Jo a Calella, tu a Buenos Aires!

dijous, 15/08/2019

    IMG_9482

 

   Au, adéu! Comence el meu comiat

    a tot el temps passat.

    Bon vent i barca nova!

    Sé, però, que no s’estrena un prat,

    seguim sent rellogats

    a dins una gran cova.

    Mil espills se’m trenquen en la nit,

    colpegen el meu pit

    i m’omplen d’ais la boca.

    I un badall ofega el meu crit

    i deixa l’ull humit

    i el nas demana: Moca’t!

    Ovidi Montllor, «Bon vent i barca nova!», dins el disc del mateix títol (1979).

Bon vent i barca nova és una expressió de comiat dirigida a algú que no et sap gens, però gens eh!, greu que se’n vagi o que es perdi. És una manera d’acomiadar-se d’algú que ja no vols tornar a veure ni a tenir-hi cap classe de relació, ni virtual, ni per les xarxes. Que si a aquest algú te’l trobes pel carrer, ben segur que creuaràs de vorera… Ni el cap mouràs. I… Que et moqui la iaia. És un Anda y que te den, a veure si així s’entén millor. 

Quan fas una cosa amb tota la bona intenció del món, amb un possible (només possible) error i és del tot mal entesa i, sobretot, mal interpretada, només et queda riure. Riure per no plorar. Aquest agost us puc dir que he estripat les cartes, en castellà, he roto la baraja. A veure si així m’entenen millor. 

A partir d’ara: ¡Buenos Aires! 

Per fer-me vent, per fer-me passar la calor, i algun fogot, als meus 49 no us enganyaré, només quan actituds incomprensibles i superbes m’alteren, em compro un V E N T I L A D O R. Com aquest tan cuqui (el de la foto) que m’he comprat avui mateix a Reus. No us diré d’on és, no fós cas que m’equivoqui de lloc sense voler i em vulguin mal….

 

 

Que no pari la música!

dijous, 4/07/2019

Quan era petita detestava la classe de música, amb la profe “la Maria de música”. A les 9 del matí ja ens posava música clàssica, ens donava un retolador i ens deia…: “Dibuixeu el que us suggereix aquesta música”. Jo no entenia el que em demanaven, perquè a mi la música no m’agradava. I menys a les 9 del matí, que encara molts dies no m’havia despertat del tot. No em suggeria res. Recordo que dibuixava línies rectes quan la música era suau, i, quan la cosa s’animava, començava a pintar corbes amunt i avall (tipus la figura d’un electrocardiograma). A mesura que em vaig anar fent gran, vaig anar descobrint, entre moltes altres coses, la música i tot allò que provocava: emocions.

Per què la música emociona? Diuen els experts que el sexe, les drogues i la música activen el mateix circuit cerebral. El de la recompensa. El del plaer. Juntament amb el menjar i amb l’alcohol, la música allibera opioides endògens com endorfines i neurotransmissors com la dopamina.
Des de les cançons de bressol fins a un concert memorable, passant per les bandes sonores d’una pel·lícula o el jingle d’un espot, la música provoca emocions intenses, sovint amb relats físics inclosos: calfreds, somriures, plors, relaxació o tensió muscular. És impressionant veure com una cosa tan senzilla com una cançó pot canviar una cosa tan complexa com les emocions. Val a dir que també hi ha músiques que no ens “sonen bé”, que no “ens diuen res”, que “no ens arriben”… Per tant, també generen emocions: el “ni fu, ni fa”.
Al costat de les músiques hi ha els relats. Les pel·lícules, les marques. En definitiva, les experiències.

Aquí et deixo 5 pistes per captar l’atenció del teu relat mitjançat la música:

  1. Fes servir la música com a element propi i diferenciador. Qui no recorda les músiques d’Estrella Damm o de Coca-Cola?
  2. Aprofita’t de la memòria sensorial dels consumidors. Recordaran més aquells productes que impactin la seva memòria sensorial. Tens present el cop de maleter de Volkswagen?
  3. Mira de generar emocions positives. Les reaccions de les persones enfront de diferents tipus de música són bàsicament universals. Una cançó alegre provocarà bon rotllo.
  4. Activa els clients mitjançant la música. La música activa, per tant, fa que ens predisposem a dur a terme una acció.
  5. També n’existeix una altra però, la música del silenci. Encara que el post vagi de so i música… quan es produeix el silenci ens n’adonem, oi? “Quin descans”, de vegades podem arribar a expressar… Recordes el darrer espot de Veri?

Aquí et deixo la playlist de juliol, de Mosaiking Comunicació amb bandes sonores de pel·lícules de tota la vida. Entre d’altres, La misión, La llista de Schindler, Memòries d’Àfrica, Blade Runner i Gladiator.  Músiques, com algunes marques, que mai passen de moda. I que emocionen. A cadascú amb la seva emoció, és clar! I a tu, t’agrada la música? Què et transmet?

Que no pari la música!

Rentadora, cotxe, mòbil i… ràdio

dimecres, 29/05/2019

Ja fa uns quants anys, després de les olimpíades de Barcelona 92, a casa els meus avis van comprar una tele. Un televisor Mitsubishi. Eren els televisors que havien conviscut amb els atletes en els pisos de la Vila Olímpica. Es veia molt bé, va durar molts anys, i si tenia una avaria la reparaven i Sant tornem-hi!

La meva àvia xalava quan rebia una visita. Si passaven a la sala, i veien el nou aparell i es fixaven en la marca, ja es delia per la pregunta:“Una tele Mitsubishi?! Però que no fan cotxes, aquests?!”. I la meva àvia, amb aquella ironia dels de Reus, responia:“Sí, no va connectada a la lectra. Funciona amb gasolina!”.
A la meva àvia segur que li agradaria la campanya que estem sentint aquests dies mitjançant una sèrie de falques publicitàries disseminades per les ones catalanes. Obro parèntesi i aprofito per dir que la ràdio, tot i el bum de les xarxes socials, segueix essent un mitjà fantàstic a tenir en compte per difondre les campanyes de publicitat. És la campanya de Samsung, que té com a objectiu comunicar la seva gamma de rentadores i dotar la marca de notorietat en aquesta nova categoria on entren. En aquesta campanya, que no és nova (la primera va ser l’any 2018), la companyia busca associar la marca Samsung a una nova tecnologia, la tecnologia de la bugada, igual que s’havia associat fins ara a televisors o telèfons intel·ligents. Presenta situacions en clau d’humor on el consumidor confon la rentadora Samsung amb els televisors. A més, està molt ben interpretada pels dobladors.

La campanya la formen vuit falques. I, amb la peça, es vol fer entendre que la marca que fa televisors també fabrica rentadores. Però, sobretot, que són igual de bones que la resta dels seus productes. Aquesta seria la seva proposta de valor. Rentadores amb tecnologia de televisors. La campanya va rebre un Premi Ondas l’any passat, és de l’agència Publicis (Madrid) i el seu creatiu és un xiquetde Reus, Gerard Andreu.

La meva àvia de ben segur que li diria:“Xiquet, molt bé aquesta cunya, tot i que ja l’haguessis pogut pensar també en català!”.  Feu la prova, escolteu-la i aneu-la traduint. Aquí la falca. Ja me’n direu el què…

I tu, quines campanyes fas? Gran o petit, tingues la teva…

 

#26M, compte enrere

dilluns, 20/05/2019

Dues eleccions en dos mesos, bé, de fet, tres, generals, municipals i europees. Dues campanyes en dos mesos, bé, de fet, tres, generals, municipals i europees. Carrers de pobles i ciutats plens de banderoles amb lemes i cares.
Fem un joc? Com que sóc del barri de Sarrià, i per tant, de la ciutat de Barcelona, el joc el farem mirant la campanya electoral per Barcelona dels diferents partits polítics i candidats.
Mireu una banderola qualsevol, amb la mà tapeu el logo del partit i intercanvieu lemes. Funcionaria el mateix lema per un altre partit polític? Em temo que sí…
Aquí en faig un petit apunt, amb una proposta de missatge clau, no de lema però. Quedi clar, no de lema. Per tenir un lema notori i memorable, cal treballar-hi a fons. El Yes We Can d’Obama, aquestes tres paraules tan senzilles, van ser fruit de molta feina.

Junts x Cat: “Creiem en Barcelona”.
Que els altres partits polítics no hi creuen? I si haguessin agafat l’experiència que tenen en govern: ajuntament i país o la figura d’en Quim Forn?
Una via alternativa: Que torni a governar l’experiència o de Conseller a Alcalde.

Barcelona en comú: “Guanyem el futur”.
Els altres partits polítics entenc que també volen mirar endavant, i per tant, guanyar el futur per la seva ciutat, no?
Una via alternativa: Consolidem el que hem fet aquests 4 anys…

ERC: “Reimpulsem Barcelona”.
I els altres partits polítics què volen, frenar-la? I si es fixen en la figura de Maragall que és el seu as? Recordem que primer, el candidat, era Alfred Bosch…
Una via alternativa: De Conseller a Alcalde… Hauria estat divertit que haguessin coincidit.

PP: “Centrados en tu futuro”.
I els altres partits polítics en què se centren, en el teu passat?
Una via alternativa: Una força nova a l’alcaldia… Ho sento, no me n’he pogut estar…

PSC: “Tornem a ser BCN”. Tots els partits polítics entenc volen tornar a ser la Barcelona que ells proposen. Quina Barcelona voleu tornar a ser però?
Una via alternativa: Tornem a governar Barcelona.

Cs: “Ara convé Valls”. Abans no convenia? Els altres partits polítics o candidats no convenen? A qui no li convenen?
Una via alternativa: Torno a BCN per ser-ne l’Alcalde…

CUP: “Amb pas ferm”. I els altres partits polítics, no seran ferms en els seus ideals? Bé, discutible. Potser la CUP és la que té un lema més seu. Ja ens entenem…
Una via alternativa, però amb un toc diferencial i notori: CUPgirem Barcelona…

I per què als partits polítics, i sobretot als candidats, els costa tant trobar en què són diferents, i a poder ser millor i únics? Se centren amb lemes i missatges similars, plans, neutres i poc encisadors. Com les marques, els partits polítics i, sobretot, els candidats, caldria que es diferenciessin.
Potser és que en el fons, no s’atreveixen a ser diferents… No fós cas que al cap de poques setmanes de ser escollits se n’hagin de desdir.

Falta menys d’una setmana, crec que els indecisos no acabaran decidint el vot pel lema de la campanya electoral…

Si vols aprofundir en la comunicació política, llegeix-te els Capítols 8 (Amor o sexe) i 13 (Amb P de …) del meu primer llibre “Aroma de marca” editat i publicat per Cossetània Edicions. El pots trobar a la teva llibreria habitual, al barri a l’A peu de pàgina i a la Llibreria Hernàndez, o a Amazon
Si vols descarregar-te el primer capítol  de franc “Pels de punta”, entra al web del llibre “Aroma de marca”.
*Nota: Article publicat ahir al vespre al Diari El Jardí (versió digital), si ho preferiu, el podeu llegir al web del diari.  La foto és de la periodista Carme Rocamora.

 

Els 7 manaments

dimecres, 15/05/2019

Recordo, quan tenia uns 10 anys, un dia a casa jugant amb la meva cosina Eulàlia. De fons, la remor d’un televisor en blanc i negre, probablement era La clave. De sobte, aquella veu monòtona i en castellà (és clar) canvia. Sonen trompetes celestials: els anuncis! Deixo el que estic fent i a l’Eulàlia amb cara de què li passa ara a aquesta, i surto corrent per plantar-me davant la tele. El meu pare ha aprofitat per anar a la cuina. I quan torna em pregunta:

—Marta, què hi fas aquí davant palplantada?
—Veig històries! —li responc seriosa.

Recordo com va riure el meu pare. No ho vaig entendre. Que no eren històries? El que a mi em fascinava em segueix fascinant. Veure’n i fer-ne! Reconec que em segueixo encantant davant els anuncis que estan ben fets. O no aixequeu la vista i us quedeu contemplant l’anunci de l’aigua de Veri que estan emetent aquests dies?

El publicista David Ogilvy (1911-1999), l’any 1983, va escriure Ogilvy on Advertising, i les seves lliçons encara són vigents avui. Per alguna raó es deu dir que les idees dels genis perduren en el temps. Aquí us n’apunto 7. Els seus 7 manaments…

1. El propòsit de la publicitat és vendre. Que no t’enredin.
2. Defineix clarament el teu posicionament: què i per a qui.
3. Destaca el teu producte en allò que és diferent.
4. Estudia detalladament el teu consumidor.
5. Pensa en el consumidor com si fos la teva parella; vol tota la informació que puguis donar-li.
6. Parla-li amb el llenguatge que usa quotidianament.
7. Escriu excel·lents titulars i hauràs invertit correctament el 80 % dels teus diners.

Parlem del cas de Veri. Aquí l’anunci (els anuncis perquè en són 4) per qui no el tingui al cap. Estil, caràcter propi, simplicitat. I només és aigua. Doncs això, aigua.
Què volen vendre? Aigua. Què mostren? Aigua. A qui? A qui se la beurà en l’horari en què es beu aigua. I per això ens ensenyen d’on prové l’aigua… Ho sabem, oi? Llenguatge simple, ras i curt: aigua pura del Pirineu. Dins un suport impactant per la seva senzillesa i, alhora, profunditat: Que aquí no passi res és el millor que pot passar.Això sí, amb una imatge i un so impecables. La realització és excelsa.
I tots pendents de la pantalla, per si passa alguna cosa, i encara que l’hagis vist cent vegades en continues pendent. No fos cas que en una anterior ocasió se t’hagués escapat aquell detall… Una branca que cau pel pes de la neu! (Oooh! Espòiler!).
I davant el passadís del súper on hi ha les aigües envasades, quin anunci recordaràs?

I tu? Com comuniques la teva marca? Vols que t’ajudem a fer-la notòria? No cal que siguis Veri per tenir una campanya notòria… Recorda que ho explico a Aroma de Marca, el meu primer llibre, publicat per Cossetània. Són 15 històries reals, fàcils i divertides, de com crear i difondre la teva marca.

Catarsi

dimarts , 7/05/2019

—Marta, t’has fet mal?!
—Sí.
—Te n’has fet! A veure si així n’aprens…

Això em deien de petita. I haig de reconèixer que una mica de rabietasí que em feia. Els pares a poc a poc anaven deixant anar la corda. No és gens fàcil, i des que fa vint anys que soc mare, prou sé el que costa. Un dels principals errors que solem cometre els pares és anticipar-nos als actes dels nostres fills. Per pressa, per falta de paciència o perquè subestimem les seves capacitats. Encara que no ho sembli, aquest post no va d’educació infantil. No és el meu negociat. Però el sentit comú, el seny, dit a casa nostra, també es pot aplicar a la gestió d’un negoci, d’una empresa, d’una marca… A vegades t’has de fotre una bona hòstia (ja em perdonareu el llenguatge col·loquial) per tornar a començar. Res passa per casualitat.

D’exemples en tenim uns quants. Aquí en repasso dos. L’any 1985, a Apple, John Sculley provoca la renúncia de Steve Jobs, qui dos anys abans li havia demanat que acceptés el càrrec de president de la companyia. Un cop fora de la companyia de la poma, Steve Jobs funda Next i Pixar. I, el 1997, Apple demana a Jobs que torni, i ho fa amb productes estrella com l’iMac, l’iPod i l’iTunes, que converteixen Apple en una icona de la indústria tecnològica i el disseny.
O, un cas més proper, la coneguda marca de merchandisinghumorístic Kukuxumusu, que també ha tingut problemes amb un dels seus fundadors i creatiu del grup, Mikel Urmeneta, que després de diversos litigis ha creat la seva pròpia marca, Katuki Saguyaki.
Si no hi ha fracàs, voldrà dir que no has de fer res per aconseguir l’èxit.

Us proposo unes humils reflexions per superar el fracàs (empresarial):

  1. Anomena el fracàs d’una altra manera. Experiència? Camí? Oportunitat de canvi?
  2. Fes servir el fracàs com un graó. D’una cosa dolenta sovint en surt una de bona. Troba-la!
  3. Atura’t per continuar.Tingues paciència i persevera. Reflexiona per saber on pots millorar.
  4. No amaguis el fracàs.Prendre riscos i assumir-los per avançar i no tornar-te a equivocar en el mateix.
  5. Aprèn del fracàs.Redefineix. Canvia l’enfocament. Revisa les teves motivacions i els teus objectius.

Et diran: “Has fet una catarsi!”. “Una què…?”. “Una purificació!”. Un tornar a començar després d’una situació dura, dolenta. Fins i tot m’atreviria a dir traumàtica.
Qüestiona’t, enfronta’t als teus dimonis i creix de mica en mica… És el que procuro fer jo des de Mosaiking Comunicació: ser coherent dins la mateixa incoherència… I recorda-ho: després de la tempesta sempre ve la calma. O això diuen…

Un Sant Jordi amb aroma de marca

dilluns, 22/04/2019

He vist unes roses – d’un vermell pujat,
D’un vermell negrós, – d’un vermell morat.
Penjaven gronxant-se – del mur d’un jardí:
Ningú les pot heure, – no es poden collir.
Són les roses lliures – de la servitud:
Són les roses franques, – no paguen tribut.
Ni de baix s’abasten – ni de dalt estant:
El gipó ni el gerro – no s’en gaudiran.
Brillar al sol veuran-les – des de lluny la gent,
Donaran la flaire – al bon grat del vent;
Mes cap mà atrevida – es apomarà
Ni alenada humana – les mustigarà.
No com les flors altres, – són de qui les vol:
Són lliures, són pures, – són del vent i el sol.
Passaran la vida – gronxant-se i rient,
I abrusades se les emportarà el vent.
Joan Maragall

Feliç Sant Jordi ple d’aromes. Aquest any, amb aroma de roses, de llibres i amb una aroma més, l’aroma de marca.

Us espero demà, dia de Sant Jordi, a l’eixample i a Sarrià per signar gustosament el meu primer llibre, editat i publicat per Cossetània: Aroma de marca (www.aromademarca.cat)

Chispas

divendres, 5/04/2019

Tu primer viaje, tus primeros aplausos.

 Tu primer trabajo, qué duro es.

 Tu primera amiga, tu primera canción.

 Tu primera colonia, Chispas, de Dana.

Chispas va ser la “seva” primera colònia. La del nen que m’agradava. Teníem 12 anyets. La cançó em fascinava i, quan la cantava, l’afegitó Dana no me l’estalviava, perquè era el puntet que rematava la cançó. M’emocionava. Feia la marca memorable, li donava valor, diferenciació, notorietat. Ítems que sempre repeteixo i que, evidentment, aleshores desconeixia.

Dana ja va ser innovadora l’any 1932. Es va crear a Barcelona llançant un perfum que portava per nom “Tabú” i per eslògan “El perfume delicioso que nunca llega a evaporarse”.

Hi va haver un intent de reedició de Chispas l’any 2016, però es va deixar de fer. Els nens i les nenes que volen deixar d’usar les colònies infantils ja sabem què fan ara: agafar les colònies dels pares i… banyar-s’hi!

M’agradaria tornar a flairar l’aroma de Chispas i que els meus fills se la poguessin posar. Tot i que tinc els meus dubtes que la volguessin, ja sabem que arriba un dia que es neguen a tot allò que va ser nostre. Aquest, però, és un negociat que no em correspon.

El que sí que em correspon, o, si més no, em ve de gust, és parlar d’un anunci que aquests dies ens trobem fins a la sopa! Agua de Colonia Concentrada Álvarez Gómez. Una colònia groga amb olor de cítric. Fa més de 100 anys que són al mercat, tot i que l’any 2013 van tancar la seva última botiga al barri de Salamanca, a Madrid, on van arribar a tenir-ne més de deu.

No sabia que existia, encara que sigui una de les fragàncies més antigues que potser van usar els meus avis, que també es banyaven amb colònia, possiblement perquè té menys concentració de perfum. La marca està potenciant nous mercats (fora de Madrid), la qual cosa fa que en parlem. En castellà i a la televisió pública catalana. Aconseguit! Potser han vist sortida a casa nostra entre tanta aroma de cítric on el groc és tan present…

No us sabria dir si la compraria; l’anunci no m’atrau gens, el trobo molt bàsic i antic. Parlen només de producte. Que és i per a què serveix. Perfum i aroma. No m’emociona en absolut. La colònia fa olor, sí, igual que l’aigua fa passar la set. Però això és el producte. La marca ha d’anar molt més enllà que el producte. La marca et converteix en especial, et fa diferent. T’ha de fer viure (o reviure) experiències. T’ha de fer fa sentir coses. T’ha d’emocionar.I una colònia, encara més. De moment, aquesta, si me’n fa sentir alguna, és fredor i avorriment. Això sí, el seu web està força endreçat (sembla un supermercat digital) i la marca té presència a xarxes socials, encara que a Facebook i Instagram potser els faltaria una mica de brand content amb un bon storytelling. És a dir, un bon relat propi per a la marca. Quelcom que te la faci atractiva i emocionant. Tota marca ha de tenir el seu relat.

Em quedo amb Chispas. Aquesta marca sí que m’emocionava.

I tu? Com comuniques la teva marca? Quina és l’aroma que desprèn? Tens un bon relat per fer emocionar el teu consumidor? 

* Aprofito per recomanar-teAroma de Marca. El meu primer llibre on parlo de les claus de com crear una marca i difondre-la a través de 15 casos pràctics i divertits. Descarrega’t el primer capítol de franc a: Aroma de marca.

Passa’m el Fairy

dimecres, 6/03/2019

¿Us ho podeu creure? Ahir al vespre es va espatllar el rentavaixella! Quina casualitat!

Aquest matí ben esmorzat

-  “Joan, passa’m el Fairy”.

Inevitablement hem rigut tristament, si això és possible. El meu fill m’ha fet notar que li he demanat “el Fairy” en lloc del sabó dels plats.

I per què? Perquè avui dimarts, el BRAND AWARENESS (coneixement o notorietat de mar-ca) de Fairy ha pujat mil punts. Quan jo era petita, la marca del detergent per excel·lència, era el MISTOL de Henkel, multinacional de Düsseldorf, Alemanya. I ja fa anys que ho és FAIRY de Procter and Gamble, d’una altra multinacional, en aquest cas americana a Cincinnati. A Espanya està a Alcobendas.

I el motiu d’aquesta “pujada de punts” deu ser de tots coneguda, per això se’m farà difícil opinar només de la marca Fairy.

Com a professional de la comunicació parlo de marques i no caldria donar la meva opinió sobre els fets, però en aquest cas, em caldrà fer-ho i sí que serà del tot esbiaixada.

Per mi, el problema no el té FAIRY. La marca en aquest cas no ha fet res mal fet.

La marca s’ha posat en boca del Sr. Millo, el delegat del govern durant el 155, amb “la trampa de Fairy”. Es veu que escampaven sabó a les portes dels punts de votació. I el sabó feia caure els ‘piolins’. A banda, que si fos veritat, FAIRY no tindria la culpa de res, doncs l’usuari final no és ell. Si no, les persones que l’han fet servir.

És com si fas un còctel Molotov amb whisky escocès Ballantine’s o benzina Repsol? La culpa serà de Ballantine’s o de Repsol?

Convertir-te en TT (trending topic) a Twitter, vol dir que la gent (si més no la més jove) ja mai més rentarà els plats amb detergent. Ho farà amb el Fairy, ja que ha passat a la categoria de genèric per sempre més. Tenim els Kleenex, el Cel·lo, les Bambes i ara el Fairy.

Com que no me’n puc estar de donar la meva opinió, per a mi, seria horrorós que en Millo fes servir la meva marca per il·lustrar una CALUMNIA. Per exemple, si hagués dit que agències de publicitat com Mosaiking Comunicació van difondre el missatge de què la població llancés pedres per les finestres dels col·legis o llocs de votació per impedir l’entrada de les forces de seguretat. No m’ho vull ni imaginar!

Com s’ho prendrà i què farà P&G (Fairy) no ho sé. Segons sembla, no ha volgut donar cap explicació i opinió. Potser si es vol desmarcar de la política, farà un comunicat dient que no té absolutament res a veure amb els comentaris del Sr Enric Millo?

Avui dimarts ha estat un dia molt nét perquè si l’hem començat rentant els plats, l’hem acabat fregant el terra amb l’Ajax Pino. Els més futbolers ja m’entendreu ; )

Aquí els meus segons de glòria parlant-te a Rac1, a Can Basté! Gràcies per la confiança, Jordi i equip.

Anem de bolos

dijous, 21/02/2019

M’acompanyeu en algun dels meus bolos?

Tranquils, que no caldrà que em porteu cap maleta ni cap instrument, ni haureu de fer proves de so… No canto, de fet no canto ni a la dutxa. O sí…
Ja sabreu que he escrit el meu primer llibre, Aroma de Marca, on parlo del que conec i alhora m’apassiona: de marques, de publicitat i de comunicació. El llibre gira a l’entorn de la diferenciació, que és, sens dubte, la base per tenir una bona marca i triomfar dins d’un mercat. Vol ajudar a crear una (bona) marca i a difondre-la, i ho fa a partir d’històries reals o exemples pràctics que han funcionat, i altres en els quals he treballat professionalment amb èxit.

Després de les presentacions dels primers mesos del llançament, comença la gira de 2019. Si m’acompanyeu i pugeu a la furgo, la primera aturada serà la llibreria A peu de pàgina de Major de Sarrià (Barcelona), dijous 28 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.Farem tertúlia per als qui hagin llegit el llibre: comentarem si us ha agradat, si us ha inspirat, si us ha generat dubtes, si us hi heu sentit reflectits… En parlarem acompanyats per unes cerveses de La Brava, que col·labora en aquesta tourné.

L’altra setmana, dimecres 6 de març, ens aturarem per sopar al Restaurant Semproniana a 2/4 de 9 del vespre, i davant les aromes de l’Ada Parellada assaborirem un Sopar de Marca, perquè les marques com la paella o un simple pollastre a la planxa s’han d’amanyagar i cuidar.

No baixeu encara de la furgo! El 14 de març presentaré les meves experiències explicades en el llibre. Ens acompanyarà la periodista Carme Rocamora a la llibreria Ona de Gran de Gràcia (Barcelona), a les 7 del vespre, i, com diu en Jordi Margarit, que és qui signa el pròleg del llibre: “Els exemples que ens dona son trets de la vida real i d’experiències personals. Això vol dir que no ens enganya, no diu mentides, i aquesta és una de les certeses que no sempre tenim quan veiem o escoltem publicitat”.
Si m’hi acompanyeu, ho podreu comprovar.

I… no baixeu de la furgo, perquè si tot va com ha d’anar, seguirem fent viatge, al maig, camí cap al sud, a la llibreria La Capona (Tarragona).

Descarrega’t el primer capítol de franc clicant aquí.