El Mercat de la Ceba

El quart dilluns de novembre de cada any a Berna se celebra el Zibelemärit o Mercat de la Ceba, l’únic supervivent que queda d’un antic mercat de tardor que tenia una durada de 14 dies i que començava el dia de Sant Martí.

Un dels venedors del Mercat de la Ceba (Zibelemärit)

Un dels venedors del Mercat de la Ceba (Zibelemärit)

 

El Mercat de la Ceba és un festival popular i tradicional de Berna que s’aplica a tot Suïssa com un esdeveniment únic a la temporada festiva. Comença ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora al matí, a les 4:00 am per ser exactes (només els joves més agosarats) i oficialment a les 6:00 am hora suïssa fins a les 18:00 pm. Les primeres visites ja arriben matineres per aconseguir fer-se amb les millors trenes de ceba i és al llarg del dia, que els visitants, tant nacionals com estrangers s’hi van passejant.

El mercat. Zibelemärit

En centenars d’estands expositius s’apleguen els camperols dels afores (sobretot del Districte del Llac del Cantó de Friburg),  que ofereixen enfilalls de cebes, a més d’altres verdures d’hivern, fruites i fruits secs. El gran mercat se situa a la part superior del casc antic de Berna, entre l’estació de trens i la Bundesplatz. Entre tot, els  agricultors dels voltants de la zona porten més de 50 tones de cebes i alls a la capital federal. Originals a més no poder, els venedors exposen les cebes artísticament. En trobes en forma de trena (la més típica diríem), en forma de rosca, decorades amb flors, en forma de nines, de sols, de rellotges, de tota mena d’animals (marietes, vaques, óssos, …) i formes inimaginables.  A més, el mercat té llocs que ofereixen acolorits atuells de ceràmica, pa, verdures i tota mena de records per als visitants.

Cebes en forma de nina

Cebes en forma de nina

Així doncs, avui és el dia en què menjar formatge, pastissos de formatge, pastissos de ceba i sopa de ceba és imprescindible, primer perquè emeten una aroma picant que ajuda a combatre el fred (que malauradament acompanya la festa) i segon perquè tots els restaurants de la zona i parades n’ofereixen (vaja, que és molt temptador i inevitable).

Durant l’estada al mercat, els visitants més joves (i també de no tan joves), compren bosses de confeti i la dispersen divertits pels carrers i per la gent. Sortir-ne sense estar-ne replet és pràcticament missió impossible. I entre tot el bullici, el confeti i la música, també és normal rebre alguna que altra martellada, ja que els més petits es compren uns martells de plàstic que van a tort i a dret al ritme de la batalla de confeti. També és molt típic comprar uns collarets de caramels, són de colors i cada color és d’un gust diferent, valen uns 3 – 3,50 CHF i tant grans com petits els llueixen.

Dona comprant collars de caramels al Mercat

Dona comprant collars de caramels al Mercat

 

Indispensable prendre un got de Glühwein per tornar a entrar en calor, diversos estands n’oferien. A Suïssa saps quan arriba l’hivern perquè arriba aquests típic vi, que es pren calent i t’escalfa les mans (m’entre el beus a petits glops) i el cos.

Altres venedors del mercat també oferien la mercaderia típica dels mercat d’hivern (figures i decoració nadalenca, parades d’objectes i menjars artesanals, com mel, espelmes, bufandes, …). A la tarda i la nit, sobretot quan treballadors i alumnes acaben la jornada, s’hi poden veure elements carnavalescos, persones emmascarades i les contínues batalles de confeti. Al voltant del mercat, també es donen tot un seguit d’activitats que acompanyen la festa.

Rosca de d'alls i flors

Rosca de cebes i flors

Cebes rellotge i sol

Cebes rellotge i sol

 

 

 

 

 

 

L’origen del mercat

Segons la llegenda, el seu origen es remunta al segle XV. Poc abans de les cinc de la tarda del 14 de maig de 1405, un incendi va esclatar al Brunngasse de Berna. En pocs minuts, les flames (avivades per un fort vent) s’havien estès a través de la riba oposada del riu Äare. Les ciutats veïnes van recollir diners i enviar ajudants per tal de recollir les runes. Aleshores, es diu, que en mostra de gratitud es va concedir a la ciutadania el primer Mercat de la Ceba (Zibelemärit), que es va celebrar al 1406. No obstant això, a les cròniques de Conrad Justinger, un testimoni de l’incendi, no es fa esment d’aquesta subvenció de vendre cebes.

Enfilalls de cebes petits

Més cebes i cebes

Més cebes i cebes

La realitat va començar molt més tard. Al segle XVIII, les dones dels agricultors van portar les verdures que havien cultivat al Mont Vully sobre el llac de Murten als mercats de Friburg, Murten i Neuchâtel. Al voltant del 1850, en un primer moment sense pena ni glòria, aquests anomenats “marmettes”, van començar a aparèixer a Berna venent principalment cebes (també porros, api, nous, castanyes, fruites …). I va ser gràcies a l’excel·lent qualitat dels productes i el comportament alegre i amable de les esposes dels agricultors que anaven a vendre, que el nou mercat de verdures florir ràpidament. I en trobem constància el 1860, quan els diaris proclamaven el Mercat de la Ceba (Zibelemärit) com el “tradicional” inici de la Fira de Sant Martí.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús