L’heroi cec de Sindorim

1 ZVBNR91nNQvUep6DLHoyYw

Tots els que vivim a Seül sabem que l’estació de metro de Sindorim és coneix com “l’infern 2” (l’infern 1 és encara molt pitxor).

Doncs be, cada matí he d’agafar el metro en aquesta estació per poder anar a treballar. El flux de persones que s’hi mou podría comparar-se a les ones del mar en un dia de mala mar, un flux totalment imparable i massiu. Per sobreviure a les ones, hom ha d’aprendre a surfejar, i hi ha voltes que crec que només sóc jo qui surfeja, com per exemple aquest matí, quan hi havia un home cec amb el seu bastó intentant surfejar les ones de “l’infern 2”. Les ones, imparables i massives a primera hora del matí, a part d’estar adormides estan hipnotitzades pels seus mòbils mirant la serie de televisió d’ahir a la nit i amb conseqüència, no es percaten que hi ha un surfejador cec intentant fent-se camí. Al mirar-lo, penso que tinc una gran sort de poder veure per on vindràn les ones i així poder-les esquivar.

Aquest surfejador cec, com tots els altres com ell, són herois anònims que sobreviuen dia rera dia a les intempèries del mar. L’infern no és una estació de metro, l’infern és viure la vida sense percatar-se.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús