Si avui és dimecres això és…

Si us dic el nom Joc de Trons, El Foraster, Sálvame? Què us ve al cap?
Un programa de televisió, sí, però què més? Un programa general o un programa concret? Anem acotant. A mi em ve al cap una sèrie amb el primer, un programa d’oci amb el segon i un programa brossa amb el tercer. I si segueixo aprofundint una sèrie amb uns valors i unes emocions en el primer cas, un programa d’oci amb uns valors i unes emocions en el segon cas i un programa amb uns valors i unes emocions en el tercer cas.
Per tant, ens passa exactament el mateix que quan pensem en una marca d’un producte o d’un servei.  Perquè, tot i que si per un programa s’entén un seguit d’emissions periòdiques per entretenir a la gent sota un títol, un programa pot ser també una marca… Igual que ho pot ser un equip de futbol, un llibre, un actor o unes sabates…
I quan un programa, a més de convertir-se en una marca, es converteix en un fenomen?
Això pot passar? Doncs sí. De fet passa. Quan fa 4 temporades que un programa té rècords d’audiència i de notorietat de marca, traspassem la frontera, i es converteix, m’atreviria a dir, en una Love Brand.
Sabeu de què parlo, oi? House o Los Soprano com sèries foranies. Però a casa també en tenim de fenòmens similars. Quan us dic El Foraster, que us ve al cap? A mi moltes coses: Quim Masferrer, Catalunya, històries entranyables de gent anònima, pobles petits però amb molta vida, optimisme i energia, ganes de riure, emocions a flor de pell… Per tant valors, emocions i sentiments. Igual que en el cas de les marques. Una marca emociona, un producte no. Un programa que no emociona (us podria posar molts exemples) és això, un simple programa. Un programa que emociona, que transmet valors, sentiments, que et fa pensar i reflexionar, que fa que l’endemà se’n parli, és una marca.
Un programa que fas el que faci falti per veure’l, que quan s’acaba en vols més, que desitges que arribi el dia de setmana perquè el tornin a fer, que com llegia a TW (@elforastertv3) te’n vas a dormir amb un somriure o converteix un mal dia en una bona nit, és una marca.
I, com un programa es converteix en una marca? Primer de tot amb un bon producte de base. Hi ha moltes raons per les quals El Foraster és un bon programa, el programa de moda d’avui a “la nostra”. Gran idea, guions brillants, històries emocionants, direcció sublim i magnífica producció de Brutal Media. Tot això traslladat en l’excel·lent interpretació de Quim Masferrer, l’alma mater de la sèrie, fa que el programa assoleixi shares de més del 20% setmana rere setmana…
Un producte que té un nom ben trobat. El Foraster és ell. Qui va de poble en poble trobant allò que ningú altre es plantejaria ni buscar. Un logotip esplèndid, que transmet allò que és el programa: senzillesa i proximitat, alhora de modernitat. Lletra de pal que simula la cal·ligrafia manual. Clar, fàcil, senzill. Com el que hauria de ser la vida. Unes músiques dinàmiques, suggerents i engrescadores.
I quan tot això es comunica extraordinàriament bé amb milers de fans d’arreu, amb unes xarxes socials actives on pots parlar amb el programa i ben segur et respondran, fa que una producció pugui estar en antena per 4a temporada. Fa que el programa es converteixi en una marca amb tots els ets i uts. I com diu en Basté, col.locar el 2 davant a la quota de pantalla avui en dia, es podria dir que és gairebé un miracle…
Vinga, bona gent, que aquesta nit toca la Vall de Boí! Hi sereu? Jo sí…

Mailchimp FORASTERjpg-01

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús