Pedres

Poema inspirat en l’obra “L’etern retorn” de Josep Antoni Garcia Bel

L'etern retorn de Garcia Bel

 

PEDRES

I tornar a tu, mare
Tornar al teu sexe terrós i fèrtil.
Oblidar les paraules, desproveir-me de raons i veritats,
tornar a ser tu.

I no haver deixat mai de ser tu.

Saber veure que mai no em van tallar
el cordill que em lliga al teu centre.
La gravetat que em pesa al bell mig de la panxa.
Entendre que no sóc més que un trist badall dibuixat
a la teua pell envellida pel pas de les nits consentides.

I deixar que córrega el temps,
no saber separar-nos.
I no poder distingir-nos.
No ser,
I ser.

Brolla la sang,
Es trenca el temps.
S’amollen les pedres
i et tornes a enamorar.

Una altra volta et fecunden.
Oblido que he segut tu,
tornem a fingir indiferència.
Torno a escoltar com te’n rius,
I a no recordar,
una altra vegada perquè.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús