Contra el nazisme, evidències

Si hi ha algun motiu a Alemanya per a sortir al carrer, aquest al·licient el posa el nazisme. En aquest cas “la lluita contra el nazisme”. El passat divendres 200 persones van boicotejar un acte del Nazionaldemoktratische Partei Deutschland (NPD), el partit neonazi d’Alemanya, autoanomenat Partit Nacional-Democràtic.

Tres manifestants durant la protesta contra l'acte del NPD, divendres passat a Dresden / Foto: AITOR SÁEZ

 

L’acte del NPD tenia com a finalitat expressar el rebuig contra l’Asil i la Islamització. Probablement un lema tan còmic com els mateixos manifestants, que havien comprat una tela de pancarta fabricada al Pakistan, vestien unes samarretes teixides a Bangladesh, havien posat benzina d’Aràbia Saudí i alguns dinarien a un Kebab.

El joc de sempre. Quatre incongruents d’una banda i desenes d’antiincongruents de l’altra. Però la simbòlica i gairebé festiva escena deixa moltes preguntes i evidències enlaire. Què hi pensa la resta de la població? Per què aquests actes, i un partit declarat nazi encara són legals? Per què els alemanys no es manifesten?

Simpatitzants del partit neonazi, NPD / Foto: AITOR SÁEZ

El partit nazi va obtenir a Saxònia un 3’3% de vots en les últimes eleccions generals de 2013, i té presència al parlament saxó amb els 8 diputats, aconseguits l’any 2009. A Saxònia (antic “land” sota control soviètic) el procés de desnazificació va ser molt diferent del de l’Oest, i les conseqüències encara hi són latents.

Tanmateix, l’executiu alemany, que dóna lliçons de tolerància a les conferències de la Unió Europea, encara no ha sigut capaç d’il·legalitzar un partit d’ultradreta. L’explicació, com gairebé tot en Política, la trobem en els interessos electorals. Fa deu anys, la cancellera Angela Merkel va emprendre un procés per aturar el NPD que finalment va ser denegat pel Tribunal Constitucional. En vista de les eleccions europees, el govern alemany no prendrà els riscos de patir la mateixa batacada públic.

I sobre per què els alemanys no es manifesten, la resposta és simple: la por. Qualsevol acte amb pancartes i crits es vincula amb desestabilització social i apareixen els fantasmes de la Segona Guerra Mundial. La mentalitat del “val més estar callats, no sigui que la bèstia desperti” impregna la societat civil alemanya i limita la seva participació política. El sentiment de culpabilitat encara és molt gran i qualsevol tema és tractat amb pinces, o millor ni tractar-ho, com és el cas dels refugiats o de l’onada d’immigrants comunitaris.

Qualsevol preocupació o tema de debat es resoldrà a les urnes, cada quatre anys, com la plàcida democràcia mana. Entretant el gat i el ratolí jugaran a fer política al carrer, posant de manifest els estigmes i tabús d’una societat que prefereix el silenci.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús