Algunes dificultats amb un informe de SCC

 

El passat dia 24 d’octubre, Societat Civil Catalana (SCC) va fer públic un document titulat “Informe sobre la economía de una hipotética secesión de Cataluña. La qüestió que tracta és de la major importància política, li he dedicat alguns esforços a documentar-me i a reflexionar i per això he considerat important llegir amb atenció el document. Com que la seva anàlisi m’ha suscitat diverses dificultats, crec que val la pena compartir-les amb els lectors.

1a Dificultat: el format

 

La premsa digital ha acompanyat la notícia de la presentació amb un link a una presentació del document, que té el format que coneixem popularment com a “power point” o “PPT”: es composa de 23 transparències esquemàtiques. Aquest format és, habitualment, el suport a les presentacions públiques d’un document, però la comprensió i l’anàlisi d’aquest exigeix accedir al format extens. Tanmateix, sembla que aquest format extens no existeix, o almenys no he estat capaç de localitzar-lo a la web de CSS ni enlloc. Aquest fet és insòlit i resta credibilitat i solvència al document, perquè dificulta enormement la seva comprensió i discussió.

L’estructura del document tampoc no ajuda, perquè s’inicia amb una “Introducción” que té l’aparença d’un índex però que no es correspon amb el contingut del document, segueix amb un “Sumario” que té la forma d’un resum sintètic de 10 punts, i segueix amb un “Resumen Ejecutivo” on apareixen 7 punts una mica més explicats. Alguns dels punts apuntats en cada un d’aquests tres apartats no apareixen en els altres dos ni a la resta del document. És inevitable concloure que la confecció del document és molt millorable.

Així doncs, el lector ha d’entendre que ens trobem amb un document en part incoherent i on els arguments no estan explicitats sinó només insinuats. No obstant això, el que segueix és el producte d’un esforç de bona fe per entendre i discutir els arguments del document.

 

L’argument central

 

El document parteix de la constatació que la resta d’Espanya és el principal soci comercial de Catalunya, a qui ven cada any uns 44.000 milions d’euros (M€), mentre que a la resta de la Unió Europea hi ven 37.000 M€ i a la resta del món uns 22.000 M€. El que Catalunya ven a la resta d’Espanya és més que el que hi compra, de manera que experimenta un superàvit comercial d’uns 19.000 M€; en canvi, amb la resta del món  el balanç és d’un dèficit d’uns 8.500 M€.

Potser cal aclarir, en benefici dels lectors poc familiaritzats amb els conceptes de la balança de pagaments, que les xifres anteriors es refereixen exclusivament al comerç de béns (per entendre’ns, de coses físiques), excloent els serveis (el més important dels quals és el del turisme). Si incloem els serveis, Catalunya té un superàvit amb la resta d’Espanya de 12.000 M€ i amb la resta del món també un superàvit d’uns 10.000 M€; la suma és, doncs, un superàvit d’uns 22.000 M€. El document només es fixa en la balança comercial perquè, implícitament, suposa que la independència només afectaria de manera significativa el comerç de productes, la qual cosa no té per què ser certa en termes conceptuals, però sí en termes quantitatius perquè el turisme té un pes enorme en el capítol dels serveis, i el turisme difícilment en resultarà afectat.

El document continua exposant que els fluxos comercials de Catalunya es veurien afectats per la independència per dos motius: per l’”efecte frontera” i per la disminució de la inversió estrangera (IED).

El denominat “efecte frontera” és un concepte econòmic sobre el que hi ha poc consens, i que es basa en l’observació que, encara que no hi hagi obstacles aranzelaris o restriccions d’altra mena (quotes, etc.), les economies comercien menys entre sí si hi ha una frontera entre elles que si no existeix. Així, per exemple, tot i que els EUA i Canadà estan lligats per un tractat de lliure comerç (NAFTA), les empreses canadenques comercien menys amb les nord-americanes que estan a la mateixa distància però a l’altra banda de la frontera. El mateix fenomen s’observa dins de la Unió Europea.  L’efecte frontera es refereix normalment a la reducció del comerç per una frontera que va existir però que encara es recorda, i sembla que estaria motivat per la inèrcia en les relacions comercials, que molt sovint es basen en la confiança entre persones físiques i l’adaptació mútua de les estructures productives. No obstant això, també s’ha percebut l’existència d’un efecte frontera com a  conseqüència d’una escissió. Així, per exemple, ha succeït en els casos d’emancipació colonial, on la metròpoli i les ex colònies, que inicialment comerciaven molt intensament, han acabat desenvolupant patrons comercials que els han allunyat progressivament.

En el cas que ens ocupa, l’informe ens explica que “la independència redueix les relacions comercials entre un 25% i un 75% entre les parts d’un país que es fragmenta, segons diverses experiències històriques de secessió per l’efecte frontera”.

Si el concepte d’efecte frontera i la seva dimensió estan ben establertes en el document, no podem dir el mateix sobre el segon factor, la caiguda de la inversió estrangera (IED) com a conseqüència de l’escissió. L’informe explicita que cauria en “uns 20.000 M€”, xifra que es despendria d’una “enquesta a empresaris estrangers”. Lamentablement, aquesta enquesta m’és desconeguda i l’informe no dóna pistes d’on localitzar-la. Per tant, sóc incapaç d’opinar sobre la versemblança d’aquest supòsit. No obstant això, en un altre punt del document se’ns  diu que l’impacte combinat de tots dos factors es deuria en un 75% a l’efecte frontera i en un 25% a la caiguda de la IED. Per tant, l’anàlisi que segueix, que només es pot referir a l’efecte frontera, cobreix la major part del fonament del document.

El document segueix amb càlculs de l’impacte que sobre el PIB, l’ocupació i les finances públiques tindria la contracció del comerç a què hem fet referència. Aquest impacte és molt gran, el que permet concloure al document que la independència produiria el “col·lapse” de l’economia catalana.

 

2a Dificultat: La dimensió dels efectes

 

Una contracció del comerç entre Catalunya i la resta d’Espanya del 75%, que és l’extrem superior del vano de possibilitats, implica suposar que, com a conseqüència de la independència, Espanya acabarà sent per a Catalunya un soci comercial com França, i viceversa. És certament, una hipòtesi extrema, perquè, com hem dit, els fluxos comercials tenen molta inèrcia, i Catalunya ha estat integrada comercialment amb la resta d’Espanya des de fa tres segles. No obstant això, aquesta hipòtesi ha estat proposada amb anterioritat per economistes vinculats a SCC, i per tant no ens pot sorprendre. Malgrat el seu caràcter extrem, passem a analitzar les seves conseqüències.

Catalunya ven a Espanya per valor de 44.000 M€ i li compra per valor de 25.000 M€. Una contracció del comerç del 75% implicaria que les xifres passarien a  ser 11.000 M€ i 6.000 M€, respectivament, de manera que un superàvit que actualment és de 19.000 M€ passaria a ser només de 5.000 M€.  Es tracta d’una contracció importantíssima, però que “només” representa un 7% del PIB català. He posat en “només” entre cometes no perquè la xifra sigui petita, que no ho és, sinó perquè el document ens parla d’una contracció del PIB del 7,4%, del 14,2% i del 23,5%, en funció de diferents “escenaris”. Ara bé, el valor més extrem de l’efecte frontera constitueix un “escenari” similar al valor més petit, i és inevitable que ens demanem com es construeixen els altres dos resultats.

L’única pista que ens indica el document és que en el Sumari (però només allà) se’ns diu que no sols caurien els fluxos comercials amb Espanya, sinó que també ho farien els que es tenen amb la resta del món. Tanmateix, no es justifica per què això hauria de ser així, i l’efecte frontera no en pot ser un candidat, perquè entre Catalunya i la resta del món ja existeix una frontera. Així, doncs, resta sense explicar què hi hauria en la base dels dos escenaris de caiguda del PIB més grans.

Aquesta qüestió és important no sols en ella mateixa, sinó perquè, així com el document dóna tres xifres pel que fa a la caiguda del PIB (7,4%, 14,2% i 23,5%), només en dóna una pel que fa a la pèrdua de llocs de treball (447.000), al deteriorament dels comptes de la seguretat social (dèficit de 2.700 M€ a 5.500 M€) i a l’augment del dèficit públic (al 10,3% del PIB). Aquesta incoherència (tres xifres de caiguda del PIB però només una de les seves conseqüències) no està justificada en el document, i ens veiem obligats a suposar que, com és freqüent, s’ha pres com a referència l’escenari “central” per calcular els seus efectes. Un indici donaria suport a aquesta hipòtesi: la caiguda de l’ocupació representa un 16% del total, el que seria coherent amb una caiguda del PIB del 14,2%. Ara bé, el problema és que, com hem vist, aquest escenari central és incoherent amb els supòsits que el justificarien.

Tornem ara a l’escenari que estàvem considerant, perquè és el moment de fer-nos dues preguntes:

–          ¿És raonable una caiguda del comerç entre Catalunya i Espanya del 75%?

–          ¿És raonable una caiguda del PIB del 7% com a conseqüència d’aquella?

En la seva anàlisi sobre la independència d’Escòcia, el govern britànic s’apunta a la primera hipòtesi, però no a la segona. És a dir, suposa que les exportacions escoceses al Regne Unit acabarien essent un 83% inferiors al que serien sense independència (cosa que, com veurem després, no és exactament igual a una caiguda del 83%), però que, en canvi, el PIB escocès només cauria en un 4%. Tenint en compte que Escòcia és més dependent del mercat britànic que Catalunya ho és de l’espanyol, el seu 4% hauria de ser un 3%. ¿Per què aquesta discrepància?

 

3a Dificultat: la cronologia

 

Encara que enlloc ho expliciti, l’informe de SCC està construït sobre la hipòtesi que la caiguda del comerç entre Catalunya i Espanya es produiria instantàniament, la qual cosa, efectivament, tindria efectes desastrosos. Ara bé, el sentit comú i tot el que sabem sobre l’efecte frontera ens porta a pensar que l’impacte sobre el comerç bilateral, en la mesura que es produís, es manifestaria de manera gradual. Així, en l’informe del govern britànic a què abans hem fet referència es conclou que l’efecte frontera no tindria cap efecte immediat sobre els fluxos comercials entre Escòcia i el Regne Unit en el curt termini i que només lentament aquests anirien disminuint, de forma que la reducció del 4% del PIB escocès es manifestaria al cap de 30 anys! Aquest resultat pot semblar exageradament inofensiu a la vista que dels tres panorames que presenta SCC (el més modest representa una caiguda més del doble de gran) i és per això oportú recordar que el document britànic formava part d’una campanya per demostrar als escocesos que l’escissió hagués estat un error; és a dir, que el govern no tenia cap incentiu per minimitzar la xifra.

En aquest sentit, també és oportú recordar que en l’anàlisi que fa el govern britànic té molt en compte l’experiència de la independència d’Irlanda.  Aquesta va fer que el comerç d’aquest país amb el Regne Unit passés de representar el 90% a només el 20%, però aquest procés d’allunyament ha trigat 80 anys a culminar (en el supòsit que ho hagi fet), de manera que trenta anys després de la independència (que, recordem-ho, va ser la conseqüència d’un procés d’una extraordinària violència), el Regne Unit encara representava un 60% del comerç irlandès.

No cal ni dir que un procés comercial que pren dècades a manifestar-se deixa de tenir efectes desastrosos sobre el PIB i sobre l’ocupació, perquè dóna temps a l’adaptació. De fet, si parlem de dècades, tots els mercats canvien radicalment; només cal que considerem què venia Espanya, i a qui, fa trenta anys per adonar-nos de l’escassa importància que té la contracció d’un mercat si té lloc molt lentament.

En definitiva, podem acceptar que el mercat espanyol es contrauria per a la Catalunya independent en un 75% com una hipòtesi extrema, però no podem acceptar que aquesta contracció tingués lloc instantàniament, sinó, pel contrari, molt lentament. Per tant, l’impacte sobre el PIB no seria del 7% sinó molt menor (un  3% com a molt, d’acord amb els càlculs britànics). Les xifres alternatives de caigudes del PIB de 14,2% i 23,5% ni tenen justificació en el document ni cap versemblança en elles mateixes.

 

4a Dificultat: La magnitud de l’impacte sobre les finances públiques

 

El document estima que les finances públiques catalanes es deteriorarien en uns 16.000 M€, equivalents al 8% del PIB, que és una xifra sens dubte preocupant (encara que significativament inferior als dèficits públics que Espanya va experimentar entre 2009 i 2012).

Com hem dit, el document és sintètic, però ens informa de l’origen d’aquest deteriorament. Analitzem un a un els diferents conceptes:

–          Increment del cost per assumpció de noves competències (defensa, exteriors, etc): -5.000 M€. Es tracta d’un valor coherent amb els estudis publicats fins a la data (Bosch i Espasa, principalment), i que són de general utilització (jo mateix ho he fet en més d’una ocasió).

–          Increment del cost per interessos del deute espanyol “assumit” per Catalunya: -7.000 M€. Aquesta xifra seria coherent amb una “assumpció” del 20% del deute de l’Estat espanyol a un tipus d’interès del 4%. Tot i que aquest tipus és molt elevat en relació als que imperen avui dia en el mercat, es tracta d’una hipòtesi que em sembla prudent (els tipus no sempre seran tan baixos) i jo mateix l’he utilitzada (a Com Àustria o Dinamarca).

–          Cost de la nova hisenda pública i reducció dels ingressos per ineficiències recaptatòries: -3.000 M€. L’enunciat indica que estem parlant de dos conceptes. El primer està inclòs en els 5.000 M€ a què abans hem fet referència i per tant no sembla oportuna la seva inclusió aquí. Pel que fa al segon, òbviament res no ens assegura que la hisenda catalana hagi de ser més ineficient que l’espanyola, la ineficiència de la qual és prou coneguda i regularment denunciada pels propis inspectors de l’AEAT. No obstant això, la pèrdua d’eficiència ha estat suggerida en diverses ocasions (per exemple, per Angel de la Fuente), sempre sense cap justificació, com és el cas aquí. Així doncs, es tracta d’una hipòtesi que només pot convèncer els convençuts a la bestreta.

–          “Ahorro por no pago Balanza Fiscal al resto de España (asumiendo la Balanza Fiscal promedio histórica en el enfoque carga-beneficio)”: +11.000 M€. He reproduït tot el que se’ns diu per justificar aquest concepte i ho he fet en castellà per evitar qualsevol mala interpretació. Aquí, indubtablement, tenim un problema. Com és sabut, la diferència entre el mètode “càrrega-benefici” i el de “flux monetari” és que el primer resta del segon el cost d’aquells serveis que es presten fora del territori però que beneficien els ciutadans d’aquest. El mètode càrrega-benefici està justificat per avaluar quin és el balanç entre el que paguen els ciutadans d’un territori i els serveis que reben, sigui en el territori, sigui fora d’ell (per exemple, serveis de defensa prestats en una base militar allunyada en l’espai). Ara bé, en el cas d’independència de Catalunya els seus ciutadans deixaran de rebre serveis per part de l’Estat espanyol, i aquesta és la raó per la qual hem acceptat el supòsit que el nou Estat haurà d’incórrer en els 5.000 M€ de despeses noves. És més, aquesta xifra és aproximadament igual a la diferència entre les balances fiscal calculades d’acord amb els dos procediments. Així, doncs, el document de SCC està comptant els 5.000 M€ dues vegades, la qual cosa només pot ser fruit o bé de la distracció (que no pot sorprendre’ns després de tot el que hem anat examinant) o bé de la manca de comprensió sobre el que mesuren les balances fiscals. Els arguments sobre quin mètode de càlcul de les balances fiscals és adient han estat repetits ad nauseam, però no hauria d’haver dubte que és indubtable que el concepte adient en aquest cas és el de flux monetari, i, per tant, indubtablement els comptes de SCC han de ser esmenats en aquests 5.000 M€. Dit d’una altra manera, la utilització de la balança càrrega-benefici exigiria haver eliminat l’ítem “Increment del cost per assumpció de noves competències (defensa, exteriors, etc)”.

–          Caiguda de la recaptació per recessió i augment de les prestacions d’atur: -7.000 M€ i – 5.000 M€ respectivament. Es tracta de dues partides que es desprenen de la contracció del PIB i de l’ocupació que abans hem considerat i que, com hem vist, són poc versemblants.

 

5a Dificultat: Els fons europeus

 

Es tracta d’un aspecte marginal que només apareix referenciat en el “Resumen ejecutivo” i que resa així : “En fondos europeos, Cataluña perdería cada año unos 500 millones de euros, en su mayoría agrícolas, lo que reduciría un 16% la renta de las 59.000 masías(sic). Es tracta d’una frase pintoresca (perquè identifica el món agrari amb “les masies”), sorprenent (perquè no sabem d’on surt la xifra de 59.000 masies) i, finalment, incomprensible. No queda clar què tenen a veure els fons europeus amb l’efecte frontera i amb la inversió estrangera. Inevitablement, hem de suposar que aquesta referència (com la caiguda dels fluxos comercials amb la resta del món a què abans hem fet referència, i que només apareixien en el “Sumario”) respon a un raonament diferent al del cos del document.

En qualsevol cas, em resulta impossible endevinar què pot haver darrera d’aquesta afirmació. Per una banda, si Catalunya continua format part de la Unió Europea, no tenim motius per suposar que deixaria de rebre els fons que ara està rebent; per altra banda, si com a conseqüència de la independència ha sortit de la Unió Europea, és probable que deixi de rebre els fons europeus, però alhora haurà deixat de pagar la seva aportació a la Unió Europea, que, com se sap, és superior al que rep. Per tant, no hi ha motiu per pensar que la independència hagi de comportar la pèrdua de recursos via fons europeus.

 

6a Dificultat: el càlcul del deute

 

La transparència 19 de l’informe presenta el càlcul del deute que tindria l’Estat català post independència. Al marge del que he dit abans, cal remarcar que SCC calcula que la Catalunya independitzada tindria un deute públic de 228.000 M€, que equival al 118% del PIB. A aquesta xifra arriba a base de sumar, entre d’altres conceptes, el deute actual de la Generalitat  (57.000) i dels ajuntaments catalans (6.000), la “part alíquota del deute Estat” (s’entén que espanyol, 148.000), el “Fondo de Liquidez  Autonómico” (23.000) i la “Financiación pago a proveedores y otros” (13.000). Ara bé, aquests dos últims conceptes ja estan inclosos en el deute de la Generalitat, i formen part, doncs, dels 57.000 inicials. Per tant, el que està fent SCC és comptar-los dues vegades.

Una mostra més de la manca de rigor del document en qüestió.

 

Conclusió

 

Considero que el debat sobre les conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya és de la major importància, i per això jo mateix hi he fet alguna aportació. És cert que són més les aportacions que s’han fet per part de persones que estan convençudes que la independència seria “un bon negoci” (manllevant el títol d’un debat en què vaig participar recentment a la Universitat de Girona) que pels que consideren el contrari. En aquest sentit, és de celebrar que Societat Civil Catalana hagi fet l’esforç de posar negre sobre blanc alguns arguments.

En canvi, és de lamentar que el document estigui tan pobrament elaborat i que les conclusions tinguin un fonament tan feble. En el format actual, el document sembla més el suport d’una campanya publicitària que un document destinat a convèncer ningú, per més que, segons ens informava ABC, Francesc Granell assegurés en la seva presentació “que este tipo de informes no forman parte de la “campaña del miedo” que denuncia el soberanismo, sino datos objetivos”. És, doncs, de desitjar que els promotors siguin capaços de reelaborar-lo en profunditat o, en el supòsit que existeixi, facin públic el document real, més enllà del seu PPT.

Per últim, haig de lamentar que la recepció per part d’alguns mitjans de comunicació a la presentació hagi estat tan acrítica.  Seria de desitjar que mitjans que pretenen informar l’opinió pública posessin de manifest, per exemple, que una cosa és un informe on les afirmacions es justifiquen i una altra un PPT on les conclusions simplement s’enuncien.

 

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús