha comportat la creació des de zero d’un sector que busca canviar el model productiu. El MWC m’atreviria a dir que ja forma part de la marca Barcelona. Tot i que el volen traslladar, segons sembla fins al 2023 no cal patir. Ahir ho deixava ben clar el director del Mobile Barcelona Capital, Carles Grau.

Una de les principals característiques diferencials de la fira és el perfil del visitant: més del 60% dels assistents són alts càrrecs directius majoritàriament d’altres països. Hi seran gairebé totes les empreses del sector com Google, Samsung, Ericsson, Huawei, Intel o Sony. Apple, un any més no hi serà…

I per als més petits, què? L’impuls de les empreses emergents ha implicat que paral·lelament al MWC s’ha creat un congrés per a emprenedors i inversors, el 4YFN (4 Years From Now) i que ja forma part del MWC donat el seu creixement. Aquesta edició preveu una assistència de 30.000 persones.

No sóc cap comercial ni del MWC, ni molt menys del 4YFN, però busco l’interès que poden tenir aquests dos congressos, com tantes altres coses, pels més petits.

Com que entenc que molts dels petits no us podeu permetreu l’entrada (jo no puc), us proposo 4 pistes de com treure’n profit sense ser-hi.

  • Segueix el Congrés i totes les seves Xarxes Socials. Ben segur podràs generar contactes sense ser-hi a través del #MWC18.
  • Investiga en la llista dels Expositors.  Potser hi ha alguna empresa que et pugui interessar i pots contactar-la ara per veure-la algun moment durant la setmana del MWC.
  • Vés  a l’apartat de les Presentacions i descarrega’t les que siguin obertes. Un cop fetes, les van penjant a la web. Hi trobaràs contingut interessant sobre comunicacions i l’entorn digital.
  • Entra a l’esdeveniment 4YFN i cerca informació relacionada amb Start-Ups. Segueix-lo també per les xarxes: #4YFN18. Potser t’interessa plantejar el fet de ser-hi en la pròxima edició. Des de Mosaiking Comunicació ens ho vam plantejar. O no creieu que la comunicació també ha canviat de paradigma? La comunicació ha evolucionat molt des de l’aparició de les noves tecnologies. Bé, això ja seria un altre article.

Recorda, del 26 de febrer a l’1 de març. Segueix-lo i aprofita’l sense ser-hi. Jo enguany tampoc hi seré, però miraré de tornar a treure’n profit.

 

Comunicació farmacèutica, why not?

dimarts , 20/02/2018

La Lluïsa és farmacèutica, té una farmàcia, és llicenciada per la UB i, a part de ser una molt bona amiga, molta gent al barri la veiem com la “farmacèutica de capçalera”. És una de les primeres farmacèutiques que va crear una marca pròpia de dermocosmètica dins la seva oficina de farmàcia. I una línia de consells propis. Ara entrar a una farmàcia pot ser un paradís d’aromes, embalatges, dissenys, marques… i tot a l’abast de la mà. Per tant, també des de la farmàcia, cal diferenciar-te. La Lluïsa ho va tenir clar des del primer moment…
Tot el que significa la farmàcia de la Lluïsa, amb 20 anys que fa que és al mercat, ja s’ho emporta la marca pròpia només pel fet de portar el seu nom. Un nom de dona, sí. Crema antiarrugues Lluïsa. No hi ha un cotxe que es diu Mercedes?

En el cas de les petites empreses, el fet de tenir una marca pròpia és una
forma de traslladar la seva imatge al mercat per crear una fidelitat al client versus altres marques que es poden distribuir dins la seva oficina de farmàcia. Cremes solars o de mans, contorn d’ulls, hidratants… Com a producte, pot ajudar a diferenciar-se, ja que realment el producte segur que és únic, però a més a més, es pot crear una imatge de la farmàcia molt interessant, vinculada a la formulació i a la galènica. Vinculada al verdader expertise (tècniques de comercialització) de la farmàcia. Vinculada a l’origen i a l’essència d’un farmacèutic. Es poden fer tirades curtes d’impressió i es poden fer sèries limitades o diferents dissenys de les etiquetes o els packagings i embolcalls. Per tant, un es pot lluir més en els dissenys. Recordeu allò de comprar el vi per l’etiqueta? Doncs en cosmètica pot passar el mateix. Encara que el valor estigui en el seu interior, tot compta.

La meva farmacèutica de capçalera, a més de crear la seva pròpia línia com a element diferenciador, com us deia al principi, també tracta la resta de productes, i serveis, amb cura i bon gust. És el tret que la diferència com a farmacèutica. Amb la seva marca pròpia i amb les altres marques que dispensa, i amb el tracte i els serveis, també diferents, que ofereix.

I tot això? Com ho pentinem? Doncs com qualsevol altre projecte o producte. Creant una estratègia de comunicació sòlida de base que l’ajudi a diferenciar-se de la seva competència. Ja sigui amb imatge o amb producte o servei.

No s’hi val, a deixar-la a l’aparador de la farmàcia i esperar que es vengui sola. Així no funcionarà! A mi em sembla una bona idea promocionar el propi punt de venda. Fer de la farmàcia quelcom més que una oficina on es dispensen medicaments o productes cosmètics.
I si la convertim en el petit centre on, a més de vendre productes per assolir una bona dieta, reps consell nutricional? O on, a més d’oferir productes per al nadó, pots fer petites xerrades o càpsules per a les mares primerenques? Si tens lloc, al punt d’oficina físic, però si no, per què no provar-ho on-line amb la teva comunitat virtual? I què et sembla el fet de tenir el racó per a la tercera edat? Quantes vegades els nostres avis van perduts en temes bàsics sobre la seva salut i no saben gaire on anar…
La figura professional del farmacèutic posseeix un enorme poder prescriptor per al consumidor. El consell professional farmacèutic com a valor afegit en la compra dels productes, siguin medicaments o articles de dermocosmètica, és el que més valora el client. Coneixement, qualitat i confiança.

Així es va començar a diferenciar la Lluïsa. Una línia de cosmètica pròpia, però també una línia pròpia de serveis. Amb valor i amb diferenciació.

I tu, ho apliques? Tens un producte no saps com difondre’l? Encara que no siguis farmacèutic, molts d’aquests consells també els pots fer teus.
Si vols que et donguem un cop de mà, no dubtis en contactar-nos

Ben viva

divendres, 1/12/2017

Dissabte la Maribel va fer anys. Cada 25 de novembre la felicito. Sempre penso que falta un mes per Nadal el dia que la Maribel fa anys. La felicito per la seva valentia i perquè segueix ben viva, perquè un dia va decidir fotre (sí, sé que sona fort però el verb hi escau) un cop de porta i marxar de casa. Fotre el camp d’un home que no la respectava com a persona. Sé que ella també sap que el dia que va néixer és el dia que se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, i és aquest dia en memòria de tres germanes dominicanes, les Mirabal (no les Maribels). Va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 50/134 el 17 de desembre de 1999.

Cada dia hauria de ser 25 de novembre, cada setmana hi hauria d’haver campanyes de publicitat que lluitin en favor de la sensibilitat i la conscienciació.
Li llegia a la Mònica Planas que a “Espanya ja hi ha més dones assassinades per culpa del masclisme en els últims tretze anys que morts per ETA en els últims quaranta-dos”. Us ho imagineu? Però és clar, com que passa en l’àmbit privat…, només serveix per omplir els matins de les teles privades de desastres i de terror. Poques vegades hi surten les dones valentes com la Maribel que, amb molt d’esforç, han pogut refer la seva vida.

La manera que tot això canviï s’ha de construir des de baix i des dels organismes públics, amb una comunicació clara, C L A R A (un mot amb un nom de dona ben bonic, per cert). Sense ofendre, sense menysprear ningú.

Un tema delicat on les campanyes de conscienciació i sensibilització han de transmetre un missatge en positiu, construint, sense ofendre i envalentint la dona. Perquè la violència de gènere és un tema de drets. Però per quina raó això no passa i, en alguna ocasió, les campanyes per combatre el masclisme resulten masclistes? Irònic però cert.
Un exemple entre uns quants és la campanya del Gobierno de Cantabria: Hazte un hombre. Missatge antic on l’home juga un paper principal, un rol paternalista, on la dona és secundària, on es contempla l’home com l’ésser que t’ha de salvar de tots els mals. Mala fe? En tot cas, no afortunada. Un exemple més: la campanya de l’Ajuntament de Zamora on, a manera d’acudit, es podia llegir: ¿Qué hace una mujer fuera de la cocina? Turismo. I, a sota, la falsa moralitat: La violencia hacia las mujeres no es un chiste. No seas cómplice. L’Ajuntament va retirar la campanya no sense justificar-se abans dient que pretenia educar la societat.
L’aposta és arriscada i compro l’humor per a les campanyes publicitàries, però… oi que no us imagineu una campanya sobre la fam al món o una malaltia greu tenint com a eix un acudit ofensiu per a alguna de les bandes?

Els publicistes influïm en la societat i LES PUBLICISTES també! Posaria la mà al foc que aquestes campanyes les han fet (i aprovat) homes. I si erro, potser les han fet unes dones molt poc sensibles. On són les dones? Cal fer pedagogia!

Per sort, sensibilitats diferents són presents a la campanya de l’Ajuntament de Barcelona:
#BCNANTIMASCLISTA. Som una ciutat que no tolerem les violències contra les dones. Davant la violència masclista no et pots girar d’esquena. https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=vMfTklOHF5M

Una campanya responsable, sensible, en positiu, que dona eines, solucions. Una campanya feta, per cert, per la gran agència 1000 friends. Un altre dia us en parlaré, d’aquesta agència diferent.

Prou de comptadors, prou minuts de silenci, prou espai a les televisions sensacionalistes, prou denúncies retirades perquè la víctima no sap quins recursos ni quines opcions té un cop ha anat als Mossos. Prou de llacets morats. Prou, sí! Llavors voldrà dir que ho hem aconseguit, que campanyes de sensibilització els 365 dies de l’any han fet possible trobar la manera de ser Homo sapiens en una societat justa i igual per a tots.

L’altre dia vaig parlar-ne. En una tertúlia al programa Ben Trobats, de la Xarxa TV, on vam parlar del paper de la publicitat en temes on encara cal sensibilitzar i conscienciar la població. Aquí us deixo l’enllaç per si us fa gràcia veure’l.

http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/publicitat-masclista

Felicitats, Maribel, i per molts més! Et volem ben viva.

 

 

Fruita, també de marca

dijous, 23/11/2017

La Maria Mercè és l’àvia d’una amiga. Té 85 anys, un esperit i una salut que ja la voldríem molts. L’altre dia, tot sortint de casa de camí cap al despatx, me la vaig trobar pel carrer, amb un mocador acolorit que li alegrava la cara. Empenyent el carretó de comprar.

– On vas tan d’hora?
Sorpresa i somrient, com sempre, em va dir:

– És dimarts. Me’n vaig al mercat. A la plaça.

Molt propi d’ella. La seva expressió i el seu tarannà desprenien alegria.

Resulta que, abans, els dimarts era el dia de mercat en moltes localitats, ja que els dilluns ja es collien, pescaven i es transportaven les provisions.

Un cop es cull el producte, les seves propietats naturals es conserven durant uns 15 dies, però el plaer de collir la peça de l’arbre i posar-nos-la a la boca està a l’abast de molt pocs. Quantes vegades hem dit que la fruita o qualsevol altre aliment ja no té el gust d’abans? Per aquestes raons i d’altres de caràcter econòmic, des de fa anys són molts els que han vist a internet la “parada” per no perdre els seus camps. Canviar la mentalitat per canviar el model. Vendre a través d’internet és un negoci sense barreres però on també et pots enganxar els dits, perquè no pots vendre tota la teva producció. Pots tenir un excedent o sobreestoc de manera fàcil. Per tant, cal invertir en una bona estratègia de comunicació, en una bona campanya de publicitat i en un bon posicionament web.
Per mostra, basta un botó. Com han fet els Miró de Borriana amb les seves mandarines. En el seu web ens expliquen com va sorgir la idea de la venda de la seva producció: “En una d’aquestes sobretaules posteriors a la paella ritual en què va sorgir la idea de destinar la producció pròpia a la venda directa, de saltar els intermediaris, de demostrar que una agricultura artesanal, en la qual el llaurador coneix cada arbre com sap el nom de cada sèquia, pot ser encara sostenible”. Un web que comunica, que empatitza. Amb un bon missatge clau per transmetre. Amb un logo. Amb un concepte creatiu. Amb un disseny gràfic. Amb un blog actiu (que posiciona a Google) on el client o futur client nota que el productor també cuida la seva presència a la xarxa i reforça la seva marca. Ve de gust!

Però no només les mandarines tenen marca. Baixant pel carrer Mandri, tocant a la parada de l’autobús, em vaig ensopegar amb una altra fruita. Una marquesina anunciant caquis. El caqui (allò que quan jo era petita en dèiem palosanto), també de marca. Kakis Persimón, la marca comercial per la qual es coneix el caqui de polpa dura de la varietat de color vermell brillant de la denominació d’origen protegit Kaki Ribera del Xúquer. És un caqui cultivat per eliminar l’astringència: treure-li l’aigua per fer-lo més exportable i durador. La marquesina juga amb l’atracció cromàtica del color blau que transmet calma, confiança, i que en el to fosc representa elegància i frescor. Ens diu: “Has pensat en mobles, doncs no! T’estem anunciant una fruita”.

Fruites de marca a fi que la percepció del consumidor valori molt el producte i els seus beneficis. Buscar l’autenticitat del producte i de la marca que tracta bé els seus clients oferint qualitat, comunicar amb honestedat, actuar amb integritat, ser genuïna i real.

Fruites, també de marca, sí! Menjar 5 peces de fruita i hortalisses al dia era l’objectiu de la campanya “5 al dia” de fa més de 15 anys.

Una mandarina per postres i un caqui a mitja tarda? I, sobretot, que siguin de marca!

 

 

 

 

Els mercats seran sempre nostres

dilluns, 13/11/2017

  • Artur, em faries unes hamburguesetes d’aquelles que li agraden a la Maria? Sí, sí, sense pebre…
  • Camil.la, que em netejaries el lluç per fer-lo arrebossadet. Sí, sí, sense espina ni pell…

El meu carnisser i la meva peixatera. Orgull d’explicar al món on compro. D’això se’n diu anar a la plaça. O ara, més ben dit, se’n diu anar al mercat. Anar a comprar sí, però d’una forma diferent. Compres fetes a mida, amb un tracte personalitzat. El mercat són les persones i la relació que s’estableix entre venedors i compradors.

Els mercats són molt més que llocs on s’intercanvien coses, només pel fet de ser un dels eixos principals de cada barri o del poble, proporcionen a l’usuari experiència de convivència, de trobada, de pertinença. Anar al mercat és molt més que anar a adquirir queviures a canvi de diners… Ja no és un lloc on només van els avis a comprar o a passejar-s’hi perquè a l’estiu s’hi està fresquet i a l’hivern calentó. Trobar el gust perquè t’atenguin, el gust de veure les parades ben arreglades, el gust de trobar-s’hi a gust perquè s’ofereixen i es preparen els aliments de proximitat, el Km 0 al costat de casa.

Barcelona, tot i els canvis experimentats en els darrers anys, segueix sent una ciutat “de mercat”. De mercat, sí, en el doble sentit. Una ciutat que segueix estant a la moda. Amb influència en les tendències internacionals, alhora d’un centre clau per la innovació i el desenvolupament. I una ciutat on els mercats (si no m’he descomptat amb 20 http://www.mercatsbcn.com/)) deixen empremta en el caràcter de la ciutat i els seus habitants. Des de la seva aparició, en edificis construïts expressament per aixoplugar les parades i oferir millor experiència de compra, els mercats s’han convertit en un referent de la vida als barris barcelonins. Podem dir que formen part de l’ADN de la ciutat.

En línia a tot això no és d’estranyar que els mercats es converteixin en punts de trobada per celebrar esdeveniments també propers al barri.

Aquest és el cas d’aquest cap de setmana al Mercat de Sarrià, un mercat amb més de 100 anys d’història. Dissabte al vespre, en mig de les turbulències i desídies que estem vivint, no es va deixar de celebrar l’onzena edició del Tasting Night. Un esdeveniment anyal on l’eix de Sarrià, una entitat que aglutina els diferents comerços i negocis del barri, premia als comerços amb millor trajectòria.

Tasting Night. Un nom amb una marca per un esdeveniment. Tasting Night. Sabràs que gaudiràs dels sabors de la nit… Well done! Sempre m’heu sentit parlar del fet que qualsevol producte o servei, gran o petit, ha de tenir la seva marca. I una marca va molt més enllà d’un logotip.

El Tasting Night, després d’11 edicions té una entitat pròpia i una personalitat ja consolidada.

Tasting Night transmet uns valors com la trobada, l’empatia, fer barri, a més de la delícia de totes les coses que s’ofereixen i es preparen gràcies als aliments de proximitat que podem trobar cada dia a plaça.

Una bona idea ha d’estar ben “marquejada”.

Recorda, siguis gran o petit, conegut o per conèixer, pensa en la teva marca. Aquí et marco 5 punts que hauria de tenir de base qualsevol marca.

  • Una personalitat. Que aporti valor a la teva maca
  • Un nom. Com és evocatiu millor.
  • Un logotip. Atractiu i notori.
  • Un eslògan. Diferenciador i memorable.
  • Uns materials de difusió. Amb creativitat, sí, però amb contingut estratègic.

Ai d’aquella fantàstica campanya de la Núria Feliu dels anys 90s “Vine a la plaça reina, vine al mercat”…  Proposo treballar un concepte nou, molt adequat als temps que estem vivint: “Els mercats seran sempre nostres”. I podríem trucar a també a la Núria Feliu, segur que estaria encantada…

Elsmercats_mailchimp

Molts èxits i pocs llops

dilluns, 30/10/2017

Fa un parell d’anys, no recordo exactament quin dia, em trucava en Toni Coll. Ell és un dels socis de Scene Barcelona, una productora i distribuïdora d’espectacles. Em trucava perquè em va sentir a RAC1 parlant de marques, un dijous del mes de juliol que durant el programa d’El món a RAC1 obrien micròfons per atendre en directe consultes sobre marques.

En Toni Coll em volia conèixer i explicar-me futurs projectes. Li interessava saber de la mà de la nostra consultoria, Mosaiking Comunicació, com caldria posicionar-los i llançar-los al mercat. Li vaig donar quatre pistes. Em va semblar que es quedava prou content. Va anar passant el temps. Vaig anar tenint notícies seves. Em va convidar al Teatreneu a veure el Tribut a Pepe Rubianes. Vam tornar a parlar. Em va dir que un d’aquells projectes que m’havia explicat, aviat veuria la llum… Estic parlant de, si la memòria no em falla, principis de 2016.

Segons sembla, en Toni m’ha anat seguint tot aquest temps, gràcies la meva periòdica newsletter i les xarxes socials. I perquè no dir-ho, algun altre dia m’ha tornat a sentir a la ràdio.

Abans de l’estiu em va fer de nou una trucada. Em va dir si recordava aquell projecte que tenia entre mans. Em va dir que ja era una realitat, que ja no era un somni i que amb dos altres socis, en Josep Maria Galilea i en Xavi Fuster, havien decidit posar-lo en marxa. I que si tot anava bé, veuria la llum abans de Nadal, d’aquest Nadal. Em deia també si volia treballar per a ells i si volia ajudar-los en tot allò que fes referència a la imatge i la comunicació. Li vaig dir que Sí!

Són tres els motius pels quals em vaig posar molt contenta:

  • El primer i més important, el projecte d’una persona propera, es feia realitat. En temps difícils, veure néixer projectes il·lusionats, sempre és una victòria. Per ells, pel mercat i pel país.
  • En segon lloc, perquè el Toni, una persona que havia conegut a través de la meva feina, m’havia anat seguint durant tot aquell temps. Senyal que la meva tasca de continuïtat anava fent efecte.
  • I en tercer lloc, perquè, sense haver treballat mai amb mi, i venint d’una experiència negativa amb un altre col·laborador seu, confiava a ulls clucs el seu nou projecte a Mosaiking Comunicació.

 

El projecte consistia a llançar un teatre a Barcelona. A la zona alta, on no n’hi havia cap. Apujar el teló de l’Aquitània Teatre. I apujar-lo amb tots els sentits.

Aquest passat dissabte a la tarda, el teló per fi apujà amb l’espectacle d’“Els Tres Porquets” del Magatzem d’Ars. I ben aviat (dissabte dia 4) el tornarà a apujar amb el “McGuffin” amb una comèdia de Mònica Pérez, sota la direcció de Carlos Latre i l’actuació de Jordi Ríos i Mònica Pérez. I l’altra setmana, la del 6 de novembre, Luís Pardo estrenarà l’espectacle de psicomàgia “DeMente”.

Una pujada de teló amb tota regla. Amb un esplèndid Teatre del tot renovat (recordeu que estem parlant de l’antic Cinema Aquitània i després La Filmoteca de Catalunya), amb un nou logotip, amb un concepte creatiu molt adhoc pel que s’hi representarà, Teatre amb els cinc sentits, doncs no en manca ni un, un disseny gràfic molt original per ser el disseny d’un teatre, una web molt explicativa i fàcil de navegar, unes xarxes socials noves que comencen amb força i… una bona campanya de difusió. Com ha de ser! Un gran teatre a l’alçada d’una gran marca.

Llarga vida al teatre, molts èxits i pocs llops!

Si vols més informació o venir a tastar-lo, clica aquí:

www.aquitaniateatre.com / Facebook / Twitter / Instagram