Aquell diumenge plujós

“Trois, deux, un, … … Nous allons!”, em diu el meu company després de rebre el vist i plau de control. Ja no hi ha marxa enrere. Empasso saliva forçadament. Els motors comencen a rugir, cada vegada més i més fort, la nau trontolla ens comencem a moure. Amb els ulls com taronges em pregunto QUÈ se m’ha passat pel cap acceptant pujar. No tinc massa clar que això surti del tot bé. Torno a empassar saliva, em dic a mi mateixa que ho puc fer -bàsicament perquè ja no tinc altra opció-.

Pista d’enlairament. Tot és molt ràpid, massa ràpid, tot tremola i fa molt soroll. Veig el final de la pista, encara som a terra! El soroll s’intensifica. Espera! Estem ascendint? Estem ascendint! Volem, estem volant! Seguim pujant, ens posicionem a una bona altura i mantenim un vol estàndard. “Preparada?” em pregunta de sobte el meu company -tot tallant el meu intent de relaxació-. Quina pregunta més estúpida! Qui està preparat per això? No, clar que no ho estic! Tot just m’estava adaptant! Assenteixo. No sé on agafar-me. Fa el primer looping. La por es transforma en excitació. Tonel, looping un altre looping, estic agafant el gust de les acrobàcies, en vull més i més. Seguim fent el boig pel cel, l’adrenalina és massa. Em passa el control i tot seguit comencem a fer voltes sense parar, no sé on queda el cel i on queda el terra, estem creuant núvols i no veiem res, m’estic marejant, el control no m’obeeix, no sé com estabilitzar la nau! Estem anant en picat contra el terra! Intento remuntar, però res! Caiem en picat, merda! La nau, totalment sense control. Impactem contra el terra. “Boooooom”.

Estem de cap per avall, ho sé perquè tinc els cabells de punta, literalment. La nau comença a adreçar-se lentament. S’obra la porta i la llum ens encega. Algú em deslliga i m’ajuda a aixecar-me. “Ça va?” pregunta l’encarregat del simulador. “Ça va, ça va responc amb el meu francès. No m’hauria pensat mai que el Museu del Transport de Lucerna, on em trobava aquell diumenge plujós, podia arribar a tenir tantes activitats i coses per descobrir.

Museu del Transport Museu del Transport

 

Des de les carreteres fins a l’espai, tot passant per muntanyes, mars, rius i cel, el Museu del Transport explica de manera amena, entretinguda i diversificada el desenvolupament dels mitjans de transport. Des de la seva història fins a l’actualitat. Es va inaugurar l’any 1959 i en molt poc temps es va convertir en un dels més populars de Suïssa. Hi pots passar hores i hores, necessites dies per veure’l bé. Compta amb més de 3.000 objectes en exposició en una superfície d’uns 20.000 m2. Realment és immens. Val la pena passar-hi tot el dia per gaudir-lo i disposa de bons per tornar-hi més vegades, així com descomptes per grups o per famílies. És car, ara, no a tots els museus pots gaudir de simuladors, presentacions multimèdia i tot tipus de mostres interactives.

Museu del Transport Museu del Transport

Suïssa va jugar un paper pioner en l’obertura dels Alps, així com en la creació de la base per al manteniment dels prestadors de serveis turístics. Així doncs, durant l’estança pots descobrir com s’arriba des de les valls fins als cims més alts. Pots arribar entendre el funcionament de tot tipus de remuntadors, telefèrics, funiculars, … Saber com s’ho fan els trens per pujar les fortes pendents (heliptical tunnel system), sentir què costa moure diferents tipus de rodes, conduir diferents tipus de trens, un helicòpter o una avioneta, veure si ets apte per fer d’hostessa d’avió, fer tests per provar-te, d’equilibri, de visió, de reacció davant d’ accidents, saber quin perfil de conductor tens ,…

Museu del Transport Museu del Transport

 

No s’acaba mai. I està dedicat a totes les generacions. Tant per a famílies com per grups escolars, parelles, grups d’adults, nens i joves. En la meva humil opinió, el recomano.

 

Si vols veure més fotografies, et deixo l’enllaç de la Galeria completa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús