Tot té el seu temps

 

Publicat al diari Avui el 30 de gener del 2007.

L’últim director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, i el nou, Oriol Izquierdo, comparteixen el fet de mantenir viu un bloc potent. Flux s’anomena l’un i Oi? l’altre. El dietari és un gènere que ara viu un temps de plenitud gràcies als blocs d’internet. Les noves tecnologies fan miracles a l’hora de revifar gèneres arraconats. Gràcies al correu electrònic, el mateix Oriol Izquierdo ha donat ales al tradicional poema de Nadal. L’últim que ha fet arribar a amics i coneguts, inspirat en l’Eclesiastès, l’he arxivat com aquell que desa un petit tresor. Fa així:

torna a cantar la veu antiga / els versos que tant confortaven / tot té un moment / tot té el seu temps / i el desconsol sembla allunyar-se / i l’escalfor torna a abrigar-nos / hi ha temps de perdre / i de buscar / hi ha temps de riure / i de plorar / torna a cantar la veu amiga / i el temps passa com una treva / de benaurances entre temps

però una esberla del fred d’ara / es clava enmig de les paraules / amb el dolor de la sospita / que potser el temps és només únic / plantar i collir / callar i parlar / l’amor i l’odi / viure i matar / néixer i morir / són cara i creu d’un sol moment / potser / cosir sense estripar / és un pobre desig / potser

Hi ha un temps per a cada cosa en aquest món? Temps de llum i temps de foscor? Tant de bo la literatura catalana visqui un temps de llum, encara que només sigui per contrarestar el temps de foscor que viu la política catalana.

Si l’Eclesiastès té raó i hi ha un temps per a cada cosa en aquest món, bé hi deu haver un temps per escriure i publicar articles i un temps per reeditar-ne. Em fa molt content de reeditar ara aquest article meu del 2007.

1 comentari

  • Oi

    07/01/2014 1:10

    X

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús