Bonjanisme

Publicat al diari Avui el 6 de novembre del 2007.

Quan parlem de discurs lingüístic, molt sovint barregem el discurs científic i el discurs polític. És natural. La sociolingüística catalana sempre ha estat catalanista. Avui, però, farem una cosa: separarem clarament el punt de vista científic (descriure la realitat) i el punt de vista polític (transformar la realitat). Per tant, oblidem-nos totalment del bonjanisme ideològic –un dia és un dia– i optem per la lucidesa científica pura i dura. I ara ve la pregunta del milió: quines són les causes objectives principals de la poca vitalitat del català?

Resposta: són quatre. La primera, que fa tres segles vam perdre la guerra contra Felip V. La segona, que fa set dècades vam perdre la guerra contra Franco. La tercera, que, durant els anys seixanta i setanta del segle XX, vam rebre una onada d’immigració massiva, que no era de parla catalana. I la quarta, que, durant els primers anys del segle XXI, rebem una nova onada d’immigració massiva, que tampoc no és de parla catalana.

Aquestes són les quatre raons objectives bàsiques que expliquen la precària situació actual de la llengua catalana. Dues raons són militars; les altres dues són demogràfiques. Amb la victòria militar contra Felip V i contra Franco i sense immigració, la situació actual de la nostra llengua, almenys a Catalunya, seria de plenitud idiomàtica; el català tindria només els petits problemes propis de les llengües europees de demografia mitjana.

Au! Ja ho hem dit. En el futur, farem bondat i tornarem a parlar de flors i violes i germanor, tornarem al discurs polític bonjanista. Però ens mereixíem un dia de lucidesa, perquè tant de bonjanisme, francament, cansa.

Aquest article, set anys després, el tornaria a escriure amb les mateixes paraules.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús