Dos grans objectius lingüístics

 

Publicat al diari Avui el 5 de desembre del 2006.

Res més lluny de mi que l’oficialisme acrític. Quan m’adhereixo a alguna organització o a algun dirigent, ho faig sempre –per principi– amb una adhesió incompleta. Però tota regla té la seva excepció. M’he identificat sempre amb els màxims responsables de Política Lingüística (Aina Moll, Miquel Reniu, Lluís Jou, Jordi Roigé, Antoni Mir, Miquel Pueyo i Sixte Moral), perquè crec, francament, que tots han treballat a favor de la plenitud del català.

Ara Miquel Pueyo ha tornat a ser nomenat secretari de Política Lingüística. Cal esperar-ne dos grans objectius. D’una banda, cal que tota la gent de Catalunya –incloent-hi la nova immigració– entengui bé el català. De les quatre habilitats lingüístiques, que són entendre, llegir, parlar i escriure, la més imprescindible és la d’entendre el català. Senzillament, perquè si no s’impedeix el dret de la ciutadania a viure en català. Per entendre’ns ràpid: tothom ha de poder demanar un cafè en català sense ser obligat a canviar de llengua. Aquest és el primer gran objectiu i, per tant, cal intensificar els cursos de coneixement bàsic del català.

D’altra banda, l’altre gran objectiu és que el català deixi de ser una llengua submergida, sobretot en les relacions interpersonals. Com que català i democràcia són indestriables, com que el català és una llengua que mai no ha estat imposada per cap dictadura, cal convèncer, animar, incentivar i seduir per tal que, lliurement, triem viure en català. Fins a quin punt? No pas fins al punt de ser monolingües catalans. Això no ho vol ningú: tots volem ser plurilingües. Però sí fins al punt que tot el que podem fer en català ho fem, efectivament, en català. Tant de bo!

Set anys després d’haver publicat aquest article, penso que encara ara el gran objectiu és que el català deixi de ser una llengua submergida, sobretot en les relacions interpersonals.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús