Però, hi ha vaga o no?

Més de 50 universitats han aturat les classes per reclamar una millora del sou dels professors. La Universitat Federal de Goiás (UFG) encara debat la possibilitat d’adherir-se a la protesta mentre que molts docents i alumnes donen per iniciada la vaga.
 

Els estudiants voten per unanimitat a favor de la vaga / AS

“Reunió d’estudiants a les 14h!”, “Uneix-te al sindicat!”. Cada hora passa per davant de casa un cotxe amb un enorme altaveu que crida al personal per participar d’assemblees i mobilitzacions. La primitiva forma de divulgar les informacions cada vegada augmenta més els seus decibels alhora que intensifica el to sindicalista. A tothom se li escaparia el somriure quan en comptes de missatges polítics sembla que s’estiguin venent melons…

Els professors es reuneixen per determinar la seva postura / AS

Fa tres setmanes, algunes facultats de ciències van convocar una vaga amb motiu de la reducció dels plus per perillositat. El Govern va augmentar el 4% el seu sou, però amb la supressió dels “extras” la compensació va dismnuir. Aquesta jugada institucional va desembocar en una protesta que es va estendre a tot el cos docent, que reclama una millora salarial i de les condicions laborals. Un professor brasiler, amb una alta qualificació (estudis de doctorat), rep uns 2.000 R$/mes, mentre que un policia, sense formació superior, cobra més de 6.000R$, i no parlem ja dels polítics. Aquesta seria la comparació que més s’utilitza per argumentar les causes de la mobilització.

Amb més de 50 universitats aturades, l’elevat seguiment de la vaga s’ha pogut mantenir gràcies al recolzament dels alumnes i els tècnics administratius. A només 10 dies per tancar el semestre, l’enrenou que s’ha generat dintre del món acadèmic és important. La pressió comença a donar els primers resultats. Després de dues setmanes amb un govern sense voler sentir parlar de “vaga”, el ministeri d’Educació ha mogut fitxa amb l’inici de negociacions avui dimecres. Els mitjans de comunicació (recordem, controlats per partits i empreses) obvien la informació i fan ziga-zaques per treure ferro a l’assumpte.

 

Caòtica incertesa a la UFG

Moment de prendre deicions / AS

A la Universitat Federal de Goiás (UFG) regna la incertesa sobre el tema “vaga”, que ja ha derivat tòpic recorrent a les xarxes socials i als cafès del campus. Ningú sap del tot cert si estem o no en vaga. Durant dues setmanes, amb els precedents en altres estats del país, el neguit entre l’alumnat (sobretot el que s’ha de formar aquest any) era important. La major part dels estudiants, per comoditat, no vol que s’aturin les classes. Millor dit, vol acabar el semestre en pau.

Tanmateix, el passat dimarts el Directori Central d’Estudiants (DCE) es va anticipar a la decisió del professorat i va convocar una assemblea per decidir la seva postura. Els joves polititzats i engrescats per la situació -fa 14 anys que la UFG no viu una vaga- va decidir per unanimitat donar suport a la mobilització dels docents i va decretar vaga estudiantil a partir del dia 11. El rebombori de la sala a l’hora d’aixecar els braços posava la pell de gallina, però la seductora multitud (unes 200 persones) no estava ni de lluny preparada per organitzar una comissió de vaga eficient.

Assemblea d'estudiants organitzada pel DCE (05/06/2012) / AS

El dia següent la previsió va quedar palesa quan, empesos pel caliu dels esdeveniments, una cinquantena d’estudiants es van reunir a les portes de l’auditori on s’havia de celebrar la decisiva assemblea de professors per decidir l’adhesió o no de la UFG a la vaga nacional. El sindicat únic del professorat, Associação de Docentes da UFG (Adufg), contrari a aturar l’activitat, va cancel·lar la reunió amb l’excusa que “no s’escoltava res”. El gest va desencadenar una forta discussió que va passar a les mans (fet lamentablement molt habitual a l’Amèrica del Sud).

Concentració d'estudiants en motiu de la reunió del professorat (06/06/2012)/ AS

Entre els docents, no afiliats al sindicat, que van restar a la sala, 60 van mostrar-se favorables a decretar vaga i 5 en contra. La substancial diferència, però, no té cap efecte pràctic. Tot i la legitimitat de la decisió -participació representativa, àmplia majoria i context nacional apropiat- la votació va ser considerada il.legal per l’Adufg. Per tant, la setmana passada, moment clau del moviment, encara no s’havia pres cap postura oficial.

Amb això que arribem al dilluns, amb estudiants entusiasmats en participar del moviment i aturar les classes, alumnes apunt d’acabar la carrera decidits a acabar el semestre, professors espavilats que per estalviar-se problemes ja van tancar l’avaluació, i també alguns reaccionaris disposats a tirar endavant la seva assignatura. La posició majoritària d’uns i d’altres: “si es decreta la vaga la compliré, però de moment…”

Segons l'Adufg, els crits no permeten celebrar l'assemblea / AS

 Uns vint alumnes van organitzar piquets més simbòlics que pràctics. Informatius que dirien alguns per suavitzar. La falta de participació no va permetre evitar la continuïtat de l’activitat acadèmica. Aquests dies tothom va cap a classes, que acaben per ser un debat sobre la vaga. En els darrers dos dies estudiants i professors han celebrat assemblees separades per determinar posicions i concretar alguna decisió. L’Adufg ha tingut la genial idea de convocar una votació on-line sobre l’adhesió a la vaga. Lògicament només poden participar els afiliats degudament registrats, així, el resultat del plebiscit ja es pot anticipar… De tota manera, l’acció no és un instrument vinculant i, per tant, els professors hauran de reunir-se de nou en assemblea per votar a mà alçada. Sembla que la urgent convocatòria tindrà lloc avui i en cas de vaga aquesta començaria el divendres, a només una setmana pel final del semestre.

Discussió entre membres d'Adufg i docents no afiliats / AS

Aquesta història em sona… 

Per aquest motiu molts es lamenten, “per una setmana…, declara la vaga per a l’inici del segon semestre [agost]”. Companys, no cal dir que una vaga és un mecanisme de pressió i que començar-la a l’agost només serviria per fer més llarg el període de vacances. No poder formar-se i començar a treballar amb un nou contracte, no poder entregar el treball final de carrera, no poder tancar les notes… són els “danys col.laterals” que l’estudiant ha d’assumir en recolzament als professors, i al futur de l’Educació en general.

Aquesta passivitat i oposició davant la vaga em recorda al meu primer any de llicenciatura. Durant el primer semestre (novembre de 2007) van tenir lloc les ocupacions en protesta pel Pla Bolonia. En aquell cas la mobilització era estudiantil, però les reclamacions anaven en la mateixa línia: contra les privatitzacions, millora de les condicions, representativitat als òrgans de poder, llibertat de pensament, etc. Com els estudiants d’aquí ara, vaig sentir-me atret per la protesta i sobretot pel seu modus operandi (va ser divertit viure un mes a la facultat). Per aquells temps les reivindicacions eren diluïdes, inconcretes, i fins i tot algunes eren incoherents. Més bé en aquella bonica tardor es va coure la sensació que algun fet terrible estava per succeir, i els que pensem més amb el cor (i ens deixàvem influenciar amb facilitat) vam seguir una vaga que va acabar en bogeria i finalment en decepció.

Xerrades informatives dels piquets (11/06/2012) / AS

Quatre anys més tard, i parlo d’ara, els professors i alumnes que boicotejaren el moviment fent classes d’amagat als despatxos (entre les accions més baixeres), ara surten al carrer per protestar contra la reducció de salari i drets laborals, contra l’augment del preu de matrícula, i el llarg etcètera de retallades de Govern i Gobierno.

No em sento orgullós perquè els “antics opositors” ara estiguin patint les seves pròpies conseqüències. Sento llàstima. Per ells i per mi. I sobretot sento llàstima que aquí pugui succeir el mateix. Quan tot rutlla resulta difícil percebre els riscos futurs. La gent no vol complicar-se i prefereix “salvar el cul” com pugui. L’altre dia mentre fotografava els piquets el cor em va fer un tomb. Entraria a cada classe i parlaria de l’experiència a Espanya, no com a visionari, sinó amb fets ja viscuts. Però seria inútil… ningú veu la pedra fins que no s’entrebanca.

Tensió a l'entrada del menjador universitari / AS

Assegut al portal de casa espero que arribi algun company per escoltar les darreres novetats. El cotxe-altaveu passa cridant “Voti a través d’Internet sobre el futur de la vaga…”. Després de tots els nervis de la darrera setmana, de nou se m’escapa el somriure.

 

Aitor Sáez (Goiânia, 13/06/2012)

 

 

 

Cronologia dels fets en imatges (Fotos: Aitor Sáez):

DiscursCansament

Propostes

 

Agitament

 

Postres

 

"En el país del Carnaval, qui samba és l'Educació"

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

1 comentari

  • Martí Riba

    19/06/2012 17:13

    Déu n’hi dó quina crònica!
    Pinta molt bé aquest blog, estarem atents. Molta sort en aquesta aventura tan lluny de casa!

    Salutacions d’un compatriota cerdanyolenc!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús