Ja ho veus, una dona

dimecres, 9/11/2016

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.

Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Avui cantarem… Cantarem la cançó “Sóc una dona”, de l’àlbum Bruixes i Maduixes de Marina Rossell. Millor cantar, vist que als EEUU no serà la Hillary Clinton la primera dona presidenta del país. O, potser millor que no ho sigui? Bé, aquestes són figues d’un altre paner.
Tot això ve a tomb, perquè dimarts vaig estar al Col.legi d’Economistes, com a ponent, per parlar del lideratge femení al món laboral. I en concret, en el meu entorn. El publicitari. Dones en el sector de la publicitat: poquetes, sí poquetes. El meu sector històricament ha estat un sector molt masculí. I encara ho és. Hi ha molt creatiu, molt publicista, molt “mascle”… En Bassat, en Toni Segarra, en Mejide, en Marçal Moliné o Joan Teixidó i poca dona, però menys dones publicitàries conegudes o mediàtiques. Com en molts altres sectors. No perquè no siguin mediàtiques vol dir que no n’hi hagi o que no siguin brillants… En puc anomenar a dues, grans professionals, com la Directora General de Publicis Barcelona, n’ Alba Guzman, “una Miura” de la publicitat i de la gestió. I na Mar Guerrero, una súper directora creativa.

La meva és una professió històricament molt masculina, històricament (repeteixo històricament perquè no trobo cap sinònim) amb menys responsabilitats familiars…, sobretot per qüestió d’horaris i maneres de fer. Molts dinars, moltes reunions, moltes sortides. I això, com sempre, s’ha de conciliar.

Dit això, tot i sempre haver treballat envoltada d’homes, mai he patit per la condició de ser dona. He fet sempre el que he volgut (professionalment parlant, per tant dintre de les meves obligacions i responsabilitats) i mai m’he sentit menystinguda pel fet de ser dona. Això sí, la poca presència de publicitàries (sobretot creatives) contrasta amb el nombre d’alumnes a la universitat. El 59 % dels estudiants de Publicitat de la UAB són dones. Llavors, què passa amb el talent? Es perd pel camí? Manca de referents femenins, conciliació familiar i segurament l’escletxa salarial (jo tampoc l’he patit mai) entre homes i dones. Les dones s’inclinen més cap al departament de comptes i els homes cap al departament creatiu. Els jurats publicitaris majoritàriament estan formats per homes.

Abans de la taula rodona, a casa li explicava al meu fill de 9 anys, Joan, que hi anava a parlar del paper de la dona al món laboral. I, pensant que em diria, què és el món laboral. Em va dir, i per què a parlar de dones? Quin interès té parlar de dones? I no hi haurà homes? I per què? No ho entenc…

És aquí on hem d’arribar! Que no se’ns valori pel gènere ni pel sexe. Som dones, ja ho veus, i no hi volem fer res… La Clinton és una dona, ja ho veu tothom, com en Obama que és negre i ja ho veu tothom. I jo sóc publicitària i punt. Aquesta reflexió ha d’esdevenir un fet educatiu, com tot!

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l’hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general

Només ho podrem canviar nosaltres. És cosa nostra. Perdent la por! I aprenent a dir que no. Essent eficients totes les hores que treballem. I quan treballem, treballem i quan no, no treballem. Si no he arribat més a munt quan treballava per compote aliè, és perquè no vaig voler, no pel fet de ser dona. Si vaig marxar de la multinacional, és perquè vaig voler, no pel fet de ser dona. Si vaig crear Mosaiking Comunicació, és perquè vaig voler, no pel fet de ser dona. És qüestió de dir NO i de demostrar amb un Sí. Si vals, no crec que pel fet de ser dona t’hagin de menystenir. Almenys, a mi no m’ha passat. Al contrari, la gent crec que em valora pel fet de tenir tres fills, marit, pares, amics i “arribar a tot”.
Ens toca fer el salt i accedir als llocs de representació, de decisió, als consells d’administració, a les alcaldies, als parlaments i als governs de l’Estat. Ens toca ser protagonistes d’un temps nou, d’una societat nova i una nova manera de ser al món laboral.

Sóc una dona i n’estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m’orienta:
no seré mai director d’un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.

MarCat

dimarts , 1/11/2016

Quan que llegiu aquestes ratlles potser ja heu esmorzat, berenat, o fins i tot sopat. Segur que no ens equivocarem, i que en algun d’aquests àpats hi haurà estat present el pa (sucat) amb tomàquet, tomata o tomaca (segons des d’on em llegiu) i potser un plat d’escudella.
El pa amb tomàquet i l’escudella, joies culinàriament parlant, han resultat ser les dues receptes finalistes del Plat Favorit dels catalans, concurs que ha patrocinat Somgastronomia.cuina.cat. De totes dues, l’escudella ha estat triat el #platfavorit. Els dos plats, segons llegim al portal, van arribar a la recta final del concurs després d’haver competit a les semifinals contra el fricandó (l’escudella) i contra els canelons (el pa amb tomàquet). El resultat es va fer públic en el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona.
Si amb els nostres plats típics som capaços de crear un concurs d’aquest caire, i exportar-lo al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, serà perquè la cuina emociona, transmet, fa reaccionar. En definitiva, comunica. Igual que comuniquen uns callos a la madrilenya o un pop a la gallega. Plats que s’identifiquen amb altres zones del territori espanyol.
Si tornem als plats guanyadors, es tracta de dos plats altament representatius de la cuina catalana i grans ambaixadors per acompanyar l’any de Catalunya com regió europea de gastronomia. Per això, la Revista Cuina lliurarà una placa a tots els restaurants catalans que promocionin l’escudella i carn d’olla on s’informarà que en aquell establiment es cuina ‘el plat favorit dels catalans’.
El Projecte Marca Cuina Catalana va néixer l’any 2001 des de l’Institut Català de la Cuina i la Fundació Viure el Mediterrani emmarcat en un procés més ampli d’estudi, reflexió i promoció de la cuina catalana a través de cuiners, restauradors i institucions. De tots és conegut el prestigi dels nostres cuiners. De qui són, què fan, però també, com es comuniquen. És el que en una xerrada amb petits comerciants i autònoms parlava la setmana passada a Espacio con Sentido: “De la #persona a la #marca: claus de l’èxit”. No és el mateix parlar d’un cuiner que parlar d’en Ferran Adrià. No és el mateix dir “forner” que dir Xavier Barriga.
El programa de TV3 Catalunya Experience, presentat per Ivana Miño, té com a objectiu mostrar Catalunya al món. A l’últim capítol, la convidada que ens ve a conèixer és la presentadora de televisió Àngela May, que ve des de Singapur. Una de les experiències que veiem al programa, és la sortida en barca amb uns pescadors de la gamba de Palamós. A la sortida, l’Ivana i l’Àngela May comparteixen el petit espai on un dels pescadors cuina el “ranxo” de la jornada: caldereta de peix i fideus rossejats. A l’hora d’elaborar l’allioli pels fideus, la conviden a fer-lo. L’Àngela diu que hi té força traça que a la seva cultura també ho fan. Davant l’estranyesa de l’Ivana, l’Àngela comenta que és una salsa que ha traspassat moltes fronteres. I diu: -“Vosaltres exporteu molt bon menjar”.
Tan si heu vist el programa com no, deduireu que no és un acte racional. A tots ens agrada saber que ens valoren i que ens “imiten” per tant la relació que esdevé la cuinera amb la salsa és una relació emocional. La nostra cuina esdevé una marca. Aquesta és la nostra marca! I tu, què esperes per crear la teva i…, a exportar-la?

 

 

Vine al súper-on line, reina!

dimecres, 5/10/2016

Diumenge al matí m’agrada llegir el diari. En paper, és clar. Bé, clar, clar no sé si ho és per a tothom… Perquè es veu que cada vegada tot ho fem més ‘online’. Ho llegia a l’article de diumenge de l’ARA: “Els súpers on-line es repensen”.  Com a economista i publicitària, aquests articles m’encanten.
A l’article, es deia que és evident que els súpers online han hagut de replantejar la seva estratègia perquè “quant a experiència de compra, Ulabox, per exemple, no és gens emocionant, i fins i tot als més joves els agrada fer la compra”.
Remarco aquestes dues paraules: estratègia i emoció. Ho remarco perquè el comprador necessita que l’orientin, que el convencin que efectuar la compra ‘online’ serà molt més satisfactòria en molts aspectes que si ho fa físicament. D’això en diem estratègia: com, a qui i de quina manera s’arriba al consumidor. Si la publicitat existeix, és perquè és efectiva, en cas contrari no existiria. Ho diu una economista de formació.
Els publicitaris pensem en com situar la marca al mercat, a la ment del consumidor perquè se’n recordin del producte. Sigui un supermercat, un gimnàs o uns mitjons. Intentem posar ordre en els missatges a comunicar, en com fer-los notoris, en com diferenciar uns productes o uns serveis d’uns altres, en posar en marxa unes accions. Aquí és on entra l’emoció. El perquè una marca emociona. Quantes vegades des de Mosaiking Comunicació n’hem parlat, oi?
A mi m’agrada comprar online,  bé, no sé si m’agrada o no. Senzillament és pràctic. Ara bé, us he de confessar que m’agrada més el tracte amb el peixater del mercat del barri, que em coneix de fa anys i sap com i què ens agrada a casa. Aquesta és la seva estratègia per vendre. En Sergi sap que no em pot enganyar, perquè o bé li diré o bé aniré a la parada del costat… A mi, m’emociona anar-hi a comprar!
Això és el que ha d’aconseguir la compra online. Tenir-nos a l’espera, emocionats desitjant que arribi un jersei, un llibre o un CD que hem comprat més barat o no, i que si no ens agrada, podem tornar, és fàcil, però estar “emocionats” esperant un bric de llet o un lluç que no podrem tornar no ho és tant. Ara bé, pràctic sí que ho és. I sovint més barat, perquè per fidelitzar sovint fan promocions i ofertes. En això es diferencien. En la practicitat, la comoditat i en intentar aconseguir millors preus. Però difícilment en l’emoció.
L’ús de smartphones, xarxes socials i plataformes digitals és natural i no presenta cap problema per una generació: la Generació Y, els Mil.lenistes. Els joves nascuts l’ultima desena del segle XX que tot (i quan dic tot és tot) ho fan per internet. A diferència dels seus pares, amb una infància i adolescència que no va transcórrer amb Internet, la meitat dels adults joves afirmen preferir recomanacions d’estranys pel que es refereix al consum.
Si les grans cadenes tradicionals, com llegim a l’article, s’estan replantejant l’estratègia de vendes per sobreviure tecnològicament imaginem que els hauran de tenir en compte a ells i també als seus avis, qui ara com ara fan la compra física al súper, però que potser per comoditat o per mobilitat i, gràcies a la tasca dels casals d’avis que els han introduït a Internet, podran fer amb més facilitat i sense pensar que és més car, comprar al súper des del menjador de casa.
Tot i que potser és més pràctic fer la compra on-line, jo, sempre que pugui, seguiré anant al mercat. Sergi, no et faré el salt.

Nota: la foto és meva, d’un dissabte comprant rap al Sergi del Mercat de Sarrià.

257b8bf4-c252-4150-8430-9704c004a1bd

Et beus el vi pels ulls?

dimarts , 27/09/2016

Avui parlaré de vins i dels seu dissenys, inspirant-me en el nou programa “Glops” de TV3.
En Faixedes i Xuriguera, coneguts pel públic català pel seu vessant còmic, condueixen el programa. Potser perquè es dediquen al món de la restauració, al capdavant del Mams.
Els primers programes han parlat de la importància de la imatge i del disseny del packaging dels vins. De la famosa etiqueta. Quantes vegades hem begut pels ulls? L’etiqueta és la primera informació que rebem quan tenim un vi al davant. Influeix, i molt, el seu disseny en la percepció del que podem trobar dins l’ampolla.
Les etiquetes dels vins poden ser de mil maneres: clàssiques, amb composicions tipogràfiques, amb gravats, segells, imatges de paisatges però també poden ser simples, austeres, cridaneres, trencadores o minimalistes. Avui entrar en una botiga de vins és com endinsar-se en un petit museu del disseny. Feu la prova. Si el venedor us pregunta què busqueu, digueu-li que “etiquetes”. Segur que en sap un tou!
Sabeu per quina raó vau comprar aquella ampolla de vi de la qual no en sabíeu res. Pel color del vi o pel disseny de l’etiqueta? És casual aquesta sobtada creativitat? A Mosaiking Comunicació hi hem donat un parell de tombs…
Es calcula que a Espanya hi ha entorn d’uns 6.000 cellers i Catalunya és la comunitat amb major nombre de cellers exportadors de l’Estat espanyol (1.295) i més de 5.000 vins al mercat. Per tant, hi ha una forta competència entre els cellers que obliga els productors a la diferenciació. Per tant, cal diferenciar-se i comunicar-ho!
La cultura del vi no només és una troballa del màrqueting que, a banda de convidar a la recerca de nous matisos amb canvi de marques inclosos, permet prendre més riscos a l’hora de crear un disseny. Tot el conjunt eleva aquest producte a un nivell intel·lectual que potser de vegades no juga a favor seu i n’aparta a possibles consumidors. Dos bons exemples d’això són el  Xitxarel·lo i el Celler Succés, que dediquen bona part dels seus esforços a comunicar amb la seva imatge.
Les petites produccions de vi impliquen tiratges d’impremta curts i, per tant, inversions no gaire abundants. Fet que afavoreix la presa de decisions arriscades quant a disseny, en contrast amb els productes de gran consum.
Exemples arriscats ho són les etiquetes del celler Succés i l’etiqueta del vi El Mentider n’és un exemple. El valor cultural que ha adquirit el vi, ha acabat per transferir a l’etiqueta i a l’ampolla un estatus d’objecte de culte, però també esdevé una manera d’apropar-se a un públic que fins a certa edat no accedia al món del vi, com fan a El Xitxarel·lo.
Els publicistes, de la mà dels dissenyadors, podem, sempre amb la vista posada al mercat, treure el millor de la nostra creativitat. Només cal veure’n l’exemple en aquests dos petits cellers.
La imatge ha de respondre a diverses necessitats però. L’etiqueta ha de tenir ànima, ha de donar confiança amb el preu. I per això, hi ha uns codis com indica el dissenyador d’etiquetes de vins, en Xavier Bas. En l’apartat del color, el blanc en una etiqueta denota puresa i si la textura del paper és agradable, també ens està dient que la textura del vi ho serà. El dissenyador anomena efecte “garsa” de l’etiqueta: si hi ha alguna cosa que brilli això també cridarà l’atenció del comprador. Tot i que, com apunta, també hi ha vins de 5 € amb daurats a la seva etiqueta. Aquí hi ha el fet diferenciador, el fet de saber comunicar.
Comprem i decidim pels ulls, perquè la major part de nosaltres no entén de vi. En Quim Vila, de Vila Viniteca, diu que un 99%.
“Si volem fer arribar el vi a la gent, hem de fer etiquetes que arribin a la gent. Fer que els vingui de gust tastar aquell vi”, diu en Xavier Bas.
I tu, com comuniques la teva etiqueta? I la teva marca?

La ITV de la teva marca

dimecres, 14/09/2016

Una ITV per la teva marca?

Comença el curs. I amb el nou curs, els bons propòsits, personals i professionals. I els petits empresaris, decisors del seu propi futur, amb ganes que aquest nou període després de vacances aporti molts èxits al seu negoci.

Qui no ha experimentat ganes de canvi o sensacions diferents en tornar de vacances? Qui un 31 d’agost, en arribar a casa, no ha tingut aquella necessitat de canviar el color de les parets o de moure el gerro d’aquell racó on ha estat sempre? Qui de cop no té ganes de deixar el que ha fet sempre, per sentir-se diferent, per obtenir coses diferents?

I tu, per què no proves de fer un petit canvi amb la teva marca? Amb la teva web? Amb…? Una evolució. Aquí unes pistes per mirar d’assolir petits canvis.

1. Diferencia’t amb subtilesa, en què ets diferent dels altres. I a poder ser en què ets millor i únic. En Risto Mejide en diu la raresa de la teva marca. Jo, i molts altres, en diem, quin és el teu avantatge diferencial. Perquè tu i no el de la cantonada. Si fins ara no ho has dit, pensat en què ets diferent i fes-ho saber al món!

2. Crea’t una imatge que quedi, què dir i com dir-ho és el més important de tot. Una imatge que comuniqui què ets o què fas (o qui ets), de forma notòria i memorable és una bona imatge.

3. No deixis mai de banda l’essència original, l’essència és el teu ADN. I un no ha de renunciar mai al seu. L’origen i la raó de ser hi ha de seguir essent sempre.

4. Aspira que la teva marca acompanyi a l’usuari, no perdis de vista el desig i les necessitats del teu consumidor. Introdueix canvis sí, però per satisfer i fer la vida més fàcil. Que formis part del seu modus vivendi. Que l’usuari senti orgull de passejar la teva marca per tot arreu.

5. Pren-te el teu temps. Et caldrà observació, anàlisi, diagnòstic, reflexió, planificació, organització… Els canvis, les evolucions, no són tasca d’un dia…

Dos bons exemples:

El logo d’Apple va ser dissenyat pel co-fundador Ronald Wayne i no va durar ni un any. Steve Jobs va demanar un redisseny perquè creia que la il·lustració de Newton assegut sota una poma era massa intel·lectual per un ordinador. L’ara icònica imatge de la poma mossegada, ha estat amb l’empresa des de 1976 però amb diferents reinvencions. Subtils, analitzades, amb l’ADN de sempre, amb una bona imatge, formant part sempre del dia a dia del client…

La popular marca Lego, avui una marca de prestigi, va tenir un humil origen en la dècada del 1930. Les primeres versions del logo van ser usades com una calcomania de joguines de fusta. Per 1953 va aparèixer la primera versió de la bombolla blanca amb el fons vermell. A partir d’aquí hi han anat havent diferents canvis. Tots subtils, reflexionats, mantenint l’essència de la marca i acompanyant a l’usuari en tot moment…

 

I tu? Com tens la teva marca? La teva imatge? La teva web? La teva campanya? La teva estratègia on-line?
No tens ganes que la teva marca passi una ITV? Nosaltres la vam passar ara fa uns dies. Resultat: nova pàgina web de Mosaiking Comunicació.

#igersestiu

dilluns, 22/08/2016

Vols triomfar a la xarxa de fotografies més gran del planeta? Aquí trobaràs unes pistes per a regnar amb les teves fotos a Instagram, alhora d’alguns instagramers d’aquí per seguir. És hora de fotografiar-te!
Perfil públic
És el pas més important per aconseguir la màxima visibilitat. De res serveix deixar-ho hermèticament tancat.Biografia
És la segona cosa que la gent veurà del teu perfil, per tant, escriu una frase directe, interessant i que demostri la teva personalitat.

Fes servir etiquetes
Generen interès i t’ajudarà a guanyar seguidors. Els hashtags més populars els trobaràs a celebrities, perfils de marca i a la pestanya explorar.

Etiqueta les teves fotografies
Així apareixerà en tots els perfils relacionats amb la fotografia. Pots etiquetar llocs, peces de roba o amics.

Notorietat
Comenta, dona likes, segueix a gent i difon als teus amics i altres usuaris. Així et faràs notar.

Contingut
No pugis massa fotografies sobre un mateix moment perquè l’spam resta seguidors. Selecciona la millor fotografia o fes un collage de totes les imatges.

Horaris
No hi ha dies ni hores dolentes a Instagram, però els moments més populars són matí i al vespre. Els trending topics, a partir de les 20:00 h.

Activitat

Has d’estar actiu a Instagram cada dia. Hauries penjar un mínim d’una fotografia al dia i un màxim de 10 fotografies per dia.
Resta de xarxes
Comparteix a Facebook i a Twitter les fotografies per a guanyar més popularitat a la xarxa.Sigues tu mateix
Desenvolupa el teu estil, A l’hora de fotografiar-te prova coses diferents, no et quedis parat, improvisa: somriu, salta… Tria llocs relacionats amb el teu estil. Aconsegueix dotar la teva fotografia de caràcter propi.

I ara, algunes #recomanacions d’#igers d’aquí per seguir

@jordibosc, amb el seu #bondia des de diferents indrets.
@gcapdevila, amb el seu m’ha agradat de diverses coses.
@clipster, un enginyós personatge que és a tot arreu.
@clipsterchef, el cosí sudamericà d’en Clispter.
@barcelonafacades, façanes amb encant de la ciutat de Barcelona.
@lauraponts, creativitat culinària elevada a la màxima potencia.
@barcelonacitizen, t’enamoraràs de Barcelona.
@guimtio, pintura i art en estat pur.
@capdevila_Gemma, il•lustracions a partir de blaus i marrons.

#igersestiu  #bonesvacances  #viu  #festefotos  #siguesfeliç

Anem de copes?

dilluns, 22/08/2016

Des de Mosaiking Comunicació et desitgem que gaudeixis de les nits d’estiu amb alguns locals ben cool de Catalunya. Llocs tranquils per anar-hi amb els amics i mantenir tertúlies entretingudes sentint bona música.

 

#gaudeixlanit  #bonesvacances  #viu  #descansa  #siguesfeliç

Bona lectura!

dimarts , 9/08/2016

Els llibres són com els amics, no sempre els millors són els que més ens agraden.

Jacinto Benavente.

Des de Mosaiking Comunicació et desitgem una bona lectura per aquests fantàstics dies d’estiu i de relax.
Aquí et proposo alguns llibres interessants, segons com sóc jo i els meus gustos.
M’encanten les novel·les costumistes i d’intriga, les xarxes socials, la comunicació, l’alimentació equilibrada i el creixement personal.

Jo no tinc el Pokémon Go. I tu?

divendres, 22/07/2016

Notícies, acudits, reclams publicitaris. Fins i tot, un nen sirià amb una foto d’un dels personatges ha corregut per la xarxa aquests dies.
Però us ho confesso, jo no tinc el Pokémon Go. M’interessa el fenomen des d’un altre punt de vista: el màrqueting i la publicitat.
Un nou fenomen on tothom voldrà fer negoci.
Els experts afirmen que el joc ha arribat per quedar-s’hi, com ho van fer altres jocs com l’Angry Birds o el Candy Crush. La marca Pokémon està consolidada, la facilitat del joc, la novetat que comporta poder interactuar amb el món real amb els mítics Pokémons dels 90, el fet que l’App forci als jugadors a sortir al carrer i a socialitzar amb altres persones (els adolescents han abandonat el sofà, per alegria dels pares) i la narrativa que li permet a l’usuari construir la història que vulgui, el fa del tot desitjable.
Per a Niantic, els creadors del joc, l’èxit els ha agafat per sorpresa. Els seus servidors no han pogut suportar els més de 21 milions d’usuari. Al final, haurà de ser Nintendo qui faci front a aquesta crisi. Allò que en màrqueting pot passar: el fet de morir d’èxit. S’hi juga molt, mai més ben dit. La seva imatge de marca i la seva franquícia, els Pokémon.
Aquí és on vull anar a parar, i és on molts en volen treure profit. Com el rumor que Nintendo i McDonald’s cooperaran i que els locals de la cadena de restaurants es convertiran en pokéstops o gyms, que són els llocs on els jugadors poden enfrontar-se a altres jugadors o trobar nous monstres.
El Pokémon Go és gratuït, però els jugadors que busquen col·leccionar els monstres poden comprar moneda virtual, pokécoins, via aplicacions. A mesura que els usuaris augmenten la quantitat de Pokémons, és necessari invertir diners per magatzemar, entrenar, criar i combatre amb els Pokémon‘s. Aquí rau el negoci. Aquí és on les marques volen ficar cullerada. Aquí és on el gegant de telefonia, T-Mobile  ha decidit atraure clientela amb una oferta especial. Ha afegit Pokémon Go a la seva llista d’aplicacions que no consumiran dades de l’usuari durant un any. També tenen previst regalar pokécoins a 250 clients i 5 podran guanyar un viatge de debò. T-Mobile guanyarà publicitat i clients: una altra empresa beneficiada per èxit de Pokémon Go. Més exemples, els centres comercials Simon Malls, utilitzen el joc com a esquer perquè els usuaris del joc se subscriguin a les seves xarxes Wi-Fi gratuïtes i obtenir així les seves dades personals, o la immobiliària Trulia, que ha confeccionat mapes que mostren les zones amb més afluència de determinats monstres.
Per formar part d’aquest fenomen no cal un enorme desplegament de diners, recursos o eines, tan sols és necessari comptar amb una estratègia i ser creatiu. Quina estratègia hi ha darrere l’anunci de la pissarra de la capçalera del post? Al Paco se li va acudir aquest boníssim reclam.
I, vosaltres ja teniu la vostra estratègia? A Mosaiking ja tenim el nostre monstre. Hem creat el mosaikingon, buscar un Pokémon i costumitzar-lo com un membre de Mosaiking

Quan el nom sí que fa la cosa

dimarts , 12/07/2016

Quan el nom sí que fa la cosa o Partit Demòcrata Català

La publicitat i la política haurien de tenir molts punts en comú. El dia que els polítics tractin als partits polítics com a marques, amb uns valors, amb uns trets diferencials i comencin a parlar en clau de benefici, tot anirà millor. O si més no, tot anirà diferent. I com que pitjor no pot anar, penso que sempre anirà a millor. Ni que sigui #aunamiquetamillor.

Cinc reflexions arran del Congrés Fundacional de la nova Convergència de dissabte:

1. En què es diferència CdC (ara PDC) de Demòcrates i d’ERC? Això és el primer que hauria de quedar clar en el nou partit. Més enllà del nom. Això és la base, l’essència d’una marca. I per tant, d’un partit polític.
Diumenge passat Lluis Bassat a Autèntics.CAT amb la Xantal Llavina, posava un bon exemple de gran campanya de publicitat en política, la primera de Barak Obama. Diferènciadora, notòria i memorable.
Tenia una estratègia de comunicació, amb un missatge clau a transmetre. Diferent i únic. I dit d’una forma notòria i memorable: “A partir d’ara, amb Obama, els americans seran capaços de tot”. El Yes We Can.
Un nom, com una campanya, neix d’un llarg procés de feina, no d’una reunió o d’un brainstorming entre no professionals. Cal respectar la feina del publicista, que va molt més enllà del disseny gràfic. Des de pensar en uns valors de marca, què dir i com dir-ho, fins al nom (o us penseu que Google o d’Apple va néixer d’una assemblea?).
Una marca és allò que vols que pensin de tu quan no ets al davant. I es forma amb el nom, els valors, el claim o eslògan (com a resum de missatge clau) i el logo (la representació gràfica de tot això). Perdura en el temps. No es pot fer a la babala. Cal crear-la des de la reflexió, des de l’estratègia, des dels valors, des de les característiques, des dels avantatges diferencials. I sobretot, parlar sempre en clau de benefici. Què puc fer jo per a tu? Que farà PDC, o ERC o Demòcrates per la societat? Per què t’haig de votar a tu i no a un altre partit. La unique selling proposition. La proposició de venda. El missatge clau en una frase.

2. Per què es va canviar el nom?
És allò de yo me llamo Josep Lluís, aquí y en la República Popular de la China… Mireu Volkswagen amb la crisi del Dièsel o Mc Donald’s l’època del “menjar escombraries” i de les vaques boges. Van canviar de nom? No, van canviar de posicionament, però no de nom. De com volien ser percebuts pel seu consumidor.
Jo hauria mantingut el nom, canviant el missatge clau. El què dir de la nova convergència.

3. Els primers dos noms de divendres al vespre
Com es poden presentar dos noms com aquests i dir que els han treballat amb uns publicistes? Però qui ha cobrat per això? Estaria bé que es fes pública l’empresa. Allò que havia de ser una anècdota, va acabar sent el pal de paller del Congrés. I en aquest cas, el nom sí que fa la cosa…

  • Més Catalunya
  • Catalans Convergents

Què volen dir exactament? On és la diferenciació? I la innovació? I la sonoritat? I la notorietat? I el factor sorpresa? I la coherència? I la credibilitat? Si no tots, algun…

I un cop mort el gos, morta la ràbia.  Morts Més Catalunya i Catalans Convergents … calia assumir l’error i aturar-se.  Calia reflexionar-ho bé i no tornar a fer propostes a tall de “brainstorming”. I sobre una nova base sòlida, llavors en tot cas votar. Però no fer comissions a corre cuita per anar dient noms.

4. Els tres noms proposats a la segona fase

  • Partit Demòcrata Català, còpia de Demòcrates. I com diu el meu fill de 9 anys, quin serà el “nom curtet”?  Tot i que una de les 4 mesures que han demanat els Demòcrates, que mai s’utilitzi el gentilici, es volgués complir des de dintre, serà impossible, doncs el gentilici el posaran des de fora el partit. I això del canvi de “Partit” per “Convergència”? Convergència era l’essència, com ara ho serà Demòcrata. I quin serà el domini? I les etiquetes a xarxes socials?
  • Junts per Catalunya, massa propera a Junts pel Sí, altre cop problemes i controvèrsia amb una marca ja registrada, en aquest cas amb un altre company de camí, ERC.
  • Partit Nacional Català, els Nacionals. Sense paraules. Em recorda al NO-DO…

I un nom més innovador? Com Google, o com Apple o com Nike?  No volien ser moderns? Un cop “matat” Convergència, alguna cosa molt més innovadora, creativa i moderna, però treballada…

5. Gran campanya de branding per Demòcrates
Tot això, sense que els convergents, ai perdó els del Partit Demòcrata Català, se n’hagin adonat, ha beneficiat i molt als Demòcrates. Una gran campanya de comunicació de franc per Demòcrates. Jo d’ells, me n’aprofitaria…

De tot això, en parlàvem ahir a la tertúlia de Joan Maria Pou de les 21.00 h al No Ho Sé de RAC1
Molt contenta d’haver participat enuna tertúlia on es pugués parlar de l’actualitat no només en temes periodístics i polítics… Parlar de tot plegat des del punt de vista publicitari, va ser un plaer. Gràcies per convidar-m’hi!