Sant Tornem’hi!

post_3-11

S’han acabat les vacances. El descans. El no mirar el rellotge. El fet de desconnectar, de passejar, de gaudir dels amics, d’anar a dormir quan tens son i llevar-te quan ja no en tens. Sense despertadors, sense cap odre preestablert, sense exigències de cap guió. Només amb l’ordre que un vol seguir.

Però com diu la dita, quan tot s’acaba, tot comença. I sembla que s’estrena el nou curs.  Una estrena on cadascú té el seu paper. On comencen noves obligacions,  nous objectius, nous propòsits, plans de futur. Un nou curs, amb motxilla inclosa. Els nens comencen l’escola i els grans tornem a la rutina, amb les piles ben carregades. Per afrontar la feina, els horaris feixucs, l’hivern, el fred, els dies més curts… I per què no, una època d’emprendre noves aventures. Com deia l’altre dia a RAC1, el setembre és el mes per excel·lència d’engegar projectes, de pensar en coses noves, de fer realitat somnis d’estiu. Aventures, projectes i somnis probablement fruit de llargues hores de conversa i de reflexió.
I aquí em paro. Aquí m’aturo. Que els nous projectes no siguin només fruit de les ganes. Fruit de la necessitat. Fruit de l’haig de fer un canvi, com qui s’apunta al gimnàs o comença a fer dieta perquè el setembre “toca”. Reflexionem amics. Crear el teu propi projecte, el teu propi negoci ha de ser fruit d’una bona reflexió. Ha de satisfer una necessitat. I has d’estar preparat per fer-ho. Perquè el teu projecte sigui un èxit ja des de la idea. I la clau d’aquest èxit ha de ser la suma de l’experiència i de la passió…

Aquí et passo una recepta, realista i assolible, per cuinar el teu projecte i que sigui un èxit. Sigui nou, o sigui quelcom que continues (la teva feina, els teus estudis, o qualsevol altra obligació del nou curs).

La recepta del Sant Tornem-hi

• 500 grams d’experiència o de pràctica
• 500 grams d’energia
• 500 grams de passió
• 250 grams de realisme
• 250 grams d’optimisme
• 300 grams de creativitat
• 100 grams de recursos

Ho passem tot pel sedàs abans de batre-ho, apliquem una mica de paciència (que és la mare de la ciència), més un toc de bon humor (com deia Freud, l’humor és la manifestació més elevada dels mecanismes d’adaptació de l’individu…). Ho deixem reposar uns dies abans de posar-ho al coure. Un cop tret del forn, només cal un pessic de voluntat. Ben segur sortirà una bona cosa…

Una abraçada i a gaudir del nou curs!

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús