Incerta parla

Publicat al diari Avui el 21 d’abril del 2008.

En el camp de la sociolingüística, Catalunya i el Quebec són les dues potències mundials: el català de Catalunya i el francès del Quebec són les dues llengües més estudiades de la història de la humanitat. La setmana passada, sense anar més lluny, vam saber que la gent culta de Catalunya, que és aquí i a tot arreu la que llegeix llibres, opta pel llibre en castellà el 80 % de cops i pel català només el 20 %. Aquestes xifres haurien estat una bona notícia en plena Renaixença, quan gairebé tothom vivia la vida en català, però veníem d’una situació en què el castellà havia estat imposat com a llengua de cultura. Avui, però, són una mala notícia.

Sabem que una cosa és el coneixement d’una llengua i una altra l’ús que se’n fa. Sabem, també, que les quatre habilitats lingüístiques bàsiques són escoltar, llegir, parlar i escriure. La notícia de la setmana passada el que ens diu és que, a Catalunya, el català és la llengua del 20 % pel que fa a l’ús de l’habilitat lectora. Entesos. És aquesta la dada essencial per mesurar la vitalitat de la llengua? No!

L’habilitat lingüística principal és la parla. El que hem de saber és, doncs, el percentatge d’ús efectiu del català parlat entre la gent que viu a la nostra àrea idiomàtica. I no ho sabem, perquè no ho hem estudiat. Tants estudis sociolingüístics que fem, fins i tot per analitzar coses com la llengua de l’etiquetatge (jo mateix n’he fet un: ho confesso), i ens hem oblidat de quantificar la dada més important de totes: la parla en català. A veure si durant la diada de Sant Jordi algú fa un pensament i posa fil a l’agulla. Aquest estudi és imprescindible!

Vet aquí un altre article meu que mereix ser reeditat… i també, en aquest cas, comentat.

Des del 2008, s’han fet estudis sociolingüístics per quantificar l’ús oral del català. Benvinguts siguin. Tots? No, no pas tots.

Els basats en enquestes no valen la pena, perquè pregunten a una mostra representativa dels parlants sobre l’ús oral que fan del català i els parlants –per quedar bé amb l’enquestador, per quedar bé amb la pròpia consciència– menteixen massivament. I pinten un quadre de color rosa sobre la vitalitat del català parlat. Aquesta mena d’estudis sociolingüístics són certament representatius, però representatius de la capacitat de mentir dels enquestats…

Els que sí que valen la pena –i per sort cada cop se’n fan més– són els estudis sociolingüístics basats en l’observació directa: el treball de camp no consisteix a preguntar res a ningú, sinó a parar l’orella en determinats àmbits i a determinades hores i anotar en quina llengua parla la gent i, després, fer servir la calculadora per sumar i calcular percentatges. Aquests són els estudis sociolingüístics que ens agraden als amics de la lucidesa i els altres són els que agraden a les autoritats. Per què? Doncs perquè veritat i poder mai no van de bracet.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús