El futur del català?

 

Publicat al diari Avui el 10 d’octubre del 2006.

Avui seré autocrític. Un dia és un dia. Fa vint anys, vaig publicar un llibre d’entrevistes sobre la nostra llengua i el vaig titular El futur del català, cosa que llavors sonava bé, però que ara caldria esborrar de la nostra agenda lingüística.

No n’hem de parlar més, del futur del català. Per què? Perquè el futur no està escrit enlloc: el fem cada dia entre tots nosaltres. Perquè, gairebé sempre, els que han intentat endevinar el futur han fracassat espectacularment; per exemple, cap sovietòleg no va preveure la caiguda del mur de Berlín. Perquè endevinar el futur de la llengua catalana és cada cop més difícil; per exemple, l’any 1976, primer any sense Franco, era fàcil d’endevinar que aviat vindria la despenalització completa de la llengua catalana i el ressorgiment d’un potent llenguatge administratiu en català, però, en canvi, l’any 1986, ja ningú no era capaç d’endevinar que vint anys després internet i la nova immigració serien dos dels escenaris principals de la nostra política lingüística.

N’hem de deixar de parlar, també, perquè perjudica la vitalitat de la nostra llengua. Crea una falsa divisió entre “optimistes” i “pessimistes”, quan l’única línia divisòria real és la que separa partidaris i contraris al català. Desanima les persones disposades a viure en català. Dóna la coartada perfecta als que ja ara abandonen innecessàriament el català cada dos per tres. Cal descartar de la nostra agenda lingüística el tema del futur del català perquè, contràriament al que passava fa vint anys, ara té un efecte desmobilitzador, ja que futur del català ha arribat a ser sinònim d’agonia del català. Parlar entre nosaltres del futur del català vol dir escriure la crònica d’una mort anunciada. No en parlem més, doncs!

Subscric ara aquest article meu del 2006 al cent per cent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús