Galeusca lingüística

Publicat al diari Avui el 24 de març del 2008.

L’altre dia, a l’assemblea de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, vam decidir de federar-nos amb les associacions dels que escriuen en gallec i en basc. Tot un encert. La federació, que es dirà Galeusca, enfortirà encara més l’entesa, que ja ve de lluny, entre totes tres entitats.

D’altra banda, la nova situació política espanyola podria revifar l’aliança política anomenada Galeuscat, que mantenen des de fa temps els tres nacionalismes perifèrics majoritaris (BNG, PNB i CiU).

Però on jo volia anar a parar és a la diguem-ne Galeusca o Caleuscat lingüística, que existeix des de fa tot just un any, quan la Xunta de Galícia, el Govern basc i la Generalitat de Catalunya van signar un acord de col·laboració en matèria lingüística. A més, fa poques setmanes els màxims responsables de política lingüística –Marisol López, Patxi Baztarrika i Bernat Joan– van signar la Declaració de París en el marc de la fira Expolangues. A més a més, el Govern balear podria sumar-se aviat a la Galeusca lingüística.

L’aliança amb el gallec i el basc no ha de ser l’única de les aliances del català, però sí que és una de les més rendibles. Intercanviar experiències de normalització lingüística i impulsar el plurilingüisme de l’Estat espanyol són coses que interessen a totes tres llengües.

Però no hi ha rosa sense espines. L’espina és que l’acord de fa un any –vigent– invoca sovint la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Quin nom tan desafortunat! El català és la nostra llengua nacional i no és pas una llengua minoritària, sinó minoritzada, que és ben diferent. I el gallec i el basc igual.

Trobo que el fons d’aquest article meu del 2008 que ara reedito és del tot vigent, més enllà dels fets concrets que comenta.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús