Jo a Calella, tu a Buenos Aires!

    IMG_9482

 

   Au, adéu! Comence el meu comiat

    a tot el temps passat.

    Bon vent i barca nova!

    Sé, però, que no s’estrena un prat,

    seguim sent rellogats

    a dins una gran cova.

    Mil espills se’m trenquen en la nit,

    colpegen el meu pit

    i m’omplen d’ais la boca.

    I un badall ofega el meu crit

    i deixa l’ull humit

    i el nas demana: Moca’t!

    Ovidi Montllor, «Bon vent i barca nova!», dins el disc del mateix títol (1979).

Bon vent i barca nova és una expressió de comiat dirigida a algú que no et sap gens, però gens eh!, greu que se’n vagi o que es perdi. És una manera d’acomiadar-se d’algú que ja no vols tornar a veure ni a tenir-hi cap classe de relació, ni virtual, ni per les xarxes. Que si a aquest algú te’l trobes pel carrer, ben segur que creuaràs de vorera… Ni el cap mouràs. I… Que et moqui la iaia. És un Anda y que te den, a veure si així s’entén millor. 

Quan fas una cosa amb tota la bona intenció del món, amb un possible (només possible) error i és del tot mal entesa i, sobretot, mal interpretada, només et queda riure. Riure per no plorar. Aquest agost us puc dir que he estripat les cartes, en castellà, he roto la baraja. A veure si així m’entenen millor. 

A partir d’ara: ¡Buenos Aires! 

Per fer-me vent, per fer-me passar la calor, i algun fogot, als meus 49 no us enganyaré, només quan actituds incomprensibles i superbes m’alteren, em compro un V E N T I L A D O R. Com aquest tan cuqui (el de la foto) que m’he comprat avui mateix a Reus. No us diré d’on és, no fós cas que m’equivoqui de lloc sense voler i em vulguin mal….

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús