Nota sobre el procés

Vaig assistir a la conferència d’Oriol Junqueras ahir al vespre. El que han destacat els mitjans de comunicació és que  va constituir un cop de porta a la proposta que havia fet Artur Mas el passat dia 25 de novembre. De fet, sembla que ell mateix l’hauria qualificada d’“esmena a la totalitat”.

En general, la reacció en el camp independentista és de contrarietat. La mateixa Carme Forcadell havia fet una crida, immediatament abans, que semblava recolzar la proposta de Mas. En canvi, a mi em sembla que Junqueras està evitant que fem un pas en fals. M’explicaré.

Primer assalt

Com a conseqüència de la sorprenent manifestació de l’11 de setembre de 2012, i de la immediata negativa de Rajoy a discutir l’oferta de pacte fiscal, Artur Mas va iniciar un gir cap a l’independentisme.

El primer que va fer va ser convocar eleccions anticipades i demanar una majoria absoluta que permetés liderar un procés necessàriament difícil amb les mínimes garanties d’èxit. El poble no sols l’hi va negar sinó que li va retallar el nombre de diputats. Per què? No degut a la radicalització del seu programa, ja que els vots van anar a ERC. Ens podem creure dues teories antagòniques: a) Perquè, posat a votar independentisme, el poble va preferir votar un partit genuïnament independentista; b) Perquè CiU estava tacada de corrupció.

En suport de la primera opció es pot adduir que el gir de CDC era massa recent, que al propi Mas resultava difícil pronunciar la paraula “independència” i que UDC, i sobre tot Duran, no semblaven gaire entusiasmats amb ella. En suport de la segona opció es pot adduir que els partits que cotitzaven a la baixa eren justament els identificats amb “el sistema”: PSOE-PSC, PP i CiU, mentre que els que pujaven eren els menys identificats amb ell: C’s, ERC i les CUP.  Recordem que en aquell moment, CiU mantenia dos diputats imputats, havien corregut sospites sobre la integritat de la família Pujol i sobre ell mateix i, finalment, que CDC estava pendent de judici pel “cas Palau”.

Segon assalt

Després de les manifestacions multitudinàries de l’11 de setembre de 2013 i 2014, i sobre tot després de l’extraordinari èxit de l’aposta pel Nou 9N, Artur Mas ha demanat un altre cop una majoria absoluta com a instrument imprescindible perquè el procés pugui triomfar.

Aquest cop ho ha fet amagant tots els partits, els quals quedarien hibernats però tornarien a emergir, amb les finances intactes, després de les eleccions “plebiscitàries”.

Per què no torna a demanar Artur Mas una majoria absoluta encapçalant el seu partit, si cal trufat d’independents? Si tornem a les dues raons alternatives que justificaven la negativa del poble català a atorgar-li la majoria absoluta el desembre de 2012, ara la primera ja no és vàlida: Artur Mas és el líder indiscutible i indiscutit de l’independentisme. Només resta la segona raó. Recordem que CDC encara té un diputat imputat, que encara està pendent del judici pel cas Palau i que, si bé s’han esvaït les acusacions sobre la seva integritat, les de la família Pujol s’han confirmat. Artur Mas sap que el poble identifica CiU amb el món amb el que vol fer net, i, per tant, que no el seguirà si utilitza aquest vehicle.

Oriol Junqueras ha dit no a la llista única. Ho ha justificat basant-se en la diversitat i complexitat de les identitats catalanes, però també ha deixat clar que qui porti la bandera de l’independentisme ha de portar també la de la integritat.

La negativa de Junqueras porta a dues alternatives:

  • No hi ha eleccions anticipades perquè Artur Mas va dir que només les convocaria si tenia garanties que una candidatura independentista tindria majoria absoluta
  • Hi ha eleccions anticipades i les llistes de Mas i de Junqueras s’enfronten. La pregunta que se’ls farà serà en què es diferencien i per què no s’han presentat junts. Inevitablement, la resposta que acabarà emergint farà referència a la corrupció. Perquè és la veritat i perquè en una campanya s’acaba fent mal al rival.

Es tracta, sens dubte, de dues alternatives dolentes per  a l’independentisme. A curt termini.

Qui té ara la pilota és en Rull

Oriol Junqueras va dir ahir que hi ha més catalans demòcrates que independentistes. Sens dubte, però el que és rellevant és que hi ha més catalans regeneracionistes que independentistes. És a dir, hi ha una minoria que considera crucial tenir un DNI on digui “Catalunya”, i hi ha una altra minoria que considera crucial que hi digui “España”, però el que la majoria vol és viure en un país decent, i si Espanya ho fos no estaríem immersos en cap procés.

El procés independentista només pot triomfar si el poble l’identifica amb la netedat, i ni CDC ni UDC han fet net. Artur Mas ha provat una drecera que fes innecessària la neteja del seu partit, o almenys que l’ajornés. No sembla practicable.

CDC parla de refundació. No pot pretendre deixar-la per després de la independència, ni tan sols per després de les plebiscitàries, perquè ni la independència ni les plebiscitàries es podran guanyar fins que ella hagi fet net.

I corre pressa que ho faci.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús