UN FAMÓS A CASA TEVA

Un famós com a imatge de marca? Si hi penseu, ben segur se us n’ocorren un munt. Sobretot actors i futbolistes. Encara que també algun periodista i algun cantant. Eps, que no se m’enfadi ningú. Algun i/o alguna…

Són moltes les marques que segueixen optant per aquest tipus de publicitat i, tot i que és una tècnica bastant recurrent, no sempre és sinònim de triomf.

Cal escollir la persona idònia. Ara mateix em ve al cap el molt respectable senyor Eduard Punset (tot un senyor) anunciant pa Bimbo. El dia que el vaig veure anunciant el pa (i “hablando en castellano” perquè el primer cop el vaig veure en una emissora estatal) em vaig quedar bocabadada… Quina relació pot tenir un gran divulgador científic amb el pa de motlle? Curiós… Si més no, se’n va parlar durant temps! En canvi un bon exemple de publicitat amb un famós (famosa) seria Martina Klein com a imatge de Nestlé: mare, jove, transmet confiança, a banda de guapa J. Ho té tot per anunciar una marca dirigida als més petits.

El més important quan un famós anuncia un producte és que hi hagi una relació entre el producte i el famós. Iker Casillas té caspa? Carlos Sobera té Colesterol de debò? Matías Prats té els diners a INGDirect?

Per altra banda, un anunci on apareix un famós, no té perquè ser sempre un anunci memorable, i més quant el famós no té exclusivitat per la marca. He hagut de pensar si Matías Prats era la cara visible de INGDirect o de Bankinter (potser per allò del color taronja …)

Realment és molt important que la tria de la celebritat sigui correcte. Si es comet un error, les conseqüències poden ser fatals. Tant pel producte com pel famós. Avui en dia la tasca de la recerca del famós se sol encarregar a agències o gabinets especialitzats, que a cop d’enquesta, d’anàlisi de mercat, o d’estudi de celebritats mantenen al target de cada producte sondejant l’opinió de la imatge d’aquest o aquell famós.

Un dels primers famosos en publicitar una marca va ser John Wayne. Era jo molt petita i recordo un espot d’una companyia farmacèutica americana que va convèncer a l’agent de John Wayne perquè deixés la seva imatge a l’anunci d’uns analgèsics. La campanya va resultar ser un fracàs estrepitós, ja que la imatge d’un tipus dur com Wayne parlant a càmera, quiet, estàtic, sense donar cops de puny, no resultà ser massa creïble. Ni tan sols crec que el mític Jonh Wayne pogués tenir mal de cap… L’espot no va crear engagement amb el públic. No va engegar els mecanismes inconscients d’identificació i transferència. El que avui es diu Neuromarketing. Allò que activa la neurona per crear un vincle emocional entre la marca i l’usuari. Aquí us deixo l’espot. https://www.youtube.com/watch?v=UwSXpJCOvuE

Per tant, per linkar un famós a la teva marca cal triar-lo bé. Com més neutre millor. Si Iker Casillas anuncia el xampú anticaspa que sempre compro, deixaré de comprar-lo perquè sóc culé? O al contrari, com que sóc del Real Madrid, l’utilitzaré encara que no tingui caspa?

I que me’n dieu dels famosos que posen la cara a una ONG? Això ja seria un altre tema. A mi personalment no m’agrada gens. Però com deia l’Alaksa en aquella cançó… “A quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga…”

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús