Una llengua genuïna i viva

Publicat al diari Avui el 7 d’abril del 2008.

Tothom sap, des de fa segles, que discutir sobre el sexe dels àngels és perdre el temps. Dit en paraules del segle XXI: cal triar bé l’agenda temàtica. Si parlem del que no toca, malament rai. Des de l’òptica del catalanisme lingüístic, quina ha de ser la nostra agenda actual? Les nostres prioritats han de ser dues i només dues. Primera, que la llengua catalana continuï sent ella mateixa (i no pas un dialecte del castellà). Segona, que continuï sent una llengua viva.

La genuïnitat del català depèn ara més que res de la qualitat de la llengua pública, és a dir, de la llengua dels mitjans de comunicació. N’hi ha, com el diari AVUI o el setmanari El Temps, que tenen una bona qualitat lingüística. No és el cas d’un gran diari amb dues edicions, en què l’edició en català és una traducció castellanitzada de l’original. Però l’erosió més gran de la genuïnitat del català ve de les veus d’alguns professionals de la ràdio i sobretot de la televisió, que destrueixen impunement la nostra fonètica. Comença a ser urgent la creació d’un observatori sobre la qualitat lingüística dels nostres mitjans.

La vitalitat del català depèn ara més que res de l’ús que se’n fa en les relacions interpersonals. La manca d’ús del català en aquest àmbit vital és molt preocupant. La bona notícia és que cada cop hi ha més iniciatives per fomentar l’ús interpersonal del català, que ha esdevingut –i ja era hora– un dels objectius bàsics de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. No anirem bé, però, fins que el nou civisme lingüístic –catalanista– sigui tan potent com l’actual civisme ecologista.

Vet aquí un altre article meu del 2008 que és del tot vigent. Sobretot el títol, que expressa en poques paraules l’ideari del catalanisme lingüístic. Sí. Una llengua genuïna i viva.

2 comentaris

  • EVA ROYO RAMON

    05/02/2015 9:47

    M’agrada molt aquest blog i voldria suscriure’m. Gràcies.

  • Joan Tudela

    06/02/2015 20:20

    He consultat la qüestió de la possible subscripció al meu blog Anys d’aprenentatge amb Ricard Moya, que és el meu interlocutor en matèria tecnològica dins de la Redacció de l’Ara, i m’ha escrit això:

    He estat investigant i l’única manera, ara per ara, que un lector es subscrigui a un blog és fent clic a l’opció RSS del menú lateral dret (sota el llistat d’enllaços del blog).
    Si l’usuari no coneix què és un lector RSS, pot cercar informació a Google per configurar-ne un al seu navegador.

    Espero, Eva, que et faci servei aquesta informació i gràcies pel teu interès pel blog.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús