Desmuntant la taxa rosa

Què és la taxa rosa? És com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d’igual però que no porta aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte estigui dirigit especialment a dones, fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l’única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com per exemple les fulles d’afaitar, encara que només per a un 3% de dones, aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, que el consideren un “impost ocult discriminatori” a les dones, ja que els fa pagar de més pel mateix producte.
I per què paguem més per un producte per dones? Una cosa és la diferència de preu, de cost i l’altre el que estem disposats a pagar. Les marques han detectat que el fet de “feminitzar” segons quins productes, i diferenciar-los amb atributs (el color n’és un) els pot fer augmentar el preu. I és clar, se n’aprofiten. Per exemple els articles de cosmètica: com que hi ha més demanda femenina, les empreses aprofiten l’estirada en una estratègia legítima. Perquè les dones (segons quines) ho paguen. Es veu que el 80% de les compres encara les fem les dones (agradi o no és així).
El preu d’un producte depèn del valor que té en el mercat, i empíricament les dones donen més valor a alguns productes com la cosmètica, (igual que els homes en donen a altres) i això permet que les empreses augmentin el preu. Les dones valoren la bellesa i l’estètica més que els homes i és precisament i potser és això el que ha de canviar. Si el consum canvia, les marques s’adapten. L’oferta s’adapta a la demanda. És una llei de mercat. Oferta i demanda.
Pot ser tractat com una injustícia, però igual d’injustícia que un noi pagui per entrar en una discoteca o en un portal d’internet per lligar, i una noia no.  La UE com a societat ha de lluitar i alertar contra aquest fet, però com en molts altres casos de comunicació mal entesa que ven coses que no són i no expliquen els beneficis reals del que ens venen i que ens demanen un preu més alt sense motiu real. Alimentació, roba, estètica, telefonia …

Simone de Beauvoir va escriure que l’opressor no seria tan fort si no comptés amb la complicitat del grup oprimit. És la lluita per la igualtat i no l’èmfasi en la diferència el que ens donarà llibertat. Per això, siguem rebels i mantinguem l’alerta davant qualsevol crida al “rosa” perquè molt probablement amagui una discriminació per a nosaltres.
De tot això en vam parlar a la tertúlia de divendres passat al No ho sé de Rac 1, amb Jordi Armenteras & Co.  Aquí l’enllaç (ull cal que clickeu al posdcast de les 22 hores)

I per acabar, us recomano el monòleg d’Ellen Degeners. Mireu-lo i opineu. Una bona forma de desmuntar la taxa rosa…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús