Contrast de traduccions

 

Publicat al diari Avui el 8 de maig del 2007.

L’altre dia, vaig assistir al Teatre Monumental de Mataró a la lectura dramatitzada de l’obra Entre dos mons: el dibbuq, una peça clàssica del teatre jueu, escrita en jiddisch per Xalomon An-Ski. Ben interpretada per la companyia AIET, dirigida per Moisès Maicas i sota la batuta musical de Genís Mayola, el que més em va cridar l’atenció va ser l’excel·lent qualitat de la traducció catalana de l’obra, feta per Anna Soler Horta i Joan Ferrer Costa, a partir de l’original jiddisch. En dono tants detalls perquè el mateix dia vaig ensopegar a la petita pantalla amb mitja dotzena d’espots televisius en català que semblaven fets expressament per mostrar un inventari d’errors fonètics, sintàctics i fins i tot lèxics.

Vet aquí un contrast ben curiós. Entre dos mons: el dibbuq ens parla en una llengua estranya d’una societat llunyana que forma part del passat i, en canvi, la llengua d’arribada de la traducció és un català fresc i alhora genuí, actual, ben dit en escena pels actors. Tot plegat, amb mitjans econòmics limitats. Els anuncis televisius a què em refereixo, en canvi, ens parlen de coses d’ara mateix i, amb tota probabilitat, han estat pensats originàriament en llengües tan conegudes com el castellà o l’anglès. En canvi, el resultat de la traducció és penós i el de la pronunciació, més penós encara. Per falta de diners? No! Tothom sap que els espots televisius són, proporcionalment, els productes culturals que van més sobrats de pressupost. Quina és la raó, doncs? Senzillament, el menyspreu dels anunciants cap a la llengua catalana. Un menyspreu equiparable al dels anunciants que no fan servir mai la nostra llengua.

Vet aquí un article de la meva hemeroteca personal del tot vigent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús