Rei João… què?

La visita del rei Juan Carlos al Brasil, marcada per les tensions migratòries entre ambdós països, passa amb indiferència entre la premsa i la població.

No per ignorància o per dificultats per pronunciar la /j/ del castellà, la població brasilera no sap ni té cap interès en conèixer el monarca espanyol. Després de repetir el nom tres vegades, pregunten: què és, president o cap d’estat? té el càrrec per vida!? i la breu conversa es tanca amb… però què fa? Els mitjans tampoc presten gaire atenció als detalls i escriuen Juan Carlos 1° (en números, com si fos un pilot de F-1).

La visita del rei Juan Carlos ha passat desapercebuda pels mitjans i ha estat inexistent entre la societat. La trobada s’ha organitzat un dia abans de la reunió a Madrid (aquesta sí important) on els diplomàtics d’afers exteriors han de decidir solucions a les tensions migratòries, després que el Brasil aplicara els mateixos requisits d’entrada que Espanya demanava als brasilers.

En aquest sentit la premsa del Brasil ja havia abonat el terreny el dia abans, amb paràgrafs de notícies com:

A banda que les qüestions econòmiques i d’interès d’empreses espanyoles al Brasil estiguin a l’ordre de les converses, la visita arriba en un moment de constrenyiment recíproc entre els dos països degut al problema migratori.

La polèmica sobre el tractament donat als brasilers que viatgen a Espanya té més relació amb decisions que seran preses en l’àmbit governamental, tanmateix, d’acord amb els assessors que preparen la visita, el rei haurà d’utilitzar la seva imatge de cap d’estat per amenitzar la situació en la conversa amb la presidenta.

“El Rei d’Espanya arriba demà al Brasil en mig de problemes migratoris”, Correio Braziliense, 02/06/2012

Portada de 'Correio Braziliense' (Brasília), únic diari que tracta la notícia en portada (05/06/12) / correiobraziliense.com.br

Com es pot observar en les poc subtils informacions que es publicaven els dies previs, el Brasil té clar a què venia el monarca i amb quins ulls l’havien de rebre. Donat per fet “l’interès d’empreses espanyoles” i el paper “d’imatge” del rei, l’encontre de la presidenta Dilma es va rebre més com un “a veure quin conte ens expliquen ara…”

I aquesta vegada el conte va ser un monòleg, d’aquells que no fan riure perquè són massa sarcàstics. Amb afirmacions com “mi país tiene el empeño y la determinación para superar la crisis desde la solidez de sus instituciones y la excelencia de nuestro capital humano”, “la economía española tiene fundamentos sólidos. Nuestra deuda pública es menor que la de otros países de la UE. Nuestras cuentas con el exterior y nuestras cuentas públicas se equilibran con rapidez, al tiempo que mejora nuestra competitividad” i el tancament final “el Gobierno está también acometiendo reformas de gran calado que no tardarán en dar fruto” (que no em molestaré en traduir per absurdes). Su Majestad -perquè no vull que sigui la meva- va fer una onírica descripció de la situació a Espanya.

El rei llegeix el seu discurs (elpais.es)

L’objectiu de tot el muntatge era “inspirar confiança”. Segur que hi han millors maneres d’aconseguir-ho que llegint tot el discurs, sense aixecar el cap i movent la mà un parell de cops per donar senyals de vida. Tampoc la representant brasilera va perdre massa el temps en aprendre quatre paraules en castellà. Va fer passar al convidat per l’entrada lateral del Palau d’Itamaraty (“per seguretat”) i el va saludar amb un “me alegro que esteas mejor”. A partir d’aquí el protocol establert d’ensabonaments i carentonyes.

Freda benvinguda. El monarca i Dilma es saluden amb neguit

El balanç de la cita: una foto del rei que no fos amb un elefant al costat. En aquest punt també cada país va tirar pel seu cantó. Mentre l’ABC publicava en portada una imatge de Dilma lleument inclinada (fins a tres vegades va haver de fer el gest perquè els fotògrafs agafessin l’instantània), els grans diaris brasilers, O Globo (Rio) i Folha (São Paulo), publicaven a les seves webs (per no malgastar tinta) una imatge del monarca besant la mà de la princesa. En definitiva, una anècdota aquí i un regal per a la premsa monàrquica allà. A veure si del proper viatge de treball es pot treure més profit. Potser abans el país de destí necessiti un parell de classes d’història medieval, però ningú està per perdre el temps…

Imatge dels diaris 'O globo' i 'Folha de São Paulo' a l'edició online (04/06/12) // oglobo.globo.com / folha.uol.com.br)

Portada de l''ABC' (05/06/12) / ara.cat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aitor Sáez (Goiânia, 05/06/2012)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús