L’Estat anticatalà

Publicat al diari Avui el 28 d’agost del 2007.

L’Estat català és una idea. L’Estat anticatalà és una realitat. És un fet que la gent dels Països Catalans no tenim Estat propi, però és que tampoc no tenim un Estat compartit, sinó que, ras i curt, tenim l’Estat en contra.

Galícia i el País Basc també? Sí, però no tant. A veure. Apliquem el joc de les solidaritats a l’interior del Regne d’Espanya i comparem-ne dues: la solidaritat econòmica, que és la que sempre s’invoca, i la solidaritat lingüística, que també hauria d’existir. El govern espanyol ens obliga a la gent de Catalunya, el País Valencià i les Illes a ser tan solidaris, en el terreny econòmic, amb la resta de l’Estat que, en realitat, ens escanya: aquest diari fa dies que en parla. D’altra banda, els Països Catalans, Galícia i el País Basc tenim dret a ser receptors de solidaritat lingüística i no en rebem en cap dels tres casos. Però Galícia no pateix l’espoliació fiscal que patim nosaltres, ni tampoc el País Basc, que gaudeix d’un envejable concert econòmic. No exagerem, doncs, si qualifiquem l’actual Regne d’Espanya d’Estat anticatalà.

L’Espanya castellana, amb Madrid al capdavant, que es beneficia de la nostra exagerada solidaritat econòmica, és, en canvi, brutalment insolidària amb nosaltres en el camp idiomàtic. Però el més espectacular de tot plegat és que, a més a més, viu una catalanofòbia que arriba a l’extrem d’insultar Catalunya acusant-la, precisament, d’insolidària! I cada dia determinada premsa i ràdio, amb seu central a Madrid, aplaudeix aquest estat de coses i encara crida perquè es veu que no en té prou. Ja ho vaig dir un dia i ho repeteixo ara: d’això se’n diu ser cornut i pagar el beure!

Aquest article meu que ara reedito és del tot vigent, tot i que el vaig escriure i publicar abans de la crisi econòmica i abans que el catalanisme majoritari fes seva la idea de l’Estat català.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús