Anys i anys… per molts anys!

dimarts , 1/03/2016

Mosaiking Comunicació aquest març farà 5 anys, i ho volem celebrar amb tu.
5 anys de reptes, 5 anys d’il·lusions, 5 anys de noves coses, 5 anys de compromís, 5 anys d’alegries. També 5 anys de molt d’esforç, 5 anys de gent sana i de gent no tan sana, 5 anys de clients agraïts i de clients no tan agraïts, 5 anys de noves coneixences, 5 anys on la dosi de cafeïna puja (surten amics i gent que et fa creure que ho és, per fer cafès), 5 anys de picar pedra. Segueixo? 5 anys que he fet el que m’agrada, el que m’apassiona, 5 anys ideant marques, 5 anys fent campanyes,  5 anys que he aprés moltes coses noves, 5 anys formant-me cada dia. 5 anys d’agraïments: des dels de casa, fins amics propers o col·laboradors estrets (no miro a ningú), passant per tots els clients que heu confiat en Mosaiking.
En definitiva 5 anys que no canvio per res del món. Treballar pel teu compte t’ensenya moltes coses, però sobretot que a la vida, qui bé sembra, bé cull.
Companys, clients, col·laboradors, familiars, amics, coneguts reals i virtuals, saludats,  com que estic de celebracions i estic molt contenta, vull repartir aquesta alegria compartint amb tu el que sé sobre publicitat i comunicació.

T’ofereixo una sessió de franc de consultoria per xat de 30 minuts. Això sí, amb data de caducitat. Des d’avui, 25 de febrer, fins al 30 març.

Envia’m un correu a marta.royo@mosaiking.com i busquem dia i hora…

Una abraçada i fins ben aviat!

Si avui és dimecres això és…

dimecres, 27/01/2016

Si us dic el nom Joc de Trons, El Foraster, Sálvame? Què us ve al cap?
Un programa de televisió, sí, però què més? Un programa general o un programa concret? Anem acotant. A mi em ve al cap una sèrie amb el primer, un programa d’oci amb el segon i un programa brossa amb el tercer. I si segueixo aprofundint una sèrie amb uns valors i unes emocions en el primer cas, un programa d’oci amb uns valors i unes emocions en el segon cas i un programa amb uns valors i unes emocions en el tercer cas.
Per tant, ens passa exactament el mateix que quan pensem en una marca d’un producte o d’un servei.  Perquè, tot i que si per un programa s’entén un seguit d’emissions periòdiques per entretenir a la gent sota un títol, un programa pot ser també una marca… Igual que ho pot ser un equip de futbol, un llibre, un actor o unes sabates…
I quan un programa, a més de convertir-se en una marca, es converteix en un fenomen?
Això pot passar? Doncs sí. De fet passa. Quan fa 4 temporades que un programa té rècords d’audiència i de notorietat de marca, traspassem la frontera, i es converteix, m’atreviria a dir, en una Love Brand.
Sabeu de què parlo, oi? House o Los Soprano com sèries foranies. Però a casa també en tenim de fenòmens similars. Quan us dic El Foraster, que us ve al cap? A mi moltes coses: Quim Masferrer, Catalunya, històries entranyables de gent anònima, pobles petits però amb molta vida, optimisme i energia, ganes de riure, emocions a flor de pell… Per tant valors, emocions i sentiments. Igual que en el cas de les marques. Una marca emociona, un producte no. Un programa que no emociona (us podria posar molts exemples) és això, un simple programa. Un programa que emociona, que transmet valors, sentiments, que et fa pensar i reflexionar, que fa que l’endemà se’n parli, és una marca.
Un programa que fas el que faci falti per veure’l, que quan s’acaba en vols més, que desitges que arribi el dia de setmana perquè el tornin a fer, que com llegia a TW (@elforastertv3) te’n vas a dormir amb un somriure o converteix un mal dia en una bona nit, és una marca.
I, com un programa es converteix en una marca? Primer de tot amb un bon producte de base. Hi ha moltes raons per les quals El Foraster és un bon programa, el programa de moda d’avui a “la nostra”. Gran idea, guions brillants, històries emocionants, direcció sublim i magnífica producció de Brutal Media. Tot això traslladat en l’excel·lent interpretació de Quim Masferrer, l’alma mater de la sèrie, fa que el programa assoleixi shares de més del 20% setmana rere setmana…
Un producte que té un nom ben trobat. El Foraster és ell. Qui va de poble en poble trobant allò que ningú altre es plantejaria ni buscar. Un logotip esplèndid, que transmet allò que és el programa: senzillesa i proximitat, alhora de modernitat. Lletra de pal que simula la cal·ligrafia manual. Clar, fàcil, senzill. Com el que hauria de ser la vida. Unes músiques dinàmiques, suggerents i engrescadores.
I quan tot això es comunica extraordinàriament bé amb milers de fans d’arreu, amb unes xarxes socials actives on pots parlar amb el programa i ben segur et respondran, fa que una producció pugui estar en antena per 4a temporada. Fa que el programa es converteixi en una marca amb tots els ets i uts. I com diu en Basté, col.locar el 2 davant a la quota de pantalla avui en dia, es podria dir que és gairebé un miracle…
Vinga, bona gent, que aquesta nit toca la Vall de Boí! Hi sereu? Jo sí…

Mailchimp FORASTERjpg-01

Malgrat la boira cal caminar…

diumenge, 10/01/2016

Ets d’aquelles persones que et fan cosa els espais tancats? No t’agrada viatjar per sota terra? Detestes els túnels, els ascensors, els trens, els avions …

Jo en sóc una. Jo pertanyo a aquest grup. Al grup dels claustrofòbics. Potser podria dir que sóc una ex-claustrofòbica, amb la boca petita… I ho dic obertament. I no me n’amago. Com diu una bona amiga meva farmacèutica, hi ha qui té colesterol, hi ha qui té hipertensió, i hi ha qui té claustrofòbia i hi ha qui té por a les aranyes. Amics, qui no té un all, té una ceba, i… qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Us explicaré un cas. Verídic. Tan verídic com que és meu. El meu cas viscut en primera persona.

Ara a finals de gener, farà un any que vaig fer un curs de perdre la por a volar (la claustrofòbia inclou pujar en un avió). Amb Air Europa. Amb el Comandante Alfonso de Bertodano. En aquest curs vaig aprendre que jo no tenia por a volar, que el que em feia por de volar era la claustrofòbia. Al curs em van donar eines molt útils i molt vàlides per aplicar-les, tant en volar com en el meu dia a dia. Tècniques psicològiques basades sobretot en la respiració i en la relaxació muscular.

Fet el curs (amb vol a Mallorca inclòs) vaig decidir aplicar les tècniques apreses en el meu dia a dia (tren, ascensors, túnels…) i a poc a poc la meva claustrofòbia va anar millorant. Reconec que no ha desaparegut del tot, però en molts aspectes ha millorat. Ja no evito, m’enfronto a les situacions que no m’agraden, a gairebé totes, amb espais tancats inclosos, les afronto!
Veient que això m’havia funcionat, vaig pensar a idear i proposar fer un taller a FGC amb la missió d’ajudar als usuaris com jo a perdre la por de viatjar per sota terra i poder agafar el tren (o metro) com a habitual mitjà de transport.

Vaig contactar-los, els n’hi faig fer cinc cèntims, i vaig tenir la gran sort que a priori la idea els va agradar. De seguida ens vam posar en marxa.

A partir d’aquí, sorgia el gran repte. Detectada la necessitat, aproximadament un 10% de la població sofreix algun tipus d’ansietat, sorgia la idea. Crear uns tallers teoricopràctics per ajudar a perdre la por anar per sota terra i a viatjar en tren. Llavors s’havia de crear un projecte dotant-lo d’entitat i de contingut. Del projecte crear la imatge, amb uns valors i una personalitat, amb un engagement. I  de la imatge, dissenyar la campanya de comunicació, per arribar a la gent, al públic objectiu, per donar a conèixer el projecte.

I així ho hem fet. Hem dissenyat uns talles teoricopràctics amb una part tècnica (per explicar la seguretat en el tren) i una part pràctica (per afrontar un viatge amb tècniques de relaxació i respiració, de la mà d’una psicòloga experta en fòbies).  Hem batejat el projecte com a Sota Terra fins on tu vulguis amb FGC i …  Surt del Túnel.  Juntament amb la meva consultoria de publicitat, Mosaiking Comuncació, Hem cret una campanya de publicitat amb diferents accions, peces i materials per difondre els tallers entre la població.  La trobareu adjunta al final de la pàgina.

Ahir, dissabre 16 vem fer el primer taller a les oficins de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 11 participants. Molts nervis i angoixa al principi, molta alegria i optimisme al final. Vem fer el trajecte Sarrià-Plaça de Catalunya assolint l’èxit total! Aquí el tall del TN de TV3 d’ahir (minut 22)  Pròxima parada: 27 de febrer.

El meu consell: si tens una necessitat i una idea (i la idea és bona), busca. Segur que hi ha algú qui t’ajuda a posar-la en pràctica. En el meu cas va ser FGC. Els estic molt agraïda. Doncs estic convençuda que amb aquests tallers, més d’una persona tornarà a viatjar per sota terra, i aquest cop sense por…

Més info:
http://www.fgc.cat/cat/sotaterra.asp

 

IMG_0111

Nadal i anuncis que provoquen

dimecres, 9/12/2015

Avui escriuré poc. Us ensenyaré dos anuncis. Tots dos pretenen persuadir a l’usuari final mitjançant la provocació. Cadascun amb una forma diferent de fer arribar el seu missatge, però amb un objectiu comú: crear notorietat de marca. Crear impacte. Promoure diferenciació. Cridar l’atenció. Crear opinió entre la població. Si sovint per crear polèmica en la publicitat s’utilitza la violència, el sexe i els tabús (Benetton), ara que arriba el Nadal, sembla que és un moment òptim per crear impacte amb una nova forma de provocació publicitària. La notorietat en forma de sentiments, emocions, nostàlgia o desitjos. Per això és el moment on les marques aprofiten per llançar campanyes amb missatges commovedors. Missatges que emocionen (recordem que les emocions poder ser positives o negatives). Aquesta fórmula si bé no és nova (El Almendro o Loteria del Estado), cada any es reinventa. I sembla que es supera.

Al gra. Aquí els dos anuncis dels quals parlo:

El primer, https://www.youtube.com/watch?v=V6-0kYhqoRo una cadena de supermercats alemanya. Edeka. De fet, és igual que sigui Edeka com qualsevol altra marca. Un anunci del tot emocional (que pot ser emocionant o delirant, segons com es miri). Utilitza els sentiments per arribar al consumidor final. M’atreviria a dir, el xantatge emocional. Parla del fet que Nadal és una excusa per “tornar a casa i reunir a tothom”. Encara que sigui a qualsevol preu… Juga amb el tòpic (que tant de bo fos veritat) que el Nadal és per estar en família i unir als desunits. Aquest anunci tenia en el moment d’enviar aquest post més de 40 milions de visites.

El segon, http://www.vertele.com/noticias/coca-cola-retira-su-polemico-spot-navideno-por-ofender-a-indigenas-mexicanos/#None (us deixo aquest Link, perquè de You Tube ja està retirat…) de Coca-Cola. Qui si no podria atrevir-se? Joves blancs piquen de mans, de forma, paternalista, a joves indígenes. Remarcant estereotips de superioritat, tant cultural com racial. Una forma de provocar sentiments i de cridar l’atenció si més no força perillosa. Coca-Cola el va retirar al cap de 48 hores de la seva emissió, i ha rebut un munt de sancions i denúncies. I jo em pregunto. Publicitat a qualsevol preu? Val tot? Si bé la professió publicitària és una professió caracteritzada per la seva capacitat per detectar els valors que bateguen a la societat i per la seva habilitat per crear campanyes i missatges adhoc, també ens hem de plantejar si cal jugar amb segons quins tipus de valors o de sentiments.

Com diu aquell, pasen i vean! I jo afegeixo y opinen!

Jo et dic i tu m’escoltes

diumenge, 22/11/2015

Quina és la diferència entre sentir i escoltar? Doncs la mateixa que hi ha entre veure i mirar. Una acció es fa conscientment i l’altre de forma inconscient. És diferent sentir la ràdio que escoltar-la. Igual que és diferent veure una obra d’art que mirar-la. I en marketing hi ha una tècnica que va d’això. Del jo et dic i tu m’escoltes. El boca-orella.  La tècnica més vella de difusió, de comunicació. Un diu una cosa i l’altra l’escolta. És a dir, la sent de forma conscient, per valorar en dur-la a la pràctica.

- Darrerament dormo fatal, quan em llevo, tinc les cervicals enganxadíssimes. Crec que hauré de canviar de coixí.

- Escolta, a mi em passava el mateix fins que vaig descobrir els coixins d’Aloe Vera especials per mal de cervicals, i noia, oli en un llum. D’ençà que vaig canviar de coixí, s’ha acabat el mal de cervicals.

- Busco un dissenyador gràfic.

- Mira, al meu TL de Twitter he vist un tuit d’una noia que està buscant feina de dissenyadora. Et faig una captura del meu mur, ti t’ho passo per Whats.

Qui no s’ha trobat mai amb alguna situació similar a aquesta? Les recomanacions boca-orella. I avui, el boca orella, gràcies a l’empenta de les xarxes socials, hem entrat en l’era del Marketing Viral, el Boca-Orella amplificat, doncs l’àmbit d’actuació és immens. És infinit. No s’acaba. Pots recomanar, et poden recomanar, i pots trobar el que busques i el que necessites d’una forma molt fàcil. Inclús sense buscar, pots trobar coses que no pensaves que podries trobar o necessitar. El camp jo et dic i tu m’escoltes és immens.

I com pots crear una bona viralitat per la teva marca? Us proposo 4 punts a tenir compte. I sempre pensant personalment (un cafè, una reunió, una trobada fortuïta…) com en termes 2.0 (e-mail marketing, xarxes socials, web…).

  1. El missatge: Crea un concepte fàcil, memorable, que pugui transmetre’s de forma fàcil, entenedora, memorable. El missatge pot ser intrínsec al producte o no. Una nova varietat de la marca o un descompte promocional. Que la idea sigui senzilla i fàcil de transmetre. Que generi conversa.
  2. El diàleg: Participar en la conversa i crear un diàleg. Qui entra i vol participar d’una marca, agraeix que la marca li respongui. Que la marca participi. Que la marca hi sigui. Que haya alguien al otro lado. Acceptant opinions i valoracions. Quan s’entra en un diàleg, hi ha la possibilitat d’obtenir missatges positius i també negatius. Però dels fets negatius també se n’aprèn. A voltes és bo que et critiquin, sempre que sigui amb respecte i educació.
  3. El client: Obtenir un ambaixador és el millor regal que et pot brindar la teva marca. Més que la facturació de cada mes… Un client satisfet es pot convertir en un prescriptor. En un bon ambaixador. Busca quin client content et pot fer de testimoni, fidelitza’l, mima’l i no tindràs un client, tindràs un regal amb un valor incalculable.
  4. El positivisme: És important la difusió de les coses bones, dels resultats positius. Si una cosa funciona, digues-ho, explica-ho. I ben fort! Oi que quan tenim notícies positives personals no dubtem en explicar-les, a la feina ha de passar el mateix. Les coses bones viralitzen. Tot allò que és bo es recomana i allò que és dolent és desrecomana.

Si algú recomana una marca, és perquè li agrada, ha obtingut el que buscava i per tant li ha generat confiança. Per tant, com millor ho facis, més et recomanaran. Recorda: tria bé el missatge, parla amb el teu client, mima’l i sigues positiu.

Llibres, restaurants, destins de viatges, hotels, tendes de roba, perruqueries, escoles. Tot! Qui no ha recomanat o ha demanat consell? Està ben clar. El boca-orella tant personal com virtual, crec que ja ha guanyat la partida als anuncis de televisió…

L’anunci “perfecte”

diumenge, 8/11/2015

 

Què vol dir ser perfecte? Existeix l’anunci perfecte? L’anunci perfecte en un mercat imperfecte? L’anunci perfecte on cada cop hi ha més necessitats a satisfer i més oferta per satisfer-les? Existeix. Es pot crear un anunci  que s’entengui, que es recordi, que creï empatia amb el consumidor i, sobretot, que destaqui.

 

4 pistes i un exemple:

1. Missatge a comunicar. Tot anunci ha de tenir clar quin missatge comunica. Què es vol comunicar. Per què hauria de comprar jo aquell producte el del costat, que a priori, és igual. Busca el benefici del producte (què fa de bo per tu), preu, novetat, promoció …

2. Titular. Dir el missatge clau a comunicar d’una forma notòria, que ressalti, que cridi l’atenció. Dir el que es vol dir d’una forma diferent, creativa, que impacti, que generi curiositat. I a poder ser que sigui memorable. Un cas molt clar és de la famosa la campanya de Dove, on el titular de la campanya era “Per la bellesa real”. No és el mateix dir “Tota dona ben segur que té alguna cosa de guapa, totes les dones són guapes en alguna cosa”. A més de ser una campanya genial per lluitar contra els estereotips de la bellesa.

3. Copy o text: Explicació en dues o tres línies del perquè. El perquè del titular. El perquè del missatge clau. Donar raons per validar el missatge. Per reforçar-lo. Per acabar-lo d’explicar. Explica perquè el teu producte, perquè és millor, defineix les característiques, indica el preu, l’horari …

4. La Imatge de la campanya, de l’anunci. Una imatge val més que mil paraules. Un cuiner ha de vendre uns plats meravellosos i un arquitecte unes obres de cine. La imatge ha de ser impecable. Ben il·luminada, ben emmarcada. Ha de ser clara, identificativa, representativa del que s’està comunicant. Que transmeti sensacions, emocions.

Dit això, amb tota la humilitat del món, us ensenyaré un anunci gràfic, fet per Mosaiking, perquè no dir-ho. Un anunci que crec compleix aquests 4 requisits. Un anunci que forma part d’una campanya que ens va encarregar la Consultoria Submon, dedicada a l’estudi dels hàbits marins per millorar l’ús i la gestió del mar, amb l’objectiu de posar en marxa un passeig per l’espai marí de 4 platges de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

 

Captura de pantalla 2015-11-07 a les 19.52.37 

 

1- Missatge a comunicar: Presenten un espai per visitar el fons marí d’un tros de la platja i descobrir totes les espècies que hi ha sota el mar: posidònies, sorra, roques, peixos, algues…

2- Titular: “Llegeix el mar”. No és el mateix dir “Llegeix el mar” que dir, “Busseja per sota el mar i descobreix tot el que el fons marí et pot ensenyar”. Acompanyàvem la campanya amb la creació d’una marca pròpia per l’espai. Snorkel Platja, un mar ple de sorpreses: l’espai de la platja (4 platges de Vandellòs-L’Hospitalet de l’Infant) on es podia practicar l’snorkel.

3-Copy/Text: Explica que s’ha de fer i on s’ha d’anar per poder llegir el mar. En aquest cas, posar-te les ulleres i les aletes, i començar a nadar i a descobrir tot el que et brinda el mar.

4- Imatge: Fresca, clara, identificativa, molt mediterrània. En mode il·lustració/dibuix, representa el mar. El Mar Mediterrani. Ple de posidònies, d’algues, de peixos, de sorra… El que ens trobarem quan emprenguem aquest meravellós viatge sota el mar. Colors blaus, evocant el mar i el cel.

Inverteix en la teva campanya. Creu-me, és una inversió, no una despesa! Ah, i com haureu vist en l’exemple  i mai em cansaré de dir-ho, la bona publicitat, no és només patrimoni de les grans marques.

 

 

La màgia d’una bona campanya

divendres, 23/10/2015

Dilluns passat estrenaven al Canal 33 el programa d’anàlisi informativa “Els dies clau”. Un remember dels moments més importants viscuts el segle passat. Dies que han marcat la nostra història i que ens ajuden a entendre millor el present. O no. Doncs hi ha coses que no s’entenen ni en passat ni en present. A propòsit de l’estrena, la Mònica Planas escrivia aquesta ressenya sobre els records. Ella parlava de teletransportació al passat. http://www.ara.cat/firmes/monica_planas/Teletransportacio-al-passat_0_1453054718.html

Si les notícies il·lustren l’actualitat, i et teletransporten,  podríem dir que la publicitat defineix també una bona part de la nostra història. El seu origen, igual que el de la notícia, és també molt antic, es remunta a l’Edat Mitjana. Però no fou fins a principis del segle XX quan la indústria publicitària es va començar a professionalitzar. El segle XX fou el segle d’or de la publicitat tal com la coneixem avui. I reflecteixen la relació que ha existit sempre entre la publicitat i la societat. I les bones campanyes perduren. Un anunci, si està ben fet, es pot veure antic, però no antiquat.

Avui faré un viatge al passat de forma visual a través de la publicitat. Us mostraré 10 anuncis antics (gràfics), que inclús alguns podrien funcionar encara avui.

  1. Danone o quan prendre un Iogurt era un premi
  2. Quan els Playmobil eren Clicks de Famobil
  3. Tulipan o quan el preu ja era un referent.
  4. Pilules Orientales o la cirurgia plàstica d’abans
  5. Peugeot fabricant bicicletes
  6. Pepsi es deia Pepsi Cola
  7. Qui no va tenir una “Bola Loca”?
  8. Nancy autèntica, ja es fugia d’imitacions
  9. Nocilla, només per a homes. Les dones es veu que no calia que berenessin
  10. El primer anunci de BMW 

 

Diapositiva1

M’hauria agradat ensenyar-vos-en més i millor, però el format i l’espai no m’ho han permès.

Us convido a anar a Google Images i escriure “anuncis gàfics antics” (millor en castellà), us sorprendreu de les meravelles que hi ha…

 

 

 

I si s’hagués dit Lemon?

dimecres, 14/10/2015

Doncs potser no hagués estat tan… Apple. Tan intuïtiu. Tan fàcil. Tan versàtil. La poma és la fruita més universal. De pomes n’hi ha per a tots els gustos. Us exposaré exemples prou coneguts. Amb la poma s’il·lustra el passatge en el qual Adam i Eva van ser expulsats del Paradís per tastar la fruita prohibida, la temptació. Més endavant, a l’art, es va fer servir com símbol de la nova Eva, és a dir la Mare de Déu. Hi ha moltes imatges romàniques on es veu la Verge amb una poma a la mà dreta. També hi ha la poma de Blancaneus. La poma de la discòrdia, donant fi a un problema entre Hera, Afrodita i Atenea. La poma que va fer servir Newton per formular la llei de la Gravetat. El logotip dels Beatles és una poma.

La marca Apple, encara que no s’expliqui i que hi hagi diferents hipòtesis, ben segur que no va ser triada a l’atzar. En Jobs tenia molt clar que la seva companyia s’havia de dir Apple. I si ho tenia clar, per alguna cosa seria… Segons sembla, mai li van preguntar el perquè. No ho sabrem mai. Serà però pel tema de la universalitat?

La marca Apple, la marca de moda. Una marca consolidada que en aquests moments ven més els seus productes madurs (ordinadors, smartphone i tablets) per la seva la imatge que pel producte en si.  Sobretot ara que aquesta tecnologia està a l’abast dels seus competidors. I ja l’han pogut copiar, adaptar. Fins i tot, diria que millorat. Però fou Apple qui va crear una nova forma de comunicació. Una nova d’interacció entre els usuaris i les màquines. Deia Jobs que els Macs eren bicicletes per la ment. Una forma de mantenir la ment entrenada, en marxa, activa.

La marca Apple, avui és una de les marques més valuoses del món (s’estima que valdria 89.000 milions d’€). Una marca que innova constantment. L’altre dia sentia dir a l’Antoni Bassas que s’està ja treballant seriosament en el nou cotxe Apple (ben segur un nou concepte de cotxe que ben segur revolucionarà el parc automobilístic actual). Recordeu quan es deia que era impossible que un fabricant d’ordinadors fes mòbils? Doncs després del mòbil el rellotge. I ara el cotxe!

La marca Apple, una marca que és capaç de crear nous nínxols de mercat, una marca capaç de crear necessitats. Fa 10 anys, necessitàvem un Smartphone tàctil? O una tauleta? O fa només un parell o tres d’anys, portar al canell tota la informació actualitzada en forma de rellotge? Si el primer Smartphone va ser de BlackBerry, el primer a triomfar de debò va ser l’Iphone. Un aparell mòbil que va néixer amb l’objectiu de funcionar amb els dits i de forma superintuitiva.

La marca Apple, és disseny. Els productes Apple són gairebé objectes de culte, són peces de museu. El que ven, les botigues, la web, el packaging, les comunicacions on-line. Tot és pur art.

La marca Apple crea experiències. Una experiència avui és mirar una pel·lícula al mòbil metre es viatja en metro, o comprar música i fer llistes mentre s’és al parc. Una experiència és respondre un Whatsapp des del canell (com en James Bond) i, aviat, anar d’un lloc a un altre d’una forma diferent. Perquè ja ho deia Apple en un dels seus eslògans de TBWA Los Ángeles: “Think different”.

Embolica que fa fort

dimecres, 30/09/2015

Hi ha esdeveniments que peten les xarxes. A casa nostra, aquest mes de setembre, en portem uns quants. La Diada, la Via Lliure, la Campanya Electoral catalana, les Eleccions del 27 de setembre, la imputació del President Mas, el Barça, estrenes de programes de televisió o de ràdio…  La vida passa, també a la xarxa.
Amb la capacitat de transmetre i compartir informació a l’abast de tothom i de forma immediata, la xarxa permet generar de manera senzilla i ràpida un efecte viral sobre la comunitat.
Sabíeu que l’etiqueta #27s va generar més de 400.000 piulades a Twitter? O que per Facebook es van publicar i compartir més de 300.000 fotos de la Diada?
Quan l’embolic és gros al carrer, a la xarxa ho és encara més. Tothom hi diu la seva. Polítics, periodistes, famosos i gent del carrer. Tothom i de forma transversal. Tothom hi està convidat.
Cada cop està més clar que la vida es viu també a la xarxa. Més enllà de la televisió, de la ràdio, de la premsa, gairebé diria que del carrer. La gent viu a la xarxa.

Si esdeveniments de tanta transcendència com unes eleccions o un partit de futbol es viuen a la xarxa, com no s’ha de viure el dia a dia de la teva empresa? Per què el teu negoci, gran o petit, hauria de ser a la xarxa?

Si bé és cert que ho pot pensar que les xarxes sovint enreden, ben portades, us asseguro que ajuden a desenredar més d’un embolic.

Per què cal ser-hi?

1. Perquè has d’estar on està el teu usuari. El teu client. El teu públic.
Les darreres dades de l’ Estudi General de Mitjans (EGM) ens indiquen que un 91% dels internautes tenen perfil a les xarxes socials. D’aquest 91%, bona part pot ser públic objectiu teu!

2. Perquè pots comunicar-te directament amb ells.
A través de les xarxes socials es pot preguntar, interactuar, conèixer opinions. Així es crea una proximitat que permet establir una comunicació directa i fins i personalitzada. Pots parlar tant amb un personatge anònim, com amb un polític com amb un actor.

3. Per la immediatesa.
Quantes vegades t’has assabentat de quelcom abans per les xarxes que pels mitjans convencionals? Si la informació és atractiva i original s’aconseguirà crear interès i visites; un llançament, una oferta, una promoció.

4. Perquè pots compartir informació
Els seguidors i amics de les xarxes socials són els millors prescriptors de la informació. Poden difondre ràpidament una informació amb un sol clic i arribar a centenars de persones en un moment. El famós boca-orella, ara funciona per les xarxes.

5. Perquè pots descobrir nous públics
Precisament la viralitat, la facilitat per enviar missatges i la immediatesa fa que les xarxes socials siguin una plataforma molt útil per arribar a nous públics. Es poden fer nous contactes i crear col·laboracions per a projectes buscant persones amb inquietuds i perfils semblants, ja que les xarxes socials permeten agrupar les persones per aficions i gustos.

Cal ser-hi sí, però amb seny.  Les xarxes socials poden ser molt bones aliades sempre i quan se’n faci un bon ús. S’han de cuidar els seguidors, mantenir el perfil actualitzat i actiu i dedicar-hi temps per treure’n profit. I vigilar amb els missatges que s’hi publiquen. No s’hi val tot!

El meu germà ha fet el web

dijous, 17/09/2015

Ahir estava dinant amb un amic, bon amic. Tot dinant em va passar un cas curiós. Curiós perquè era amb un amic, però no deu ser tan curiós quan passa sovint. Recordeu aquell article de fa un temps que vaig publicar (i que molta polèmica i polseguera va portar) que duia per títol “El meu cosí fa logos”? Doncs bé, la història s’hi assembla.

Com dèiem, ens estàvem regalant un bon àpat. El dinar de la rentrée. Regat amb un bon vi del Montsant. Un cop ens havíem posat al dia de l’estiu, de la família i d’altres situacions personals, vam començar a parlar dels nostres projectes. Els actuals i els futurs. Cada un, els seus. Ens vam posar contents doncs vèiem que tots dos (autònoms) ens anaven prou bé les coses. Ell és economista. I sempre ha treballat en departaments comercials. Fa un parell d’anys s’ha muntat pel seu compte com consultor extern.

Bé, al gra, deveu estar pensant. Som-hi! Em volia explicar un nou projecte. Estava a punt de llançar al mercat una aplicació dirigida a Directors Comercials de grans empreses. Una mena de CRM (eina de gestió de clients) des del núvol. Em va començar a explicar en què consistia. Amb aquells ulls que brillen quan expliques un nou projecte. Es tractava d’una nova eina que ha creat ell amb el seu germà. Fins aquí anem molt bé. Tenen un bon naming, un bon posicionament i un bon eslògan. Per tant el què dir pel que fa a marca, molt bé.

Però ara bé, el tema curiós. Ara us reprodueixo la conversa a l’hora del cafè:

– Marta, t’haig de demanar un favor. Tu podries donar-me un cop d’ull amb el web. És que bé, tenim un problema (jo ja m’imaginava per on anaven els trets, però el vaig deixar parlar…). Saps que abans et deia que tinc el negoci a mitges amb el meu germà. Doncs bé, com ja saps… El meu germà és informàtic… I… ha decidit fer ell el web. Sense encomanar-se a cap Sant. I és clar, com em dius sempre, el web ha de comunicar i no només informar, oi?

– M’ho temia… Però si ell és informàtic pur. I de comunicació no en sap un borrall.

– Sí, sí, ho sé. Quan ens reunim no paro de dir-li que tinc una amiga que és publicista, que ens pot ajudar. Però Marta, ja saps com va això. No triga a dir-me: Això val pasta germanet meu! Jo ja sé que per llençar un negoci, per petit que sigui, s’ha de destinar una part, per petita que sigui, a la imatge i a la comunicació.

– Sort que el meu discurs, després de 20 anys, va fent efecte, ni que sigui en els amics… I tu, per sort, ho tens clar…

– Jo sí, però ho hem de tenir clar tots dos.

Abans que la cosa anés a més, el vaig aturar i li vaig fer la següent reflexió:

A veure, si pots parlar amb el teu germà i fer-li entendre que no podeu llençar res sense tenir el vostre web a punt. El web, és el vostre aparador. Ha d’estar ben endreçat. Ha de comunicar, ha d’emocionar. M’és igual si veneu patates fregides o un servei al núvol en forma d’aplicació. Ha de quedar molt clar què és, què oferiu, qui sou, perquè us han de comprar, i perquè us han de comprar a vosaltres i no a un competidor. I més quan veneu un intangible, esteu venent valor! Heu d’arribar a l’ànima del vostre client potencial!

Teniu la marca i tindreu el web, però. Heu anat més enllà? Heu pensat en el Pla de Comunicació? El producte, en aquest cas servei, és el clàssic B2B per tant, la difusió ha de ser diferent a si fos un B2C. Quin és el vostre Pla Comercial? Teniu contactes qualitatius? Quan aconseguiu tancar la reunió, heu pensat en com fareu la presentació? Teniu quelcom diferent del típicPowerPointavorrit que té tothom?

Bé, i li vaig dir algun altre detall que quedarà entre ell i jo.

Vam xalar, sí. I a sobre, després de la bona repassada… em va pagar el dinar!

post_17-11