Avui arriba una nova aroma…

dimarts , 6/11/2018

Hoy puede ser un gran día.
Plantéatelo así.
Aprovecharlo o que pase de largo
depende en parte de ti

Avui és un gran dia. Planteja-t’ho així…
M’he permès canviar la lletra, perquè per a mi i per als que m’estimen, avui ja és un gran dia… Avui arriba a les llibreries el meu primer llibre, l’Aroma de marca, un llibre pràctic, didàctic i, m’atreviria a dir, fins i tot força divertit, on a través de 15 casos pràctics dono les claus de com crear una bona marca.
Avui sento una especial emoció. Escriure un llibre és una experiència fantàstica.

A l’Aroma de marca he intentat traspassar al paper la meva experiència professional de més de 20 anys com a publicitària per aquests mons de Déu. Al llibre s’hi flairen marques i pistes per crear la teva marca. Alhora intento emocionar i tocar el cor del lector.

Aquests mesos d’escriptura també m’han anat molt bé per ordenar idees. Escriure és una bona manera de conèixer el nostre món intern i de drenar els racons de negativitat. Escriure ajuda a superar les pors i augmenta l’autoconeixement. Escriure ensenya a discriminar entre pensaments, emocions i sensacions. Escriure ajuda a endreçar les idees.

Bé, no m’enrotllo més. Aquí us deixo el text de la contraportada del llibre per si us fa gràcia anar-lo a comprar…

“Mira al teu voltant. Estàs rodejat de productes que, en un moment o altre, faràs servir, i si ho no ho fas, tard o d’hora et transmetran emocions o et cridaran l’atenció. Ara, entre les mans, tens aquest llibre… I, si el tens, és perquè t’ha cridat l’atenció, i en això la imatge, la publicitat i la comunicació hi han ajudat. Potser hi ha alguna cosa que l’ha fet diferent del que hi ha fins ara. Alguna cosa que ha fet que te’l miris. I és que la diferenciació és, sens dubte, la base de la bona publicitat, així com també el fet que sigui únic. Aquest llibre vol ser un recull de tot això: t’ajudarà a crear una (bona) marca i a difondre-la a partir d’històries reals o exemples pràctics que han funcionat i altres en què l’autora ha treballat professionalment amb èxit”.

Avui arriba una nova aroma… Avui és un gran dia i demà també.

Pelea por lo que quieres
y no desesperes
si algo no anda bien.
Hoy puede ser un gran día.
¡Y mañana también!

Presentacions:

15 de novembre, a l’A Peu de Pàgina – Sarrià (Barcelona), amb Jordi Margarit.
22 de novembre, a La Impossible – Eixample (Barcelona), amb Jordi Margarit.
30 de novembre, a l’Espai Camaleònic – Girona, amb Txell Costa i Marcela Topor.

Enxarxat i beneït

dijous, 13/09/2018

Entro a casa segons sembla sense dir ni “Hola”.

Sento el meu fill gran que em diu un “Hola, eh? Mama, què et passa res…?”
– Res, res… Ara t’explico!, li responc

Vaig directe a la llibreria al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, dissetena edició de 1983.

El meu fill gran, encuriosit em ve al darrere.
– Però, què fas amb el Pompeu a les mans? Què busques que no pots consultar-ho a Sant Google?

– Precisament això! Vull saber quina és la definició de la paraula xarxa que l’enginyer industrial i lingüista li va atorgar l’any 1932!
El mestre diu el següent: Xarxa: teixit de fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals; tros d’aquest teixit destinat a la pesca, de malles que no permetin el pas del peix a través d’elles.

Poc hi entenien aleshores d’altres tipus de xarxes que no fossin les de pescar. Ara, n’hi ha més de xarxes. Les informàtiques, les de telecomunicacions, les de transport. I, naturalment, les socials. I a les socials, s’hi pesca de tot: peix del bo, morralla, alguna sabata i algun sabatot…

Moviments com el #MeToo han posat el focus a l’assetjament sexual que patim les dones. O la d’aquest agost amb el #MeQueer en què els usuaris del col·lectiu LGTBI han denunciat també agressions degudes a la seva orientació sexual. “El poder de les xarxes socials és tan indiscutible com altament perillós per la impunitat amb la qual s’arriba a estendre una calúmnia”. Ho va dir en Lluís Pasqual (ell ho percep com una calúmnia) en l’única entrevista que va concedir a La Vanguardia un cop va haver dimitit com a director del Teatre Lliure arrel de les queixes personals d’una actriu i recollides per un col·lectiu anònim feminista. L’exdirector es va defensar afirmant que “no va passar res extraordinari que pugui recordar”.

La memòria és fràgil i no tots veiem les coses de la mateixa manera. Les xarxes ho magnifiquen tot. Fins i tot et poden crear una realitat a mida per no incomodar-te. Han canviat els paradigmes i el que abans podia ser una discussió sense més importància o un canvi de parers ara pot esdevenir quelcom molt més gran, fins i tot incòmode. Les xarxes no sempre són una eina rigorosa, tenen una immensa capacitat per articular la denúncia i inclús poden modificar l’opinió pública. Aquests fils nuats tenen molt poder de transformació, però també poden ser incerts. Poden impressionar, seduir, però també criticar, agredir i mentir. Et poden posicionar o destruir.

El sociòleg Zygmunt Bauman defineix el concepte de la societat líquida com aquella societat en què la capacitat d’actuar s’anteposa a la de pensar. Segons això, d’ençà que hi ha xarxes socials, hauríem de pensar molt més abans d’actuar. Pel que pugui passar fruit dels teus actes. Com per exemple, explicar la mala estona t’ha fet passar aquell polític amb qui t’has creuat pel barri, i arribar més enllà del que mai t’hauries imaginat. Avui, és tan fàcil com escriure una piulada on expliques la veritat del que ha succeït i etiquetar-lo. Una piulada amb més de 2.500 RT. Ara bé, la part contrària pot dir que és una calúmnia. Naturalment.

I tu, com portes les teves xarxes?

El client és el rei

dilluns, 9/07/2018

Fa dies publicava a Instagram un trosset d’una conversa que tenia per WhatsApp amb un nou client. Em deia que estava molt content d’haver treballat amb nosaltres. Modèstia a part, no em va sorprendre. Puc semblar arrogant, però us asseguro que no va per aquí la cosa. No em va sorprendre perquè sé com treballem. I amb quina intenció, amb quina intensitat, amb quina energia i amb quines ganes.

Per a nosaltres, un client és molt més que una persona que consumeix els nostres serveis. Un client és allò més sagrat que tenim. És algú que s’enamora de la nostra feina, algú que quan sent la paraula publicitat pensa ipso facto en Mosaiking Comunicació, algú que fa anar amb nosaltres el famós boca-orella. Sense clients, no hi ha raó de ser. Ni per a nosaltres ni per a cap altra empresa. Una empresa té sentit quant té clients que la fan créixer. Qualsevol tipologia de client. No és el mateix un client d’una peixateria que el d’una ONG, el d’un partit polític, el d’un laboratori o el d’un club de futbol. Però tots són clients. I tots han de quedar satisfets. Un client satisfet és la millor estratègia de negoci.

Estem contentes (tot som dones), molt contentes, perquè els nostres dos darrers projectes han estat un èxit. Hem treballat per a la Cris Plana Bach, una distribuïdora de Manatech (productes de gliconutrició), fent el llançament de la seva nova marca. Una campanya 360°. Des de l’estratègia de comunicació (amb el missatge clau que calia comunicar: què dir i com dir-ho) fins a la seva imatge de marca (nom, logo i eslògan), passant per la ideació, la conceptualització, el disseny i la programació de la pàgina web, la creació dels materials corporatius i, a partir d’ara, li treballarem tot el social media. I també hem dissenyat la darrera campanya de Verkami per al nou diari que es llançarà a Sarrià a partir del setembre, El Jardí. Un diari local i independent del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Nosaltres, en aquest cas, hem ideat el concepte creatiu i hem dissenyat la campanya gràfica amb les seves adaptacions en paper i en digital.

 

Et deixo 5 pistes de com pots tractar el teu client per aconseguir que sigui un ambaixador de la teva marca

  1. Fes el seguiment durant tot el procés de compra. Que la venda no es perdi pel camí per una mala comunicació o una mala gestió. Si sorgeixen dubtes, s’estudien i es resolen.
  2. En la mesura que puguis, adapta’t als seus horaris, als seus costums, a la seva manera de fer. Hi ha clients que prefereixen una trucada a un WhatsApp o una reunió presencial a un correu electrònic.
  3. Facilita que t’expliqui la seva experiència de compra. Amb un e-mail, una trucada o un formulari. És important saber si està satisfet o no. I, en cas que no ho estigui, encara és més important saber el perquè per intentar millorar.
  4. Anticipa’t a les seves necessitats. Si fas bé la teva feina, segur que saps què pot voler en tot moment. Per tant, pots ser proactiu i oferir-li allò que creus que pot necessitar.
  5. I, per acabar, dona-li les gràcies per haver confiat en tu. Durant el procés de venda o al final, quan ja hagi acabat el tracte amb ell.

 

I tu, com tractes els teus clients?

Recorda: “Un client satisfet pot atraure dos clients més, però un client insatisfet te’n pot fer perdre vuit…”

Futbol o màrqueting?

divendres, 15/06/2018

Me gusta el fútbol.

Los domingos por la tarde es la mayor de mis aficiones.

Me gusta el fútbol.

Con los gritos y los goles.

Se desatan las pasiones.

Me gusta el fútbol.

Tariroriro…

M’agrada el futbol. Segueix sent una de les meves aficions però ja no és l’esport dels diumenges a la tarda perquè ha esdevingut un serial que s’emet totes les hores i per tots els mitjans. Que el futbol és màrqueting i show business, ja fa dies que ho sabem: Mundials que serveixen per vendre televisors de nova gamma, el cessament del seleccionador de la Roja per fitxar per la Casa Blanca i posar de nou al seu amo-empresari en boca de tothom i el cas del documental de Griezmann ahir al vespre, ho avalen.

La decisió d’un jugador emesa per televisió i produïda per un altre jugador de l’equip on suposadament havia d’anar, això encara no s’havia vist. Piqué va a la seva, deixant de banda l’ètica de si és o no correcte la seva actuació perquè no deixa de ser un empleat del club i en fa negoci. Juntament amb un altre jugador del F.C. Barcelona, Umtiti, han fet comentaris a Twitter promocionant el documental “La decisión” emès per Movistar+, en què el jugador Griezmann ha anunciat que no fitxa pel Barça i continua en el seu equip, l’Atlètic de Madrid.

En Gerard Piqué s’ha convertit en productor de televisió i novament crea una campanya de màrqueting, recordem: Periscope, on suposadament va ser assetjat per una fan en plena transmissió mentre “anunciava” unes ulleres. Quan tots fèiem periscopis a totes hores, l’abandona per signar per Facebook Live i tots seguim amb el polze a munt. Amb el “Neymar se queda” quan sabia que marxava se’n riu del barcelonisme i ahir durant tot el dia anima a veure un documental (45 minuts) per saber què ha decidit en Griezmann deixant-nos a tots amb un pam de nas.

La manera en com ho han fet no és nova, l’any 2010 James LeBron jugador de l’NBA va fer el mateix: el jugador de bàsquet havia d’escollir el seu futur, continuar als Cleveland Cavaliers o fitxar per un altre equip. Ho va dir en rigorós directe! I com es deia el programa? The Decision.Al jugador de bàsquet no li va anar gaire bé, veurem com li va al jugador de futbol: si segueix sent un ídol per als seus o passa a ser un mercenari. Un va decidir anar-se’n, l’altre es queda i qui hi guanya? Jo diria que en Piqué… La comunicació ha estat a les seves mans, controlant els tempos, el relat i els beneficis que se n’obtenen.

I… que rodi la pilota!

Oliveres, olives, oli i Danadim® Progress

dimarts , 15/05/2018

Recordeu que fa uns mesos vaig fer una xerrada al Col·legiSant Ignasi de Sarrià sobre marca personal?Bé, doncs en aquella xerrada, una mare de l’escola, la Bea, em va presentar el responsable de comunicació de l’empresa on treballa (en Tomàs), FMC, una empresa global especialitzada en productes per a l’agricultura, aportant solucions innovadores i noves tècniques d’aplicació.

Amb en Tomàs vam tenir una primera reunió on vam explicar el que fèiem a MosaikingComunicaciói, sobretot, quin valor podíem aportar als productes fitosanitaris de l’empresa. Ho va veure clar des del primer moment i va compartir la proposta amb el company responsable del producte pel qual FMC volia desenvolupar una campanya promocional. Com? Conceptualitzant idees.Com ja hem dit altres cops, és el nostre tret diferencial. No és el mateix dir “Tallers per superar la claustrofòbia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya” que dirSotaTerra fins on tu vulguis amb FGC i Surt del Túnel.O no és el mateix dir “Busseja per sota el mar per veure les espècies marines” que dir “Llegeix el mar”.Aquell què dir i com dir-ho que tantes altres vegades us he explicat.​

Amb el cas de FMC ha passat exactament el mateix. El repte era rellançar per tot l’estat espanyol la comunicació d’un producte fitosanitari, Danadim® Progress, per combatre les plagues de mosca i altres insectes que poden afectar la collita del cultiu de l’olivera. ​

Vam dissenyar un detallat procés estratègic, treballant molt bé el missatge clau que calia comunicar (què dir), definit conjuntament amb el client: amb el nostre producte, l’oliva no es malmet;i,per tant, el sabor de l’oli,tampoc.I quant a la conceptualització creativa (el com dir-ho), vam idear el fet de comparar l’oliva, i l’oli, amb l’or.

Vam crear el concepte “Con Danadim®Progresssí que es óleo todo lo que reluce, amb el disseny en format .gif

Amb el concepte creatiu paraigües hem fet diverses execucions: des d’un fullet fins a una campanya de premsa, passant per una campanya de ràdio, roll upsper a fires i una campanya a les xarxes socials.​

Qui diu que els productes industrials no poden tenir creativitat? Si en voleu una mostra, aquí teniu una oliva.

Des de fa uns dies, la campanya ja està en marxa. I les olives d’Andalusia i d’altres zones productores seran encara més bones!

Tinc un cosí molt creatiu

dissabte, 28/04/2018

A propòsit del Dia Mundial del Disseny (27 d’abril)

Saps què? Ja estic a punt d’obrir l’Escola de Dansa. Encara no tinc la marca ni el logo, però saps que em volen cobrar un dineral per fer-m’ho? Em demanen una pasta! Total, per uns colorets i unes lletres… Tant se val, un disseny o un altre, una creativitat o una altra. La qüestió és tenir alguna cosa que cridi l’atenció. Crec que trucaré al meu cosí, que és molt creatiu…

Això ho vaig sentir dir fa uns mesos, en una cafeteria, a dues dones que prenien un cafè. I us prometo que és real.

Em vaig girar (també és real) i vaig fer 5 preguntes a la dona en qüestió:

  1. Saps la diferència entre una marca i un logo? Saps què és una marca i per què t’ha de servir?
  2. Ets conscient del valor de la creativitat?
  3. Què entens tu per “uns colorets, unes lletres i per cridar l’atenció”?
  4. De quanta pasta estem parlant?
  5. T’imagines que per fer una coreografia per una pel·lícula truqués al teu cosí, aquest tan creatiu?

 

Per segons qui, ser publicitari i haver invertit anys a aprendre i adquirir coneixements i experiència no té prou valor. I no és prou lícit per cobrar uns honoraris. Als meus col·legues de professió aquesta conversa els pot resultar familiar. Sempre hi ha un cosí que aconsegueix fer un logo més barat igual que existeix aquell veí que fa webs en 24 hores.

No ens enganyem. La creativitat cal treballar-la. No és només inspiració… És molt poc gratificant quan un client et diu:

“Com pots cobrar-me això per una marca? El meu cosí em fa logos gratis. El convido a dinar i llestos”. O l’altra frase, que està tan de moda: “Se’m dispara massa el pressupost. No s’ajusta a les nostres necessitats”. Necessitats, per altra banda, que tu (client) m’has transmès abans. Si no vols invertir diners en la teva marca, per què truques al publicitari? Si no em vull comprar res, no entro a Prada ni els dic que no tinc pressupost. No hi entro i llestos!

T’imagines anar al dentista per curar una càries (on cal, segurament, fer una radiografia) i, quan et diu el cost, dir-li: “Ui, massa car, trucaré al meu cosí…” O bé: “Ui, això no s’adapta a les meves necessitats…”.

 

creativitat, creatiu

Per aclarir que el cosí no et farà bé la feina, intentaré resumir en quatre punts en què consisteix la feina del publicitari:

  1. La formació i l’experiència: el publicitari sovint té una formació i uns anys d’experiència. Una idea —que pot sorgir en 5 minuts, mentre camines, ets al llit mirant de dormir o estàs llegint un llibre—és fruit de molts anys de professió i d’ofici. Hi pot haver una part innata. Hi ha gent més creativa que altra, però no ens enganyem, la gran majoria de les idees surten currant. Fer publicitat no és fer anar bé el Power Point o el Photoshop! És fer anar el coco!
  2. La proposta i el pressupost: el publicitari, abans de posar-se a treballar, repassa el projecte. Les necessitats de la marca en qüestió. Què té, què no té. Què ha fet fins ara. Què ha fet bé i què es pot millorar. Un cop fets l’anàlisi i el diagnòstic, proposarà solucions. Sovint, per lliurar un pressupost, cal fer una feina prèvia. Nosaltres no venem “marques a 1.000 €”.
  3. El procés de treball: un cop la proposta està clara, el publicitari es posarà a treballar. A mirar què fa (i què no fa) la competència. A veure en què és millor. A comunicar què fa bé per al seu consumidor. Per què el seu consumidor l’ha de triar a ell i no al del costat. Quin és el seu avantatge diferencial. Un bon logo o una bona campanya no és milloro el que fa la competència.
  4. El resultat final: marques o campanyes amb uns valors i una personalitat pròpia, que segurament perduraran en el temps. Una campanya notòria i memorable. Una feina fruit de la dedicació, de l’expertise, de la passió. M’atreviria a dir “de l’amor”.Aquí alguns exemples de Mosaiking Comunicació 

 

Si em permeteu una reflexió final, els publicitaris sovint estimem tant la nostra feina que som capaços d’estar connectats les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l’any.

Una idea, que pot aparèixer quan menys t’ho penses, té molt valor i,  per tant, val diners. Ara bé, això no és incompatible amb tenir un cosí creatiu que sap fer de tot…

Top Legal by Top Manta

dissabte, 7/04/2018

Farcells carregats a l’esquena. Vigilar a dreta i esquerra, estendre la mercaderia a terra. Estar a l’aguait per si ve la Guàrdia Urbana i córrer. Sempre córrer. Gent que va sortir corrents dels seus llocs de naixement per augmentar les seves opcions a sobreviure i que hauran vist morir a prop seu a molts companys de viatge en la travessia que han hagut de fer fins a arribar als nostres carrers. Són els manters i, de vegades, formen part del mobiliari urbà, perquè molts ni els veuen perquè miren cap a un altre costat.

No els he comprat mai res, però a partir d’ara potser m’ho repenso. Tothom tranquil que no incompliré cap normativa i més en aquests temps que corren!
Per millorar les condicions de vida, des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona un grup de 300 venedors ha llançat la seva primera col·lecció de moda amb l’ajuda de PlayGround Do i amb el lema Roba legal feta per gent il·legal. Els seus somnis i el seu viatge des del Senegal estan serigrafiats per ells mateixos en sis dissenys molt vistosos sobre sis samarretes, dues dessuadores i una bossa. Tot confeccionat en bones condicions laborals en cotó ecològic i de comerç just. Alternatives als productes d’imitació i de mala qualitat. Es nota que hi han treballat, que s’han format i que volen millorar les seves vides demostrant la seva creativitat, l’esforç i la responsabilitat. No obstant això, l’existència de la cooperativa i que hagin obert una botiga al Raval no vol dir que deixi d’existir la venda ambulant (i il·legal) als carrers de Barcelona.

“Si mires a una persona com un analfabet, gairebé com un animal, és lògic que et sorprenguis quan té una idea”, ho diu Lamine Sarr, el poeta, com anomenen a aquest senegalès que va arribar fa 10 anys i que és una de les cares visibles del Sindicat.

La legalitat des de la il·legalitatno pot ser millor com a concepte creatiu, però de vegades malauradament, fa més una foto d’una influencer a Instagram que tots els esforços que no es veuen. El recent cas de Dulceida, la influencerde moda, acusada de treure profit d’uns nens d’un poblat africà, ha fet que s’hagin de justificar per una feina que segons ella mateixa ha dit, s’infravalora contínuament. Per cert, quin màster has d’estudiar per ser influenceri que et patrocinin viatges a l’Àfrica per anar-hi a estudiar anglès!? Oh, my God!

Us deixo 5 pistes per fer una campanya exitosa:

  1. Tingues molt clar el què has de dir – missatge clau a comunicar
  2. Pensa en com dir-ho – d’una forma creativa
  3. Traspassa-ho a un bon titular – que encisi, que sorprengui
  4. Arrodoneix-ho amb un disseny gràfic ben treballat – que sigui molt visual
  5. I … a difondre-ho ben alt i ben fort

Igual que han fet aquests nois del Senegal…

El nom

dimecres, 4/04/2018

  • Ep, Joan! Què tal, com va?
  • Què…, et va bé quedar per dinar dimecres?
  • Sí! On sempre?
  • Perfecte! Fins dimecres a les dues!

Em fa il·lusió, sempre és agradable, un dinar amb en Joan. Des de fa uns anys, amb ell dono el tret de sortida a la primavera.

En Joan és economista. Ha treballat en departaments comercials d’empreses de renom i des de fa un temps té la seva pròpia empresa, una consultoria especialitzada en comerç internacional. Ajuda les empreses a obrir-se a l’exterior. Forma part, com jo, de la gran llista d’emprenedors del país.

Durant l’aperitiu, i mentre esperàvem el primer plat amb una copa d’un bon vi de Montsant, ens vam posar al dia de com havia anat l’any (els nostres anys van d’abril a abril) a escala personal i familiar. I, quan el cambrer ens va servir el primer plat, no vam poder resistir la temptació, inevitable, per altra banda, de parlar dels nostres projectes laborals, dels actuals i dels futurs.
En Joan és una persona entusiasta que posa tots els sentits en tot allò que fa. Es delia per explicar-me el seu projecte i, és clar, que li’n donés la meva opinió. Estava a punt de llançar al mercat una aplicació dirigida a directors comercials de grans empreses. Una mena de CRM (eina de gestió de clients) des del núvol. Una nova eina que havia creat conjuntament amb el seu germà. Un projecte nou.

Un nou servei amb uns beneficis (com sempre us dic, és ideal sempreparlar en clau de benefici: què puc fer de bé al meu usuari o no em diguis que ets graciós, sinó fes-me riure).

De tota la història, ens quedarem amb la primera part. Amb la del nom. Més endavant us explicaré més coses. Com la web i la campanya de difusió.
Un nom. Sembla fàcil però no ho és tant.

El nom… Quan dic (o escric) aquests dos mots, un nom, em ve al cap en Carles Cuní, qui va presentar “La Nit dels Ignorants” a Catalunya Ràdio durant 9 anys. Un programa de matinada on els protagonistes eren els oients. Els donava pas amb aquell mític “El nom?” i els deixava parlar. “La nit dels ignorants” era el Google del passat i la companyia de molts catalans més enllà de la mitjanit. Avui segueix en antena (actualitzat en el temps i en el nom), és “La nit dels ignorants 2.0″ dirigit per en Xavier Solà, que presenta el programa i dona pas als oients per obra de la màgia de la ràdio i la seducció de la nit.

Tornem al nom. Al naming,com en diem els publicitaris. El naming, el secret del brandingEl terme namingsignifica literalment anomenaren anglès. I es refereix a les tècniques per a la creació del nom d’una marca. Namingés anomenar, posar nom a una marca. El namingés part de la creació de la identitat corporativa o de marca. És el primer pas perquè l’empresa i els productes es diferenciïn de la resta. Sovint, quan el nom es llança al mercat, ja no té gaires possibilitats de canvi. Alhora que, quan funciona, millor no tocar-lo… Oi que funciona, El Corte Inglés, malgrat el que vulgui dir i el motiu pel qual es va decidir anomenar així els grans magatzems? Mots que ressonen i que a la llarga esdevenen marca i negoci.
Tenir un bon nom, a voltes, pot ser la diferència entre tenir èxit ino tenir-ne.

Com ha de ser un bon nom?

  • Digues-lo ben alt molts cops. Evita les cacofonies o la dificultat de pronunciació. Si triomfes, la teva marca pot ser mencionada als mitjans de comunicació, entre les persones i ha de sonar bé.
  • Quan el diguis, que de seguida s’intueixi de què va el negoci. I, si pot ser, què n’obtindràs tu quan el consumeixis.
  • No genèric. Diferencia’t ja en el nom. No vulguis arribar a tothom. Intenta comunicar quelcom relacionat amb el teu negociat i que arribi al teu client potencial.
  • Vigila amb l’efecte 2.0… No saltis lletres ni facis faltes d’ortografia. El teu nom ha de durar temps i ha de ser memorable en tots els entorns, no només en el 2.0.
  • Evita les inicials. Tot i que hi ha grans marques que han triomfat amb les seves sigles, la veritat és que són poc atractives i difícils de recordar.
    Hi ha eines que t’ajuden a trobar si el teu nom ja existeix. Pensa en la teva presència a les xarxes socials i en què el nom haurà de ser el mateix.

En el meu cas, els mots Mosaiking Comunicacióm’han ajudat molt a explicar què faig. Comunicació, sí, però en tot el procés.Posar en solfa totes les peces per dur a terme una campanya. Fem el mosaic de tot.
El nom és el cor de la marca, és la mateixa imatge i reputació. Només per això no pots fer-ho malament, perquè serà el missatge més vist, llegit i escrit.

I tu, com te dius ;) ?

Amb nom de dona

dimecres, 7/03/2018

Avui tinc hora. Tot i que estic gairebé segura de la resposta, he dormit neguitosa, he somiat força però no recordo res. De fet, m’agradaria recordar les coses que somio, perquè tinc una llibreta a la tauleta de nit per si de cas, però no hi ha manera!

Ja fa 20 setmanes d’aquella primera ecografia. Entrem, m’estiro, em pujo la samarreta, m’apliquen el gel i l’aparell es desplaça harmoniosament per la meva panxa ja voluminosa. Uns senyals d’ultrasò que la tecnologia tradueix i compon en unes imatges que es veuen en una pantalla i… sí! Ho sabia! És una nena i es dirà Maria. Tal dia com avui de fa 10 anys ho vam saber.

Tal dia com avui moltes dones a tot el món sabran que pariran nenes, tal dia com avui moltes dones decidiran fer un canvi a la seva vida: es dedicaran a LA publicitat o a LA política, escoltaran LA ràdio, miraran LA televisió, deixaran LA feina, penjaran LA fregona, canviaran LA cuina per LA lectura, tindran cura de LA mare, de LA tieta, de LA filla, de LA néta, crearan LA seva marca, aniran a LA classe de música, estaran al dia de LES xarxes socials, escriuran LA seva primera novel·la … I tantes i tantes coses que fem les dones amb nom de dona.

Ningú és imprescindible, però sense les dones res és igual. O, si no, poseu la ràdio. A Catalunya Ràdio avui només sentirem veus masculines i hi ha programes que no es podran fer. Perquè cada dia (i no només avui) hi ha una dona que es mereix ser la millor! I aquesta dona ets tu.

Tan si ets mare com filla, tieta, àvia, neta, parella, amiga…  et desitgo un feliç dia de la dona treballadora!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comunicació Política

dimecres, 28/02/2018

Ahir vaig tenir el plaer de participar a la xerrada sobre la comunicació política en la presidència de Donald Trump , “Sobreviure a la compol de Trump”, organitzada per l’Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOLCAT) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS).

Vaig formar taula amb Carles Agustí, politòleg i president de COMPOLCAT, i amb Miquel Pellicer, periodista i autor del llibre La comunicación en la era de Trump, moderats per Rosa Mena, la responsable d’actes de COMPOLCAT.

La Rosa va fer de directora d’orquestra i nosaltres vam fer de músics. Crec que la melodia va sonar prou bé.

Vam estar debatent sobre la comunicació política (i no tan política) de Donald Trump durant el seu primer any de mandat. Recordeu que al gener ja va fer un any que presideix el país més poderós del món.

Vam parlar del fenomen Trump, de com comunica, de com fa (i no fa) política.

També de si va guanyar Trump o va perdre Clinton.

De com extrapolar la comunicació americana a Europa i al nostre petit país.

I de si els polítics haurien de ser més estratègics i no tan o només imatge/personatges mediàtics per apropar-se a les marques. Oferint valors, parlant en clau de benefici i buscant el seu avantatge diferencial versus la seva competència. Els polítics, com les marques, tenen competència. I cal diferenciar-se!

I al final, la gran pregunta. És realment Trump un fenomen tan innovador, o hi ha referents, com Berlusconi o, a Espanya, Gil y Gil: gent amb diners, coneguda abans per altres facetes, amb un llenguatge barruer i que un bon dia decideix dedicar-se a la política i per sorpresa de tothom connecta emocionalment amb els votants?

Està clar que Trump és un perfil atípic de polític. Un polític sense ser polític. Un empresari multimilionari. A banda de ser un personatge mediàtic, un showman, molt proper al luxe… jo fins i tot m’atreviria a dir que és un exhibicionista.

Per tant, és un polític molt diferent dels polítics que coneixem aquí.

Tot i les seves excentricitats, cal reconèixer-li els seus mèrits. És un home intel·ligent. Molt intel·ligent i brillant. I què ho té tot estudiat. A ell li funciona ensenyar-se tal com és. I des que és president dels EUA que encara li ha pujat més l’ego. I, per tant, encara es mostra més tal com és. Encara que una bona majoria dels americans (i no americans) el detestin. L’important, com en qualsevol marca, és que parlin de tu. No tant si bé o malament, sinó que en parlin…

Cal reconèixer que des del punt de vista de la comunicació és un home brillant. Per a mi, ho té tot estudiat. Tant la forma de comunicar com el tipus de missatges que emet. És un heavy user de les xarxes socials (sobretot de Twitter). S’hagués imaginat el Sr. Twitter que el president dels EUA seria un dels usuaris més grans d’aquesta xarxa?

Tot i que les comparacions són odioses, estaria bé extrapolar i imitar allò que Trump ha fet bé. Crear-se una imatge i seguir-la al peu de la lletra en tot el que fa. I treure’n profit de les noves eines de comunicació que ens ha posat en safata el Segle XXI. Té una claríssima estratègia de comunicació. Funciona, creieu-me!

Aquí a Catalunya tenim exemples de partits polítics que comuniquen molt bé o que són molt innovadors en la seva comunicació, i d’altres que s’han quedat atrapats al segle XX. No entraré en noms. Però tots sabreu de qui parlo quan penso en aquells polítics encotillats que no es belluguen del faristol o aquells polítics que s’acosten al poble per escoltar i mirar d’aportar solucions. I que, a més, ho comuniquen. I la comunicació la fan molt bé.

Comparteixo algunes curiositats que van sortir ahir a la ponència, dignes d’estudi. Sabies què…

  • Trump té dos perfils, un de personal (@realdonaldtrump, ell tal com raja) i un d’oficial (@potus)? En el seu, només segueix 45 persones, perquè no li agrada llegir. Per tant, és dels que només s’escolta…
  • A la web de Trump hi ha un apartat per comprar tot el seu marxandatge amb el seu lema Make America Great Again?
  • Durant un any ha tingut ja tres directors de comunicació?
  • La majoria dels tuïts se’ls escriu ell directament, i la majoria també els escriu ell tal com li surten?
  • Trump és el que va ajudar a popularitzar el terme fake news (notícies falses) per referir-se a aquelles notícies que ell considera falses? Per descomptat, fent servir Twitter per donar-les a conèixer i convertint-se alhora en un gran amant i creador de fake news. Segons ell, així la gent parla del país i es poden aportar solucions…

Ja ho sabeu, diferenciar-se i comunicar. I, en política, també!