“Berna sense óssos és impossible”

“Berna sense óssos és impossible” em diu el cap del Parc dels Óssos i del Zoo de Berna amb un somriure amable. Peter Schlup és el cap i pedagog del zoo de Berna així com també del Parc dels Óssos (que en forma part). En el seu dia a dia, lidera, fa de guia turístic, dóna classes, assisteix periodistes i s’enfronta als problemes que puguin anar sortint d’un parc que rep 1,5 milions de visites l’any.

Són les 9:00h del matí (puntualitat suïssa) i he quedat amb en Peter al Parc dels Óssos, el BärenPark, perquè vull entendre el ‘per què?’ de la importància d’aquests animals. És impossible visitar aquesta petita i entranyable ciutat capital i no veure óssos per tot arreu, souvenirs, bars i restaurants, escultures, fonts, logotips, roba… L’escut de Berna i la bandera també els llueixen, però “per quina raó?” li pregunto. “Això no està massa clar” comença a explicar-me tot divertit, “qui va ser primer, l’ós o la ciutat? Existeixen dues històries diferents, t’explico i et quedes amb la que vulguis” diu.

Foundation of the city 1191 - BärenPark

La primera, es tracta d’una llegenda, que diu que la ciutat porta el nom i l’emblema del primer animal que es va caçar als boscos dels voltants pel seu fundador Herzog von Zährigen. El primer animal disparat va ser un ós i d’aquí l’homònim  i l’inici de la tradició de mantenir els óssos a la ciutat. Però després, m’ explica que el nom de la ciutat molt probablement ve de la paraula celta: Berna. En cèltic Berna significa esquerda, clivella o fenedura. Berna va ser fundada l’any 1191 aprofitant un dels revolts del riu Äare i aquests recorren la ciutat com si es tractes d’una esquerda.

Berna amb B d’Ós (Bär)

Se sap que el primer ós que va arribar a la ciutat ho va fer el 1513. Els mercenaris que van participar a la batalla de Novara sota el comandament de Bartholomäus, al maig de 1513, van tornar a casa amb un ós jove entre el seu botí.
Schlup m’explica que l’ós es va situar en una primera fossa (davant de la torre de gàbia; Käfigturm), i que al veure que generava interès i “negoci”, es va mantenir.

BärenPark

Una de les 12 antigues gàbies del BärenPark

Gábies que actualment són el vestidor dels voluntaris del BärenPark

Actualment les gàbies tenen altres utilitats com en aquest cas on són el vestidor dels voluntaris del BärenPark


“Van estar molt temps en males condicions” m’explica dolgut. El Peter em deixa entrar dins d’una de les 12 antigues gàbies que hi havia al parc. M’esgarrifo, exposats per davant i per darrera amb barrots i amb poc més de sis metres quadrats, havien de conviure 20 óssos -repartits entre les 12 gàbies- durant els anys 50 i 60. Actualment es conserven però amb altres utilitats i amb la voluntat de recordar i fer reflexionar a la gent. “El canvi de mentalitat de la gent va arribar cap als anys 80 i 90” explica, quan a Suïssa va sorgir una nova legislació sobre la protecció dels animals.

El principi del canvi

La fossa dels óssos es va renovar “va ser un procés molt difícil” aclareix Schlup, “perquè és molt car i el terreny té una difícil construcció”. El Parc dels Óssos està situat al mig de la ciutat, al costat del riu Äare i té molt desnivell. Al llarg dels anys s’han anat fent canvis fins a l’actual recinte del parc que es va inaugurar el 2009.

BärenPark Finn - BärenPark
BärenPark, Bern BärenPark

 

Els protagonistes (webcam en directe)

Actualment, “els óssos viuen les 24 hores dels 365 dies de l’any a l’exterior” diu el Peter. S’alimenten 1 o 2 cops per dia i sempre en hores diferents, “a vegades és molt aviat al matí i a vegades és a la tarda” narra. Els cuidadors dels óssos s’encarreguen de canviar els horaris i l’alimentació dels óssos per tal d’oferir-los una vida el més real possible. Així doncs, el menjar s’amaga en diferents llocs del parc que van canviant i, fins i tot, hi ha dies que no mengen. S’alimenten en un 80% de vegetals i fruites i de tant en tant mengen carn o peix.

“El Finn, el mascle, pesa 347 kg i va néixer el 2006, és el que posa pau entre les dues femelles” m’ensenya el pedagog, “la Bjórk, la més jove, va néixer el 2000 i pesa 185 kg i l’Ursina, pesa 188 kg i va néixer el 2009”. Són molt forts, molt ràpids i curiosos a més no poder, és per això que els cuidadors mai entren al recinte amb la seva presencia.

Peter Schlup - leiter bärenpark i zoopädagogik.
Peter Schlup amb un dels panels informatius del BärenPark


El zoo té un total de 30 cuidadors d’animals, 15 administradors (dels quals alguns també formen part del departament d’educació), un equip de 25 treballadors free-lance i un equip de voluntaris format per una trentena de persones.

“El problema quan parlem de diners és que no cobrem entrada, és gratuït” riu amb naturalitat i afegeix “imagina si tots els visitants paguessin només 1 CHF”. Li pregunto sobre el restaurant que hi ha i em diu que és privat, que només obtenen diners de les entrades del zoo, els cursos escolars, les guies i que també hi ha l’opció de llogar espais per a esdeveniments, però que no n’hi ha prou. La ciutat de Berna paga la part gran del manteniment del parc (va pagar la reconstrucció del parc, uns 30 milions de francs suïssos) i la resta els patrocinadors. El que està clar és que costi el que costi els bernesos faran el possible per mantenir els seus óssos a la ciutat, ja que és una crida importantíssima pel turisme. Anar a París i no visitar la Tour Eiffel és com anar a Berna i no veure els óssos.

 

BärenPark

Peter Schlup i jo mateixa – foto presa per un dels voluntaris del BärenPark

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús