Opinió

T’estimo arreu, i no t’importa el desordre.

T’estimo amb les mans descosides i els pantalons descordats,

Amb ulls de gallina moixa i esbufecs de porcell senglar.

T’estimo amb la llengua humida de desig,

amb llengua desvergonyida i aventurera.

T’estimo a tres bandes i arreu.

….

La teua pell no és frontera, i encara ho són menys els replecs

de la teua consciència tèbia

i bruta

pels segles de lluita;

pels segles d’esvaïment.

T’estimo amb paraules somiades, amb aquests mots amb què et parlo,

i desclivello el teu sexe amb pedregades de carn.

T’estimo amb consciència de ser,

T’estimo  tothora i arreu.

T’estimo aïllat i llunyà des d’aquest apartat inhòspit.

Entrada publicada a General el dimecres, 23/05/2012 a les 9:21.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.