El meu germà ha fet el web

Ahir estava dinant amb un amic, bon amic. Tot dinant em va passar un cas curiós. Curiós perquè era amb un amic, però no deu ser tan curiós quan passa sovint. Recordeu aquell article de fa un temps que vaig publicar (i que molta polèmica i polseguera va portar) que duia per títol “El meu cosí fa logos”? Doncs bé, la història s’hi assembla.

Com dèiem, ens estàvem regalant un bon àpat. El dinar de la rentrée. Regat amb un bon vi del Montsant. Un cop ens havíem posat al dia de l’estiu, de la família i d’altres situacions personals, vam començar a parlar dels nostres projectes. Els actuals i els futurs. Cada un, els seus. Ens vam posar contents doncs vèiem que tots dos (autònoms) ens anaven prou bé les coses. Ell és economista. I sempre ha treballat en departaments comercials. Fa un parell d’anys s’ha muntat pel seu compte com consultor extern.

Bé, al gra, deveu estar pensant. Som-hi! Em volia explicar un nou projecte. Estava a punt de llançar al mercat una aplicació dirigida a Directors Comercials de grans empreses. Una mena de CRM (eina de gestió de clients) des del núvol. Em va començar a explicar en què consistia. Amb aquells ulls que brillen quan expliques un nou projecte. Es tractava d’una nova eina que ha creat ell amb el seu germà. Fins aquí anem molt bé. Tenen un bon naming, un bon posicionament i un bon eslògan. Per tant el què dir pel que fa a marca, molt bé.

Però ara bé, el tema curiós. Ara us reprodueixo la conversa a l’hora del cafè:

– Marta, t’haig de demanar un favor. Tu podries donar-me un cop d’ull amb el web. És que bé, tenim un problema (jo ja m’imaginava per on anaven els trets, però el vaig deixar parlar…). Saps que abans et deia que tinc el negoci a mitges amb el meu germà. Doncs bé, com ja saps… El meu germà és informàtic… I… ha decidit fer ell el web. Sense encomanar-se a cap Sant. I és clar, com em dius sempre, el web ha de comunicar i no només informar, oi?

– M’ho temia… Però si ell és informàtic pur. I de comunicació no en sap un borrall.

– Sí, sí, ho sé. Quan ens reunim no paro de dir-li que tinc una amiga que és publicista, que ens pot ajudar. Però Marta, ja saps com va això. No triga a dir-me: Això val pasta germanet meu! Jo ja sé que per llençar un negoci, per petit que sigui, s’ha de destinar una part, per petita que sigui, a la imatge i a la comunicació.

– Sort que el meu discurs, després de 20 anys, va fent efecte, ni que sigui en els amics… I tu, per sort, ho tens clar…

– Jo sí, però ho hem de tenir clar tots dos.

Abans que la cosa anés a més, el vaig aturar i li vaig fer la següent reflexió:

A veure, si pots parlar amb el teu germà i fer-li entendre que no podeu llençar res sense tenir el vostre web a punt. El web, és el vostre aparador. Ha d’estar ben endreçat. Ha de comunicar, ha d’emocionar. M’és igual si veneu patates fregides o un servei al núvol en forma d’aplicació. Ha de quedar molt clar què és, què oferiu, qui sou, perquè us han de comprar, i perquè us han de comprar a vosaltres i no a un competidor. I més quan veneu un intangible, esteu venent valor! Heu d’arribar a l’ànima del vostre client potencial!

Teniu la marca i tindreu el web, però. Heu anat més enllà? Heu pensat en el Pla de Comunicació? El producte, en aquest cas servei, és el clàssic B2B per tant, la difusió ha de ser diferent a si fos un B2C. Quin és el vostre Pla Comercial? Teniu contactes qualitatius? Quan aconseguiu tancar la reunió, heu pensat en com fareu la presentació? Teniu quelcom diferent del típicPowerPointavorrit que té tothom?

Bé, i li vaig dir algun altre detall que quedarà entre ell i jo.

Vam xalar, sí. I a sobre, després de la bona repassada… em va pagar el dinar!

post_17-11

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús