El nom dels nostres partits

Publicat al diari Avui el 20 de novembre del 2007.

Aquesta és la primera setmana sense Gregorio López Raimundo, que al cel sigui. Us proposo de fer, amb aquest motiu, una reflexió lingüística sobre el nom dels nostres partits, començant pel seu. Som-hi. Partit Socialista Unificat de Catalunya expressava bé la identitat del partit fundat l’any 1936 i continuava sent un bon nom quaranta anys després. En canvi, Esquerra Unida i Alternativa no és un bon nom (s’hauria de dir Esquerra Unida de Catalunya) i Iniciativa per Catalunya Verds és el nom més mal triat de tots (s’hauria de dir Esquerra Verda).

Dos partits fundats a començaments dels anys 30 tenen la sort de dur noms que no han envellit gens ni mica: Unió Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Amb un matís, però. La implantació ara del partit de Macià també al País Valencià i a les Illes, lògicament, l’hauria de dur a anomenar-se Esquerra Republicana i prou.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va néixer als anys 70 com a coalició electoral anomenada Socialistes de Catalunya i per això ara es diu com es diu; però vivim a l’època del llenguatge no sexista i, per tant, algú –ben més dit, alguna– podria dir amb tota la raó que aquest és un partit només d’homes, perquè és només dels socialistes i no pas de les socialistes. Total, que per anar bé hauria de dir-se Partit Socialista de Catalunya, que és un nom unisex.

Convergència Democràtica de Catalunya és un nom típic dels anys setanta (anys plens de plataformes, juntes, platajuntes i convergències), un nom que ha quedat antiquat; per tant, en el marc de la refundació del catalanisme, aquest partit hauria de fer un pensament.

Set anys després de fer aquesta reflexió lingüística sobre el nom dels nostres partits, parlem-ne.

Penso que –certament– és digne d’elogi el nom del Partit Socialista Unificat de Catalunya, tot i que actualment el PSUC és més una peça de museu que un protagonista de l’actualitat política.

Penso que –efectivament– Esquerra Unida i Alternativa hauria de dir-se Esquerra Unida de Catalunya, seguint l’exemple de la seva germana Esquerra Unida del País Valencià.

Penso que –decididament– Iniciativa per Catalunya Verds hauria de dir-se Esquerra Verda.

També penso que és veritat que els nom d’Unió Democràtica i el nom d’Esquerra Republicana no han envellit.

I penso que sí, que el PSC hauria de dir-se Partit Socialista de Catalunya.

Finalment, penso que Convergència Democràtica és un nom antiquat –i ara, a més a més, tocat pel cas Pujol– de manera que la gent d’aquest partit faria bé de fer un pensament i canviar-ne el nom.

 

4 comentaris

  • Ileana Belfiore

    21/11/2014 13:46

    Crec que caldria un afegitó: la sigla PSC s’hauria de pronunciar amb una ‘ce’ catalana. ;-)

  • jtudela

    22/11/2014 12:00

    Tens tota la raó.
    Fins i tot força dirigents del PSC pronuncien la tercera lletra de la sigla, quan enraonen en català, amb fonètica castellana.
    Es tracta d’un error ben fàcil d’esmenar. Tant de bo tot fos tan fàcil de corregir en el món de la política.
    Joan Tudela

  • Guillem Perdigó

    26/11/2014 0:40

    Trobo molt encertada’observació sobre el llenguatge no sexista a les sigles del PSC. A mi em molesta que em corregeixen en aquest sentit tot xerrant col·loquialment però, en canvi, en el nom d’un partit polític (una aglomeració de significats que denoten i connoten) cal tenir més cura. Per altra banda, si al Partit dels Socialistes es plantegessin canviar el nom, m’imagino que haurien de revisar tot el terme, “socialista”. “Socialdemòcrata” potser seria més pertinent.

    En el dialecte central, em temo —pel que he escoltat al meu voltant— que la sigla més problemàtica del PSC és la segona, l’essa, a la qual se li canvia molt sovint la vocal neutra per una e tancada.

    Quina opinió et mereixen els noms dels nous partits que utilitzen un verb en la primera persona del plural, Joan?

  • jtudela

    29/11/2014 19:52

    Gràcies pel teu interessant comentari, Guillem.
    Responc tot seguit a la pregunta directa que em fas.
    El nom de les noves forces polítiques que utilitzen un verb en primera persona del plural, com ara Podem o Guanyem Barcelona, des del punt de vista lingüístic, penso que no presenta cap pega.
    Políticament, suposo que el que pretenen és més que res diferenciar-se de la política tradicional. Per això adopten uns noms que, fins fa ben poc, eren més propis de l’eslògan d’una campanya electoral que no pas del nom d’una organització política.
    Són noms, això sí, que connoten novetat i dinamisme, que és el que suposo que volen transmetre.
    Joan Tudela

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús