Tertúlies publicitàries

Segons Diccionari.cat, una tertúlia és una reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema. Una trobada de persones que s’apleguen habitualment per tal de conversar o de dur a terme qualsevol altre passatemps. Probablement prové del mot castellà tertulia “llotja del pis alt d’un teatre” i aquest, de tertuliano “assistent a cenacles erudits del s. XVII, on sovint se citaven i comentaven els escrits de Tertul·lià (s. II)”, reunions que solien celebrar-se en aquella part del teatre, a la tertulia.
Aquestes reunions es feien sovint les tardes o vespres. I hi participaven persones de l’àmbit intel·lectual o sabedors de la matèria en qüestió.
Essent aquest l’origen, val a dir, que les tertúlies públiques d’avui (polítiques i esportives) no s’assemblen ni de bon tros a les reunions originals formades per intel·lectuals o sabedors del tema que es debat o del qual s’informa.
Les noves tertúlies han conquerit micròfons de ràdio i de televisió. Des de primeres hores del matí fins altes hores de la matinada.
Sabíeu qui va ser l’inventor de les tertúlies d’avui? Doncs Fernando Ónega amb La Trastienda. Programa de la SER que es va emetre fa més de 30 anys. Es va plantejar aquesta fórmula, com a complement de la informació (en teoria objectiva) emesa per un mitjà. El que permetia la tertúlia enfront dels informatius, era debatre sobre un fet objectiu. Una actualitat rigorosa. Permetia opinió i inclús confrontació ideològica.  Un altre programa que també recordo dels anys 80’s és La Clave. Dissabtes al vespre a la 2 (el llavors, també mític, UHF). Un debat moderat per José Luís Balbín en el qual s’abordaven temes d’actualitat que afectaven la societat del moment.
Amb l’aparició de les xarxes socials, dels diaris digitals, de les televisions en streaming i de tots els nous canals i suports que ens brinda avui el mercat, aquest paradigma ha canviat. Ara els tertulians no són sempre intel·lectuals, i  sovint tampoc són experts. Són persones, normalment mediàtiques, que s’informen, i per tant “poden opinar de tot”. De fet viuen d’això. Em remeto a la paròdia de Polònia amb l’autocar dels tertulians que va de programa en programa i d’aquell adolescent que de gran vols ser tertulià. I si l’objectiu dels programes segueix sent mantenir quotes elevades d’audiència, veig difícil tornar a les tertúlies en estat més pur.
Per altra banda, també és veritat que les tertúlies durant el prime time arriben a tothom, per la qual cosa, ara potser gràcies a aquest altre format, avui en dia hi ha un percentatge més elevat de gent informada (o desinformada quan les tertúlies estan manipulades i no són prou plurals). Per tant, què funciona més durant el prime time? El que informa més o el que té més audiència?
I ara és quan llenço la bomba i escombro cap a casa. Periodistes, directors de programes, ràdios i televisions en general: i si aquest format funciona i dóna audiència, perquè no provar-lo en altres disciplines més enllà de l’actualitat política i esportiva?
Com veuríeu una tertúlia publicitària? El debat publicitari pot donar per a molt. Pot ser un moment de reflexió, en una societat que està evolucionant cap a uns nous valors i una nova manera de fer. Tertúlies formades per publicitaris, per experts en màrqueting, per dissenyadors. Us imagineu una secció on es pogués parlar l’actualitat en clau publicitària? Exemples serien l’anàlisi dels darrers anuncis, la publicitat responsable, el consumisme que creen segons quins anuncis, on són els límits de la publicitat, la publicitat invasiva, les noves tendències del disseny, els polítics i les seves marques personals. I un llarg etcètera de temes. Hi ha molt tema per debatre, diferent i divertit.  Em fixo en una notícia d’ahir: Volkswagen, una marca alemanya que decideix seguir invertint a Barcelona. Les marques alemanyes a casa nostra. El tipus de campanyes que fan. Campanyes publicitàries globals o locals? Si deslocalitzen pel que fa a les plantes de fabricació o si ho fan en la comunicació? Com els aniria millor?

Bé, és una idea. Potser sense cap ni peus… Però una idea més…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús