Campanya electoral: I si intercanviem lemes?

Ha arrancat la campanya electoral per les pròximes eleccions municipals del 24 de maig. Si per campanya electoral s’entén el període de temps (15 dies) previ al dia de la votació que permet a les candidatures demanar el vot a l’electorat per mitjà d’actes públics i dels mitjans de comunicació, diria que la campanya electoral va començar el 24 de maig del 2011, és a dir, l’endemà dels anteriors comicis…

El que diríem que ha començat és la pugna per aconseguir l’alcaldia als 947 municipis de Catalunya.

I en què consisteix la pugna electoral? Durant 15 dies els diferents partits lluiten a mort per aconseguir l’alcaldia del seu municipi.

I si canviés el tarannà de les campanyes electorals? Per què els partits han d’estar enfrontats? Per què no poden tenir punts en comú? Per què si un partit diu blanc sobre una cosa, el contrincant, de forma immediata ha de dir negre? Per què un partit no pot fer campanya seva, amb les seves propostes, sense faltar als altres?

Això no passa amb les marques! Dins d’un mateix mercat hi caben diferents marques. Cada una amb la seva estratègia de comunicació, amb els seus valors, amb els seus missatges a comunicar, amb els seus logotips, amb les seves campanyes. Jo no veig que Nocilla i Nutella es barallin. Cada un té els seus valors, els seus missatges, el seu target, la seva manera de fer. Però no es barallen!

Fa temps que ho vaig dient… Menys campanya electoral i més campanya de comunicació. Per què els partits polítics i els seus candidats no comencen a pensar en formats i estratègies de marca? Què puc fer jo pel meu poble? En què sóc diferent? I a poder ser, en què sóc millor? Independentment del que diguin o facin els altres. Oblidem-nos dels altres.

Veig lemes de campanya que podrien ser del tot intercanviables, per tant, no són ni propis, ni únics, ni diferencials. En termes de marca i d’imatge corporativa estarien tots suspesos.

Si ens fixem en els candidats de Barcelona, faré un breu anàlisi. El meu anàlisi (opinió personal i intransferible):

L’Alcalde Trias parla de “L’alcalde de tots”. Que és que si guanya un altre, només serà l’alcalde d’uns quants? Segueixo analitzant, Ada Colau parla de “Guanyem Barcelona”. Clar, els altres no volen guanyar, no… Seguim amb Alfred Bosch, “La Barcelona del Sí”. Els altres partits que estan a favor de la independència no crec que vulguin “La Barcelona del NO”. Parlem del PSC. Collboni i el seu equip parlen de “L’alcalde del progrés” (Raimon Obiols ja parlava de progrés fa dècades …) És que els altres són els alcaldes del retrocés? No volen progressar sinó mirar enrere? Seguim amb el PP que parla (en castellà, no fos cas) de “Ahora se trata de Barcelona”. Perdón, y hasta la fecha, en qué pensaba Alberto Fernàndez Diaz y su equipo? En París? Pel que fa Albert Rivera, parla d’“El Cambio” (també en castellà) Em sona a Felipe González… Entenc que tots els que no siguin Xavier Trias proposen un canvi, sinó, ja estem bé com estem… I per acabar, si parlem de la CUP i el “Capgirem Barcelona”, s’hauria d’aclarir molt bé que vol dir “Capgirar una ciutat”. A veure si ens acabarem marejant…

Funcionaria si féssim un tetris i juguéssim a canviar el lema i el candidat? Jo crec que en un 90% sí…

I si canvia el paradigma i la manera de fer? I si per les eleccions vinents cada candidat/partit busca realment en què és diferent i únic? I a poder ser millor! Us asseguro que canviaria molt la forma de veure i viure la política.

Si més no, portem molts anys parlant de paraules boniques (alhora que buides) i així estem de desencantats la ciutadania. Per provar, què hi perdem?

CLAIMS-21

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús