Jo no parlaré del Barça

Tot i que me’n moro de ganes, ho deixo pels experts. Pels periodistes esportius. Un dia parlaré de la marca Barça, però no avui. Avui no toca, doncs ja en parlarà molta gent. Avui parlaré de la comunicació sense pesticides. De la comunicació neta, clara, transparent, directa, sense complicacions.

Diu la dita Salut, diners i amor. Quants hem dit Aquest any tampoc ens ha tocat res, però tenim salut! Certament la salut és el més important, i un dels factors que més influieix i depèn de nosaltres és l’alimentació. Indiscutiblement com deia Hipòcrates, som el que mengem. Però, cuidem el que mengem? Per què tenim la percepció que allò que és millor (proximitat o ecològic) és més car?  Què ens diu la indústria alimentaria? Com es comuniquen amb nosaltres els aliments?

Segons un estudi publicat per la consultora Everis, el mercat espanyol de productes ecològics creixerà aproximadament un 12% cada any, passant dels 905 M € el 2008 fins a arribar als 12.182 M € el 2020. Paradoxalment, Espanya és un dels països europeus que més produeix quant a ecologia, però que està altament enfocat a l’exportació.

La falta d’informació i promoció dels productes ecològics, el preu relativament elevat i la poca vida útil són les principals traves que impedeixen que la població els consumeixi. Si posem els avantatges a l’altra banda de la balança, tenim: la qualitat i organoleptica dels productes, el mínim possible de pesticides, la protecció del medi ambient. Però el millor de tot és que els aliments ecològics, demostrat científicament, tenen més nutrients.

Per tant, si els aliments ecològics són el doble de cars però tenen el doble de nutrients, la cosa hauria de quedar compensada. Una poma ecològica tindrà les mateixes propietats que dues de convencionals.

Si això és tan clar a priori, per què no ho comuniquem?  A qui es dirigeixen les marques de productes ecològics, bio o de proximitat? A un públic benestant? A un públic preocupat per la salut? A un públic que prioritza el bon menjar enfront de la roba cara?

Campanyes de comunicació que conscienciïn de la importància d’aquest consum tant per un mateix com pel bé al medi ambient, seria el camí per obrir-se tothom i desfer-se de l’etiqueta “vip”.  Seria la millor fórmula per deixar enrere la barrera del preu. Aquí, a banda de les marques, juguen un paper important les administracions.

Tant de bo algun dia, els productes de proximitat o ecològics puguin comunicar, arribant a tothom i amb la mateixa força que ho fan “els altres”, els beneficis de consumir-ne. El món aniria d’una altra manera…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús