Qualitat lingüística

Publicat al diari Avui el 10 de març del 2008.

L’endemà d’unes eleccions és sempre un bon dia per al periodisme. Almenys, des del punt de vista quantitatiu. Els quioscos venen més diaris, els mitjans digitals reben més visites, les ràdios i les televisions augmenten les audiències. I des de l’òptica qualitativa? A veure. Hem de diferenciar dues coses. D’una banda, la qualitat pròpiament periodística, és a dir, informacions ben rigoroses, opinions ben argumentades, suports tècnics ben treballats. De l’altra, la qualitat lingüística.

El Segon Congrés de Periodistes Catalans, celebrat l’any 1992, va arribar a una conclusió que és avui dia clarament vigent: “Convé molt que els periodistes, tant en l’etapa de formació a la universitat com durant l’exercici de la professió, siguem conscients de la importància que té per a nosaltres la llengua com a eina bàsica de treball, i de la nostra responsabilitat social i cultural en aquest sentit. En conseqüència, cal que ens autoexigim l’adequada competència lingüística.”

Aquell Segon Congrés de Periodistes Catalans va demanar –sense èxit– que, a la junta directiva del Col·legi de Periodistes de Catalunya, existís una vocalia dedicada a fer avançar la normalització lingüística del català als mitjans d’informació i a millorar la formació lingüística dels professionals del periodisme.

Aquella ignorada conclusió és ara més oportuna que mai. L’ortografia de la nostra llengua es respecta a tota la premsa escrita. El lèxic, la morfologia i sobretot la sintaxi trontollen sovint. Però és la fonètica catalana la cosa més maltractada per part d’alguns periodistes de ràdio i televisió. És un autèntic escàndol que no ens escandalitzi.

Trobo que aquest article meu del 2008 que ara reedito és del tot vigent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús