El valor de les idees

No m’agrada parlar de pirateria per referir-me a les còpies no autoritzades d’algun producte o servei. Això d’equiparar les còpies amb la violència dels pirates de vaixells, criminalitzant als usuaris, tampoc m’acaba de convèncer.
Ara bé, entre poc i massa. A l’ús no autoritzat, a la violació de drets d’autor o a la infracció de copyright d’un producte o servei, sí que m’hi vull referir. Això hauria d’estar penalitzat. I no em refereixo només a pel·lícules, música, llibres o altres productes materials. Em refereixo també a béns immaterials. A intangibles. Què me’n dieu de les idees? Quan algú copia una idea, no trobeu que és una clara violació de drets d’autor? Avui a tothom li sembla molt fàcil aquell mític Si us plau Aigua de Viladrau” o el “Nokia conecting people”. Però senyors, aquest eslògan ben segur que és fruit de molta feina. De moltes hores de treball. O si més no de molta experiència acumulada. De molts anys de rascar paper i de molts altres eslògans que han anat a la brossa.
Ja ho deia Noel Clarasó: Las grandes ideas son aquellas de las que lo único que nos sorprende es que no se nos hayan ocurrido antes. I jo afegiria (i a mi).

Als publicistes sovint ens passa que ens demanen pressupost. Fins a cert punt, normal. Quan em cobraries per fer-me una web i difondre-la? Pregunta típica. Clar, la resposta no és “webs a 1000 €”. I quan val una web? Bona pregunta! Una web es pressuposta en funció del que hi hagi d’anar. Una web no és només comprar i instal·lar una plantilla de WordPress i començar a abocar-hi contingut. Una web és l’APARADOR (en majúscules) d’una marca. Quan volem saber alguna cosa d’una marca, el primer que fem és googlejar per trobar la seva web… Per tant, per pressupostar una web, primer cal veure que hi posem. Què diem de la marca en qüestió, quina informació hi ha d’anar, quants (i quins) apartats ha de tenir, si proposem un bloc o no, si hi ha xarxes socials o no, quin tipus format, si li cal disseny.  I per difondre-la? Això ja són accions, que, o dónes quatre pistes o és molt difícil que s’entengui. Si no existeix el “webs a 1000 €”, encara menys existeix el “pla d’acció a 1.000 €”… Per tant, les primeres idees, sovint acompanyen la proposta econòmica. Que es pot acceptar, o no. I quan no s’accepta, aquell paper ja el té el potencial client. I com deia aquell no hace falta decir nada más”.

Però el tema encara és més curiós quan et convoquen a un concurs contra (contra aquí vol dir versus) altres empreses, treballes durant mesos i finalment et diuen (molt educadament, això sí): Segons sembla, al final no tenim pressupost i ens ho haurem de fer nosaltres internament. I al cap d’un temps et trobes la teva idea circulant per la xarxa…

I aquella (mítica també) pregunta que et fan, com si et fessin un favor, ens veiem per fer un cafè i comentem idees?

Amics, coneguts, saludats, clients i clients potencials: els cafès amb els amics per xerrar de la vida (o de la no vida). Els concursos s’haurien de prohibir. I els pressupostos amb idees, s’haurien de cobrar.

Les idees són una altra cosa molt menys efímera, més valuosa. Hauríem de tenir més respecte a les idees. Potser començant pels publicistes. Consti que la culpa potser és nostra. Caldria que donéssim a les idees el valor que tenen i no anar-les regalant…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús