MarCat

Quan que llegiu aquestes ratlles potser ja heu esmorzat, berenat, o fins i tot sopat. Segur que no ens equivocarem, i que en algun d’aquests àpats hi haurà estat present el pa (sucat) amb tomàquet, tomata o tomaca (segons des d’on em llegiu) i potser un plat d’escudella.
El pa amb tomàquet i l’escudella, joies culinàriament parlant, han resultat ser les dues receptes finalistes del Plat Favorit dels catalans, concurs que ha patrocinat Somgastronomia.cuina.cat. De totes dues, l’escudella ha estat triat el #platfavorit. Els dos plats, segons llegim al portal, van arribar a la recta final del concurs després d’haver competit a les semifinals contra el fricandó (l’escudella) i contra els canelons (el pa amb tomàquet). El resultat es va fer públic en el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona.
Si amb els nostres plats típics som capaços de crear un concurs d’aquest caire, i exportar-lo al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, serà perquè la cuina emociona, transmet, fa reaccionar. En definitiva, comunica. Igual que comuniquen uns callos a la madrilenya o un pop a la gallega. Plats que s’identifiquen amb altres zones del territori espanyol.
Si tornem als plats guanyadors, es tracta de dos plats altament representatius de la cuina catalana i grans ambaixadors per acompanyar l’any de Catalunya com regió europea de gastronomia. Per això, la Revista Cuina lliurarà una placa a tots els restaurants catalans que promocionin l’escudella i carn d’olla on s’informarà que en aquell establiment es cuina ‘el plat favorit dels catalans’.
El Projecte Marca Cuina Catalana va néixer l’any 2001 des de l’Institut Català de la Cuina i la Fundació Viure el Mediterrani emmarcat en un procés més ampli d’estudi, reflexió i promoció de la cuina catalana a través de cuiners, restauradors i institucions. De tots és conegut el prestigi dels nostres cuiners. De qui són, què fan, però també, com es comuniquen. És el que en una xerrada amb petits comerciants i autònoms parlava la setmana passada a Espacio con Sentido: “De la #persona a la #marca: claus de l’èxit”. No és el mateix parlar d’un cuiner que parlar d’en Ferran Adrià. No és el mateix dir “forner” que dir Xavier Barriga.
El programa de TV3 Catalunya Experience, presentat per Ivana Miño, té com a objectiu mostrar Catalunya al món. A l’últim capítol, la convidada que ens ve a conèixer és la presentadora de televisió Àngela May, que ve des de Singapur. Una de les experiències que veiem al programa, és la sortida en barca amb uns pescadors de la gamba de Palamós. A la sortida, l’Ivana i l’Àngela May comparteixen el petit espai on un dels pescadors cuina el “ranxo” de la jornada: caldereta de peix i fideus rossejats. A l’hora d’elaborar l’allioli pels fideus, la conviden a fer-lo. L’Àngela diu que hi té força traça que a la seva cultura també ho fan. Davant l’estranyesa de l’Ivana, l’Àngela comenta que és una salsa que ha traspassat moltes fronteres. I diu: -“Vosaltres exporteu molt bon menjar”.
Tan si heu vist el programa com no, deduireu que no és un acte racional. A tots ens agrada saber que ens valoren i que ens “imiten” per tant la relació que esdevé la cuinera amb la salsa és una relació emocional. La nostra cuina esdevé una marca. Aquesta és la nostra marca! I tu, què esperes per crear la teva i…, a exportar-la?

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús