El que ens uneix i ens separa

Com tot allò que ens resulta quotidià acostumem a mirar-lo amb una certa indiferència i, segurament, per això no li fem el cas que es mereix. Avui dia és sinònim de vacances, d’estiu i de platja. De ben segur que amb aquestes tres línies ja n’heu tingut prou per descobrir el tema  del post d’avui.

El Mediterrani, però, és molt més que els enganys televisius que ens ofereixen, any rere any, alguns anuncis de cervesa, plens de  persones perfectes, en platges perfectes, tot celebrant festes perfectes; sempre bronzejades, sempre heterosexuals i complint el prototip de bellesa de la nostra època. Malauradament, el mar que ens uneix i ens separa és també sinònim de fronteres, de somnis frustrats, de mort i de divisió. Només cal pensar en la gran quantitat de persones que han perdut la vida intentant travessar-lo per arribar a l’altra riba.

Fernand Braudel que dedicà gran part de la seva vida acadèmica a l’estudi d’aquest mar ofereix, en un dels seus llibres, una definició sensacional:

Què és el Mediterrani? mil coses juntes. No un paisatge, sinó innumerables paisatges. No un mar, sinó més aviat una successió de mars. No una civilització, sinó una sèrie de civilitzacions apilades les unes sobre les altres. Viatjar pel Mediterrani significa trobar el món romà al Líban, la prehistòria a Sardenya, les ciutats gregues a Sicília, la presència àrab a Espanya, l’Islam turc a Iugoslàvia. Significa aprofundir en l’abisme dels segles, fins a les construccions megalítiques de Malta o les piràmides d’Egipte. Significa trobar realitats antiquíssimes, encara vives, al costat de l’ultra modern: al costat de Venècia, immersa en la seva falsa immobilitat, l’imponent conglomerat industrial de Mestre (…)

El Mediterrani, doncs, a ulls del brillant medievalista francès és un organisme complexíssim de natura, cultura, civilització i agricultura format al voltant d’un espai comú i compartit. Un blau que a la vegada es divideix en multitud de petits racons. D’alguna manera es podria dir que el Mediterrani genera aquella diversitat que ens fa iguals a tots els que habitem a la seves ribes. Aquesta mescla històrica i cultural de la qual parlava Braudel és encara, i per sort, ben viva;  un se n’adona ràpidament al veure els italians que viuen a Barcelona, els marroquins o els catalans que vivim a Itàlia i tota la resta de persones que han decidit establir-se en una altre punt de la mediterrània.

Joaquim Sorolla "Embarcacions valencianes" (1908)

Entre l’antic Mare nostrum dels romans i el nostre Mediterrani hi ha punt de divisió indubtable, un distanciament entre nord i sud que malgrat els segles encara arrosseguem: l’ascens i la consolidació de l’Islam. A partir del segle VII  tota riba sud cau sota domini musulmà, tot provocant una divisió religiosa, cultural i mental entre una banda i l’altra.

La ràpida expansió de l’Islam va suposar un drama i una por terrible per l’Europa cristiana. En menys d’un segle aquesta nova civilització, sorgida del desert d’Aràbia, havia arribat fins al cor de França, on foren aturats per Carles Martell en la famosa batalla de Poitiers l’any 732. El seu establiment definitiu a tota la riba sud i present durant alguns segles a la Península Ibèrica va provocar la pèrdua de gran part de territori cristià i va acabar dividint el Mediterrani en dos mons, en dues realitats oposades i en dues comunitats de creients.

Malgrat la fractura entre nord i sud -en la qual malauradament encara som immersos- els punts de contacte entre les diverses civilitzacions que vivim al voltant d’aquest mar continuen sent molts: mercats i places, menjars i maneres de viure, folklore i ritmes musicals. El Mediterrani, com deia Braudel, encara és: “un conjunt de vies marítimes i terrestres connectades entre elles, de ciutats petites, mitjanes i grans que es tenen per mà les unes a les altres. Vies i encara més vies, un magnífic sistema de circulació”. I és que, sigui amb la coca medieval o sigui amb modern creuer, hi continuem comerciant, viatjant, gaudint-lo i movent-nos-hi com peix a l’aigua.

1 comentari

  • Gemma

    10/04/2014 18:38

    M’interessa l’estudi del Mediterrani, igual que el Danubi de Magris. A veure amb què ens delectes la setmana que ve!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús