T’estimo arreu, i no t’importa el desordre.
T’estimo amb les mans descosides i els pantalons descordats,
amb ulls de gallina moixa i esbufecs de porcell senglar.
La mar que ens lliga ben a prop
la llengua humida de desig,
et furgo la terra ben endins
i els cors que van a contracop.
La teua pell no és frontera, tampoc no ho és la teua veu,
ni la glaça que amaga l’essència fraternal dels nostres retrets.
Descobrir en obrir-te les cames que estem fets de la mateixa mel.
Bandejar les despulles i fondre’ns amb l’anhel d’un xiquet llaminer.
La llengua humida de desig,
La mar que ens lliga ben a prop
Et furgo la terra ben endins
I els cors que van a contracop.
T’estimo amb paraules trobades,
als pous dels nostres gegants
i desclivello el teu sexe
amb pedregades de carn.
T’estimo amb consciència de ser,
t’estimo sabent que serem,
T’estimo a tres bandes i arreu.
Adrià Garcia (Benicarló, 1981) és educador ambiental i escriptor, autor del llibre “Dues o tres coses que mai no sé d’ella”.
Rosanna
11/01/2013 11:26
és preciós!
agarcia
07/02/2013 19:12
Moltes gràcies Rosanna. M’alegro que t’haja agradat!