Les males idees

 


Publicat al diari Avui el 29 d’agost del 2006.

Previsió per al nou curs: el PP, la Cope, El Mundo i companyia continuaran insistint en les males idees de sempre. Comentem-ne algunes.

“El catalanisme fomenta l’odi a Espanya”.  El que fomenta el catalanisme, des de sempre, és l’abolició de l’autoodi i l’afirmació de l’autoestima col·lectiva de Catalunya.

“Nacionalisme, a Catalunya, vol dir nacionalisme català”. Catalunya forma part de l’Estat espanyol, territori en què el nacionalisme més potent ha estat i és –amb diferència– el nacionalisme espanyolista.

“El nacionalisme nega el pluralisme de Catalunya”. La societat catalana sempre ha estat plural i ara ho és més que mai, però el pluralisme necessita una llengua social compartida i és legítim aspirar a que aquesta llengua sigui el català.

“A Catalunya, no es respecten els drets constitucionals dels castellanoparlants”. Els castellanoparlants no existeixen, constitucionalment parlant (els catalanoparlants tampoc). El bloc constitucional (Constitució + Estatut) no en parla. La Llei de política lingüística tampoc no en parla.

“Els nens de llengua materna castellana haurien de rebre l’ensenyament en castellà a l’escola”. El concepte de llengua materna és anacrònic. I una doble xarxa escolar trencaria la cohesió social de la gent de Catalunya: volem ser un sol poble.

“A Catalunya, es vol implantar el monolingüisme”. Ningú, avui dia, a Catalunya, no vol ser monolingüe. Tothom que parla català està orgullós de conèixer, també, el castellà i altres llengües.

“A Catalunya, la majoria de la població pateix la imposició de la política lingüística del catalanisme”. Quan hi ha eleccions al Parlament, totes les persones majors d’edat tenen l’oportunitat de conèixer els programes lingüístics dels partits i tenir-los en compte a l’hora de votar. La política lingüística que fa la Generalitat i el Parlament és cent per cent democràtica.

Els canvis sociolingüístics són molt lents i els canvis del discurs lingüístic també. N’és la prova que aquest article meu que ara reedito va ser pensat, escrit i publicat tot just abans de començar l’any acadèmic 2006 / 2007 i ara, quan ens acostem al final del curs 2012 / 2013, diríem el mateix. Tant ells com nosaltres. El discurs contra la nostra llengua és el mateix i les nostres respostes, des del catalanisme lingüístic, són també les mateixes. Una cosa, però, sí que ha canviat i és que cada cop som molts més dels que ells volen i diuen els qui tenim la convicció que, ja que el Regne d’Espanya no vol ser la casa comuna de les diverses llengües que hi conviuen, la solució és emancipar-nos. Com més aviat millor.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús