Davant un nou horitzó

Itàlia és un país que ens resulta ben familiar a tots aquells que habitem al Mediterrani, o com a mínim a aquells que ho fem a la seva banda occidental. Tots hi hem estat com a turistes,  hem destruït la seva llengua intentant parlar-la, hem assaborit els seus plats més típics i en coneixem alguns dels monuments més emblemàtics. Som, en molts aspectes, països similars; hereus d’un passat comú que malgrat els segles encara es deixa sentir. Quan un s’hi trasllada a viure, malgrat canviar l’espai, la gent i la llengua que parlen, s’hi pot sentir com a casa, gairebé, des de la seva arribada.

Fernand Braduel situava a l’àrea mediterrània “tres comunitats culturals, tres civilitzacions de gran vitalitat i extensió, tres maneres de pensar particulars, de creure, de menjar, de beure, de viure… En realitat, tres monstres sempre a punt a ensenyar-se les dents (…)”. Aquestes tres civilitzacions que conviuen des de fa segles al voltant del mar Mediterrani no són altres que el cristianisme, l’islam i el món ortodox. El món d’arrel cristiana, o més ben dit llatina, s’estén vers tota la banda occidental. Des de Brindisi fins a Santiago de Compostela i des de Cadis fins a Llemotges, passant per Marsella, Barcelona, Nàpols i Roma que en continua sent, d’alguna manera, el seu epicentre.

Representació del Mediterrani. Atles Català, Cresques Abraham, segle XIV.

 

Ara bé, Itàlia  -de la mateixa manera que passa amb els bons amics- es descobreix mica en mica, sense presses i amb sorpreses agradables i desagradables al llarg de la descoberta. És doncs en una segona fase quan un s’adona que, malgrat les semblances, les diferències amb aquest gran país mediterrani són moltes i molt variades.

Des de Pàdua, nou horitzó on sóc i on visc, miraré de recollir algunes de les impressions i reflexions de la meva estada al país de la gent àgil i desperta, dels bons menjars i de la bellesa artística més extraordinària.

Des d’avui i cada dimecres intentaré parlar dels aspectes que ens acosten i ens allunyen a la realitat italiana, tot  reflexionant sobre la seva història, llengua, cultura, política i literatura.

 

 

1 comentari

  • Gemma Pellisa Prades

    24/03/2014 1:38

    Quin plaer fer aquest viatge amb tu, Ivo! G.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús