A mi, no m’insultis

L’altre dia estava dinant amb una colla d’amics. Vam parlar de tot (i més). Del Barça, del País, de política, dels nens, de les vacances  i… , de publicitat. Reconec que m’encanta acabar parlant del que faig i del que no faig. En un moment de la conversa va sorgir l’esperada pregunta. La de sempre. No eren ni els primers, ni segurament els últims, que em preguntaven això. Per quin motiu els publicitaris fem servir tantes paraules anglès. Per a provocar-me una mica (els que em coneixeu, sabeu que no és difícil), un dels amics em va dir que era “una actitud prepotent i fantasma”. I literalment va dir “Sembla que ens insulteu”.
Tot i que crec que tenen gran part de raó, vaig sortir-me’n com vaig poder  (reconec que en faig servir moltes) resumint en dos punts el que havia llegit al respecte:

1. En anglès tot queda millor. Les pel·lícules doblades no són el mateix que en versió original. Una marca en anglès sembla que faci més goig.  L’anglès és cool (com ho traduiríem?), més creïble, modern i per què no dir-ho, a vegades, més professional.
2. Avui, estar en contra d’anglicismes, quan el món és global i l’anglès és el primer idioma del món, seria anar contra el sistema. L’anglès és la llengua universal i sovint hi ha paraules que no es poden traduir, cosa que també passa a la inversa, i en català hi ha paraules que no es poden traduir a l’anglès.  Hi ha paraules que serveixen per designar un concepte molt concret, que sovint s’ha d’explicar amb més d’una paraula si el volem traduir. History es refereix al discurs històric com a ciència, mentre que story fa referència a les coses que esdevenen, però no des d’un punt de vista teòric ni acadèmic, sinó descriptiu.

Dit això, sí que és cert que una de les respostes més habituals, que donen alguns publicistes és que “es tracta de tecnicismes propis de la professió”. Però si un tecnicisme és un mot especialitzat que té com a principal objectiu no donar peu a cap tipus d’ambigüitat, o doble sentit, parlem de coses diferents. Un tecnicisme seria el que en medicina diríem una neoplasia. És el que és, i no hi ha possibilitat de discussió.
Realment molts dels suposats tecnicismes publicitaris són força ambigus, sense el consens necessari que qualsevol terminologia tècnica necessita. Per exemple el concepte folder, que es podria traduir per “carpeta”, pot ser des d’una carpeta, fins a un fulletó, passant per una presentació. El cas del branding encara és més curiós. I mira que la dic vegades. Però és cert que sembla que dir “fer marca” sigui ser poc creatiu i poc modern. I quan parlem de target, el tema encara és més complex… Si és cert que el “públic objectiu”,  “destinatari ideal”, o  “mercat potencial” són termes molt més exactes que la paraula target, perquè ens entestem a fer servir la paraula anglesa? De fet, ni target, ni folder, ni branding responen als objectius i finalitats dels tecnicismes, ni amplien en absolut el significat de què es vol dir.
I per acabar els vaig dir… No en trobo cap que realment sigui un tecnicisme i en català no es pugui traduir. Després, a casa, buscant i buscant, en vaig trobar alguns. Com insight o advergaming…  Llàstima no haver-los recordat el dia del sopar…
Tanmateix penso que girar l’esquena a les paraules en anglès en la nostra professió, seria un greu error. Hi estiguem d’acord o en contra, hi són, per tant, millor conèixer-les. I si les podem dir en català, fantàstic.
Us convido a descarregar-vos el PDF del DICCIOMOSAIKING. Un petit diccionari que he creat amb tots aquests… “insults” dels quals parlaven els meus amics (així podreu saber què vol dir insight o advergaming). Ah, també n’hi ha en català. He fet un mix, així tothom està content.

Per acabar, agreixo la diapo que em va passar l’altre dia l’Albert Cuesta. Es veu que en una xerrada parlava de tot això. Gràcies Albert!

 

PARAULES-20

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús