Arreu

T’estimo arreu, i no t’importa el desordre.

T’estimo amb les mans descosides i els pantalons descordats,

amb ulls de gallina moixa i esbufecs de porcell senglar.

 

La mar que ens lliga ben a prop

la llengua humida de desig,

et furgo la terra ben endins

i els cors que van a contracop.

 

 

La teua pell no és frontera, tampoc no ho és la teua veu,

ni la glaça que amaga l’essència fraternal dels nostres retrets.

Descobrir en obrir-te les cames que estem fets de la mateixa mel.

Bandejar les despulles i fondre’ns amb l’anhel d’un xiquet llaminer.

 

La llengua humida de desig,

La mar que ens lliga ben a prop

Et furgo la terra ben endins

I els cors que van a contracop.

 

 

 

 

T’estimo amb paraules trobades,

als pous dels nostres gegants

i desclivello el teu sexe

amb pedregades de carn.

T’estimo amb consciència de ser,

t’estimo sabent que serem,

t’estimo  tothora i arreu.

T’estimo a tres bandes i arreu.

2 comentaris

  • Rosanna

    11/01/2013 11:26

    és preciós!

  • agarcia

    07/02/2013 19:12

    Moltes gràcies Rosanna. M’alegro que t’haja agradat!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús