Nadal i anuncis que provoquen

dimecres, 9/12/2015

Avui escriuré poc. Us ensenyaré dos anuncis. Tots dos pretenen persuadir a l’usuari final mitjançant la provocació. Cadascun amb una forma diferent de fer arribar el seu missatge, però amb un objectiu comú: crear notorietat de marca. Crear impacte. Promoure diferenciació. Cridar l’atenció. Crear opinió entre la població. Si sovint per crear polèmica en la publicitat s’utilitza la violència, el sexe i els tabús (Benetton), ara que arriba el Nadal, sembla que és un moment òptim per crear impacte amb una nova forma de provocació publicitària. La notorietat en forma de sentiments, emocions, nostàlgia o desitjos. Per això és el moment on les marques aprofiten per llançar campanyes amb missatges commovedors. Missatges que emocionen (recordem que les emocions poder ser positives o negatives). Aquesta fórmula si bé no és nova (El Almendro o Loteria del Estado), cada any es reinventa. I sembla que es supera.

Al gra. Aquí els dos anuncis dels quals parlo:

El primer, https://www.youtube.com/watch?v=V6-0kYhqoRo una cadena de supermercats alemanya. Edeka. De fet, és igual que sigui Edeka com qualsevol altra marca. Un anunci del tot emocional (que pot ser emocionant o delirant, segons com es miri). Utilitza els sentiments per arribar al consumidor final. M’atreviria a dir, el xantatge emocional. Parla del fet que Nadal és una excusa per “tornar a casa i reunir a tothom”. Encara que sigui a qualsevol preu… Juga amb el tòpic (que tant de bo fos veritat) que el Nadal és per estar en família i unir als desunits. Aquest anunci tenia en el moment d’enviar aquest post més de 40 milions de visites.

El segon, http://www.vertele.com/noticias/coca-cola-retira-su-polemico-spot-navideno-por-ofender-a-indigenas-mexicanos/#None (us deixo aquest Link, perquè de You Tube ja està retirat…) de Coca-Cola. Qui si no podria atrevir-se? Joves blancs piquen de mans, de forma, paternalista, a joves indígenes. Remarcant estereotips de superioritat, tant cultural com racial. Una forma de provocar sentiments i de cridar l’atenció si més no força perillosa. Coca-Cola el va retirar al cap de 48 hores de la seva emissió, i ha rebut un munt de sancions i denúncies. I jo em pregunto. Publicitat a qualsevol preu? Val tot? Si bé la professió publicitària és una professió caracteritzada per la seva capacitat per detectar els valors que bateguen a la societat i per la seva habilitat per crear campanyes i missatges adhoc, també ens hem de plantejar si cal jugar amb segons quins tipus de valors o de sentiments.

Com diu aquell, pasen i vean! I jo afegeixo y opinen!

Jo et dic i tu m’escoltes

diumenge, 22/11/2015

Quina és la diferència entre sentir i escoltar? Doncs la mateixa que hi ha entre veure i mirar. Una acció es fa conscientment i l’altre de forma inconscient. És diferent sentir la ràdio que escoltar-la. Igual que és diferent veure una obra d’art que mirar-la. I en marketing hi ha una tècnica que va d’això. Del jo et dic i tu m’escoltes. El boca-orella.  La tècnica més vella de difusió, de comunicació. Un diu una cosa i l’altra l’escolta. És a dir, la sent de forma conscient, per valorar en dur-la a la pràctica.

- Darrerament dormo fatal, quan em llevo, tinc les cervicals enganxadíssimes. Crec que hauré de canviar de coixí.

- Escolta, a mi em passava el mateix fins que vaig descobrir els coixins d’Aloe Vera especials per mal de cervicals, i noia, oli en un llum. D’ençà que vaig canviar de coixí, s’ha acabat el mal de cervicals.

- Busco un dissenyador gràfic.

- Mira, al meu TL de Twitter he vist un tuit d’una noia que està buscant feina de dissenyadora. Et faig una captura del meu mur, ti t’ho passo per Whats.

Qui no s’ha trobat mai amb alguna situació similar a aquesta? Les recomanacions boca-orella. I avui, el boca orella, gràcies a l’empenta de les xarxes socials, hem entrat en l’era del Marketing Viral, el Boca-Orella amplificat, doncs l’àmbit d’actuació és immens. És infinit. No s’acaba. Pots recomanar, et poden recomanar, i pots trobar el que busques i el que necessites d’una forma molt fàcil. Inclús sense buscar, pots trobar coses que no pensaves que podries trobar o necessitar. El camp jo et dic i tu m’escoltes és immens.

I com pots crear una bona viralitat per la teva marca? Us proposo 4 punts a tenir compte. I sempre pensant personalment (un cafè, una reunió, una trobada fortuïta…) com en termes 2.0 (e-mail marketing, xarxes socials, web…).

  1. El missatge: Crea un concepte fàcil, memorable, que pugui transmetre’s de forma fàcil, entenedora, memorable. El missatge pot ser intrínsec al producte o no. Una nova varietat de la marca o un descompte promocional. Que la idea sigui senzilla i fàcil de transmetre. Que generi conversa.
  2. El diàleg: Participar en la conversa i crear un diàleg. Qui entra i vol participar d’una marca, agraeix que la marca li respongui. Que la marca participi. Que la marca hi sigui. Que haya alguien al otro lado. Acceptant opinions i valoracions. Quan s’entra en un diàleg, hi ha la possibilitat d’obtenir missatges positius i també negatius. Però dels fets negatius també se n’aprèn. A voltes és bo que et critiquin, sempre que sigui amb respecte i educació.
  3. El client: Obtenir un ambaixador és el millor regal que et pot brindar la teva marca. Més que la facturació de cada mes… Un client satisfet es pot convertir en un prescriptor. En un bon ambaixador. Busca quin client content et pot fer de testimoni, fidelitza’l, mima’l i no tindràs un client, tindràs un regal amb un valor incalculable.
  4. El positivisme: És important la difusió de les coses bones, dels resultats positius. Si una cosa funciona, digues-ho, explica-ho. I ben fort! Oi que quan tenim notícies positives personals no dubtem en explicar-les, a la feina ha de passar el mateix. Les coses bones viralitzen. Tot allò que és bo es recomana i allò que és dolent és desrecomana.

Si algú recomana una marca, és perquè li agrada, ha obtingut el que buscava i per tant li ha generat confiança. Per tant, com millor ho facis, més et recomanaran. Recorda: tria bé el missatge, parla amb el teu client, mima’l i sigues positiu.

Llibres, restaurants, destins de viatges, hotels, tendes de roba, perruqueries, escoles. Tot! Qui no ha recomanat o ha demanat consell? Està ben clar. El boca-orella tant personal com virtual, crec que ja ha guanyat la partida als anuncis de televisió…

L’anunci “perfecte”

diumenge, 8/11/2015

 

Què vol dir ser perfecte? Existeix l’anunci perfecte? L’anunci perfecte en un mercat imperfecte? L’anunci perfecte on cada cop hi ha més necessitats a satisfer i més oferta per satisfer-les? Existeix. Es pot crear un anunci  que s’entengui, que es recordi, que creï empatia amb el consumidor i, sobretot, que destaqui.

 

4 pistes i un exemple:

1. Missatge a comunicar. Tot anunci ha de tenir clar quin missatge comunica. Què es vol comunicar. Per què hauria de comprar jo aquell producte el del costat, que a priori, és igual. Busca el benefici del producte (què fa de bo per tu), preu, novetat, promoció …

2. Titular. Dir el missatge clau a comunicar d’una forma notòria, que ressalti, que cridi l’atenció. Dir el que es vol dir d’una forma diferent, creativa, que impacti, que generi curiositat. I a poder ser que sigui memorable. Un cas molt clar és de la famosa la campanya de Dove, on el titular de la campanya era “Per la bellesa real”. No és el mateix dir “Tota dona ben segur que té alguna cosa de guapa, totes les dones són guapes en alguna cosa”. A més de ser una campanya genial per lluitar contra els estereotips de la bellesa.

3. Copy o text: Explicació en dues o tres línies del perquè. El perquè del titular. El perquè del missatge clau. Donar raons per validar el missatge. Per reforçar-lo. Per acabar-lo d’explicar. Explica perquè el teu producte, perquè és millor, defineix les característiques, indica el preu, l’horari …

4. La Imatge de la campanya, de l’anunci. Una imatge val més que mil paraules. Un cuiner ha de vendre uns plats meravellosos i un arquitecte unes obres de cine. La imatge ha de ser impecable. Ben il·luminada, ben emmarcada. Ha de ser clara, identificativa, representativa del que s’està comunicant. Que transmeti sensacions, emocions.

Dit això, amb tota la humilitat del món, us ensenyaré un anunci gràfic, fet per Mosaiking, perquè no dir-ho. Un anunci que crec compleix aquests 4 requisits. Un anunci que forma part d’una campanya que ens va encarregar la Consultoria Submon, dedicada a l’estudi dels hàbits marins per millorar l’ús i la gestió del mar, amb l’objectiu de posar en marxa un passeig per l’espai marí de 4 platges de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

 

Captura de pantalla 2015-11-07 a les 19.52.37 

 

1- Missatge a comunicar: Presenten un espai per visitar el fons marí d’un tros de la platja i descobrir totes les espècies que hi ha sota el mar: posidònies, sorra, roques, peixos, algues…

2- Titular: “Llegeix el mar”. No és el mateix dir “Llegeix el mar” que dir, “Busseja per sota el mar i descobreix tot el que el fons marí et pot ensenyar”. Acompanyàvem la campanya amb la creació d’una marca pròpia per l’espai. Snorkel Platja, un mar ple de sorpreses: l’espai de la platja (4 platges de Vandellòs-L’Hospitalet de l’Infant) on es podia practicar l’snorkel.

3-Copy/Text: Explica que s’ha de fer i on s’ha d’anar per poder llegir el mar. En aquest cas, posar-te les ulleres i les aletes, i començar a nadar i a descobrir tot el que et brinda el mar.

4- Imatge: Fresca, clara, identificativa, molt mediterrània. En mode il·lustració/dibuix, representa el mar. El Mar Mediterrani. Ple de posidònies, d’algues, de peixos, de sorra… El que ens trobarem quan emprenguem aquest meravellós viatge sota el mar. Colors blaus, evocant el mar i el cel.

Inverteix en la teva campanya. Creu-me, és una inversió, no una despesa! Ah, i com haureu vist en l’exemple  i mai em cansaré de dir-ho, la bona publicitat, no és només patrimoni de les grans marques.

 

 

La màgia d’una bona campanya

divendres, 23/10/2015

Dilluns passat estrenaven al Canal 33 el programa d’anàlisi informativa “Els dies clau”. Un remember dels moments més importants viscuts el segle passat. Dies que han marcat la nostra història i que ens ajuden a entendre millor el present. O no. Doncs hi ha coses que no s’entenen ni en passat ni en present. A propòsit de l’estrena, la Mònica Planas escrivia aquesta ressenya sobre els records. Ella parlava de teletransportació al passat. http://www.ara.cat/firmes/monica_planas/Teletransportacio-al-passat_0_1453054718.html

Si les notícies il·lustren l’actualitat, i et teletransporten,  podríem dir que la publicitat defineix també una bona part de la nostra història. El seu origen, igual que el de la notícia, és també molt antic, es remunta a l’Edat Mitjana. Però no fou fins a principis del segle XX quan la indústria publicitària es va començar a professionalitzar. El segle XX fou el segle d’or de la publicitat tal com la coneixem avui. I reflecteixen la relació que ha existit sempre entre la publicitat i la societat. I les bones campanyes perduren. Un anunci, si està ben fet, es pot veure antic, però no antiquat.

Avui faré un viatge al passat de forma visual a través de la publicitat. Us mostraré 10 anuncis antics (gràfics), que inclús alguns podrien funcionar encara avui.

  1. Danone o quan prendre un Iogurt era un premi
  2. Quan els Playmobil eren Clicks de Famobil
  3. Tulipan o quan el preu ja era un referent.
  4. Pilules Orientales o la cirurgia plàstica d’abans
  5. Peugeot fabricant bicicletes
  6. Pepsi es deia Pepsi Cola
  7. Qui no va tenir una “Bola Loca”?
  8. Nancy autèntica, ja es fugia d’imitacions
  9. Nocilla, només per a homes. Les dones es veu que no calia que berenessin
  10. El primer anunci de BMW 

 

Diapositiva1

M’hauria agradat ensenyar-vos-en més i millor, però el format i l’espai no m’ho han permès.

Us convido a anar a Google Images i escriure “anuncis gàfics antics” (millor en castellà), us sorprendreu de les meravelles que hi ha…

 

 

 

I si s’hagués dit Lemon?

dimecres, 14/10/2015

Doncs potser no hagués estat tan… Apple. Tan intuïtiu. Tan fàcil. Tan versàtil. La poma és la fruita més universal. De pomes n’hi ha per a tots els gustos. Us exposaré exemples prou coneguts. Amb la poma s’il·lustra el passatge en el qual Adam i Eva van ser expulsats del Paradís per tastar la fruita prohibida, la temptació. Més endavant, a l’art, es va fer servir com símbol de la nova Eva, és a dir la Mare de Déu. Hi ha moltes imatges romàniques on es veu la Verge amb una poma a la mà dreta. També hi ha la poma de Blancaneus. La poma de la discòrdia, donant fi a un problema entre Hera, Afrodita i Atenea. La poma que va fer servir Newton per formular la llei de la Gravetat. El logotip dels Beatles és una poma.

La marca Apple, encara que no s’expliqui i que hi hagi diferents hipòtesis, ben segur que no va ser triada a l’atzar. En Jobs tenia molt clar que la seva companyia s’havia de dir Apple. I si ho tenia clar, per alguna cosa seria… Segons sembla, mai li van preguntar el perquè. No ho sabrem mai. Serà però pel tema de la universalitat?

La marca Apple, la marca de moda. Una marca consolidada que en aquests moments ven més els seus productes madurs (ordinadors, smartphone i tablets) per la seva la imatge que pel producte en si.  Sobretot ara que aquesta tecnologia està a l’abast dels seus competidors. I ja l’han pogut copiar, adaptar. Fins i tot, diria que millorat. Però fou Apple qui va crear una nova forma de comunicació. Una nova d’interacció entre els usuaris i les màquines. Deia Jobs que els Macs eren bicicletes per la ment. Una forma de mantenir la ment entrenada, en marxa, activa.

La marca Apple, avui és una de les marques més valuoses del món (s’estima que valdria 89.000 milions d’€). Una marca que innova constantment. L’altre dia sentia dir a l’Antoni Bassas que s’està ja treballant seriosament en el nou cotxe Apple (ben segur un nou concepte de cotxe que ben segur revolucionarà el parc automobilístic actual). Recordeu quan es deia que era impossible que un fabricant d’ordinadors fes mòbils? Doncs després del mòbil el rellotge. I ara el cotxe!

La marca Apple, una marca que és capaç de crear nous nínxols de mercat, una marca capaç de crear necessitats. Fa 10 anys, necessitàvem un Smartphone tàctil? O una tauleta? O fa només un parell o tres d’anys, portar al canell tota la informació actualitzada en forma de rellotge? Si el primer Smartphone va ser de BlackBerry, el primer a triomfar de debò va ser l’Iphone. Un aparell mòbil que va néixer amb l’objectiu de funcionar amb els dits i de forma superintuitiva.

La marca Apple, és disseny. Els productes Apple són gairebé objectes de culte, són peces de museu. El que ven, les botigues, la web, el packaging, les comunicacions on-line. Tot és pur art.

La marca Apple crea experiències. Una experiència avui és mirar una pel·lícula al mòbil metre es viatja en metro, o comprar música i fer llistes mentre s’és al parc. Una experiència és respondre un Whatsapp des del canell (com en James Bond) i, aviat, anar d’un lloc a un altre d’una forma diferent. Perquè ja ho deia Apple en un dels seus eslògans de TBWA Los Ángeles: “Think different”.

Embolica que fa fort

dimecres, 30/09/2015

Hi ha esdeveniments que peten les xarxes. A casa nostra, aquest mes de setembre, en portem uns quants. La Diada, la Via Lliure, la Campanya Electoral catalana, les Eleccions del 27 de setembre, la imputació del President Mas, el Barça, estrenes de programes de televisió o de ràdio…  La vida passa, també a la xarxa.
Amb la capacitat de transmetre i compartir informació a l’abast de tothom i de forma immediata, la xarxa permet generar de manera senzilla i ràpida un efecte viral sobre la comunitat.
Sabíeu que l’etiqueta #27s va generar més de 400.000 piulades a Twitter? O que per Facebook es van publicar i compartir més de 300.000 fotos de la Diada?
Quan l’embolic és gros al carrer, a la xarxa ho és encara més. Tothom hi diu la seva. Polítics, periodistes, famosos i gent del carrer. Tothom i de forma transversal. Tothom hi està convidat.
Cada cop està més clar que la vida es viu també a la xarxa. Més enllà de la televisió, de la ràdio, de la premsa, gairebé diria que del carrer. La gent viu a la xarxa.

Si esdeveniments de tanta transcendència com unes eleccions o un partit de futbol es viuen a la xarxa, com no s’ha de viure el dia a dia de la teva empresa? Per què el teu negoci, gran o petit, hauria de ser a la xarxa?

Si bé és cert que ho pot pensar que les xarxes sovint enreden, ben portades, us asseguro que ajuden a desenredar més d’un embolic.

Per què cal ser-hi?

1. Perquè has d’estar on està el teu usuari. El teu client. El teu públic.
Les darreres dades de l’ Estudi General de Mitjans (EGM) ens indiquen que un 91% dels internautes tenen perfil a les xarxes socials. D’aquest 91%, bona part pot ser públic objectiu teu!

2. Perquè pots comunicar-te directament amb ells.
A través de les xarxes socials es pot preguntar, interactuar, conèixer opinions. Així es crea una proximitat que permet establir una comunicació directa i fins i personalitzada. Pots parlar tant amb un personatge anònim, com amb un polític com amb un actor.

3. Per la immediatesa.
Quantes vegades t’has assabentat de quelcom abans per les xarxes que pels mitjans convencionals? Si la informació és atractiva i original s’aconseguirà crear interès i visites; un llançament, una oferta, una promoció.

4. Perquè pots compartir informació
Els seguidors i amics de les xarxes socials són els millors prescriptors de la informació. Poden difondre ràpidament una informació amb un sol clic i arribar a centenars de persones en un moment. El famós boca-orella, ara funciona per les xarxes.

5. Perquè pots descobrir nous públics
Precisament la viralitat, la facilitat per enviar missatges i la immediatesa fa que les xarxes socials siguin una plataforma molt útil per arribar a nous públics. Es poden fer nous contactes i crear col·laboracions per a projectes buscant persones amb inquietuds i perfils semblants, ja que les xarxes socials permeten agrupar les persones per aficions i gustos.

Cal ser-hi sí, però amb seny.  Les xarxes socials poden ser molt bones aliades sempre i quan se’n faci un bon ús. S’han de cuidar els seguidors, mantenir el perfil actualitzat i actiu i dedicar-hi temps per treure’n profit. I vigilar amb els missatges que s’hi publiquen. No s’hi val tot!

El meu germà ha fet el web

dijous, 17/09/2015

Ahir estava dinant amb un amic, bon amic. Tot dinant em va passar un cas curiós. Curiós perquè era amb un amic, però no deu ser tan curiós quan passa sovint. Recordeu aquell article de fa un temps que vaig publicar (i que molta polèmica i polseguera va portar) que duia per títol “El meu cosí fa logos”? Doncs bé, la història s’hi assembla.

Com dèiem, ens estàvem regalant un bon àpat. El dinar de la rentrée. Regat amb un bon vi del Montsant. Un cop ens havíem posat al dia de l’estiu, de la família i d’altres situacions personals, vam començar a parlar dels nostres projectes. Els actuals i els futurs. Cada un, els seus. Ens vam posar contents doncs vèiem que tots dos (autònoms) ens anaven prou bé les coses. Ell és economista. I sempre ha treballat en departaments comercials. Fa un parell d’anys s’ha muntat pel seu compte com consultor extern.

Bé, al gra, deveu estar pensant. Som-hi! Em volia explicar un nou projecte. Estava a punt de llançar al mercat una aplicació dirigida a Directors Comercials de grans empreses. Una mena de CRM (eina de gestió de clients) des del núvol. Em va començar a explicar en què consistia. Amb aquells ulls que brillen quan expliques un nou projecte. Es tractava d’una nova eina que ha creat ell amb el seu germà. Fins aquí anem molt bé. Tenen un bon naming, un bon posicionament i un bon eslògan. Per tant el què dir pel que fa a marca, molt bé.

Però ara bé, el tema curiós. Ara us reprodueixo la conversa a l’hora del cafè:

– Marta, t’haig de demanar un favor. Tu podries donar-me un cop d’ull amb el web. És que bé, tenim un problema (jo ja m’imaginava per on anaven els trets, però el vaig deixar parlar…). Saps que abans et deia que tinc el negoci a mitges amb el meu germà. Doncs bé, com ja saps… El meu germà és informàtic… I… ha decidit fer ell el web. Sense encomanar-se a cap Sant. I és clar, com em dius sempre, el web ha de comunicar i no només informar, oi?

– M’ho temia… Però si ell és informàtic pur. I de comunicació no en sap un borrall.

– Sí, sí, ho sé. Quan ens reunim no paro de dir-li que tinc una amiga que és publicista, que ens pot ajudar. Però Marta, ja saps com va això. No triga a dir-me: Això val pasta germanet meu! Jo ja sé que per llençar un negoci, per petit que sigui, s’ha de destinar una part, per petita que sigui, a la imatge i a la comunicació.

– Sort que el meu discurs, després de 20 anys, va fent efecte, ni que sigui en els amics… I tu, per sort, ho tens clar…

– Jo sí, però ho hem de tenir clar tots dos.

Abans que la cosa anés a més, el vaig aturar i li vaig fer la següent reflexió:

A veure, si pots parlar amb el teu germà i fer-li entendre que no podeu llençar res sense tenir el vostre web a punt. El web, és el vostre aparador. Ha d’estar ben endreçat. Ha de comunicar, ha d’emocionar. M’és igual si veneu patates fregides o un servei al núvol en forma d’aplicació. Ha de quedar molt clar què és, què oferiu, qui sou, perquè us han de comprar, i perquè us han de comprar a vosaltres i no a un competidor. I més quan veneu un intangible, esteu venent valor! Heu d’arribar a l’ànima del vostre client potencial!

Teniu la marca i tindreu el web, però. Heu anat més enllà? Heu pensat en el Pla de Comunicació? El producte, en aquest cas servei, és el clàssic B2B per tant, la difusió ha de ser diferent a si fos un B2C. Quin és el vostre Pla Comercial? Teniu contactes qualitatius? Quan aconseguiu tancar la reunió, heu pensat en com fareu la presentació? Teniu quelcom diferent del típicPowerPointavorrit que té tothom?

Bé, i li vaig dir algun altre detall que quedarà entre ell i jo.

Vam xalar, sí. I a sobre, després de la bona repassada… em va pagar el dinar!

post_17-11

 

 

Tertúlies publicitàries

diumenge, 13/09/2015

Segons Diccionari.cat, una tertúlia és una reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema. Una trobada de persones que s’apleguen habitualment per tal de conversar o de dur a terme qualsevol altre passatemps. Probablement prové del mot castellà tertulia “llotja del pis alt d’un teatre” i aquest, de tertuliano “assistent a cenacles erudits del s. XVII, on sovint se citaven i comentaven els escrits de Tertul·lià (s. II)”, reunions que solien celebrar-se en aquella part del teatre, a la tertulia.
Aquestes reunions es feien sovint les tardes o vespres. I hi participaven persones de l’àmbit intel·lectual o sabedors de la matèria en qüestió.
Essent aquest l’origen, val a dir, que les tertúlies públiques d’avui (polítiques i esportives) no s’assemblen ni de bon tros a les reunions originals formades per intel·lectuals o sabedors del tema que es debat o del qual s’informa.
Les noves tertúlies han conquerit micròfons de ràdio i de televisió. Des de primeres hores del matí fins altes hores de la matinada.
Sabíeu qui va ser l’inventor de les tertúlies d’avui? Doncs Fernando Ónega amb La Trastienda. Programa de la SER que es va emetre fa més de 30 anys. Es va plantejar aquesta fórmula, com a complement de la informació (en teoria objectiva) emesa per un mitjà. El que permetia la tertúlia enfront dels informatius, era debatre sobre un fet objectiu. Una actualitat rigorosa. Permetia opinió i inclús confrontació ideològica.  Un altre programa que també recordo dels anys 80’s és La Clave. Dissabtes al vespre a la 2 (el llavors, també mític, UHF). Un debat moderat per José Luís Balbín en el qual s’abordaven temes d’actualitat que afectaven la societat del moment.
Amb l’aparició de les xarxes socials, dels diaris digitals, de les televisions en streaming i de tots els nous canals i suports que ens brinda avui el mercat, aquest paradigma ha canviat. Ara els tertulians no són sempre intel·lectuals, i  sovint tampoc són experts. Són persones, normalment mediàtiques, que s’informen, i per tant “poden opinar de tot”. De fet viuen d’això. Em remeto a la paròdia de Polònia amb l’autocar dels tertulians que va de programa en programa i d’aquell adolescent que de gran vols ser tertulià. I si l’objectiu dels programes segueix sent mantenir quotes elevades d’audiència, veig difícil tornar a les tertúlies en estat més pur.
Per altra banda, també és veritat que les tertúlies durant el prime time arriben a tothom, per la qual cosa, ara potser gràcies a aquest altre format, avui en dia hi ha un percentatge més elevat de gent informada (o desinformada quan les tertúlies estan manipulades i no són prou plurals). Per tant, què funciona més durant el prime time? El que informa més o el que té més audiència?
I ara és quan llenço la bomba i escombro cap a casa. Periodistes, directors de programes, ràdios i televisions en general: i si aquest format funciona i dóna audiència, perquè no provar-lo en altres disciplines més enllà de l’actualitat política i esportiva?
Com veuríeu una tertúlia publicitària? El debat publicitari pot donar per a molt. Pot ser un moment de reflexió, en una societat que està evolucionant cap a uns nous valors i una nova manera de fer. Tertúlies formades per publicitaris, per experts en màrqueting, per dissenyadors. Us imagineu una secció on es pogués parlar l’actualitat en clau publicitària? Exemples serien l’anàlisi dels darrers anuncis, la publicitat responsable, el consumisme que creen segons quins anuncis, on són els límits de la publicitat, la publicitat invasiva, les noves tendències del disseny, els polítics i les seves marques personals. I un llarg etcètera de temes. Hi ha molt tema per debatre, diferent i divertit.  Em fixo en una notícia d’ahir: Volkswagen, una marca alemanya que decideix seguir invertint a Barcelona. Les marques alemanyes a casa nostra. El tipus de campanyes que fan. Campanyes publicitàries globals o locals? Si deslocalitzen pel que fa a les plantes de fabricació o si ho fan en la comunicació? Com els aniria millor?

Bé, és una idea. Potser sense cap ni peus… Però una idea més…

Sant Tornem’hi!

diumenge, 6/09/2015

post_3-11

S’han acabat les vacances. El descans. El no mirar el rellotge. El fet de desconnectar, de passejar, de gaudir dels amics, d’anar a dormir quan tens son i llevar-te quan ja no en tens. Sense despertadors, sense cap odre preestablert, sense exigències de cap guió. Només amb l’ordre que un vol seguir.

Però com diu la dita, quan tot s’acaba, tot comença. I sembla que s’estrena el nou curs.  Una estrena on cadascú té el seu paper. On comencen noves obligacions,  nous objectius, nous propòsits, plans de futur. Un nou curs, amb motxilla inclosa. Els nens comencen l’escola i els grans tornem a la rutina, amb les piles ben carregades. Per afrontar la feina, els horaris feixucs, l’hivern, el fred, els dies més curts… I per què no, una època d’emprendre noves aventures. Com deia l’altre dia a RAC1, el setembre és el mes per excel·lència d’engegar projectes, de pensar en coses noves, de fer realitat somnis d’estiu. Aventures, projectes i somnis probablement fruit de llargues hores de conversa i de reflexió.
I aquí em paro. Aquí m’aturo. Que els nous projectes no siguin només fruit de les ganes. Fruit de la necessitat. Fruit de l’haig de fer un canvi, com qui s’apunta al gimnàs o comença a fer dieta perquè el setembre “toca”. Reflexionem amics. Crear el teu propi projecte, el teu propi negoci ha de ser fruit d’una bona reflexió. Ha de satisfer una necessitat. I has d’estar preparat per fer-ho. Perquè el teu projecte sigui un èxit ja des de la idea. I la clau d’aquest èxit ha de ser la suma de l’experiència i de la passió…

Aquí et passo una recepta, realista i assolible, per cuinar el teu projecte i que sigui un èxit. Sigui nou, o sigui quelcom que continues (la teva feina, els teus estudis, o qualsevol altra obligació del nou curs).

La recepta del Sant Tornem-hi

• 500 grams d’experiència o de pràctica
• 500 grams d’energia
• 500 grams de passió
• 250 grams de realisme
• 250 grams d’optimisme
• 300 grams de creativitat
• 100 grams de recursos

Ho passem tot pel sedàs abans de batre-ho, apliquem una mica de paciència (que és la mare de la ciència), més un toc de bon humor (com deia Freud, l’humor és la manifestació més elevada dels mecanismes d’adaptació de l’individu…). Ho deixem reposar uns dies abans de posar-ho al coure. Un cop tret del forn, només cal un pessic de voluntat. Ben segur sortirà una bona cosa…

Una abraçada i a gaudir del nou curs!

 

 

Consultori de marques a RAC1

dimecres, 26/08/2015

Comença el nou curs. I amb el nou curs, els nous propòsits. El setembre és una època d’engegar projectes, de començar noves aventures, de fer realitat molts somnis d’estiu. Som un país d’emprenedors. De lluitadors. Però per crear un projecte, a més d’idees, calen altres coses. I una de les coses importants és destinar-li un temps i uns recursos al màrqueting i a la publicitat. Per crear la teva marca. Per arribar al teu públic.
De tot això, vaig tenir la sort de parlar-ne ahir a El Món a RAC1 amb en Jordi Armenteras.
Tot i que aquí teniu el link amb el podcast del programa, us deixo 10 consells molt pràctics per ajudar-vos a què, del vostre petit negoci, en feu una gran marca.

1- Tingues clar el què dir de la teva empresa/negoci. Busca en què ets diferent i comunica-ho. I si no ho tens, crea-ho! El què dir no és territori només de les grans marques. En els petits també cal buscar-ho: Peixateria on et deixen el peix a punt de coure, dentista especialista amb fòbies dentals, mudances amb molta cura, fruiteria amb sucs fets al moment.

2- Sigues creatiu en el com dir-ho! Sigues notori i fes el teu eslògan memorable. I intenta parlar en clau de benefici de producte, no de característiques. Com deia Leo Burnett (gran publicitari del segle XX), No em diguis com de bé ho fas;
diga’m el bé que em fas. Nokia, conecting people o Catalana d’Occident, tot, tot i tot.

3- Crea el teu logo i la teva identitat de marca. Tot allò que comunica la teva marca és important. Logo, targetes, paper de carta, fulletó de presentació de producte/servei…  I el logo, si pots que l’acompanyi una icona. Com el “tic” de Nike, millor.  En el meu cas, és la “M” i el color magenta… Et dóna molt de joc alhora de dissenyar altres peces o materials.

4- Pensa en una identitat que funcioni tant en formats of-line com en formats on-line.  Text llegible (ull el fons clar sobre text clar), imatges que no pesin gaire, colors que no vibrin a la pantalla… I avui en dia, no pensis tant en les targetes en paper i més en la teva signatura digital. Cada cop que enviïs un e-mail, signa amb el teu logo. Són impactes que guanyes!

5- No converteixis les teves comunicacions en informatius. Anuncis de premsa plens de missatges desordenats (que no saps on llegir) o webs plenes d’informació, de pàgines, de pestanyes. Lentes de navegació de tanta informació que hi ha… Sintetitza i prioritza. Missatge principal i missatge secundaris.
Sovint es confon informació amb comunicació. Informació és el que fa un prospecte d’un medicament.  I comunicació  consisteix a crear un vincle amb l’usuari, esperar una resposta d’un missatge.

6- Dissenya campanyes de publicitat que comuniquin. Sempre un concepte creatiu que sintetitzi el missatge clau que vols comunicar. Després el disseny gràfic. Mai abans! Un disseny sense un concepte que aclareixi el missatge clau a transmetre, és un mal disseny.

7. Identifica bé el teu públic objectiu. No intentis agradar a tothom. Això mai funciona! Per exemple, si vols vendre sabates ortopèdiques dirigides a gent gran, no facis una campanya a FB! Fes una promoció a un casal d’avis, porta sabates i que les provin!  I en tot cas a FB… contacta amb els seus néts amb un concepte divertit. Vols anar d’excursió amb el teu avi? Doncs pel seu aniversari regala-li unes sabates.

8. Sigues clar i transparent. No facis com moltes grans companyies que sovint no diuen tota la veritat.  És el que els publicistes en diem “overpromises”. Més enllà de la promesa. Més enllà de la proposta de venda. Telefonies, assegurances, estètica, productes financers…  Si tens una oferta, compleix-la!

9. Fixa’t en la competència i tingues-li enveja sana. Mira el que fa bé la teva competència i si pots, millora-ho!  Si sóc una farmàcia, faré un estudi de les farmàcies de la zona i miraré què no faig, què puc fer jo i inclús què puc millorar.

10. Tria bé el teu canal de comunicació. en funció dels teus objectius i la teva estratègia Un cop tinguis clar què dir, com dir-ho, tinguis la teva imatge creada i perfectament definit quin és el teu públic objectiu, pensa en el teu pla d’acció: Xarxes socials? Campanya d’emailing? Promocions al punt de venda?
Pla de mitjans convencional?

I el darrer, si vols crear la teva marca i la teva campanya de publicitat… truca a un publicista!! “Zapatero a tus zapatos” Un bon jardiner en sap de plantes i un dermatòleg de pell. Un publicista en sap d’imatge i de publicitat i un cuiner en sap d’àpats. Sovint tothom s’hi atreveix amb la publicitat. Tothom té un cosí que sap fer logos, que en sap de xarxes socials i que sap fer webs. I quan s’hi posa i no funciona, llavors pot ser un drama…