A Catalunya, el sud també existeix

dimarts , 5/05/2015

El cap de setmana passat  vaig estar a la Ribera d’Ebre. Hi vaig sovint. Concretament a Garcia (paratge de la foto), pels qui no ho sabeu un preciós poble del sud de Catalunya, tocant l’Ebre. Garcia, no és només un cognom.
Garcia, la Ribera d’Ebre i en general les Terres de l’Ebre són un paratge preciós alhora que desconegut. Serà per què una bona part dels de Barcelona, per sota de Martorell tot és força desconegut? Catalans (i catalanes), a Catalunya, el sud també existeix! És diferent. És especial. I és meravellós.
Sabedors que les Terres de l’Ebre gaudeixen d’una gran biodiversitat (el seu eslògan és “Reserva de la Biosfera”), amb nombroses espècies de fauna i flora protegides, la marca Turística Terres de l’Ebre encoratja a visitants, la població local i el mateix sector turístic, a impulsar i enfortir un turisme més sostenible que satisfaci les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.
En principi la marca turística de les Terres de l’Ebre és una invitació a gaudir de l’hospitalitat. També reflecteix la voluntat de tenir una unitat amb grans valors culturals que es va consolidant a poc a poc.
El logotip, fet fa ja un temps, és una síntesi dels cinc elements significatius del lloc: el Mediterrani, l’Ebre, la situació geogràfica, el turisme i les quatre comarques més meridionals de Catalunya que composen les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta). Els colors també estan pensants en el mateix sentit. El blau marí representa el Mac i el blau cel l’Ebre. I el verd, vol unir l’interès turístic amb els valors naturals de la zona.
Tot això està molt bé si després es comunica i se’n fa difusió. Una marca creada però no difosa (o no ben difosa), no és una bona marca. I penso que les Terres de l’Ebre ho està fent bé. Molt bé. Sobretot els darrers anys. El que transmet avui les Terres de l’Ebre és totalment diferent del que transmetia fa uns anys.
Quan sentiu o llegiu Terres de l’Ebre, qué us ve al cap? A mi em ve al cap un territori extraordinari;  el turisme fluvial, els ports, el delta, els arrossars, el riu amb el pas de barca, les llacunes, les platges enormes i verges, les bicicletades. Però també em ve al cap la tranquil·litat, la pau, la natura, l’aigua, el bon menjar, el caràcter i la forma de parlar tan propis. I això no és res més del que pretén aconseguir la marca. Transmetre sensacions, emocions, empatia. Ganes de dir: hi vaig! Encara que em caigui una mica avall (sóc de Barcelona), hi vaig! Ganes de crear una relació de pertinença amb els seus habitants. Ganes de dir, si ets d’allà:  hi visc, i m’encanta viure-hi.
Ja ho diuen ells amb el seu claim “on t’aturen els detalls”.  Doncs vinga, us proposo que aneu a viure’ls en primera persona. Jo els visc sovint i són altament recomanables. Us diré un secret. La família del meu marit és d’allà …

Ferran o Ferran Adrià?

diumenge, 3/05/2015

Quina és la diferència entre ser el Ferran o ser el Ferran Adrià? Probablement rau entre ser un bon cuiner o ser el millor cuiner del món. És la diferència entre una persona o una marca personal. En Ferran és una persona que cuina a casa, per la seva gent, per la seva família. En Ferran Adrià és una marca que va molt més enllà d’un cuiner. Si penses en un bon cuiner, penses en algú que cuina. Si penses en Ferran Adrià penses en innovació, en creativitat, en futur, en talent, en tecnologia… Igual que si penses en un periodista o penses en Jordi Basté. Oi que és diferent? En Basté ha revolucionat la ràdio dels darrers anys, i un periodista és algú que informa de l’actualitat…

Amb aquests exemples vull explicar-vos la importància de tenir una marca, una marca personal. I què és la marca personal? D’una marca s’han fet milers de definicions, però en els termes que ens ocupa, per mi la millor és la de Jeff Bezos, el fundador de Amazon, la teva marca personal és el que els altres diuen de tu quan no ets davant. Sigui quina sigui la teva professió. Et dediquis al que et dediquis. Inclús si no et dediques a res. La gent té una clara idea de tu. De qui ets, de què fas, de com et mous, de com et vesteixes, de quins llocs freqüentes, fins i tot de quin Smartphone tens! Que us suggereix Gerard Quintana o Leo Messi? A mi coses més enllà de la música o del futbol. Per mi Gerard Quintana és el precursor del Rock Català dels ’90. I Leo Messi, què voleu que us digui si a més sóc del Barça.
Aquests exemples serien els exemples “top” d’una marca personal. Però quan us diuen el nom de la vostra perruqueria o de la dietètica o de l’advocat, també us sorgeixen emocions. Bones o dolentes. Clar que sí! Tenir una marca no ha de ser només privilegi dels grans. Crear una marca hauria de ser quelcom a l’abast de tothom. Per a mi, quan una persona engega un projecte personal (igual que els productes o serveis) ha de tenir clar els seus valors. Què farà de bo a la societat. Que aportarà als usuaris que no aporti la competència. Què aglutina aquest projecte que el fa ser engrescador. Perquè vaig a la Elsa a pentinar-me o perquè vaig a la Montse o al David quan vull productes ecològics…

Amic, si tens un projecte personal entre mans, ho tens clar? Si ets un advocat o un nutricionista o un metge busca en què ets millor que els altres i comunica-ho. Busca una oportunitat al mercat, fes-te-la teva i comunica-la. Com sempre, tot el que facis, comunica-ho, si no anirà com diuen en castellà “en saco roto”.
En Risto Mejide (una altra marca personal que va molt més enllà d’un publicista) al seu llibre Urbrands, ho deixa ben clar, crea la teva pròpia marca abans que algú ho faci per tu…

I si el famós dóna la cara?

dimecres, 29/04/2015

Si la setmana passada parlava de la publicitat que fa servir una cara coneguda per augmentar la notorietat d’una marca, avui parlaré també de famosos, però que fan una tasca ben diferent. Donar la cara per una història no comercial. Per una malaltia, per una causa, per conscienciar d’alguna cosa a la societat … Per difondre un problema, una situació. Amb finalitats no marquistes. Amb finalitats didàctiques.

Coneixeu l’organització Obertament? Jo la vaig conèixer la setmana passada veient un anunci (no hi tinc absolutament res a veure) És una organització que té com a visió assolir una societat lliure de discriminacions socials. On totes les persones, incloen-t’hi les que tenen algun problema de salut mental, puguin gaudir dels mateixos drets, deures i oportunitats que les altres. Amb l’objectiu de lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones amb algun problema de salut mental.
Jo m’he fet la pel·lícula. I crec que amb el final que hi ha, no m’he equivocat gaire. Entenc que aquesta gent necessitava una campanya per donar-se a conèixer amb l’objectiu de girar la truita al problema. Per tractar el problema com una solució. I si més no, no com un inconvenient. I què van fer? Doncs suposo que parlar amb un publicista i els va exposar la situació. Tenim un problema: avui ser malalt mental és un problema. I nosaltres volem desestigmatitzar això i fer del problema quelcom quotidià. Transformar al malalt mental en una persona normal. Amb els seus drets, els seus deures i les seves obligacions. I d’aquí va sorgir, entenc,  la idea. Per a mi, una magnífica idea … Ara, ara, ara arriba el famós … Han creat una campanya sota el concepte creatiu “Dóna la cara”. Dirigit a tothom. Dirigit també als famosos. Aquí sí que un famós pot tenir més pes que una persona no mediàtica. Us imagineu un futbolista, un actor, un polític o un cantant, explicant que en algun moment de la seva vida ha patit ansietat, depressió, fòbia o el que sigui? Qui no n’ha tingut mai? Bé, diu la dada, un 80% de la població adulta catalana en algun moment haurà tingut un procés de malaltia mental.
Resultat de la campanya: De moment han donat la cara més de 1000 persones al mur de la plana web. I de famosos, uns quants. Entra i busca’ls tu mateix.
Una excel·lent campanya on queda ben definit el que es busca. El missatge està molt clar des del moment que cliques les tres www, ja que la marca ja porta implícit el missatge a comunicar: Obertament, per la salut mental dóna la cara. Un gran benefici de producte (en aquest cas servei). Donant la cara, ajudes a molta gent a perdre la por, la vergonya. Amb un disseny molt positiu, fresc, modern, optimista. Tot suma. I que en aquest cas, si a sobre ets famós encara millor a no amagar-te’n de patir la malaltia o els trastorns que poden produir-la. En aquest cas, el famós, no només posa la cara. S’implica en una causa, en un problema, se solidaritza amb un col·lectiu vulnerable. Qui no ha patit mai un trastorn o una malaltia mental?
Amics d’Obertament, enhorabona per la fabulosa campanya que esteu fent!
Per cert, jo ja he donat la cara … I tu, la vols donar?

I tu, informes o comuniques?

diumenge, 26/04/2015

El que està bé, ho està. I el que no està bé, no. I què està bé i què no està bé quan parlem de publicitat i comunicació? Quan una marca comunica i empatitza, podem dir que ho fa bé. Que fa bé la seva feina. Quan una marca només dóna informació, sense crear cap mena de vincle amb el consumidor o usuari, llavors no ho fa bé.

Quina diferència hi ha entre informar i comunicar? Informar és donar un missatge a algú sense esperar una resposta a canvi. És simplement donar a conèixer. És mostrar característiques, no beneficis. Comunicar és anar més enllà. Algú que comunica té una intenció més profunda que la de donar informació. Comunicar consisteix a donar una informació per a després rebre una resposta. Obtenir un feedback. Donar un missatge que espera un estímul, sigui racional o emocional. Positiu o negatiu. Informar és un “Avui t’has de quedar dues hores més”. Comunicar és un “Avui t’has de quedar dues hores més. Et va bé?”.

Si entrem en casos concrets de campanyes de publicitat, us posaré un parell d’exemples. La setmana passada vaig tenir el plaer de visitar Aire de Barcelona, un magnífic espai de wellness situat al barri del Born. He volgut fer l’exercici de comprar la seva comunicació amb la dels Bains de St. Thomas, dels quals en vaig veure un anunci a la premsa fa uns dies.

Si comencem pel principi, ens topem amb el nom. Aire de Barcelona comença amb bon peu: té un nom atractiu, que et produeix sensacions, o si més no, fa que tinguis curiositat per saber-ne més. El de Bains de St. Thomas, en canvi és totalment descriptiu del que és el producte. Si només parlem del nom, quin us atrau més? Aire de Barcelona o Fonts Naturals d’Aigua Calenta?

En clau de missatge, a l’anunci de premsa dels Bains St. Thomas he comptat 8 missatges a comunicar: la situació, què és, els serveis que ofereix, com és l’aigua termal, l’horari, el contacte, la possibilitat a més de tractaments en un espai nou que obren, més missatges visuals amb les fotos del lloc. Missatges tan descriptius i informatius calen? Per això ja existeixen els catàlegs de producte! Quin és el tret diferencial? Què el fa diferent i únic? Què fa que jo hi vulgui anar? Piscines, jacuzzis, hammam, horaris amplis, aigua calenta en tenen a tot arreu… Potser és que està al mig de la natura? Potser que les fonts són naturals? Doncs destaca-ho com a missatge principal a comunicar!

Quan miro la comunicació d’Aire de Barcelona, trobo només un missatge i unes fotografies. Et parla d’experiències, d’oasis de pau i relax. Acompanyat d’unes excel·lents fotos del lloc. Comunica. Et proposa anar-hi perquè trobaràs alguna cosa. Et parlen en clau de benefici de producte. I destaquen que és al mig de Barcelona, a la zona coneguda com La Ribera durant l’Edat Mitjana. No trobeu que és diferencial?  Uns banys àrabs al mig de la capital catalana…

Si haig de triar el producte, jo ho tinc clar. Probablement als dos llocs el producte i el servei és excel·lent, però uns el comuniquen bé i els altres no tant…

Per cert, demà faig un curs al Col.legi de Periodistes on parlaré d’això. De com una persona també ha de comunicar i no informar. Ha de comportar-se com una marca…

Si teniu algun tema del qual voleu que parli o us doni un cop de mà, ja ho sabeu. Només cal que m’escriviu.

UN FAMÓS A CASA TEVA

dimecres, 22/04/2015

Un famós com a imatge de marca? Si hi penseu, ben segur se us n’ocorren un munt. Sobretot actors i futbolistes. Encara que també algun periodista i algun cantant. Eps, que no se m’enfadi ningú. Algun i/o alguna…

Són moltes les marques que segueixen optant per aquest tipus de publicitat i, tot i que és una tècnica bastant recurrent, no sempre és sinònim de triomf.

Cal escollir la persona idònia. Ara mateix em ve al cap el molt respectable senyor Eduard Punset (tot un senyor) anunciant pa Bimbo. El dia que el vaig veure anunciant el pa (i “hablando en castellano” perquè el primer cop el vaig veure en una emissora estatal) em vaig quedar bocabadada… Quina relació pot tenir un gran divulgador científic amb el pa de motlle? Curiós… Si més no, se’n va parlar durant temps! En canvi un bon exemple de publicitat amb un famós (famosa) seria Martina Klein com a imatge de Nestlé: mare, jove, transmet confiança, a banda de guapa J. Ho té tot per anunciar una marca dirigida als més petits.

El més important quan un famós anuncia un producte és que hi hagi una relació entre el producte i el famós. Iker Casillas té caspa? Carlos Sobera té Colesterol de debò? Matías Prats té els diners a INGDirect?

Per altra banda, un anunci on apareix un famós, no té perquè ser sempre un anunci memorable, i més quant el famós no té exclusivitat per la marca. He hagut de pensar si Matías Prats era la cara visible de INGDirect o de Bankinter (potser per allò del color taronja …)

Realment és molt important que la tria de la celebritat sigui correcte. Si es comet un error, les conseqüències poden ser fatals. Tant pel producte com pel famós. Avui en dia la tasca de la recerca del famós se sol encarregar a agències o gabinets especialitzats, que a cop d’enquesta, d’anàlisi de mercat, o d’estudi de celebritats mantenen al target de cada producte sondejant l’opinió de la imatge d’aquest o aquell famós.

Un dels primers famosos en publicitar una marca va ser John Wayne. Era jo molt petita i recordo un espot d’una companyia farmacèutica americana que va convèncer a l’agent de John Wayne perquè deixés la seva imatge a l’anunci d’uns analgèsics. La campanya va resultar ser un fracàs estrepitós, ja que la imatge d’un tipus dur com Wayne parlant a càmera, quiet, estàtic, sense donar cops de puny, no resultà ser massa creïble. Ni tan sols crec que el mític Jonh Wayne pogués tenir mal de cap… L’espot no va crear engagement amb el públic. No va engegar els mecanismes inconscients d’identificació i transferència. El que avui es diu Neuromarketing. Allò que activa la neurona per crear un vincle emocional entre la marca i l’usuari. Aquí us deixo l’espot. https://www.youtube.com/watch?v=UwSXpJCOvuE

Per tant, per linkar un famós a la teva marca cal triar-lo bé. Com més neutre millor. Si Iker Casillas anuncia el xampú anticaspa que sempre compro, deixaré de comprar-lo perquè sóc culé? O al contrari, com que sóc del Real Madrid, l’utilitzaré encara que no tingui caspa?

I que me’n dieu dels famosos que posen la cara a una ONG? Això ja seria un altre tema. A mi personalment no m’agrada gens. Però com deia l’Alaksa en aquella cançó… “A quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga…”

 

 

Connexions 2.0

diumenge, 19/04/2015

Sento al tren un senyor de mitjana edat:
– Avui tot són Connexions 2.0
– Com?, li diu la seva dona.
– Sí dona. L’establiment de lligams de comunicació a través de l’entorn digital.

Si les persones d’entrada edat ho tenen clar, la teva marca ho ha de posar en pràctica. I de seguida. Siguis gran o petit, la xarxa t’ofereix moltes oportunitats per establir canals de comunicació amb el mercat. Per tant, cal ser-hi!
La comunicació sempre ha estat el motor de la civilització. Si durant la segona meitat del segle XX els mitjans de comunicació per excel·lència foren la ràdio, la televisió i la premsa, està clar que aquest segle XXI el paradigma ha canviat. Segons l’Observatori de Xarxes Socials a Espanya, el 93% dels internautes té presència activa a la xarxa: webs, blogs, apps o altres tipus de formats. Per tant, viure allunyat d’això, pot convertir-se en problema. Tant si parlem de marques, negocis, o persones, vivim en un món interconnectat al màxim.

Qui no queda per WhatsApp, rep opinions a través de Facebook o s’informa mitjançant Twitter?

Diferents suports amb una mateixa finalitat: la connexió, la comunicació. Les noves tecnologies fan d’un missatge una conversa oberta al món, un fòrum on les paraules viatgen d’home a home, de país a país, de continent a continent de forma instantània.

I aquí apareix el repte d’una marca (sigui gran o no tant): els seus missatges han d’arribar al públic i interactuar amb ell generant continguts interessants amb un objectiu clar: augmentar la notorietat (per no dir directament, vendre més). La comunicació com eina de màrqueting ja és un pilar bàsic que s’hauria d’implantar des de la petita empresa ja. Buscar quina estratègia de comunicació és la millor per cada marca i treballar-la a fons.

I què és allò que pot dir una marca a la xarxa? Moltes coses. Ara hi ha més facilitat per interactuar amb els clients que abans.

Us proposo 5 pistes que poden ser interessants per la teva marca alhora d’establir connexions 2.0:

1. Parla amb els teus clients. Ara és més fàcil que abans.
2. Respon sempre que algú interactuï amb tu. Agraeix likes, dóna la benvinguda a nous seguidors, respon e-mails. Fes-ho o podries convertir-te en un Maleducat 2.0.
3. Publica informació interessant pel teu client potencial. No siguis ni massa intrusiu ni massa passiu. Busca l’equilibri.
4. Adapta la teva web a format mòbil (el que actualment es coneix com Web Responsive). Creix el consum de les connexions a internet a través de dispositius mòbils (tauletes i telèfons), sobretot a les Xarxes Socials, en detriment a l’ordinador de casa o de la feina. Avui llegia en un post de la Txell Costa que a partir del 21 d’abril, si no tens un web preparat per dispositius mòbils, Google avisa que perdràs posicionament en les cerques fetes amb el mòbil.
5. Si tens poc pressupost, no cal que creïs una web. Per començar, fes-te una fan page de Facebook i allà pots anar publicant tot el que t’interessi.

Us animo a contactar amb el vostre mercat, amb el vostre entorn, amb els vostres clients. I establir connexions, que no són res més que vincles efectius entre la vostra marca i els vostres receptors.

Ah, i si teniu qualsevol consulta, o suggeriment per futurs posts, no dubteu en dir-m’ho!

El valor de les idees

dimecres, 15/04/2015

No m’agrada parlar de pirateria per referir-me a les còpies no autoritzades d’algun producte o servei. Això d’equiparar les còpies amb la violència dels pirates de vaixells, criminalitzant als usuaris, tampoc m’acaba de convèncer.
Ara bé, entre poc i massa. A l’ús no autoritzat, a la violació de drets d’autor o a la infracció de copyright d’un producte o servei, sí que m’hi vull referir. Això hauria d’estar penalitzat. I no em refereixo només a pel·lícules, música, llibres o altres productes materials. Em refereixo també a béns immaterials. A intangibles. Què me’n dieu de les idees? Quan algú copia una idea, no trobeu que és una clara violació de drets d’autor? Avui a tothom li sembla molt fàcil aquell mític Si us plau Aigua de Viladrau” o el “Nokia conecting people”. Però senyors, aquest eslògan ben segur que és fruit de molta feina. De moltes hores de treball. O si més no de molta experiència acumulada. De molts anys de rascar paper i de molts altres eslògans que han anat a la brossa.
Ja ho deia Noel Clarasó: Las grandes ideas son aquellas de las que lo único que nos sorprende es que no se nos hayan ocurrido antes. I jo afegiria (i a mi).

Als publicistes sovint ens passa que ens demanen pressupost. Fins a cert punt, normal. Quan em cobraries per fer-me una web i difondre-la? Pregunta típica. Clar, la resposta no és “webs a 1000 €”. I quan val una web? Bona pregunta! Una web es pressuposta en funció del que hi hagi d’anar. Una web no és només comprar i instal·lar una plantilla de WordPress i començar a abocar-hi contingut. Una web és l’APARADOR (en majúscules) d’una marca. Quan volem saber alguna cosa d’una marca, el primer que fem és googlejar per trobar la seva web… Per tant, per pressupostar una web, primer cal veure que hi posem. Què diem de la marca en qüestió, quina informació hi ha d’anar, quants (i quins) apartats ha de tenir, si proposem un bloc o no, si hi ha xarxes socials o no, quin tipus format, si li cal disseny.  I per difondre-la? Això ja són accions, que, o dónes quatre pistes o és molt difícil que s’entengui. Si no existeix el “webs a 1000 €”, encara menys existeix el “pla d’acció a 1.000 €”… Per tant, les primeres idees, sovint acompanyen la proposta econòmica. Que es pot acceptar, o no. I quan no s’accepta, aquell paper ja el té el potencial client. I com deia aquell no hace falta decir nada más”.

Però el tema encara és més curiós quan et convoquen a un concurs contra (contra aquí vol dir versus) altres empreses, treballes durant mesos i finalment et diuen (molt educadament, això sí): Segons sembla, al final no tenim pressupost i ens ho haurem de fer nosaltres internament. I al cap d’un temps et trobes la teva idea circulant per la xarxa…

I aquella (mítica també) pregunta que et fan, com si et fessin un favor, ens veiem per fer un cafè i comentem idees?

Amics, coneguts, saludats, clients i clients potencials: els cafès amb els amics per xerrar de la vida (o de la no vida). Els concursos s’haurien de prohibir. I els pressupostos amb idees, s’haurien de cobrar.

Les idees són una altra cosa molt menys efímera, més valuosa. Hauríem de tenir més respecte a les idees. Potser començant pels publicistes. Consti que la culpa potser és nostra. Caldria que donéssim a les idees el valor que tenen i no anar-les regalant…

Per què en diuen propaganda quan volen dir publicitat?

dilluns, 13/04/2015

Heu vist la pel·lícula espanyola dirigida per Manuel Gómez Pereira ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? La Glòria (Verónica Forqué) treballa en un sexshop fent actuacions porno i un dia el seu company de feina es posa malalt. Manu (Jorge Sanz) el substitueix. Els dos van a formar el duo Foc Carnal, però Glòria no vol actuar amb Manu, ja que ella per poder tenir una excel·lent actuació ho ha de fer amb el seu company de sempre… Una pel·lícula, on els termes es confonen. Es confon l’amor amb el sexe…

Aquesta confusió sovint es produeix dins del sector de la comunicació entre els termes publicitat i propaganda. I… què és cada cosa? Quan s’ha de fer servir de forma correcta cada terme? El terme publicitat s’hauria de fer servir quan el servei que s’ofereix té com a objectiu final vendre, és a dir, sota la clara missió d’obtenir una finalitat econòmica. En canvi, el terme propaganda fa al·lusió a la idea de transmetre idees, doctrines, opinions o creences. Sovint però, la relació és similar. Tenen coses en comú. Però si hi busquem el significat etimològic, propagar és intentar manipular l’opinió i destinar-la a una finalitat. En canvi, publicitar és treure’n profit econòmic. Quantes vegades heu sentit (o dit), mireu quina propaganda m’he trobat a la bústia o estic cansada de tanta propaganda en mig de la pel·lícula… Doncs inocrrecte! Quina publicitat, perquè probablement es tractava d’una promoció amb finalitats lucratives per part de la marca en qüestió.

Per tant, en termes estrictes, la publicitat per les marques i la propaganda per la religió o la política. Tot i que una cosa és la definició del que és i l’altre, el que crec que s’hauria de fer… Sóc del parer que tant en religió com en política, s’hauria de fer més publicitat i menys propaganda. La religió i la política haurien de ser productes al servei de la societat. No només creences i doctrines on s’imposa fer coses i se’n prometen d’altres. El Sant Pare Francesc està canviat la forma de comunicar al poble la religió catòlica. Amb el seu exemple i la seva humil forma de fer, s’està posant als feligresos a la butxaca molt més que amb les retòriques (propagandes) d’abans. I pel que fa als polítics, Obama va introduir en la seva primera legislatura un concepte estratègic i creatiu molt potent per la seva campanya electoral. El famós Yes We Can no fou res més que un concepte de màrqueting amb una gran estratègia de comunicació. Tot un poble associava el Yes We Can al canvi que necessitava el país relacionat amb Barack Obama. Una esplèndida campanya, una nova forma de fer política (no parlo de després com ha funcionat, parlo exclusivament de la campanya que va fer Obama per guanyar les eleccions a Bush). Crec que des de la política cal pensar en estratègies de comunicació empàtiques amb conceptes creatius que creïn engagement amb l’electorat. Hauria de quedar definitivament com quelcom del passat, aquell puedo prometer i prometo del desaparegut Adolfo Suárez…

Qualsevol nit pot sortir el sol

dijous, 9/04/2015

Oh! Benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum. A casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú. Com diu Jaume Sisa, casa meva és casa vostra. Aquest Bloc, és casa vostra. Per tant, oh benvinguts, passeu, passeu…

2 minuts i ARA tornem és el nou Bloc que m’ha encarregat el Diari Ara on periòdicament us parlaré de publicitat, comunicació, imatge, marca, campanyes, anuncis, webs… I tot això, ben proper als més petits, als emprenedors, als autònoms, a les PIMES. A tots aquells que sovint els fa por la publicitat i la comunicació. A tots aquells que es pensen que la publicitat i la imatge, és només “cosa de grans”. A tots aquells que tenen clar com crear el seu producte, però potser no tant de com crear la seva marca. Recordeu amics, el món és de les marques. Els productes arriben a la ment del consumidor, les marques, al seu cor.

I com diferenciem producte i marca? Comencem per la base d’una marca. L’origen hauria de ser sempre un producte viable i rendible. Oi que no se’ns acudiria vendre aire condicionat als països nòrdics? Perquè una marca funcioni, primer ha de funcionar el producte. I després (mai abans), cal construir-la. Establir vincles i connexions amb el teu públic. Amb uns valors, amb una personalitat. Amb capacitat de transmetre emocions. Que sigui empàtica amb el client potencial.

I com ho podem fer? Amb una bona estratègia de comunicació de base que et posicioni i, alhora, et diferenciï de la competència. Cal definir molt bé què dir del teu producte amb un missatge clau que sigui propi. Diferenciador. I a poder ser, únic. I el com dir-ho. Aquest “com” ha de ser la forma. Notòria, memorable, que connecti! Les marques capaces de proveir experiències als seus consumidors, capaces de ser viscudes, són les que realment triomfen.

Creieu realment que Louis Vuitton ven bosses o que Audi ven cotxes? Doncs no! Creieu-me! Louis Vuitton de fet no ven bosses. Ven molt més. Ven alguna cosa intangible i molt subtil,  però que resulta ser fonamental perquè molts homes i moltes dones acabin comprant les seves bosses. Ven prestigi, elegància, estatus, sofisticació. Actualment es considera una de les marques de luxe més exclusives del món.

Aquests valors no es veuen, però es transmeten, i el client els percep. És el plus que la marca explota per arribar a vendre els seus productes.

Sovint  la compra és el resultat d’una emoció: si és positiva, el client compra. En cas contrari, no ho fa. Aquest és un dels fonaments de la marca. Vendre feeling o engagement al target. Es demostra que les relacions emocionals entre les persones i les marques es creen dins dels primers mili segons del procés de compra.

Dit això, anem a la realitat de l’empresa. Actualment el mercat està saturat de productes molt similars, i fer-se un forat en el mercat costa, i sovint molt.  Si a sobre sumem la situació generalitzada de crisi i de pèrdua de poder adquisitiu, ens sembla que cal fer proeses per aconseguir vendre.  Aquí és on podem fer servir el nostre enginy per convertir el producte en una marca que emocioni. En aquest context, les marques tenen la missió de transmetre percepcions positives!

Que me’n dieu de les campanyes de Damm? Venen cervesa? Ens diu quelcom del producte? No! Precisament ven emocions. I el Barça? Amb el Barça passa exactament el mateix. És una marca que transmet sensació de pertinença, de fidelitat a uns colors.

I tu? Com ho fas amb la teva marca?  Diferencia’t!!! Fins que no et diferenciïs vendràs productes, no marques…

Amics, coneguts i saludats. Se li ha de perdre la por a la publicitat. Penseu que qualsevol nit, pot sortir el sol.

Si teniu qualsevol consulta, o suggeriment per futurs posts, no dubteu en dir-m’ho!