De favela a comunitat

Entrada de la favela de Lemão / AS

“Què és això?” m’interroga una nena disposada a no baixar de la seva bicicleta per res del món. La comitiva de la UNMP ha aprofitat el dia per visitar un parell de faveles. En un acte simbòlic d’apropar-se als companys pobres, el passeig requereix de molta ingenuïtat per quedar-se només amb aquella visió. A pocs metres d’aquella nena que no sabia el que era la meva càmera, es troba un cinema en 3D. Però millor no aixecar el cap.

La Plaça del Coneixement de la favela de Lemão podria ser el centre neuràlgic de qualsevol localitat petita. Tot ben arreglat, els arbres i la gespa cuidada, els carrers asfaltats i les parets plenes de grafits, com a símbol fàcil de la integració social del jovent marginal. El govern no escatima en inversió a l’hora de “reformar” les faveles, que ara s’anomenen comunitats. Primer la pacificació amb una forta intervenció policial, morts, etc. i després col·loco una sala de cinema d’última generació per treure de la pobresa a les famílies del barri.

Obres a Babilônia / AS

A prop de la platja de Copacabana, amb les millors vistes al mar, s’aixeca la favela de Babilônia, on el procés de reconstrucció és encara més fort. Evident, es troba més pròxima a la zona turística. En les empinades pujades els tractors posen la marxa més curta per intentar pujar. I milers d’obrers recorren els andamis com formigues. Hi ha més treballadors que habitants. En un primer moment el govern va intentar comprar aquelles terres -ubicades en una zona privilegiada- però els propietaris es van negar. Així que no va quedar més remei que donar un bon rentat d’imatge. Aviat ve el Mundial i els Jocs Olímpics. Les faveles de la perifèria no han gaudit la mateixa sort…

Ni armes ni drogues, només un fil que talla caps

“Vigila no et tallis!” m’adverteix amb exageració un company de l’expedició. Estic trepitjant el fil d’una cometa… Prefereixo ni preguntar al moment i em separo del grup per veure als nens jugar amb la cometa. De tant en tant miro amunt i estrenyo les dents per no sortir corrent i pujar a veure que amaguen aquell escales interminables. Em poso a conversar amb un grup de nois, sobre futbol, com no, i veig que molts d’ells tenen cicatrius a les mans. Deixo de seguir la xerrada i m’allunyo quasi espantat, imaginant qualsevol possibilitat.

Plaça del Coneixement, a Lemão / AS

La innocent cometa resulta ser mortal. Colen vidre al fil per fer-lo més resistent, amb l’inconvenient que talla com un ganivet afilat. El joc consisteix en trencar el fil de la cometa de l’altre quan totes dues s’entrelliguen. Un es queda sense joguina i l’altra continua gaudint amb la satisfacció d’haver vençut.

El problema arriba quan la cometa vola baixa i passa un motorista, per exemple. Hi han hagut casos de morts per causa d’un tall al coll. La ruptura de cables, les antenes i els arbres potser són els danys menors que pot causar l’utensili. Utilitzar vidre en el fil de la cometa està prohibit i sancionat amb penes de presó. Tanmateix, la Policia Militar que passeja pel centre d’aquella favela sembla poc preocupada en multar uns nens. Es pot entendre, potser s’han hagut de batre a trets amb narcotraficants, no es posaran ara a requisar cometes.

Competició a l'aire / AS

A la favela no es veuen drogues, ni armes, però persisteixen problemes socials i culturals de fons, i evidentment econòmics. El treball del govern s’ha limitat a fer una primera passada per netejar la façana. Serà la primera etapa d’un procés a llarg termini o es reduirà a una acció política sense continuïtat després del 2016? En aquelles cases de totxo sense pintar i amb escombraries a sota, aquesta pregunta ni es planteja, les famílies amb prou feines superen el dia a dia en aquell indret tan incert i tens, que intenta ser una veritable comunitat.

Aitor Sáez (Rio de Janeiro, 21/06/2012)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús