Ni gran, ni petita…

Una marca és un conjunt d’ experiències que ens fa viure unes sensacions, unes emocions, un gaudir (o un no gaudir). Una marca és aquell comportament i aquella actitud que ens transmet alguna cosa. Primer punt, estem d’acord, que una marca no és un producte amb unes característiques? Perquè hi hagi marca, evidentment primer hi ha d’haver un producte o un servei. Amb unes característiques (què és). Però una marca és el conjunt d’allò que fa, més enllà del que és. El què és, és el producte. El que es transmet, és la marca. Els productes avui són indiferenciats. Les marques no. Cotxes n’hi ha molts. BMW, Audi o Mercedes, només un.

Més enllà de la identitat visual, verbal i la proposta de valor, l’actitud que pren enfront del món, farà que una marca sigui el que és.

Hi ha moltes marques que han aconseguit connectar amb el consumidor, per bé o per mal. Són marques capaces de transmetre una actitud vital. Desigual amb la “Vida és xula” (o potser no tan xula…) o el Barça amb “Més que un club”. Em centraré en el Barça. El Barça és només un club de futbol? No! El Barça ven un producte que es diu futbol (o bàsquet, o handbol o…) però la marca Barça és molt més que tot això. Per uns, el millor club del món, per altres, un club que està perdent a la velocitat de la llum els principis.

Avui a les marques, sobretot les grans marques, haurien de tenir una responsabilitat enfront de la societat. Enfront del món. Les marques i el seu comportament, haurien d’ajudar a canviar el món. Sovint (i per uns públics més que per altres) són un mirall on mirar-nos i on trobar referents. Les marques haurien de tenir uns valors i uns principis.

Per mi, els valors, són les actituds que ens poden definir com a marca (innovadora, trencadora, joves, moderna, apassionada, cool…) i els principis, la forma de fer de la marca. El comportament que s’hauria d’establir per definir l’ètica i la responsabilitat de l’empresa. Els valors ajuden a diferenciar-nos. Els principis a mantenir-nos ferms.

I ara bé la gran qüestió. “Però jo sóc petit! Jo mai seré ni el Barça, ni Desigual, ni BMW!”

Sigui petita o gran, una marca és una marca. S’ha d’anar creant amb uns valors i uns principis. Ha de transmetre emocions, sensacions, però també principis i responsabilitat. Oi que si pensem en Triodos Bank de seguida pensem en la banca ètica? Doncs una marca petita, a la seva escala i en el seu entorn, ha de poder transmetre el mateix. La nutricionista del barri ha de poder transmetre ètica i responsabilitat fent la seva feina (que no et recomanarà un marca si no et va bé, només perquè hi pugui tenir una comissió), alhora que confiança en el seu mètode perquè tu hi trobis el que busques.
La botiga on-line de fruita ecològica a domicili, ha de poder transmetre també ètica i responsabilitat (no t’enviarà fruita macada), alhora que diferenciació (si diu que entrega en 24 hores, que no sigui en 48).

Marques, petites o grans: cal transmetre emocions, sensacions, però també valors i principis.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús