La bona publicitat

dilluns, 21/01/2019

La setmana passada vaig presentar el meu primer llibre Aroma de marca a Reus. A la llibreria Galatea. Com diu el meu cunyat, la Galatea de Reus, en el món dels llibres, és el mateix que Wembley en el món del futbol. Arran de la presentació a Reus, un dels assistents em va donar les gràcies pel que vaig explicar: s’havia reconciliat amb la publicitat. Em va fer gràcia, alhora que il·lusió. Per què? Perquè penso que cada cop més es comença a entendre que la publicitat ha d’estar al servei del producte i del client. No a l’inrevés. Una campanya que no respon als objectius marcats és una mala campanya. Per molt notòria i creativa que sigui, per molts premis que guanyi o per molt renom que tingui. Segons el meu humil punt de vista (també tinc un amic que s’ha llegit el llibre i em diu que no és un manual amb tots els ets i uts —ni ho és ni pretenc que ho sigui—),una bona campanya és aquella que crea comunitat dins un col·lectiu no massiu (una campanya de conscienciació d’una problemàtica atípica), aquella que fa créixer un mercat madur (campanyes diferencials de productes indiferenciats) o aquella que sobreviu al món digital (les campanyes del petit comerç de proximitat).

En general, per a mi, què ha de tenir una bona campanya:

  1. Missatge a comunicar. La idea. Què proposes. Què vols comunicar. Per què t’haig de comprar o associar-me o llegir-te o…
  2. Com dir-ho.Parlar en clau de benefici. Ja sabem que ho fas molt bé. Explica’m, però, què fas de bé per a mi. No em diguis que saps cuinar, vull tastar la teva paella!
  3. Concepte creatiu. Digues el missatge clau que vols comunicar d’una manera notòria, que ressalti, que cridi l’atenció. Sigues creatiu. Impacta, genera curiositat.
  4. Titular i text. Explica en un parell de línies la raó de ser del titular. El perquè del missatge clau. Dona raons per validar el missatge. Per reforçar-lo. Per acabar-lo d’explicar.
  5. La imatge de la campanya, de l’anunci. Una imatge val més que mil paraules. La imatge ha de ser impecable. Ben il·luminada, ben emmarcada. Ha de ser clara, identificativa, representativa del que s’està comunicant. Que transmeti sensacions, emocions. Que inciti a dir “ho vull!”.

Hi moltes campanyes imperfectes, sí, però també n’hi ha moltes (per sort) de perfectes. Em quedo amb aquella de la “Merceria/Confeccions” del meu barri. Al costat se’ls va posar una franquícia de Calzedonia. Van baixar les vendes (no només de mitjons) en picat. Els vaig proposar una idea: per cada mitjó desaparellat que portessin els clients, que els n’hi regalessin un parell. Sota el concepte creatiu “Desaparellat? Vine, et buscarem la parella”. La imatge era la d’un mitjó trist, avorrit i solet…

Ho van petar! Els que s’estan plantejant tancar des de llavors són els de Calzedonia…

 

Microaromes

dimecres, 9/01/2019

Aroma de marca

 

#Microaroma de Gener

‘Salón de belleza’ amb perruquera poc polida. Clienta molt escabellada. Clienta surt ben pentinada, perruquera també. A més de pentinada, la perruquera,  amb un posicionament, una bona diferenciació respecte a les altres perruqueries de la zona, una imatge corporativa pròpia i una campanya de publicitat notòria i memorable. ‘Manoli, ya tienes una peluquería com il faut’!

#Microaroma #AromadeMarca #Mosaiking

Pots descarregar-te el primer capítol sencer de franc al web del llibre Aroma de Marca

I si te’l vols llegir sencer, el trobaràs a la teva llibreria habitual o a Amazon o al web de Cossetània Edicions.

Feliç 2019 i que les #microaromes t’acompanyin!

Aprofito per convidar-vos a la pròxima presentació del llibre:
Reus – Llibreria Galatea – Dijous 17 de Gener.

 

Invita_Aromademarca_2

Que al 2019 no pari la música

divendres, 28/12/2018

Soc a la plaça. Fent cua per comprar el dinar de cap d’any.

-“A qui toca?”. Em miro el número. Tinc el 19, i ara despatxaran el 18.
Mira, la cua porta el mateix ritme que l’any que tot just despatxemi el que ha de començar!
Casualitat? Segur! Soc de fixar-me en aquestes petiteses… Una cosa em porta a l’altra, distreta, pensant en si compro un tall rodó per fer al forn o repeteixo un pollastre farcit, mentre escolto la playlistresum del 2018 de Mosaiking Comunicació a Spotify

La música em porta records, sensacions i situacions, sobretot lligades a la feina. Repasso, mentre m’espero, el resum de l’any a Can Mosaiking.
A cada mes li hem adjudicat un estil musical diferent, cada mes ha tingut la seva aroma i ha tingut la seva peculiaritat. L’any ha transcorregut d’una cançó a l’altra, passant d’una aroma a una altra sense cap tipus d’enfarfegament…
L’aroma industrial ens l’ha aportat el Grupo Electro Stocks amb el disseny de noves promocions. L’aroma de descans, els Hotels Campanile, ajudant-los a navegar per les xarxes. L’aroma de pell natural, el nou posicionament per a la marca BIBA. Les professions liberals també han tingut la seva aroma, difosa dins la candidatura Renovació a les eleccions al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. També hem pogut flairar una aroma d’un insecticida amb formulació exclusiva, Danadim Progress. Ens hem banyat amb l’aroma de la il·lusió dels nous emprenedors, creant la marca de la Cris Plana Bach o de Positive Discipline Lab. I també hem col·laborat amb la premsa local del meu barri, El Jardí, proposant als nous socis i anunciants flairar l’aroma de tinta impresa.

-“Martaaa… Et toca?!”.
Seguia amb els meus pensaments i la Mei m’avisa que ha canviat el número en el cartell lluminós.
-“Que tens el 19?”.
– “Sí. Disculpa’m. Estava repassant la llista d’aromes del 18”.
Somrient i eficient com sempre, la Mei, que em coneix des de fa anys, em suggereix:
– “Repetim el pollastre farcit però amb fruits secs i tòfona d’aquella tan aromàtica?”.

Ara ja tinc clar què faré per al dinar de cap d’any, només em queda donar-vos les gràcies per haver-nos acompanyat un any més i desitjar-vos que al 2019 no pari la música!

Aquest any, el Nadal té una nova aroma

dijous, 13/12/2018

Benvolguts,

Aquest any, el Nadal té una nova aroma.

Després d’un temps d’intensa feina, com molts ja sabeu, el 7 de novembre va sortir al mercat el meu primer llibre, Aroma de marca, editat i publicat per Cossetània Edicions.

Aquest Nadal serà especial. Serà diferent. El passarem en família i serem un més a taula.

Com ja he anat explicant, Aroma de marcaés un llibre molt meu. És un recull de 15 històries personals, amb anècdotes fresques, i fins i tot un punt divertides, on explico diversos casos reals on calia crear o millorar una marca. Per tant, a cada capítol hi dono els meus tocs, els tocs Royo, per ajudar a solucionar aquell neguit d’aquell negoci en qüestió. Entre d’altres, com fer un logo, com crear una web o com posar nom a un projecte.

Parlo d’una perruqueria, d’un celler de vins, d’un esportista d’elit, d’una cuinera, d’unes pistes d’esquí, d’uns cursos per perdre la por als llocs tancats, dels polítics, de les empreses industrials, del màrqueting farmacèutic…

En fi, com veieu, no em deixo ningú,ja que tothom té el dret (i el deure) de tenir una bona marca i de dissenyar seva campanya de publicitat per donar-se a conèixer al mercat.

Dit això, avui no m’enrotllaré més. Us vull animar a regalar Aroma de marca als vostres clients, amics o familiars.

Per què regalar Aroma de marca aquest Nadal?

  • Perquè és, per sobre de tot, un llibre dirigit a tots els públics. No és un llibre empresarial. És un llibre per a tothom. Naturalment, sempre que el lector tingui un cert interès en les marques i en la publicitat. No regalis un filet de vedella a un vegetarià…
  • Perquè és un llibre ple de vivències personals. Amb anècdotes Royo. Els que em coneixeu, m’hi reconeixereu de seguida. Els qui no, podreu saber realment qui és la Marta Royo Espinet. Una apassionada de la publicitat i també de la vida.
  • Perquè qui busqui tocs i pistes sobre com crear (o millorar) una marca i difondre-la, trobarà l’aroma per començar a pensar-hi. Mireu que dic l’aroma. No és un manual ni un llibre docent. És la manera com jo entenc que cal fer bona publicitat, sense que sigui important si ets gran o si ets petit.
  • Perquè és molt fàcil i ràpid de llegir, i el pots combinar amb la teva novel·la de la tauleta de nit. Cada dia pots llegir un capítol i reflexionar-hi. L’endemà el tornes a agafar i no cal que segueixi cap fil. Una cosa important, avui que estem tan saturats d’informació…
  • Perquè està escrit amb molt entusiasme, passió i esforç, i pensat per a tu i per als teus.

Bon Nadal, aquest any, amb aroma de canalons, cava, torrons i  una aroma més, la de marca.

* Aroma de marca el pots trobar a la teva llibreria habitual, al web de l’editorial o a Amazon.

 

Girona té una aroma que enamora

dilluns, 3/12/2018

Divendres vaig fer la tercera presentació del meu primer llibre, Aroma de marca, de Cossetània Edicions, un recull de 15 històries reals amb claus per crear una bona marca.

Si era dia 30, tocava a Girona. Estava un pèl neguitosa. Era la tercera, sí, però jugava en camp contrari. Les dues primeres van ser a casa. A Barcelona, a la Llibreria A Peu de Pàginai a la Llibreria La Impossible. Acompanyada per l’amic i periodista Jordi Margarit, i amb la presència dels amics, coneguts i saludats del meu entorn i també de la professió.

Girona té una aroma que enamora però també que acoquina una mica, una mica, sí. Només arribar a Girona, aquell neguit que tenia des de bon matí es va esvair:  la boira, la Lleona, la Devesa i les casetes de colors de la vora del riu Onyar m’hi esperaven! L’ambient de divendres a la tarda, de la gent que sortia de treballar amb ganes de prendre l’aroma del cap de setmana, va ser el meu escalfament abans de sortir al camp a jugar.
I un cop comencés el partit, a banda i banda hi tenia dues grans professionals que m’ajudarien a presentar el llibre: la Marcela Topor i la Txell Costa. Dues grans professionals i dues grans dones.

Hi vaig anar acompanyada, amb el meu (sant) marit. Com a bons ambaixadors de Can Fanga, vam fer el tomet de qui puja a Girona i vol recórrer els llocs ara més instagramejats: el pont de les Peixateries Velles, la plaça del Vi, la de l’Oli… Fins arribar al terreny de joc, l’Espai Camaleònic, on ens esperava, riallera, la Irene, amb tot a punt, cervesa La Brava inclosa que apadrinava l’acte. I ja a primera fila per fer les fotos de la presentació, l’Andreu Zulet, un jove fotògraf amb un talent del qual se sentirà a parlar. També l’Emma Llensa, l’experta en màrqueting digital que ens va ajudar a fer la convocatòria a Girona, a qui agraeixo el gran èxit d’assistència amb més de 40 persones. Entre elles, el tinent d’alcalde de Girona, que ens va fer l’honor d’acompanyar-nos (gràcies, Carles Ribas per haver trobat un forat en la teva ajustada agenda), els meus tiets de Roses (un petó, Glòria i Ivo), emprenedores (parlo en femení perquè la majoria eren dones), comerciants, curiosos i, fins i tot, algun barceloní que va fer, com nosaltres, un puja i baixa.

A dos quarts de vuit la sala era plena. Vam deixar els cinc minuts de cortesia i a dos quarts i cinc vam començar a flairar el llibre.

Vam obrir les primeres pàgines i ja se’n va desprendre la seva flaire. D’una manera molt còmoda, amb el joc ben repartit per les dues professionals que tenia a banda i banda, amb la Txell Costa i la Marcela Topor, vam anar parlant de l’aroma que fan les marques, dels projectes personals, d’anècdotes, de vivències.
Vam flairar algun exemple pràctic que explico en el llibre. Fins i tot, al final, em vaig atrevir a fer un petit ADR (anàlisi, diagnòstic i recomanacions en clau de publicitat) de 5 projectes de la sala, partint de les seves targetes de visita.

Gairebé una hora de partit on vam xalar molt. Em va faltar una pròrroga per aprofundir en el llibre. Això rai, perquè si us fa goig, el podeu comprar avui mateix a la vostra llibreria habitual i llegir-ne el primer capítol de franc, aquí, entrant al web www.aromademarca.cat.

Gràcies, Girona, per haver-me fet sentir com a casa!
Gràcies, Girona, per haver-me deixat enamorar de la teva aroma. Quan et sents com a casa, tot és més fàcil.

Aquí, l’enllaç amb la presentació: http://youtu.be/EPSINf5x3d8 

Ranci

dimarts , 20/11/2018

Ranci? Què vol dir ranci?

[1413; del ll. rancidus, -a, -um, íd.]        
2 1 ENOL Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables. 
2 fig Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.  
3 fig Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
3 Mesquí, avar, escàs a donar.
adj 1 QUÍM ORG Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.  

Aquestes són les definicions que podeu trobar al Diccionari.cat si busqueu la paraula ranci.
No sé quina triar per definir el que vaig llegir diumenge a Twitter. Seguiu llegint, no patiu, que us ho explico al final.
Tot i que segons un estudi del febrer de 2018 les 50 ciutats més poblades d’Espanya tenen més de dos milions d’usuaris registrats a la xarxa del moixonet, dels quals únicament el 28,40 % són actius i 2.866 són comptes verificats, la majoria d’informacions difoses a través de la xarxa acaben arribant a tothom.
Tot i que allò que uns quants vam veure diumenge no ho expliquin a cap TN, no surti a la tertúlia de Jordi Basté o de la Terribas, o no aparegui en forma de paròdia al Polònia, si la informació és suculenta acabarà arribant a tothom.
Si la població de Catalunya sobrepassa els 7 milions i a Twitter hi ha un 5 % de la població, l’aroma de ranci de moment s’anirà flairant lentament, però acabarà arribant a tothom…

Quan la notícia és prou punyent, sovint se’n fa un bon escampall. En parlo al capítol 14 d’Aroma de marca, “Embolica que fa fort”.

No canviem de tema, no. Hi torno. Tornem a l’aroma de ranci… El més recent, el que li estan fent respirar a Dani Mateo per fer humor. Us recomano l’entrevista que li van fer a El suplement de Catalunya Ràdio.
I totes les aromes recents que vulgueu i que de ben segur us venen al cap i que no cal que us descrigui…

Encara no us he dit què m’ha fet escriure aquest post. Ha estat la piulada d’aquest cap de setmana de les declaracions de Pablo Casado sobre la conquesta d’Amèrica: “Nosotros no colonizábamos, hacíamos una España más grande”.
Deuen saber que som al segle XXI? Tracten la població d’ignorant expressament?
Si les lliçons d’aquella història que vaig rebre a l’EGB no em confonen, el 1492 van ser els castellans del Regne de Castella qui no van saber on arribaven. Espanya no existia.
Aroma de ranci, de “revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies”.

I per més rància, la resposta de la secretària nacional de comunicació del partit, Isabel Díaz Ayuso, que deu ser força més jove que jo i que deuria estudiar dins el pla d’estudis de l’ESO i algun màster o un altre després de llicenciar-se en Periodisme, justificant la histriònica resposta de Casado.

I encara una aroma més rància. La del post que fa uns dies va publicar la directora de comunicació d’una escola de la zona alta de Barcelona. Va penjar a la Fan Page de l’escola (no al seu perfil personal) una foto d’ella amb Pablo Casado i Alejandro Fernàndez, amb un text on s’enorgullia de donar-los suport. Un cop pescada, amb el “lo siento, no volverá a suceder” es va silenciar el problema.

Del mot ranci em quedo amb aquesta definició: “Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables”.
Vaig a revisar els llibres dels meus fills, a veure quina aroma desprenen…

De totes les aromes, totes, em quedo amb l’Aroma de marca.

Aquí us recordo les pròximes presentacions. Us hi espero!

Dijous 22/11 a les 19.00 h Llibreria La Impossible (Barcelona)
Divendres 30/11 a les 19.30 Espai Camal.leònic (Girona)
Dijous 13/12 a les 19.30 Llibreria Galatea (Reus)
Divendres 14/12 a les 19.30 Llibreria Caselles (Lleida)

Avui arriba una nova aroma…

dimarts , 6/11/2018

Hoy puede ser un gran día.
Plantéatelo así.
Aprovecharlo o que pase de largo
depende en parte de ti

Avui és un gran dia. Planteja-t’ho així…
M’he permès canviar la lletra, perquè per a mi i per als que m’estimen, avui ja és un gran dia… Avui arriba a les llibreries el meu primer llibre, l’Aroma de marca, un llibre pràctic, didàctic i, m’atreviria a dir, fins i tot força divertit, on a través de 15 casos pràctics dono les claus de com crear una bona marca.
Avui sento una especial emoció. Escriure un llibre és una experiència fantàstica.

A l’Aroma de marca he intentat traspassar al paper la meva experiència professional de més de 20 anys com a publicitària per aquests mons de Déu. Al llibre s’hi flairen marques i pistes per crear la teva marca. Alhora intento emocionar i tocar el cor del lector.

Aquests mesos d’escriptura també m’han anat molt bé per ordenar idees. Escriure és una bona manera de conèixer el nostre món intern i de drenar els racons de negativitat. Escriure ajuda a superar les pors i augmenta l’autoconeixement. Escriure ensenya a discriminar entre pensaments, emocions i sensacions. Escriure ajuda a endreçar les idees.

Bé, no m’enrotllo més. Aquí us deixo el text de la contraportada del llibre per si us fa gràcia anar-lo a comprar…

“Mira al teu voltant. Estàs rodejat de productes que, en un moment o altre, faràs servir, i si ho no ho fas, tard o d’hora et transmetran emocions o et cridaran l’atenció. Ara, entre les mans, tens aquest llibre… I, si el tens, és perquè t’ha cridat l’atenció, i en això la imatge, la publicitat i la comunicació hi han ajudat. Potser hi ha alguna cosa que l’ha fet diferent del que hi ha fins ara. Alguna cosa que ha fet que te’l miris. I és que la diferenciació és, sens dubte, la base de la bona publicitat, així com també el fet que sigui únic. Aquest llibre vol ser un recull de tot això: t’ajudarà a crear una (bona) marca i a difondre-la a partir d’històries reals o exemples pràctics que han funcionat i altres en què l’autora ha treballat professionalment amb èxit”.

Avui arriba una nova aroma… Avui és un gran dia i demà també.

Pelea por lo que quieres
y no desesperes
si algo no anda bien.
Hoy puede ser un gran día.
¡Y mañana también!

Presentacions:

15 de novembre, a l’A Peu de Pàgina – Sarrià (Barcelona), amb Jordi Margarit.
22 de novembre, a La Impossible – Eixample (Barcelona), amb Jordi Margarit.
30 de novembre, a l’Espai Camaleònic – Girona, amb Txell Costa i Marcela Topor.

Enxarxat i beneït

dijous, 13/09/2018

Entro a casa segons sembla sense dir ni “Hola”.

Sento el meu fill gran que em diu un “Hola, eh? Mama, què et passa res…?”
– Res, res… Ara t’explico!, li responc

Vaig directe a la llibreria al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, dissetena edició de 1983.

El meu fill gran, encuriosit em ve al darrere.
– Però, què fas amb el Pompeu a les mans? Què busques que no pots consultar-ho a Sant Google?

– Precisament això! Vull saber quina és la definició de la paraula xarxa que l’enginyer industrial i lingüista li va atorgar l’any 1932!
El mestre diu el següent: Xarxa: teixit de fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals; tros d’aquest teixit destinat a la pesca, de malles que no permetin el pas del peix a través d’elles.

Poc hi entenien aleshores d’altres tipus de xarxes que no fossin les de pescar. Ara, n’hi ha més de xarxes. Les informàtiques, les de telecomunicacions, les de transport. I, naturalment, les socials. I a les socials, s’hi pesca de tot: peix del bo, morralla, alguna sabata i algun sabatot…

Moviments com el #MeToo han posat el focus a l’assetjament sexual que patim les dones. O la d’aquest agost amb el #MeQueer en què els usuaris del col·lectiu LGTBI han denunciat també agressions degudes a la seva orientació sexual. “El poder de les xarxes socials és tan indiscutible com altament perillós per la impunitat amb la qual s’arriba a estendre una calúmnia”. Ho va dir en Lluís Pasqual (ell ho percep com una calúmnia) en l’única entrevista que va concedir a La Vanguardia un cop va haver dimitit com a director del Teatre Lliure arrel de les queixes personals d’una actriu i recollides per un col·lectiu anònim feminista. L’exdirector es va defensar afirmant que “no va passar res extraordinari que pugui recordar”.

La memòria és fràgil i no tots veiem les coses de la mateixa manera. Les xarxes ho magnifiquen tot. Fins i tot et poden crear una realitat a mida per no incomodar-te. Han canviat els paradigmes i el que abans podia ser una discussió sense més importància o un canvi de parers ara pot esdevenir quelcom molt més gran, fins i tot incòmode. Les xarxes no sempre són una eina rigorosa, tenen una immensa capacitat per articular la denúncia i inclús poden modificar l’opinió pública. Aquests fils nuats tenen molt poder de transformació, però també poden ser incerts. Poden impressionar, seduir, però també criticar, agredir i mentir. Et poden posicionar o destruir.

El sociòleg Zygmunt Bauman defineix el concepte de la societat líquida com aquella societat en què la capacitat d’actuar s’anteposa a la de pensar. Segons això, d’ençà que hi ha xarxes socials, hauríem de pensar molt més abans d’actuar. Pel que pugui passar fruit dels teus actes. Com per exemple, explicar la mala estona t’ha fet passar aquell polític amb qui t’has creuat pel barri, i arribar més enllà del que mai t’hauries imaginat. Avui, és tan fàcil com escriure una piulada on expliques la veritat del que ha succeït i etiquetar-lo. Una piulada amb més de 2.500 RT. Ara bé, la part contrària pot dir que és una calúmnia. Naturalment.

I tu, com portes les teves xarxes?

El client és el rei

dilluns, 9/07/2018

Fa dies publicava a Instagram un trosset d’una conversa que tenia per WhatsApp amb un nou client. Em deia que estava molt content d’haver treballat amb nosaltres. Modèstia a part, no em va sorprendre. Puc semblar arrogant, però us asseguro que no va per aquí la cosa. No em va sorprendre perquè sé com treballem. I amb quina intenció, amb quina intensitat, amb quina energia i amb quines ganes.

Per a nosaltres, un client és molt més que una persona que consumeix els nostres serveis. Un client és allò més sagrat que tenim. És algú que s’enamora de la nostra feina, algú que quan sent la paraula publicitat pensa ipso facto en Mosaiking Comunicació, algú que fa anar amb nosaltres el famós boca-orella. Sense clients, no hi ha raó de ser. Ni per a nosaltres ni per a cap altra empresa. Una empresa té sentit quant té clients que la fan créixer. Qualsevol tipologia de client. No és el mateix un client d’una peixateria que el d’una ONG, el d’un partit polític, el d’un laboratori o el d’un club de futbol. Però tots són clients. I tots han de quedar satisfets. Un client satisfet és la millor estratègia de negoci.

Estem contentes (tot som dones), molt contentes, perquè els nostres dos darrers projectes han estat un èxit. Hem treballat per a la Cris Plana Bach, una distribuïdora de Manatech (productes de gliconutrició), fent el llançament de la seva nova marca. Una campanya 360°. Des de l’estratègia de comunicació (amb el missatge clau que calia comunicar: què dir i com dir-ho) fins a la seva imatge de marca (nom, logo i eslògan), passant per la ideació, la conceptualització, el disseny i la programació de la pàgina web, la creació dels materials corporatius i, a partir d’ara, li treballarem tot el social media. I també hem dissenyat la darrera campanya de Verkami per al nou diari que es llançarà a Sarrià a partir del setembre, El Jardí. Un diari local i independent del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Nosaltres, en aquest cas, hem ideat el concepte creatiu i hem dissenyat la campanya gràfica amb les seves adaptacions en paper i en digital.

 

Et deixo 5 pistes de com pots tractar el teu client per aconseguir que sigui un ambaixador de la teva marca

  1. Fes el seguiment durant tot el procés de compra. Que la venda no es perdi pel camí per una mala comunicació o una mala gestió. Si sorgeixen dubtes, s’estudien i es resolen.
  2. En la mesura que puguis, adapta’t als seus horaris, als seus costums, a la seva manera de fer. Hi ha clients que prefereixen una trucada a un WhatsApp o una reunió presencial a un correu electrònic.
  3. Facilita que t’expliqui la seva experiència de compra. Amb un e-mail, una trucada o un formulari. És important saber si està satisfet o no. I, en cas que no ho estigui, encara és més important saber el perquè per intentar millorar.
  4. Anticipa’t a les seves necessitats. Si fas bé la teva feina, segur que saps què pot voler en tot moment. Per tant, pots ser proactiu i oferir-li allò que creus que pot necessitar.
  5. I, per acabar, dona-li les gràcies per haver confiat en tu. Durant el procés de venda o al final, quan ja hagi acabat el tracte amb ell.

 

I tu, com tractes els teus clients?

Recorda: “Un client satisfet pot atraure dos clients més, però un client insatisfet te’n pot fer perdre vuit…”

Futbol o màrqueting?

divendres, 15/06/2018

Me gusta el fútbol.

Los domingos por la tarde es la mayor de mis aficiones.

Me gusta el fútbol.

Con los gritos y los goles.

Se desatan las pasiones.

Me gusta el fútbol.

Tariroriro…

M’agrada el futbol. Segueix sent una de les meves aficions però ja no és l’esport dels diumenges a la tarda perquè ha esdevingut un serial que s’emet totes les hores i per tots els mitjans. Que el futbol és màrqueting i show business, ja fa dies que ho sabem: Mundials que serveixen per vendre televisors de nova gamma, el cessament del seleccionador de la Roja per fitxar per la Casa Blanca i posar de nou al seu amo-empresari en boca de tothom i el cas del documental de Griezmann ahir al vespre, ho avalen.

La decisió d’un jugador emesa per televisió i produïda per un altre jugador de l’equip on suposadament havia d’anar, això encara no s’havia vist. Piqué va a la seva, deixant de banda l’ètica de si és o no correcte la seva actuació perquè no deixa de ser un empleat del club i en fa negoci. Juntament amb un altre jugador del F.C. Barcelona, Umtiti, han fet comentaris a Twitter promocionant el documental “La decisión” emès per Movistar+, en què el jugador Griezmann ha anunciat que no fitxa pel Barça i continua en el seu equip, l’Atlètic de Madrid.

En Gerard Piqué s’ha convertit en productor de televisió i novament crea una campanya de màrqueting, recordem: Periscope, on suposadament va ser assetjat per una fan en plena transmissió mentre “anunciava” unes ulleres. Quan tots fèiem periscopis a totes hores, l’abandona per signar per Facebook Live i tots seguim amb el polze a munt. Amb el “Neymar se queda” quan sabia que marxava se’n riu del barcelonisme i ahir durant tot el dia anima a veure un documental (45 minuts) per saber què ha decidit en Griezmann deixant-nos a tots amb un pam de nas.

La manera en com ho han fet no és nova, l’any 2010 James LeBron jugador de l’NBA va fer el mateix: el jugador de bàsquet havia d’escollir el seu futur, continuar als Cleveland Cavaliers o fitxar per un altre equip. Ho va dir en rigorós directe! I com es deia el programa? The Decision.Al jugador de bàsquet no li va anar gaire bé, veurem com li va al jugador de futbol: si segueix sent un ídol per als seus o passa a ser un mercenari. Un va decidir anar-se’n, l’altre es queda i qui hi guanya? Jo diria que en Piqué… La comunicació ha estat a les seves mans, controlant els tempos, el relat i els beneficis que se n’obtenen.

I… que rodi la pilota!