El gran silenci

 

Publicat al diari Avui el 5 de juny del 2007.

Havia decidit de no anar mai més al cinema, perquè em nego a pagar per veure una pel·lícula envoltat de menjadors de crispetes. Però de vegades l’atzar fa miracles i, de cop i volta, m’he reconciliat amb les sales de cinema, gràcies a les sessions matinals de l’Alexandra, a Barcelona. Pel preu de 5 euros pots esmorzar al bar del cinema i, tot seguit, veure tranquil·lament la pel·lícula. Sense cap soroll de crispetes. Dissabte passat, vaig poder veure així l’excel·lent documental El gran silenci, de Philip Gröning, sobre els monjos cartoixans de la Grande Chartreuse. Un dels millors llargmetratges que he vist a la meva vida.

Però no hi ha rosa sense espines. Va ser una projecció de cinema sense català. I sense cap excusa possible. Vull dir sense l’excusa habitual dels distribuïdors i exhibidors, és a dir, el cost econòmic. Els crèdits, que apareixen al final, són en alemany, sense traduir. La resta de paraules escrites o dites en aquest documental, presidit pel silenci i el so ambient, són en francès i són tan poques que cabrien en un parell de fulls. Jo mateix em veuria amb cor de traduir-les en una tarda. El cost econòmic de la catalanització dels subtítols seria tan baix que –ben segur– hauria estat la pel·lícula estrangera més barata de catalanitzar de tota la història. Però ni així. Els subtítols són en castellà; el film s’anuncia com a El gran silencio.

Tot plegat demostra, per si algú encara en dubtava, que al nostre país hi ha distribuïdors i exhibidors de cinema que, sense cap excusa econòmica, volen condemnar el català al gran silenci. I no pas, és clar, al gran silenci cartoixà, sinó al gran silenci sepulcral.

Aquest any encara nou –2014– serà el primer de la nostra vida sense l’Alexandra i l’Alexis. El gran silenci els ha fet seus; però continuen vius a la nostra memòria agraïda.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús