8 hores sense Iphone

divendres, 21/07/2017

No és una pel·lícula. No és una sèrie. No és una cançó. És una experiència. La meva experiència d’ahir quan a quarts de deu del matí em va caure el mòbil a terra (mans suades de la calor) i se’m va trencar la pantalla. Mentre me l’arreglessin, hauria d’estar sense mòbil unes hores! En aquells moments, aquella dita que la vida pot canviar en segons, pren tota la veracitat del món. Us imagineu el que em va venir al cap? Què faré jo ara sense mòbil? El món em va venir a sobre. Com som els humans! Se’ns trenca el mòbil i se’ns atura el món!
Doncs sí, ho reconec. Vaig pensar en totes les fatalitats que podrien passar i que, sense mòbil, no me n’assabentaria…
Què vaig fer? Pitant a personar-me a l’Apple Store del Passeig de Gràcia on em va rebre un noi perfectament uniformat amb el distintiu de la poma, parlant en català, i responent al nom de Xavi.
El meu nou amic em va dir que no em preocupés, que m’ho solucionarien en unes hores. Em vaig esperar encara no cinc minuts i em va venir un altre “Apple man”. El nou amic, es deia Oto. L’Oto, també català, em va fer un diagnòstic i un pressupost i em va dir que en unes hores tindria l’Iphone arreglat.
Sí, evidentment em va costar una pasta, clar, però això ja se sap. Si tens un Iphone, allò que es trenca o s’espatlla per culpa d’un mateix, ja se sap que val diners. Uns diners a canvi d’un servei impecable. Si bé Apple és una de les companyies amb més diners del món, n’hi ha moltes altres amb pressupostos similars que no tenen un servei d’atenció al client tan impecable. En canvi, moltes empreses petites amb menys pressupost, també ofereixen un servei impecable. Em ve al cap aquell negoci de barri on sempre tenen el que busco i sinó, m’ho demanen i m’ho porten a casa…

M’agradaria que la meva experiència podés ajudar a reflexionar sobre el vostre negoci, sempre podem aspirar a ser Apple. Us deixo 5 pistes per tenir un client satisfet, que podreu copiar d’Apple i de moltes altres empreses (grans i no tan grans…)

  1. Mima el teu client. No cal que li facis la pilota, però tingues cura d’ell.  Com més petit siguis, més fàcil et serà fer un bon seguiment dels clients.
  2. Explica-li només allò que vol sentir. No li expliquis històries enrevessades que vés a saber si li interessen.  Estudia que necessita, i ofereix-li la solució.
  3. Parla-li en el seu idioma. Si és del món digital envia-li WhatsApps o e-mails, si és d’aquells de la vella escola, per què no el truques millor per telèfon?
  4. Felicita’l pel seu aniversari. A qui no li fa il·lusió que el felicitin pel seu aniversari? Només cal que facis una mica tasca de recerca, ara amb les xarxes socials no és tan difícil com abans.
  5. Desitja-li bones vacances amb un missatge encoratjador. Esbrina on va de vacances o què és allò que més li agrada fer a l’estiu i fes que el teu Bon Estiu el posi “de bon rotllo”.

Val a dir que al vespre tornava a tenir mòbil, i us haig de dir, que 8 hores sense mòbil se suporten i millor del que em pensava. Vaig estar lliure dels grups de Whatsapp durant gairebé tot un dia… Quin descans!

La sensibilizació és estacional?

dimecres, 12/07/2017

De la mateixa manera que ja hem après que les joguines tenen una millor època per anunciar-se (doncs la venda és quan és) o que els gimnasos s’omplen a partir del setembre o de gener (amb els bons propòsits del curs o del nou any), l’estiu representa el moment ideal per a vendre segons quins productes, i vet aquí, també, per segons quines campanyes de conscienciació. Probablement, el moment i la nostra percepció més relaxada del moment coincideixen, oportunament, perquè els missatges penetrin en el nostre inconscient.

Val a dir, que pels publicistes, poder fer una campanya de sensibilització és un caramelet. Una delícia que permet experimentar amb el subconscient, entendre la conducta humana i percebre l’interès de les imatges amb una finalitat més noble que la de vendre més. Per això quan arriba aquesta època podem veure com l’Administració sovint destina recursos perquè les persones no tinguin accidents o no siguin imprudents amb el medi ambient o siguin responsables amb els seus animals de companyia.

N’hi ha que se’ns queden gravades amb foc en el nostre cervell i, molt em temo, que serà per sempre, com la “d’ell mai no ho faria” contra l’abandonament dels animals de companyia, o d’altres que cantarem o xiularem com la de “cap foc al bosc” i d’altres que apel·lant a les dades queden un pèl deslluïdes com la de “quan un 2% és molt” contra els accidents de tràfic provocats per l’accés d’alcohol. Si ens hi fixem bé, les campanyes de conscienciació també són un bon orientador per a percebre noves conductes o nous problemes que l’Administració ha d’atacar…

Aquest és el cas d’Abertis que ha iniciat una campanya per a conscienciar a les persones de la necessitat que, en cas d’accident o averia en autopista, se situïn darrera de la barrera. Una campanya que sembla innecessària i fins i tot pot semblar absurda, però que si es fa, deu ser perquè hi ha aquest perill i surt en les estadístiques com a causa d’accident.

En la majoria dels casos, apel·lar a la consciència, vol dir fer remoure una manera de pensar. Vol dir situar-se davant la persona i preguntar-li perquè ho fa i si ha pensat bé les conseqüències de les seves decisions. Perquè, probablement, la seva bona decisió individual pot esdevenir una mala decisió per algú altra. Això que sembla tan fàcil representa tot un repte que, moltes vegades jutgem injustament des del sofà de casa esperant que corri l’aire per anar a dormir.

Quan l’objectiu de la campanya de publicitat és la de fer que no hi hagi tantes víctimes a les carreteres, el publicista sap que més enllà del missatge, la pel·lícula o la fotografia hi ha d’haver un missatge que actuï eficaçment en la diana amb un dard d’or, perquè la responsabilitat va lligada, en la majoria dels casos a la vida humana. I això no es paga amb diners.

Tot i així, faig una proposta. Per quan una campanya de conscienciació en positiu? Ja m’enteneu…

Posa valor a allò que facis

dijous, 29/06/2017


Mi primo, que tiene un bar, desde siempre me ha dicho,
y me consta que todo lo dice de muy buena fe:
tanto tienes, tanto vales, no se puede remediar.
si eres de los que no tienen, a galeras a remar.
…/…
Como un burro amarrado en la puerta del baile
El Último De La Fila
Astronomía Razonable

Tant el títol com el grup reflecteixen el que molts intentem amb més o menys dificultat: el fet de no perdre la il·lusió de cada dia en allò que fem. De mena sóc optimista i com sabeu m’entusiasma la publicitat, però, aquell però de sempre, moltes vegades em costa fer entendre el valor que té. Per això a voltes val més cantar…
Som el que fem i com ho fem, personal però també professionalment. Contínuament estem fent coses, millors o no tant… Les fem perquè som com som o som com som per què les fem com les fem? Les fem. I oi que les fem el millor que sabem? Doncs això ja té un valor. El que passa, és que quan ofereixes intangibles, costa més fer entendre-ho. Allò que es deia abans que els publicitaris venem fum…
Recordeu aquell anunci de targetes de crèdit on, després de mostrar tota una sèrie d’articles i el seu corresponent preu i tancava dient: hay coses que el dinero no puede comprar, para el resto Master Card. El recordeu, oi?
Vivim en una societat on ens pensem que tot pot ser mesurat en termes quantitatius, però no tothom entén que el que no és mesurable, també té un valor, per tant, també ha de ser remunerat.
La bona fe que diu la cançó, gira entorn de l’honestedat, a saber fer veure al client que no l’enganyaràs… Quan un client et diu No et segueixo, t’està dient que no t’entén o que no et vol entendre?
Fa uns mesos em va passar una cosa curiosa. Ja sabeu que tinc la dèria d’explicar-vos què em passa. Un petit negoci de restauració volia invertir en xarxes socials i em va demanar assessorament. Li vaig explicar (30 minuts al telèfon, no us enganyo) en què consistia una campanya a xarxes. Que hi havia una quantitat pel Sr. Facebook i una pel Sr. Twitter (el que abans en dèiem compra de mitjans, o l’equivalent a “pagar” la televisió o la ràdio), i un cop teníem clara la inversió en mitjans, calia pensar en la campanya i en l’estratègia de publicació.
La campanya! I l’estratègia! Que no és poca cosa: el contingut més la inversió més la publicació segmentada correctament perquè arribi al seu target. Fer això, no és un pim-pam, requereix temps i estratègia. No et segueixo, repetia el client. Doncs mira que és fàcil: si Zuckerberg pretén que Facebook es converteixi per si mateix en un mitjà de comunicació esdevé un valor que requereix un ROI (càlcul del retorn de la inversió) molt més acurat perquè el client no tingui la sensació d’estar llençant els diners al contenidor de les escombraries. Que és més important, que el teu client vegi l’anunci a Facebook o que l’anunci sigui prou contundent i comunicatiu perquè s’entengui. Amics, ambdues coses!
John Wanamaker, el publicista del s. XIX va declarar: “La meitat dels diners de la despesa en publicitat es malgasta, el problema és que no sé quina meitat”.
Aquesta és la meva feina: fer que les teves marques comuniquin el que vens i el teu públic les vegi.  Aquest és el meu valor. I el teu, tens clar quin és?

Actualitat en clau de comunicació

dimarts , 13/06/2017

Farts que l’actualitat només recaigui en temes polítics o esportius? Cansats de tant tertulià capaç de parlar de tot? Tips que hi hagi sempre dos bàndols tipus: “és babord qui guanya qui guanya, estribord qui guanya a babord…”?

Si bé les tertúlies són un format radiofònic i televisiu que s’ha posat molt de moda (és relativament fàcil tenir tertulians i alhora que una bona forma d’ajudar a l’oient a entendre l’actualitat), sovint s’enfoquen massa cap a l’actualitat política (o esportiva). I si es tractessin nous temes que també formen part de l’actualitat i s’incorporessin experts en altres àmbits?

Tot i que els mitjans estan supeditats a l’audiència (o sigui als diners) hi ha vida més enllà de la política i els esports. Hi ha molta altra actualitat (els butlletins informatius la contemplen), interessant també. Actualitat que també és digne d’estudi, de debat i de reflexió. Actualitat vista des d’un altre punt de vista.

Es pot buscar un contrapunt a l’actualitat, sense deixar de ser interessant.

  • Interessant un nou concepte de comprar que va posar de moda Ulabox l’any passat. Un bon servei sí, però una comunicació excel·lent.
  • Interessant el Banc de Sang quan fa campanyes solidàries i crides de donació de sang. I d’una forma excel·lent i gens intrusiva.
  • Interessant la marca personal Kilian Jornet. Un escalador que s’ha convertit en un fenomen, gairebé en un mite.
  • Interessant la nova forma de comunicar d’Estrella Damm, que abandona els spots estàndards, a més del concepte estratègic Mediterràniament, i es converteix en una productora de curtmetratges. I la clava!

Si l’actualitat informativa contempla altres temes que poden tenir un interès per a l’oient o l’espectador, per què no incorporar-los a les taules d’opinió i debat? Això sí, amb experts, és clar.

Avui hem parlat de tot això amb l’Èric Bertran a El Matí de la República.

Aquí teniu el podcast: http://www.elmatidelarepublica.cat/index.php/noticies/648-el-proces-i-el-marketing-amb-marta-royo

 

Ús conscient i a girar rodó

dimecres, 24/05/2017

Finals de maig, molta calor, traurem les sandàlies…

Això és el que vaig fer ahir i un cop les tenia entre les mans me les vaig quedar mirant com qui ha trobat un tresor. Noves, estan noves!

Les vam haver de comprar a finals de setembre, com que l’estiu s’allarga fins a Tots Sants… Aquest matí quan la Maria, la meva filla petita, se les ha volgut posar només hem tingut temps per recuperar les sabates que duia ahir. Més que contenta, repetia: “Mama, m’ha crescut el peu, m’ha crescut, m’ha crescut…!”
De camí a l’escola, em diu: “Ara haurem de reciclar les sandàlies, perquè cal ser sostenible, mare!”
He pensat que anem pel bon camí i que ha augmentat, i molt, el nivell de consciència. Que totes les campanyes per reutilitzar, reciclar, reduir i ser sostenible arriben a la societat des de les escoles a les famílies. Entenent aquestes quatre paraules com una forma de contribuir a un món millor.

Tots podem aportar el nostre petit grà de sorra. No només els qui treballen en sectors com l’alimentació o la indústria. Per exemple, si ens endinsem en el meu món, en el món de la publicitat, què fem per canviar? En quin moment es trencaran estereotips en pro d’una comunicació més diversa, rigorosa i dimensionada? Des de fa uns anys moltes agències de publicitat ja tenen l’objectiu de demostrar el poder de la publicitat en assumptes socials i mediambientals. Tot i que, potser aquests treballs no reben tanta visibilitat com caldria.

Fa uns dies, una part de l’equip de Mosaiking Comunicació vam assistir al 6è Congrés Internacional de la Bicicleta de la mà d’un client nostre, VadebikeBcn, el nou servei d’aparcament de bicicleta privada a Barcelona. Un servei impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Un Congrés on quedava molt clar que el món està canviant (i no només el món de la bicleta…). I per canvi, les paraules amb les quals el Conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull va cloure el Congrés: “L’economia sostenible. La mobilitat combinada amb la sostenibilitat és molt rendible”.

Els publicistes i els creatius hem de buscar maneres perquè la comunicació d’una marca sigui sostenible i alhora creativa. La societat pensa d’una nova manera, mentre que els negocis i les empreses no són encara del tot conscients i volen seguir intentant imposar-se. El nostre paper és fer-los veure que de quina manera conversem com a marca és important i que la conversa social ha de ser amigable i que la reconversió serà més elevada. I tot això amb uns recursos sostenibles. S’ha acabat allò de lligar els gossos amb llonganisses o de veure pel broc gros. Cal que siguem honestos i conscients en el que oferim als nostres clients. Pensar en què els podem ajudar i en com donar-los pistes per vendre més, però posant-nos en la seva pell i tenint molt en compte els recursos dels quals disposen.

Vinga, a intentar fer un us més conscient de les coses i tot girarà més rodó.  Per cert, jo vaig en bici, bici, bici… I tu, hi puges?

Visca la Revolució

divendres, 12/05/2017

… La gallina ha dit que no, visca la revolució… Ja ho deia Lluís Llach l’any 1976…

Ahir vaig anar a fer una “revolució”. Com si m’hagués anat a fer el cap, el que deien “antes” les àvies quan anaven a la perruqueria.
Cada dia des de Mosaiking Comunicació revoluciono el que puc i el que em deixen. No us emocioneu que encara no ha arribat el dia de la gran revolució! Falta menys… De mica en mica s’omple la pica, i de gota en gota s’omple la bota.
Ahir vaig ser una de les convidades del programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio que presenta i dirigeix la Xantal Llavina. L’emissora pública que dirigeix Saül Gordillo, ha apostat per ampliar la seva graella de programes digitals. Un programa en digital i sobre el món digital. S’emet els dijous i gira al voltant de l’emprenedoria, la innovació i la transformació digital d’aquesta quarta revolució industrial que estem vivim, anomenada ja Indústria 4.0.
En aquest cas, m’hi va convidar el president de la CEEAC (Cambra d’Emprenedors i Empresaris, Associació Catalana), l’Alexandre Gonzàlez, un dels col·laboradors del programa amb la secció Emprèn Internet. Un home que desprèn emotivitat i actitud positiva ja des del primer contacte. Des de l’Associació que presideix, fan un acompanyament integral dels emprenedors en el desenvolupament de projectes per part de professionals en actiu i amb experiència.
Tornem al Revolució 4.0? De què vaig parlar? Del que sé (o del que crec que sé) i del que m’agrada. No podia ser d’altra manera. Del com i del perquè vaig decidir dedicar-me a aquesta feina.
El Cogito, ergo sum (Penso, per tant sóc) de Descartes aplicat al món de la publicitat de la petita empresa i de l’emprenedor: M’anuncio, aleshores existeixo. I com Mosaiking Comunicació t’hi pot ajudar (encara que siguis petit, sí), perquè tot sortint de la meva particular zona de confort (bon sou, estabilitat…) vaig passar a ser una emprenedora més. Cosa gens fàcil en aquest país, compensada per les satisfaccions i la qualitat de vida que dóna. Qui millor que Mosaiking Comunicació els pot entendre?
A mitja entrevista, vaig rebre la consulta d’un particular i revolucionat Òscar Dalmau 4.0 que ha muntat una botiga de confitura de bolets: ‘El rovelló ensucrat’. Si voleu saber quin ADR li va realitzar Mosaiking, no t’ho perdis… Escolta-ho a: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/revolucio/com-ajudar-les-pimes-a-fer-una-bona-marca/audio/962155/

Captura de pantalla 2017-05-12 a les 9.06.40

Explica’m la teva història…

divendres, 21/04/2017

 

Ahir vaig anar a una presentació d’un nou projecte. Un projecte fascinant. Un projecte pioner que, si funciona, revolucionarà el món educatiu. Quina pena que el relat, la presentació, espatllés la màgia de la iniciativa. Dues hores, al vespre (quan un ja està cansat), amb el presentador no indicat i amb una forma de presentar de les de tota la vida. La d’anar narrant un power point. Amb entusiasme, això sí, però sense cap mena d’enginy ni de màgia. Sense ser diferencial. Sense captar l’atenció de la sala…

La capacitat d’explicar, relatar, escriure històries, així com l’art associat a aquesta capacitat, és d’allò més antic… És l’art de connectar emocionalment mitjançant un relat, i deixar que t’arribi al cor, al cap i a l’esperit. Quan ho apliquem a les marques, és el que se’n diu storytelling. L’explicador d’històries. La marca es converteix en la protagonista d’una història on ens explica què és i què pot fer per a tu. En forma de conte, d’història, de pel·lícula. Amb un argument i un fil conductor que faci atractiu tot el procés. Ja no estem en temps d’anuncis, estem en temps de storytelling que, resumint, repeteixo, és l’art d’explicar la història de la teva empresa. És l’art d’arribar a la teva gent d’una altra manera.

Ja no és suficient vendre un producte, un servei o un projecte. Cal vendre les emocions i les sensacions que aquest ens transmet. El storytelling neix per connectar i empatitzar amb el teu interlocutor d’una forma diferent. No vol dir que ens carreguem les altres formes d’arribar al client, a l’usuari final. Força de les històries que expliquen algunes empreses són pura màgia. Des de presentacions de producte, anuncis o vídeos corporatius, memòria d’empresa, pàgines web o projectes educatius. Si us plau, explica’m un conte! Motiva’m, espanta’m, engresca’m, impacta’m, impressiona’m…!
Per descomptat, per a les grans empreses també, però sobretot per a les petites, que són les més mancades d’altres recursos i de grans pressupostos. Les marques entrellacen la publicitat emocional amb el storytelling, creant una barreja de sentiments en el consumidor que fan que aquest recordi la marca amb facilitat, creant connexió, confiança, augmentant la viralitat perquè com que és una història fàcil de seguida tenim ganes d’explicar-la a la parella, al company de feina…, per si encara no l’han vist i ser el primer. I si ets actiu a les xarxes socials segur que compartiràs l’anunci amb l’etiqueta que la mateixa marca ha ideat. Feina que li fem a la marca! Simplement si expliques una bona història, atrauràs el consumidor final. Vindrà solet. Com els ratolins amb el flautista d’Hamelin… Comprem l’emoció que ens fan sentir i el significat que té per a nosaltres tenir una mica d’aquella o altra marca.

Un dels grans mestres de tots els temps en storytelling ha estat Steve Jobs. El fundador d’Apple sabia com ho havia de fer per diferenciar-se. Quan va presentar l’iPod al món va dir: “iPod, milers de cançons a la teva butxaca”. No ens va dir ni què era ni quina quantitat de megabytes tenia, sinó l’ús que en podríem fer d’aquell aparell…

Quina és la teva història? Me l’expliques? Vols que t’ajudi a construir-la?

P.S. Us deixo aquest meravellós storytelling gràfic, on s’explica com sortir de la zona de confort… https://www.youtube.com/watch?v=40mbsKBSWwY

 

El “cuentu” de l’Estrella Damm

dilluns, 3/04/2017

Fem una cervesa? Tothom pot fer una cervesa! El nou anunci d’Estrella Damm, La Recepta, a través de dos amics que juguen entre la realitat i la ficció de l’anunci, ens explica com es pot fer la beguda daurada. Sembla fàcil tot plegat! Fer l’anunci, fer la cervesa, fer d’actor… La frase (en català) té doble sentit i és l’excusa perquè el guió avanci.

No serà que… Estrella Damm davant la proliferació de petites cerveses artesanes ens vol dir que no cal elaborar-les, que el més còmode és obrir la nevera i obridor en mà, fer una cervesa. Que ells ja ens les fan des de 1876. Fa unes setmanes, Heineken també desvetllava davant la premsa quina és la seva recepta. El “fins aquí puc llegir” que fan servir les grans marques per comunicar autenticitat, feina ben feta i compromís des de… Buf! La tira! O potser de petits, a casa no vau intentar fer crema de cacau amb “leche, cacao, avellanas y azúcar”…? No cal que m’he n’expliqueu el resultat. El conec. Sí, jo també #hoconfesso.

Em qüestiono si en castellà el “¿Qué hacemos luego? Nos hacemos una Damm” té el mateix doble sentit que en català.
Aquest curt o clip -una mica llarg pel meu gust- del fill de Fernando Trueba i Cristina Huete, Jonás Trueba i sota la direcció artística d’Oriol Villar, nou Premi Nacional de Publicitat i amb tres actors impecables de tots coneguts, principalment pel públic català, amb banda sonora excel·lent i paratges mediterranis no podia deixar de ser un èxit. L’anunci que fa preguntar-nos si és que no hi haurà l’espot, el de tots els estius, amb cançó inclosa. Sí, tothom tranquil! L’empresa ja té encarrilat el proper. Aquest només ha estat el llúpol a la boca.

Ara ja no estem en temps d’anuncis, estem en temps de storytelling que és l’art d’explicar la història de la teva empresa. Curiós que Estrella Damm hagi comptat amb el mateix director artístic que els anuncis de Casa Tarradellas. Les marques entrellacen la publicitat emocional amb el storytelling, creant una barreja de sentiments en el consumidor que fan que aquest recordi la marca amb facilitat, creant connexió, confiança, augmentant la viralitat perquè com que és una història fàcil de seguida tenim ganes d’explicar-la a la parella, al company de feina…, per si encara no l’han vist i ser el primer. I si ets actiu a les xarxes socials segur que compartiràs l’anunci amb l’etiqueta que la mateixa marca ha ideat. Feina que li fem a la marca!

Comprem l’emoció que ens fan sentir i el significat que té per a nosaltres tenir una mica d’aquella o altra marca. El primer mestre en storytelling va ser Steve Jobs perquè sabia com ho havia de fer per diferenciar-se: quan va presentar el primer iPod no ens va dir quina quantitat de megabytes tenia, sinó la quantitat de cançons que podríem portar a la butxaca. No cal un pressupost de màrqueting com Apple. Si saps explicar la teva història de forma impactant, i d’una manera única et guanyaràs el respecte i la fidelitat dels teus clients, i el teu negoci creixerà.
Què, m’expliques un “cuentu”? I si vols des de Can Mosaiking t’hi ajudem.

Pèls de punta o l’estratègia de comunicació

dimecres, 22/03/2017

Els pèls de punta se’m van posar al cap de cinc minuts d’entrar a una perruqueria de Requena (València). El local es veia trist, buit, sense ànima, sense color. Hi havia algun pòster a la paret, arrugat, mal penjat, tort. Hi havia una placa fora, a la porta del carrer,  que hi deia “Salón de Belleza” (la B estava torta, mig caiguda), sense cap altre nom. Sense cap missatge. A mi em semblava una perruqueria normal i corrent. De barri. En aquest cas, de poble. De les de tota la vida. Ara, altrament dites, Saló de Bellesa.
Si el nom fa la cosa o la cosa fa el nom, aquí vindria a tomb. Per Saló de Bellesa podríem entendre que no només et fan el cap (com deien abans les àvies), també et poden fer manicures, neteges de cutis, depilacions… i, en aquesta perruqueria, ja us dic jo que anaven justets de feina i de tot.
Quina mania en canviar els noms. A mi el mot perruqueria em sona bé per un una perruqueria. Queda molt clar que s’hi ofereix. Per pentinar-te o tallar-te el cabell, jo vaig a la perruqueria. Tampoc acabo d’entendre perquè als barbers d’abans ara se’ls diu perruqueries masculines. Tot i que ara hi tornen. Però crec que més per arreglar barbes que cabell…
Per on anàvem? Ah, sí, que se’m van posar els pèls de punta un cop ja era dintre i no podia marxar. Bé, poder sí que podia, és clar. Però la meva anada a la perruqueria era una urgència. Estava fora de casa. Havia plogut. Tenia un sopar important de feina al vespre i no portava assecador.
A l’establiment, al “Salón de Belleza”, hi havia una tímida noia rossa amb el cabell molt curt, mal tallat i mal tenyit. Vaig preguntar per la mestressa i amb un to fora de lloc em va dir que no hi era. Després, va resultar ser que la mestressa era la seva mare i que la noia estava d’aprenenta. El que primer em va semblar timidesa, ja que no em va dir ni bona tarda, resultà ser mala educació. Sense adonar-me’n ja estava amb el cap en remull sense haver-li dit gairebé ni què volia fer-me. Mentre ella fregava el meu cuir cabellut (de massatge res de res) jo pensava com havia anat a parar-hi. Quines estirades de cabell! Volia aixecar-me, però no em vaig atrevir. Em vaig quedar i em va “pentinar”.  La noia, la que no se m’havia presentat ni m’havia dit gairebé ni bona tarda, va acabar la seva feina. Em va fer una mica el que va voler sense donar-me massa opcions. Ja que hi era, hagués aprofitat per tallar-me les puntes, però em va dir que no calia. En un no res, vaig sortir d’allà amb la ratlla al mig, diria. Pentinada, sí; però no satisfeta. Em va pentinar, sí, però:

  • Anar a la perruqueria és només sortir pentinada?
  • O hauria de ser molt quelcom més?
  • Vaig tenir una sensació positiva del servei?
  • De l’estada a la perruqueria?
  • Va ser una experiència agradable?
  • Hi tornaria?
  • Recomanaria aquella perruqueria?

La resposta a cadascuna de les preguntes és NO, NO, NO, NO, NO, NO i NO.  Set NOs.

Què havia de fer aquella perruqueria? Doncs de moment posicionar-se. Definir quin valor donar als seus clients. Definir la seva proposició de venda: per què anar a la seva perruqueria i no a la de la cantonada.
I tot això, dir-ho d’una forma notòria, memorable…
Res més que l’estratègia de comunicació de base. La mateixa que pot tenir una multinacional, també l’ha de tenir una petita empresa o un petit negoci.

Si vols saber com s’acaba el capítol, hauràs de llegir el llibre que estic escrivint i que, si Déu vol, sortirà publicat passat l’estiu.

Entre tant, si vols un cop de mà amb la teva marca, també em pots contactar i en parlem!

Sabina, una marca a peu de carrer

divendres, 10/03/2017

#loniegotodo

Tranquils que no haig de testificar en cap dels judicis que estan a la primera plana de tots els mitjans. Ahir em vaig beure l’enteniment i vaig volar cap a Madrid. Em vaig posar a prova i a banda de volar, em vaig passar tota la tarda Sota Terra. No vaig visitar ni El Prado, ni em vaig passejar pel Retiro, ni vaig anar a menjar huevos estrellados a Casa Lucio. Ah! I encara que ganes no me’n van faltar hi vaig anar sense cap identificació blaugrana, tot i que a la meva expressió s’hi intuïa la il·lusió de la nit viscuda i de les poques hores de son.
Vaig anar a passar la tarda al metro! Sí, tal com ho llegiu. Els que em seguiu sabreu que m’agrada i molt en Joaquin Sabina. Avui, 10 de març, en Sabina torna després de set anys sense publicar cap disc nou, ho fa amb Lo Niego Todo i com s’acostuma a dir, ho fa amb més força i més renovat que mai. Ho vaig poder comprovar ahir. Vam ser molts els que no vam poder controlar les ganes de descobrir totes i cadascuna de les cançons que s’amaguen en aquest disc, i per això el cantant ha volgut fer-se amb els carrers i el Metro de Madrid per oferir una estrena exclusiva de tot el disc: 12 cançons i 12 línies de metro.
N’he llegit critiques, per descomptat, de si la ciutat ha estat al servei de la promoció discogràfica, però a mi a banda de ser-ne fan i portant-ho al meu negociat ho he trobat brutal. Els professionals de la indústria de la música han de mantenir-se sempre al dia sobre les noves tendències, xarxes socials i eines que puguin significar una bona via de promoció per als seus artistes. Cada vegada és més difícil sorprendre a tothom, la indústria discogràfica ha de generar emotivitat i tornar a reivindicar el fenomen fan davant del fenomen descàrrega il·legal. Per aquest mateix fet, recordarem el cantant Dani Martin que pujat en un bus també va recorre els carrers de Madrid per fer promoció. On estaràs més a prop dels teus fans si no és al carrer? També ho van fer Paul McCartney, U2 en viu al Metro de Nova York i, un dels concerts més recordats de la història: els de Liverpool es van pujar al terrat de l’edifici d’Apple Records a Londres, on estaven gravant el seu últim disc, Let it be. O Steven Tyler, el líder d’ Aerosmith que va fer-la grossa sense voler a Moscú. Repassem també les aparicions de Bruce Springsteen, The Rolling Stones, l’ ex-White Stripe, Jack White o Chris Martin de Colplay que van sortir pels carrers de Sydney com si fossin músics de carrer. Quan els van reconèixer, els fans es van sumar a la festa, i així va néixer el videoclip de Sky full of stars. Muntatge o no, tot és vàlid per portar la cultura a la gent que a la fi és qui l’ha de fer seva.

La meva il·lusió hagués estat trobar-me el cantant a l’última cançó…

De tornada cap a Barcelona, a l’últim vol, cansada i entusiasmada em vaig adormir tot el viatge. Em va despertar l’hostessa de vol, tot donant-me un bombín i amb una nota que deia: Marta, a partir d’aquest divendres 10 de febrer, cada vegada que a Twitter usis els hashtags #LoNiegoTodo o #Sabina apareixerà automàticament un emoji dissenyat exclusivament per a l’ocasió.

Nota: menys la remuntada, tot ha estat un somni.