Per què en diuen propaganda quan volen dir publicitat?

dilluns, 13/04/2015

Heu vist la pel·lícula espanyola dirigida per Manuel Gómez Pereira ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? La Glòria (Verónica Forqué) treballa en un sexshop fent actuacions porno i un dia el seu company de feina es posa malalt. Manu (Jorge Sanz) el substitueix. Els dos van a formar el duo Foc Carnal, però Glòria no vol actuar amb Manu, ja que ella per poder tenir una excel·lent actuació ho ha de fer amb el seu company de sempre… Una pel·lícula, on els termes es confonen. Es confon l’amor amb el sexe…

Aquesta confusió sovint es produeix dins del sector de la comunicació entre els termes publicitat i propaganda. I… què és cada cosa? Quan s’ha de fer servir de forma correcta cada terme? El terme publicitat s’hauria de fer servir quan el servei que s’ofereix té com a objectiu final vendre, és a dir, sota la clara missió d’obtenir una finalitat econòmica. En canvi, el terme propaganda fa al·lusió a la idea de transmetre idees, doctrines, opinions o creences. Sovint però, la relació és similar. Tenen coses en comú. Però si hi busquem el significat etimològic, propagar és intentar manipular l’opinió i destinar-la a una finalitat. En canvi, publicitar és treure’n profit econòmic. Quantes vegades heu sentit (o dit), mireu quina propaganda m’he trobat a la bústia o estic cansada de tanta propaganda en mig de la pel·lícula… Doncs inocrrecte! Quina publicitat, perquè probablement es tractava d’una promoció amb finalitats lucratives per part de la marca en qüestió.

Per tant, en termes estrictes, la publicitat per les marques i la propaganda per la religió o la política. Tot i que una cosa és la definició del que és i l’altre, el que crec que s’hauria de fer… Sóc del parer que tant en religió com en política, s’hauria de fer més publicitat i menys propaganda. La religió i la política haurien de ser productes al servei de la societat. No només creences i doctrines on s’imposa fer coses i se’n prometen d’altres. El Sant Pare Francesc està canviat la forma de comunicar al poble la religió catòlica. Amb el seu exemple i la seva humil forma de fer, s’està posant als feligresos a la butxaca molt més que amb les retòriques (propagandes) d’abans. I pel que fa als polítics, Obama va introduir en la seva primera legislatura un concepte estratègic i creatiu molt potent per la seva campanya electoral. El famós Yes We Can no fou res més que un concepte de màrqueting amb una gran estratègia de comunicació. Tot un poble associava el Yes We Can al canvi que necessitava el país relacionat amb Barack Obama. Una esplèndida campanya, una nova forma de fer política (no parlo de després com ha funcionat, parlo exclusivament de la campanya que va fer Obama per guanyar les eleccions a Bush). Crec que des de la política cal pensar en estratègies de comunicació empàtiques amb conceptes creatius que creïn engagement amb l’electorat. Hauria de quedar definitivament com quelcom del passat, aquell puedo prometer i prometo del desaparegut Adolfo Suárez…

Qualsevol nit pot sortir el sol

dijous, 9/04/2015

Oh! Benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum. A casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú. Com diu Jaume Sisa, casa meva és casa vostra. Aquest Bloc, és casa vostra. Per tant, oh benvinguts, passeu, passeu…

2 minuts i ARA tornem és el nou Bloc que m’ha encarregat el Diari Ara on periòdicament us parlaré de publicitat, comunicació, imatge, marca, campanyes, anuncis, webs… I tot això, ben proper als més petits, als emprenedors, als autònoms, a les PIMES. A tots aquells que sovint els fa por la publicitat i la comunicació. A tots aquells que es pensen que la publicitat i la imatge, és només “cosa de grans”. A tots aquells que tenen clar com crear el seu producte, però potser no tant de com crear la seva marca. Recordeu amics, el món és de les marques. Els productes arriben a la ment del consumidor, les marques, al seu cor.

I com diferenciem producte i marca? Comencem per la base d’una marca. L’origen hauria de ser sempre un producte viable i rendible. Oi que no se’ns acudiria vendre aire condicionat als països nòrdics? Perquè una marca funcioni, primer ha de funcionar el producte. I després (mai abans), cal construir-la. Establir vincles i connexions amb el teu públic. Amb uns valors, amb una personalitat. Amb capacitat de transmetre emocions. Que sigui empàtica amb el client potencial.

I com ho podem fer? Amb una bona estratègia de comunicació de base que et posicioni i, alhora, et diferenciï de la competència. Cal definir molt bé què dir del teu producte amb un missatge clau que sigui propi. Diferenciador. I a poder ser, únic. I el com dir-ho. Aquest “com” ha de ser la forma. Notòria, memorable, que connecti! Les marques capaces de proveir experiències als seus consumidors, capaces de ser viscudes, són les que realment triomfen.

Creieu realment que Louis Vuitton ven bosses o que Audi ven cotxes? Doncs no! Creieu-me! Louis Vuitton de fet no ven bosses. Ven molt més. Ven alguna cosa intangible i molt subtil,  però que resulta ser fonamental perquè molts homes i moltes dones acabin comprant les seves bosses. Ven prestigi, elegància, estatus, sofisticació. Actualment es considera una de les marques de luxe més exclusives del món.

Aquests valors no es veuen, però es transmeten, i el client els percep. És el plus que la marca explota per arribar a vendre els seus productes.

Sovint  la compra és el resultat d’una emoció: si és positiva, el client compra. En cas contrari, no ho fa. Aquest és un dels fonaments de la marca. Vendre feeling o engagement al target. Es demostra que les relacions emocionals entre les persones i les marques es creen dins dels primers mili segons del procés de compra.

Dit això, anem a la realitat de l’empresa. Actualment el mercat està saturat de productes molt similars, i fer-se un forat en el mercat costa, i sovint molt.  Si a sobre sumem la situació generalitzada de crisi i de pèrdua de poder adquisitiu, ens sembla que cal fer proeses per aconseguir vendre.  Aquí és on podem fer servir el nostre enginy per convertir el producte en una marca que emocioni. En aquest context, les marques tenen la missió de transmetre percepcions positives!

Que me’n dieu de les campanyes de Damm? Venen cervesa? Ens diu quelcom del producte? No! Precisament ven emocions. I el Barça? Amb el Barça passa exactament el mateix. És una marca que transmet sensació de pertinença, de fidelitat a uns colors.

I tu? Com ho fas amb la teva marca?  Diferencia’t!!! Fins que no et diferenciïs vendràs productes, no marques…

Amics, coneguts i saludats. Se li ha de perdre la por a la publicitat. Penseu que qualsevol nit, pot sortir el sol.

Si teniu qualsevol consulta, o suggeriment per futurs posts, no dubteu en dir-m’ho!