Sortirem del túnel

dissabte, 7/10/2017

Dimarts, 3 d’octubre, la meva filla feia 9 anys. La història que s’escriurà d’aquests dies no ho inclourà, però per molts més aniversaris que passin, a casa, aquestes nou espelmes bufades per la Maria entre plors i rialles, les recordarem perquè ho vam fer plegats quan tornàvem de la manifestació de l’aturada general del dia. Vam intentar desconnectar-nos de la realitat, però només vam poder fer-ho el moment del sopar. Sovint ens preguntem si com a pares som uns irresponsables per fer partícips als nostres fills de l’actualitat. Potser sí. Però fer-ho en la seva justa mesura, pensem que és educatiu també. Les coses, com són, sense amagar-se.

Per sort, han passat uns dies, i aquest cap de setmana ho hem celebrat com Déu mana.

Al Tibidabo. A la cua del Tren de la Bruixa, ens vam posar a parlar amb els altres cuaires sobre tot això de la marxa de seu socials (que no d’empreses) de Catalunya. I just en aquell moment em va trucar la Berta (una amiga de la facultat) per dir-me que, si pogués, el Bonet fins i tot s’emportaria les vinyes… Quina millor manera d’il·lustrar  la realitat, a punt d’entrar a l’atracció! Atracció? Per a mi no ho és. Tinc por, tinc por d’entrar al túnel, tinc por de la bruixa, de l’escombra de la bruixa… Però no li diré a la Maria… Haig de superar la claustrofòbia, haig de superar pujar al tren, haig de superar la cara lletja de la bruixa perquè arribarà el moment en què sortiré del túnel! Igual com el nostre país. Sortirà del túnel.
Li vaig dir a la Berta que la trucaria al vespre i en parlaríem. Però, anava donant tombs a tot plegat: és una estratègia, la nova estratègia de la por. Com diu en Xavier Sala-i-Martin, incansablement a Twitter: Dir que te’n vas perquè trasllades la seu social és una manera barata (de fet, és gratis) de seguir l’estratègia de la por. Probablement, el govern espanyol ha pressionat perquè el Banc de Sabadell i CaixaBank, entre molts més, treguin la seu de Catalunya.
Avui els bancs no paguen pràcticament cap impost a la Generalitat que només recapta successions, l’Impost de Societats, l’IVA i l’IRPF es paguen a l’Agència Espanyola, l’AEAT. La Generalitat rep una transferència de l’Estat corresponent a una part d’IVA i d’IRPF. Res de Societats. Si un banc té la seu social a un altre estat (a Espanya, França…) i les seves sucursals són a Catalunya haurà de pagar l’IRPF dels treballadors de les seves sucursals a casa nostra. Pel que fa a l’Impost de Societats haurà de pagar a Catalunya pel fet de tenir-hi un establiment permanent. Ho apunta Elisenda Paluzie (companya meva de carrera) que manté que amb un estat independent recaptarem més impostos que ara fins i tot en el cas d’empreses que hagin traslladat la seu social preventivament.
Les empreses i els bancs que marxin no s’emporten res (les vinyes de Freixenet seguiran on són, igual quel els caixers de CaixaBanc) i la seva seu social pot ser un despatx de 4 metres quadrats amb un telèfon i una persona que l’atengui, Niño Becerra ho va dir en directe a la Cuatro. Si són a un país on la moneda és l’euro, tenen la protecció del Banc Central.

Les empreses del s. XXI estan a qualsevol lloc. O, sabem on tenen les seus socials Google o Amazon? Com els autònoms que tenim el domicili fiscal a un lloc i treballem en un altre. O com els centres de dades de CaixaBank segueixen al Parc Tecnològic de Cerdanyola, comenta Albert Cuesta a Twitter.
És una operació tàctica amb missatge bidireccional: un impacte petit quant a canvi de seu, un impacte gran quant a calmar els inversors.
I com els afectarà en l’àmbit de marca a tots aquests bancs i empreses? Molts Ajuntaments i particulars han tret els diners. Aquest fet té poc impacte en l’àmbit econòmic, perquè no viuen d’això. El Banc de Sabadell només té el 20% del seu negoci a Catalunya. Però, sí que viuen molt en l’àmbit de la imatge, de la marca… Al llarg dels anys, les caixes i els bancs han generat un imaginari. Les caixes d’estalvi SÓN NOSTRES (encara que no m’imagino aquest lema cantat als carrers) un sistema autòcton que des de fa un temps ja s’han carregat. O, ens doldria igual, en lloc de la marca Sabadell fos la marca Sebastòpol? Veieu? Tot passa pel màrqueting… Aquest, però, és el màrqueting emocional. Els nostres cervells es construeixen per la cultura i l’idioma. I el nostre cervell consumeix molta energia i aquests dies està sota mínims. Haurem de tornar als parcs d’atraccions.

Per tant, que ningú no tingui por de tenir els diners al banc. NO cal treure els diners ni patir pels estalvis. Tranquil·litat i sense por. @XSalaimartin

Em sembla que dilluns aniré a l’oficina de Caixabank a mirar com tinc el compte cadascú s’entreté com més li plau. @lluis_llach

Quan ens independentitzem entenc que alguns bancs traslladin la seu a l’eurozona. Però fer-ho ara és un xantatge polític que no oblidarem! @MainatJM

No es cierta la fuga de Freixenet, Gas Natural, Banco Sadadell… Es sólo postureo. No tiene impacto fiscal @Pedro_Arancon

 

 

Bocata de calamares i pa amb tomàquet

dijous, 28/09/2017

Bocata de calamares. T’hi atreveixes?

Símbol culinari de Madriz, del Madrid que acaba en z. L’origen és aquell aliment barat, proletari i ràpid que es servia des de les cuines dels bars de la postguerra i que omplia amb satisfacció oliosa les panxes buides d’aquells dies en blanc i negre.

Avui aquest mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, són objecte de pelegrinatge, de guies i d’estudis. Convertit en marca, en marca madrilenya. Submarca de la Marca España.
La primera vegada que vaig anar a Madrid i em van convidar a menjar un bocata de calamares va ser inevitable la pregunta: Calamars a la romana entre pa i pa?. Goma, goma i goma. Goma oliosa i seca. Contradictori? Sí però cert, perquè qui ho va cuinar no en tenia ni idea de fregir, vés a saber en qui oli, i va deixar caure allò enmig d’un pa. Un pa del qual només en conservava el nom!

Deu fer cosa d’un any, vaig llegir que a Barcelona s’hi havia posat de moda, però les versions barcelonines eren més d’autor. Com no podia ser d’altra manera… Tot i que a mi no m’hi trobareu, d’autor o d’anònim: ja se’l poden quedar!

En canvi el pa amb tomàquet, amb tomata, amb tomaca…, que no me’l toquin! Menja de més de quatre segles d’antiguitat, i amb tant temps que encara no hem après a fer-ne una marca!!! Tal com els japonesos amb el sushi, els curris dels hindús, els italians amb les pizzes, els francesos amb les crêpes, els frankfurts dels alemanys o les hamburgueses dels americans. I ara els pans de pita o las fajitas mexicanes. Ho tenim tan integrat a les nostres taules que pensen que una menja tan senzilla l’ha de conèixer tothom, en canvi una bona part dels habitants del món mundial no saben què carai és. Ara que tenim tants visitants de l’estat espanyol potser en podríem fer una campanya, juntament amb els clavells. Però em sembla que no estan per gaires romanços… A Madrid no és estrany trobar el cartell de Tenemos pantumaca. Un pa que no serà mai sucat, serà pintat. Perquè sucar no és ni mojar, ni untar. L’art de refregar un tomàquet per sobre del pa és ben nostra.

No sabem qui va fer el primer pas amb aquesta menja i per això no ha passat a la posteritat d’una manera identificada. Aprofitem el moment ara que el món ens mira! Transmetem l’alegria del pa amb tomàquet. I, els calamars? A la romana i com a molt unes gotes de llimona! Que per mans olioses ja n’hi ha prou amb les de la Meseta. Cadascú allò que és seu…

I fins aquí, no sigui que ho llegeixin a fiscalia.

Quan la simplicitat és gran

dijous, 14/09/2017

Un es pot imaginar un grup de gurus amb l’esquadra i el cartabó dissenyant les grans avingudes del planeta i donant d’alta i de baixa a empreses que embadalits per la globalització proven sort arreu del món. Aquest és el cas del nou fitxatge per Barcelona, Uniqlo. Una marca japonesa de roba que té un nom impronunciable, que es compara amb un Zara o un Mango, i que ha aconseguit fer-se un forat entre l’elit de les botigues del passeig de Gràcia. Per què aterra? No hi ha prou marques de roba? Suposem que aterra perquè hi ha quelcom que la fa diferent. Més enllà de tenir un model definit de negoci (ven roba casual, bé de preu i d’alta qualitat) ha aconseguit generar expectació i ganes d’entrar-hi.

I com? Amb la seva publicitat. Amb la seva comunicació. I no ho negaré, amb un bon pressupost. La roba casual i bé de preu, acostuma a estar associada a la mala qualitat (sovint només dura una temporada), aquí Uniqlo agafa aquest desavantatge i el converteix en el seu tret diferencial. Allò que es simple aquí és gran! Però si algú ens diu que anem a comprar a una botiga perquè ven roba casual i de qualitat, així tal qual, hi aniríem? Probablement no ens ho creurem. Així que dissenya una estratègia de comunicació pensada al mil·límetre que permet aconseguir l’objectiu de donar-se a conèixer i posicionar-se d’una determinada manera. Única. Diferent. Fins i tot la fa “ideal”.

Moltes marques cerquen models únics per a parlar de la seva roba i dels seus dissenys. Uniqlo, en canvi, ha donat un valor afegit a la “cerca” i ha aconseguit que el futur comprador s’emmiralli amb el/la model, que és del carrer, com nosaltres. Gent Real. Com tu i com jo. Per això no ha triat una sola cara, sinó que ha definit el seu amplíssim target (públic objectiu) amb 7 cares que representen una estètica, una edat i una manera de ser. Una manera de dir roba per a tots els gustos i roba per a tots, però subtilment, inspira professionalitat i qualitat. I aspiracionalitat. Si ells la porten, jo també la vull portar..

Carles Puyol, Verónica Blume, Àlex Monner, Greta Fernández, Óscar Tusquets, Amaia Arrazola, Laura Put i Johann Wald són els rostres escollits per la marca per a la seva campanya de llançament. Al web, no només podem veure les peces ideals dels escollits, sinó que ens regalen els seus racons preferits de la seva Barcelona. Tot un pack ideal.

En resum, aquesta ha estat la seva estratègia: un estil cosmopolita dins d’una ciutat cosmopolita, Barcelona. La roba en qüestió és de qualitat i fashion, per tant, trien el lloc que doni prestigi i moda, Passeig de Gràcia. Saben quina és la millor carta de presentació amb un únic missatge: roba de qualitat per a tothom, però dit d’una manera diferencial i única: la simplicitat millorada. I amb una manera diferent d’explicar-ho: amb personatges reals i identificables i professionals de qualitat en els àmbits que representen, situat a Barcelona (Love brand) i generant expectativa (des del gener que ja sona tot això…)

I així van fent xup xup fins el proper dia 20 de setembre que el brou estarà llest per servir. I, molt em temo, que la benvinguda es farà a càrrec dels seus ambaixadors.

Quan algú diu que tot està inventat, probablement té raó, però si s’aconsegueix explicar-ho d’una manera diferent, allò que ja estava inventat, sembla nou i, fins i tot, fa olor d’acabat de fer. Simple de dir, sovint complexe de fer creure…

1 de setembre. Sant Tornem-hi

divendres, 1/09/2017

Sant Tornem-hi: expressió que hom usa per a manifestar decisió i ordre de reprendre una acció. Sant que no trobem al santoral però que cada dilluns lloem amb excel·lència i que a la tornada de vacances és el moment adequat per posar-li una espelmeta.
Després d’aquest apunt de l’expressió més en boca aquests dies, ens preguntem tots plegats: Què? Com ha anat això? I la tornada? Plena de bons propòsits? Quins? Has recuperat la llista de primers d’any i has revisat quins punts encara no has complert?

  • Apuntar-me (o tornar) al gimnàs.
  • Practicar Mind Fullness.
  • Tornar a l’acadèmia d’anglès.
  • Deixar de fumar.
  • Llegir un llibre al mes o si més no començar-lo.
  • Anar a córrer 3 (2, 1…) cops per setmana.
  • Deixar el cotxe a casa i anar en bici.
  • Fer abdominals cada matí.
  • Alimentar-me de forma sana i saludable en cos i ànima.
  • Comprar de proximitat i emportar-me el carro per no haver de fer servir bosses.

Bons propòsits. Comença el curs i tornen els bons propòsits. Sort en tenim que quan comencen noves etapes, ens trobem plens d’energia i optimisme i és llavors quan ens plantegem fer coses noves que ens aporten beneficis pel cos i per l’ànima.
Ara, que tenim les piles carregades i que ja hem tornat d’unes merescudes vacances, és el moment de fer bons propòsits, però els reals.
I si a més de perfeccionar l’anglès i d’alimentar-te de forma saludable, penses una mica en la teva marca? Som el que mengem, oi? També som el que comuniquem.
Quins bons propòsits tens per a la teva marca en el nou curs que comença?

En 10 punts et vull ajudar a fer una reflexió i a partir d’aquí, com diuen els anglesos, “Up to you”.

  1. Tingues clar que véns a fer al mercat. Qui ets i quina necessitat vols cobrir. Defineix  molt bé què vols satisfer.
  2. Com és qui t’ha de comprar. Identifica el teu client. Defineix-lo i mira on trobar-lo.
  3. Quin benefici ofereix el teu producte o servei. Què té o fa de bo per satisfer la necessitat del teu públic objectiu.
  4. Per què jo i no el del costat. En què ets diferent i quina és la teva proposta de valor, altrament dit, avantatge diferencial.
  5. Resumeix-ho en un missatge clau. A poder ser diferenciador i únic.
  6. Sigues notori i crea el teu elsògan. Memorable, notori i creatiu.
  7. Crea la teva identitat de marca. Nom, logo i eslògan. Un trio infal·lible.
  8. Difon-la. Prepara un bon pla d’acció adhoc amb els teus recursos.
  9. Comunica-la. Si la idea és bona, i la campanya està ben feta, s’escamparà com l’escuma.
  10. Què fas i què no fas. No et miris el melic i estigues alerta del teu voltant.

I si veus que necessites ajuda… Xiula! A Mosaiking Comunicació amb molt de gust t’acompanyarem.
Avui és 1 de setembre. Avui és Sant Tornem-hi i cal celebrar-ho. I que per molts anys hi puguem tornar!

Piles carregades

divendres, 25/08/2017

 

Piles carregades. Estem arribant al final de les vacances, un final que és un To Be Continued. Perquè seguirem vivint. Tot i el que ha passat aquest estiu, seguirem vivint per aconseguir un món més just, un món de pau, un món de respecte.

Si tornem a les idees de Mosaiking Comunicació per aquests dies, us proposo encarar el nou curs amb unes pistes:

  • Buscar atmosferes netes, no només les dels espais urbans.
  • Dedicar prou temps a dormir i a descansar.
  • Manifestar emocions, expressar pensaments i mostrar sentiments.
  • Treballar alhora que gaudim de la vida.
  • I per últim, comunicar-nos. Dir-nos les coses. I dir-nos-les el millor que sabem. Personalment, o de forma virtual, però amb respecte i serenor.

Tot i que, com us deia abans, aquest estiu ens quedarà gravat al cap i al cor, la vida segueix i les
recomanacions que us hem anat proposant al llarg d’aquestes setmanes poden revisar-se al llarg dels mesos vinents. Com per exemple visitar una exposició o veure un museu. O passejar, caminar, pensar o sentir…, ben a prop de casa segur que hi ha una zona verda, un petit racó on poder-nos re oxigenar sigui o no amb un mantra. Escapar-nos amb la parella, un parell d’hores ni que sigui: anar al cinema, a un restaurant petit per descobrir, compartir una passejada en bicicleta. Arribar a casa i fer un petó a qui trobes rere la porta, llegir un bon llibre, seguir un blog que ens recomanen, compartir una llista de Spotify…

Hem traçat un camí, un camí compartit on hem pretès i hem intentat recuperar-nos de l’esforç físic i mental de l’hivern per carregar piles i encarar el nou curs amb ganes, il·lusió i, si m’ho permeteu, sense por. Això sí que ningú pensava que ho hauria de tenir present un cop acabades les vacances… I sí, sí que sabem que serà possible al 100% perquè a casa nostra som gent de pau.

 

Som-hi! Aprofitem els darrers dies! Bon final d’estiu!

Càrrega 4: Respira i Vigila

dijous, 17/08/2017

RESPIRA I VIGILA

Està comprovat que les situacions estressants fan produir adrenalina, intensifiquen l’estat d’alerta i la tensió muscular augmenta. Un dia rere l’altre ens carreguem, ens tensem, acumulem toxines.
L’estiu és un bon moment per fer neteja, per fer dissabte. Però relaxar-nos no vol dir abandonar-nos, sinó estar vigilants de nosaltres mateixos. Relaxar-nos comença per respirar. Respirar a consciència per treure’n profit. Que respirar, respirar ho fem a tot moment, si no malament anem. Obvi.
Per aconseguir un estat de pau, de serenor, que ens ajudi a començar ben forts el nou curs, us proposo una relaxació basada en la respiració profunda.
És una bona estratègia, senzilla i potent a la vegada, per asserenar el cos i començar el setembre a tope.

Aquí una relaxació fàcil alhora que profunda basada en la respiració:
1      Estira’t en una superfície plana o seu en una cadira.
2      Col·loca’t una mà sobre el melic, i l’altra mà sobre el pit.
3      Inhala lentament, inflant el ventre, a la vegada que comptes fins a 2.
4      Mantenint l’aire als pulmons durant 1 segon.
5      Exhala, lentament per la boca, fent que el ventre baixi, comptant fins a 4.

Una publicista que us recomana respirar per relaxar-te, sí! I si us ho recomano, és perquè jo també ho faig. El meu claim de l’estiu (copiat de Free Damm), per continuar, atura’t.
Guarda’ls per aplicar-los la resta de l’any. Proposa-t’ho!
I per relaxar-te respirant aquests dies encara de vacances, que en quedin molts o pocs,
són v a c a n c e s,  des de Mosaiking Comunicació aquesta setmana et proposem una escapada en parella, cinema clàssic i un mantra.

Aprofita les vacances per aturar-te, respirar i desconnectar.

Tres recomanacions per la setmana:

UN RESPIR AMB UNA ESCAPADA EN PARELLA
MOMENTS ÚNICS AMB CINEMA CLÀSSIC
REOXIGENACIÓ AMB UN MANTRA

Càrrega 3: Planifica i sigues flexible

dijous, 10/08/2017

PLANIFICA I SIGUES FLEXIBLE

Planificar o improvisar? El gran debat. Ambdues opcions tenen seguidors i detractors. Jo sóc de les que planifiquen (a la feina, i també a la vida…), de les que ho volen tenir tot sota control. La feina, per descomptat mai la deixo a la improvisació…
Planificar pot ser una bona forma d’anticipar-se a situacions i possibles problemes o imprevistos… Tot i que…

Ara bé, reconec que una mica d’improvisació a la vida, també funciona. Ser flexible i actuar segons et vagis trobant, deixant en mans de la sort el camí a seguir, també ha de ser bo. Sobretot, quan estem parlant de les vacances…. Deixar-te portar per allò que et diu aquell amic o canviar l’horari habitual d’un àpat si realment val la pena.

Tan si planifiques com si improvises, investiga què pots fer la zona on estiguis passant els teus dies de descans… Aquesta setmana des de Mosaiking Comunicació et proposem visita, passejada i àpat. Tot a l’Empordà. La meva segona terra.

Seguim amb els bons desitjos per les vacances!

Tres recomanacions per la setmana:

UNA VISITA, L’ESPAI CARME THYSSEN DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
UNA PASSEJADA, CAMÍ DE RONDA DE LLAFRANC A TAMARIU
UN RESTAURANT, L’IBÈRIC D’ULLASTRET

Càrrega 2: Activa’t i sigues positiu

divendres, 4/08/2017

 

ACTIVA’T I SIGUES POSITIU

Hi ha un proverbi bíblic que diu:

«Un cor alegre és bona medicina: però un esperit abatut resseca els ossos» (Proverbis 17:22).

De què depèn la felicitat? Si bé les circumstàncies o els gens ens condicionen, sovint l’actitud que prenem enfront de la vida és més important que les circumstàncies o els gens.
Com que no podem fer gaire cosa per controlar ni l’entorn ni la genètica, sí que podem decidir quina ha de ser la nostra actitud enfront la vida, enfront de la feina o enfront de les adversitats.
A l’estiu, és un bon moment de parar per continuar, carregat d’energia i d’optimisme. D’entrenar-nos per tenir una actitud positiva pel nou curs que aviat tornarà a començar.

Aquesta setmana des de Mosaiking Comunicació us proposem lectura i música per carregar-nos d’endorfines. Aquí us ho adjuntem!

Una altra vegada, bones vacances!

Tres recomanacions per la setmana:

UN BLOG, EL DE LA MERCÈ VANCELLS
UN LLIBRE, TU SEGUNDA VIDA EMPIEZA CUANDO DESCUBRES QUE SÓLO TIENES UNA
UNA LLISTA DE SPOTIFY, EL VADEHOLIDAY

8 hores sense Iphone

divendres, 21/07/2017

No és una pel·lícula. No és una sèrie. No és una cançó. És una experiència. La meva experiència d’ahir quan a quarts de deu del matí em va caure el mòbil a terra (mans suades de la calor) i se’m va trencar la pantalla. Mentre me l’arreglessin, hauria d’estar sense mòbil unes hores! En aquells moments, aquella dita que la vida pot canviar en segons, pren tota la veracitat del món. Us imagineu el que em va venir al cap? Què faré jo ara sense mòbil? El món em va venir a sobre. Com som els humans! Se’ns trenca el mòbil i se’ns atura el món!
Doncs sí, ho reconec. Vaig pensar en totes les fatalitats que podrien passar i que, sense mòbil, no me n’assabentaria…
Què vaig fer? Pitant a personar-me a l’Apple Store del Passeig de Gràcia on em va rebre un noi perfectament uniformat amb el distintiu de la poma, parlant en català, i responent al nom de Xavi.
El meu nou amic em va dir que no em preocupés, que m’ho solucionarien en unes hores. Em vaig esperar encara no cinc minuts i em va venir un altre “Apple man”. El nou amic, es deia Oto. L’Oto, també català, em va fer un diagnòstic i un pressupost i em va dir que en unes hores tindria l’Iphone arreglat.
Sí, evidentment em va costar una pasta, clar, però això ja se sap. Si tens un Iphone, allò que es trenca o s’espatlla per culpa d’un mateix, ja se sap que val diners. Uns diners a canvi d’un servei impecable. Si bé Apple és una de les companyies amb més diners del món, n’hi ha moltes altres amb pressupostos similars que no tenen un servei d’atenció al client tan impecable. En canvi, moltes empreses petites amb menys pressupost, també ofereixen un servei impecable. Em ve al cap aquell negoci de barri on sempre tenen el que busco i sinó, m’ho demanen i m’ho porten a casa…

M’agradaria que la meva experiència podés ajudar a reflexionar sobre el vostre negoci, sempre podem aspirar a ser Apple. Us deixo 5 pistes per tenir un client satisfet, que podreu copiar d’Apple i de moltes altres empreses (grans i no tan grans…)

  1. Mima el teu client. No cal que li facis la pilota, però tingues cura d’ell.  Com més petit siguis, més fàcil et serà fer un bon seguiment dels clients.
  2. Explica-li només allò que vol sentir. No li expliquis històries enrevessades que vés a saber si li interessen.  Estudia que necessita, i ofereix-li la solució.
  3. Parla-li en el seu idioma. Si és del món digital envia-li WhatsApps o e-mails, si és d’aquells de la vella escola, per què no el truques millor per telèfon?
  4. Felicita’l pel seu aniversari. A qui no li fa il·lusió que el felicitin pel seu aniversari? Només cal que facis una mica tasca de recerca, ara amb les xarxes socials no és tan difícil com abans.
  5. Desitja-li bones vacances amb un missatge encoratjador. Esbrina on va de vacances o què és allò que més li agrada fer a l’estiu i fes que el teu Bon Estiu el posi “de bon rotllo”.

Val a dir que al vespre tornava a tenir mòbil, i us haig de dir, que 8 hores sense mòbil se suporten i millor del que em pensava. Vaig estar lliure dels grups de Whatsapp durant gairebé tot un dia… Quin descans!

La sensibilizació és estacional?

dimecres, 12/07/2017

De la mateixa manera que ja hem après que les joguines tenen una millor època per anunciar-se (doncs la venda és quan és) o que els gimnasos s’omplen a partir del setembre o de gener (amb els bons propòsits del curs o del nou any), l’estiu representa el moment ideal per a vendre segons quins productes, i vet aquí, també, per segons quines campanyes de conscienciació. Probablement, el moment i la nostra percepció més relaxada del moment coincideixen, oportunament, perquè els missatges penetrin en el nostre inconscient.

Val a dir, que pels publicistes, poder fer una campanya de sensibilització és un caramelet. Una delícia que permet experimentar amb el subconscient, entendre la conducta humana i percebre l’interès de les imatges amb una finalitat més noble que la de vendre més. Per això quan arriba aquesta època podem veure com l’Administració sovint destina recursos perquè les persones no tinguin accidents o no siguin imprudents amb el medi ambient o siguin responsables amb els seus animals de companyia.

N’hi ha que se’ns queden gravades amb foc en el nostre cervell i, molt em temo, que serà per sempre, com la “d’ell mai no ho faria” contra l’abandonament dels animals de companyia, o d’altres que cantarem o xiularem com la de “cap foc al bosc” i d’altres que apel·lant a les dades queden un pèl deslluïdes com la de “quan un 2% és molt” contra els accidents de tràfic provocats per l’accés d’alcohol. Si ens hi fixem bé, les campanyes de conscienciació també són un bon orientador per a percebre noves conductes o nous problemes que l’Administració ha d’atacar…

Aquest és el cas d’Abertis que ha iniciat una campanya per a conscienciar a les persones de la necessitat que, en cas d’accident o averia en autopista, se situïn darrera de la barrera. Una campanya que sembla innecessària i fins i tot pot semblar absurda, però que si es fa, deu ser perquè hi ha aquest perill i surt en les estadístiques com a causa d’accident.

En la majoria dels casos, apel·lar a la consciència, vol dir fer remoure una manera de pensar. Vol dir situar-se davant la persona i preguntar-li perquè ho fa i si ha pensat bé les conseqüències de les seves decisions. Perquè, probablement, la seva bona decisió individual pot esdevenir una mala decisió per algú altra. Això que sembla tan fàcil representa tot un repte que, moltes vegades jutgem injustament des del sofà de casa esperant que corri l’aire per anar a dormir.

Quan l’objectiu de la campanya de publicitat és la de fer que no hi hagi tantes víctimes a les carreteres, el publicista sap que més enllà del missatge, la pel·lícula o la fotografia hi ha d’haver un missatge que actuï eficaçment en la diana amb un dard d’or, perquè la responsabilitat va lligada, en la majoria dels casos a la vida humana. I això no es paga amb diners.

Tot i així, faig una proposta. Per quan una campanya de conscienciació en positiu? Ja m’enteneu…