Els treballs d’Hèrcules i el paper de Demòcrates

Estem vius, però seguim malalts

Divendres passat es cantaven les absoltes del procés. A tall d’exemple:

Xavier Roig (ARA):

Els meus amics saben que la nit del 27-S vaig manifestar que el procés, tal com l’enteníem, havia mort. Per la senzilla raó que la candidatura de JxSí havia estat dissenyada amb el propòsit d’obtenir majoria absoluta. I aquest fet no havia tingut lloc. […] El resultat del que ha passat no és culpa de la CUP sinó de la frivolitat de l’electorat català. […] Jo penso que l’electorat dels països seriosos, quan es tracta del seu futur més transcendental, procedeix de manera més enraonada. […] Podem quedar per d’aquí trenta-cinc anys.

Enric Juliana (La Vanguardia):

No podia ser, no ha pogut ser i no podrà ser. […] No pot ser, perquè la majoria de la societat catalana no està convençuda d’aquest camí, com va quedar ben clar el 27-S. […] Els partits catalans saben que la situació s’ha de reconduir cap al pacte. […] Els partits estan en el secret i molts dels seus votants continuen estant en el sentiment. […] ressorgeix ara el català emprenyat.

En canvi, des de diumenge els independentistes tornem a veure les coses amb optimisme.

Ara bé, aquest optimisme no hauria d’entelar-nos l’enteniment, perquè el procés continua tenint dos enormes problemes pendents, com es va ocupar de recordar l’oposició al llarg de la sessió d’investidura. El primer, aquell al que es referien Roig i Juliana: la manca de legitimitat d’un objectiu que no ha estat explícitament votat per la majoria de la població. El segon, l’historial de corrupció d’un dels partits que lidera el procés.

Insisteixo: la prioritat en els propers mesos és resoldre aquests dos problemes, no crear “estructures d’Estat” que permetin imaginar una impossible independització unilateral.

El que segueix es refereix a la reconstrucció del centre-dreta. Temps hi haurà per parlar de la legitimitat del procés.

La reconstrucció de l’espai de centre

Res no s’aconseguirà mentre Catalunya no disposi d’un partit de centre-dreta alliberat de sospites de corrupció, amb una visió clara del país que vol construir i amb uns quadres que donin garanties de ser capaços d’administrar amb solvència aquella transformació.

La millor notícia del cap de setmana és que Artur Mas es dedicarà amb cos i ànima (sembla impossible que ho faci de cap altra manera) a la “refundació”/renovació de CDC. Més val tard que mai.

No sabem com ho farà. Un bon indici és que el candidat que ha proposat per presidir la Generalitat no ha sortit de Còrcega sinó del món municipal. Ara bé, la tasca és hercúlia.

En els propers mesos (per no dir anys) assistirem a un reguitzell de comunicats relacionats amb els processos judicials dels diferents membres de la família Pujol i amb els diferents casos (reals o inventats) de finançament il·legal de CDC (incloent el cas Palau) o d’enriquiment il·lícit d’algun dels seus dirigents. Artur Mas pot ser de ferro, però el ciutadà normal és més aviat voluble, i aquest martelleig informatiu resultarà, sense cap mena de dubte, devastador per a la imatge de CDC, per a la imatge d’Artur Mas (al cap i a la fi, fill del pujolisme) i, en la mesura que CDC formi part del liderat del procés, per a la imatge d’aquest.

Per altra banda, CDC no té ni ha tingut mai una idea de país (ha tingut idees, que és una altra cosa). De fet, sempre va renunciar a tenir-la a base de reivindicar-se com un partit-amalgama de gent amb sensibilitats demòcrata-cristiana, social-demòcrata i liberal. Etiquetes que no volen dir res però la coincidència de les quals justificava la inanitat intel·lectual. Recentment, un membre de la cúpula de CDC em manifestava que “Convergència, com a tal, no ha pensat mai”. La manca d’idees és sempre mortal per a un partit (com coi vols liderar si no saps on vols anar?). Ara bé, si bé en circumstàncies normals l’efecte és tan lent que pots optar per ignorar-lo (com estan fent el PSC i el PSOE i com ha estat fent CDC, però com no està fent el PP), en moments de mutació com el que vivim, l’efecte pot ser fulminant. El suport de CDC a la declaració del Parlament del passat 9-N n’és un símptoma alarmant.

El paper de Demòcrates de Catalunya

La repetició de les eleccions el 6 de març agafava a contrapeu D’s, un partit nascut d’una escissió d’UDC per donar suport al líder de CDC. No tenia sentit concórrer contra una candidatura de CDC liderada per Artur Mas. No era segur que CDC hagués volgut repetir el fallit experiment de Democràcia i Llibertat (que va obtenir uns resultats pèssims) i, cas que hagués volgut fer-ho, tampoc no interessava a D’s, un partit la principal virtut del qual és la virginitat, aliar-se amb un partit desprestigiat per reproduir el paper que feia Unió en la difunta CiU. Totes les opcions eren dolentes.

Ara bé, la situació actual no deixa de ser compromesa.

La qüestió és que D’s aspira a ocupar el mateix territori que CDC, però sense el múscul territorial que té CDC i sense els líders que té CDC. Dic líders perquè si fins ara CDC tenia a Artur Mas, a partir d’ara tindrà, a més, a Carles Puigdemont, que va fer una irrupció estel·lar en el debat d’investidura.

D’s pot ser temptat per la marginalitat: intentar sobreviure en un nínxol ideològic, i concretament el demòcrata-cristià. Qualsevol persona que no tingui un pa a l’ull sap que aquesta opció equival al suïcidi.

Si D’s no opta pel suïcidi, ha de comprendre que, a la llarga, D’s i CDC no poden coexistir. La competència pot ser, i ha de ser, cordial, però serà a mort.

En circumstàncies normals, D’s no tindria cap oportunitat de sobreviure, però les circumstàncies no són normals, i la pressió sobre CDC serà tan brutal que aquest partit pot veure’s obligat a desaparèixer (de fet, Rull, en qualitat de coordinador general, no s’ha cansat de repetir que caldria procedir a l’extinció de CDC).

Si D’s no opta pel suïcidi, la seva única opció és treballar el que CDC no té: un corpus ideològic i una cultura organitzativa moderna, i captar allò que sempre mancarà: talent. Treballar aquestes virtuts i esperar esdeveniments a can CDC.

En la mesura que D’s es consolidi com un partit amb un concepte clar i atractiu del país que es proposa construir, en la mesura que consolidi una organització lleugera, àgil i participativa, i en la mesura que capti talent; en la mesura que faci tot això, D’s no sols estarà treballant per la seva supervivència, també estarà construint una peça indispensable per al futur del país. Perquè no és segur, però és probable que arribi el dia que el país necessiti un recanvi.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús