El meu cosí fa logos

Qui no té un cosí que fa logos? I un veí que fa webs i xarxes socials?
Sentit a una cafeteria del barri la setmana passada. I us prometo que és real. Saps que em volen cobrar un dineral per crear la meva marca? Em demanen una pasta! Per fer-me quatre coses… Què més dona un disseny o un altre? Crec que trucaré al meu cosí que fa logos… Vaig estar a punt de girar-me i fer-li tres preguntes:

1. De quanta pasta estem parlant?

2. Què entens tu per quatre coses?

3. Si tens un cosí que t’ho fa i tant és un disseny com un altre, perquè vas trucar a un publicitari/dissenyador?

Per segons qui, ser publicitari i haver invertit anys a aprendre i adquirir coneixements i experiència, no té prou valor. I no és prou lícit per cobrar uns honoraris. Pels meus col·legues de professió aquesta conversa els pot resultar familiar. Sempre hi ha un cosí que aconsegueix logo més barat o un veí que fa webs en 24 hores. Ara bé, com serà el logo o la web?

No ens enganyem. La publicitat és una professió que avui en dia està infravalorada. És molt poc gratificant quan un client et diu, com pots cobrar-me això per un logo? El meu cosí m’ho fa gratis. El convido a dinar i llestos. O l’altra frase tan de moda. Se’m dispara massa el pressupost. No s’ajusta a les nostres necessitats. Necessitats per altra banda, que tu (client) m’has transmès abans. Si no vols invertir diners en la teva marca, no em truquis ni em facis perdre el temps.  T’imagines anar al dentista per curar una caries i fer una neteja (on cal segurament radiografia) i quan et diu el cost, li diguessis, ui massa car, trucaré al meu cosí… O ui, això no s’adapta a les meves necessitats…

Em remeto a la imatge del final que ha creat el dissenyador Jaume Estruch…

Per aclarir que el cosí dissenyador no et farà bé la feina, intentaré resumir en quatre punts, en què consisteix la feina del publicitari:

1. La formació i l’experiència: El publicitari sovint té una formació i uns anys d’experiència. Una idea, que pot sorgir en 5 minuts, mentre camines, ets al llit mirant de dormir o estàs llegint un llibre, és fruit de molts anys d’experiència, d­­e professió d’ofici. Hi pot haver una part innata. Hi ha gent més creativa que altra, però no ens enganyem, la gran majoria de les idees surten currant. Fer publicitat no és fer anar bé el Power Point o el Photoshop!

2. La proposta i el pressupost:  El publicitari abans de posar-se a treballar, repassa el projecte. Les necessitats de la marca en qüestió. Què té, què no té. Què ha fet fins ara. Què ha fet bé i què es pot millorar. Un cop fet l’anàlisi i diagnòstic, anirà a proposar solucions. Sovint per lliurar un pressupost cal fer una feina prèvia. Un pressupost no és una d’imatge corporativa a 1.000 €.

3. El procés de treball:  Un cop la proposta està clara, el publicitari es posarà a treballar. A mirar què fa (i què no fa) la competència. A veure en què és millor. A comunicar què fa bé pel seu consumidor. Per què el seu consumidor l’ha de triar a ell i no al del costat. Quin és el seu avantatge diferencial. Una bona imatge o una bona campanya, no és milloro el que fa la competència.

4. El resultat final: Una imatge corporativa amb uns valors i una personalitat pròpia, que segurament perdurarà en el temps per anys i anys. Una campanya notòria i memorable que farà que quan veig aquella marca m’hi fixi més que quan en veig una altra. Una feina fruit de la dedicació, de l’expertise, de la passió. M’atreviria a dir de l’amor.

Si em permeteu una reflexió final, els publicitaris, sovint estimem tant la nostra feina, que som capaços d’estar connectats les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l’any.

Una idea, pot aparèixer quan menys t’ho penses…

 

mosaiking-23

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús